Avui una jornada amb algun núvol a primera hora que s’anirà esvaint i que donarà lloc a una jornada dominada pel temps assolellat i un vent que poc a poc va perdent força. Tot i això es manté l’avís per onatge que pot superar els 2 metres i mig d’alçada almenys fins a la tarda.
Temperatures mínimes a la baixa amb 3º i les màximes que remuntaran fins els 15º.
Dimecres situació força tranquil·la però amb nuvolades matinals que amb el pas de les hores s’intensificaran.
L’Ajuntament de Calonge ha obert aquest dilluns el període de votacions per poder triar entre 7 projectes de millora de via pública, en el primer procés de participació ciutadana vinculat al pressupost municipal. Hi poden participar les persones majors de 16 anys empadronades al municipi i ho poden fer fins al 31 de gener. Les votacions es podran fer presencialment, a les oficines d’atenció ciutadana de Calonge o de Sant Antoni, o virtualment al web calonge.cat. Per poder votar, cal acreditar-se amb el DNI o document equivalent. La regidora de Participació Ciutadana, Mercè Ordunya, destaca a Ràdio Capital que aquesta és només una primera experiència, que ha d’anar a més.
Amb els seus vots, els veïns de Calonge poden optar entre els 7 projectes següents:
Millora de la xarxa de carril bici Calonge – Sant Antoni.
Adequació d’una zona verda i creació d’un nou Pipican al carrer Gavina de Sant Antoni.
Millora de la seguretat de les pistes polivalents del Parc de Sant Julià de Lòria i de la Plaça del Corriol.
Millora de l’accés a l’Hotel d’Entitats, des del Passeig d’Hivern.
Millora de la xarxa de camins rurals, especialment en els punts que queden més malmesos per les pluges per garantir el trànsit de vehicles i de persones.
Millora dels passos de vianants més utilitzats del municipi, amb l’eliminació de barreres arquitectòniques.
I millores de pavimentació a l’aparcament i accés al cementiri.
En Miquel Curanta és el codirector de Ràdio Capital i és el director del Club TR3SC
De tant en tant em conviden a fer alguna xerrada a grups d’alumnes d’alguns màsters de gestió cultural. Almenys em toca un parell o 3 de vegades i sovint, quan parlo amb els nois i noies i els pregunto perquè es volen dedicar a això de la cultura, la majoria responen que a ells els hi agrada molt aquest «mundillo» i d’altres venen a dir que tenen una idea molt bona i voler poder-la desenvolupar.
Tanmateix ningú em parla mai de la cultura com un sector econòmic ni ningú em parla de la cultura com a vehicle per construïr una societat millor. Evindentment que no cal fer-ne escarafalls, però portat a l’extrem, es podria parlar de certa falta de convenciment.
És el mateix que passa quan parlant amb algun polític que s’omple la boca de la necessitat de potenciar la cultura com a prioritat, no li cauen els anells en dedicar-hi pressupostos irrisoris. O quan el govern de l’Estat Espanyol, Lamenta que Donald Trump hagi retirat la versió en castellà del web de la Casa Blanca, mentre que al web de la moncloa, quan es clica la versió catalana, gallega, euskera o valenciana, només canvien els menús, però el contingut segueix sortint tot en castellà. En aquest cas, però no sé si falta de convenciment seria l’expressió adequada per definir-ho. En això no n’estic gaire convençut.
Poc temps després de la versió americana de Gareth Edwards, el popular monstre nipó torna, en una producció de Toho, al seu país d’origen en el que es podria considerar un reboot.
La pel·lícula s’estructura ens dues parts que es van alterant entre sí. La primera, la única veritablement interessant, és l’aparició del monstre, la seva mutació, la destrucció de Tòquio i les batalles amb l’exèrcit. La segona, la reacció dels polítics i les estratègies de despatx. El problema és que la primera part només s’emporta 30 minuts de metratge i la segona 90, pel qual el resultat final és una pel·lícula irregular. És avorrida, poc interessant i amb diàlegs interminables, moltes estones. Això sí, amb moments absolutament brillants que coincideix en cada fotograma protagonitzat per Godzilla, que per primera vegada es passeja per Tòquio de dia, així que res d’enfosquir la imatge per abaratir en efectes especials. Aquí veurem a Godzilla a plena llum del dia, destruint Tòquio amb gran detall.
No passen desapercebuts alguns moments d’humor, en clara referència a la utilització americana del monstre.
Si en les pel·lícules originals estaven molt presents els efectes de les bombes nuclears que van caure sobre Hiroshima i Nagasaki, els directors d’aquestes han tingut en ment l’accident nuclear de Fukushima del 2011, convertint a Godzilla en una metàfora del desastre, sobretot en les escenes en què Godzilla provoca marees en les zones de la costa.
Tot i la seva irregularitat, Shin Godzilla ens regala escenes antològiques i recupera l’esperit kaiju clàssic. Ben tornat a casa Godzilla!
El 24 de març surt a la venda The Afterlove, el nou disc del britànic James Blunt, i el primer disc des de Moon Landing, editat fa 4 anys.
Aquest divendres s’estrenarà el primer senzill, coincidint amb el dia que es podrà reservar el disc a la xarxa.
Blunt, ha presentat el disc amb un vídeo a les xarxes socials, on el veiem acabat de sortir de la dutxa.
Per altra banda, el cantant ha anunciat una gira europea durant la tardor, que de moment no passa per casa nostra. Pots veure totes les dates al seu web.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.