La tortuga roja

Per
Ignasi Arbat
-

Pel·lícula d’animació franco-belga que compta amb el japonès Studio Ghibli entre els seus productors. El director ha estat Michael Dudok de Wit, que va guanyar l’Oscar l’any 2000 amb el curt d’animació Father and Daughter.
La tortuga roja està protagonitzada per un nàufrag que és arrossegat per les onades fins a una illa deserta. Els seus intents per escapar a través de balses construïdes per ell mateix són boicotejats per una misteriosa i enorme tortuga roja que sembla necessitar que no abandoni l’illa. La relació entre l’home i l’animal anirà prenent un caire de faula.
Els infants veuran a La tortuga roja un conte senzill i bonic però aquest té diverses capes i lectures pel públic més adult. L’estètica de la pel·lícula és molt europea i s’allunya completament dels productes animats comercials que estem acostumats veure en el cinema. No té diàlegs, només escoltem sorolls i música, i està feta amb animació tradicional de línia clara. Algunes escenes podríem qualificar-les de pictòriques. Més a contracorrent no és possible.
Un cop vista, no és d’estranyar que atragués l’atenció de l’Studio Ghibli ja que els temes que toca són molt propers a ells. La relació entre l’home i la naturalesa, l’amor i el cicle de la vida són qüestions que Ghibli ja ha tocat i aprofundit en diverses ocasions.
La tortuga roja no deixa de ser un conte, amb un representació molt bonica, amb diferents capes de lectura. Una melancolia del cicle de la vida i de la relació entre l’home i la natura. Una petita joia.

Projecte museístic col·laboratiu sobre la industrialització de l’Empordà

Per
Redacció
-
Exposició Empordà Industrial

Els museus Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries, Museu del Suro de Palafrugell i Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya han organitzat conjuntament l’exposició Empordà Industrial. És un projecte col·laboratiu de tres museus que formen part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya per oferir una visió integrada del període històric de la industrialització. Des d’aquest darrer cap de setmana, la mostra es pot veure a l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries. El novembre s’instal·larà al Museu del Suro de Palafrugell, on estarà fins el març de l’any que ve, quan la traslladaran al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya de Terrassa. L’exposició proposa un recorregut pels diferents paisatges empordanesos i les indústries que se’n deriven ja des del segle XVIII. Més enllà, es posen de rellevància els dos models industrials diferenciats a l’Alt i al Baix Empordà: la Comarca del suro i el Centre comercial i industrial de Figueres. La mostra és fruit d’una recerca de prop de dos anys en el camp del patrimoni industrial empordanès. A través d’imatges, audiovisuals, objectes i maquetes exposa la importància que la industrialització va tenir en aquest territori i posa en valor la història i el llegat industrial de l’Empordà.

Calonge xifra en 50.000 euros els efectes del temporal

Per
Redacció
-
Passeig de Sant Antoni de Calonge
Platja de Torre Valentina de Calonge

L’Ajuntament de Calonge ha fet una primera avaluació de l’impacte del temporal del cap de setmana. Segons aquesta estimació, el cost de les tasques de neteja i reparació s’enfilarà cap als 50.000 euros. La major part de la despesa serà per netejar el passeig marítim de Sant Antoni i algunes platges, especialment la de Torre Valentina. De resultes del temporal, al llarg del passeig s’acumula la sorra, que en alguns punts arriba a gruixos que superen el mig metre. Pel que fa a les platges, el mar s’ha endut sorra i hi ha deixat moltes restes vegetals i deixalles. Torre Valentina és la que ha quedat pitjor, plena de pals, canyes i brutícia. El govern municipal apunta que ha estat un dels temporals més importants dels darrers anys i que la neteja per tornar a deixar les platges a punt s’allargarà diverses setmanes.

El ministeri de Medi Ambient es compromet a solucionar la seguretat als Griells

Per
Redacció
-
Retroexcavadora treballant a la platja de Griells. Imatge: griells.com

El cap de Costes a Girona, Jordi Planella, es compromet a buscar una solució definitiva per a la seguretat de la urbanització dels Griells de l’Estartit. Les diferents parts implicades s’han reunit aquest dilluns per tractar la problemàtica relacionada amb la regressió de la platja i la necessitat de trobar-hi una solució definitiva. A banda de Planella, hi han participat l’alcalde de Torroella, Josep Maria Rufí, el president de l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, Genís Dalmau, i altres representants polítics i tècnics, així com l’associació veïnal. Els veïns han aportat un estudi per a la recuperació de la façana litoral.

El cap de Costes, que depèn del ministeri, ha assegurat que és conscient de la situació i s’ha compromès a trobar a mig termini una solució definitiva a la problemàtica, que afecta no només la imatge turística del municipi, sinó la seguretat dels veïns que tenen habitatges a primera línia de mar. A la trobada també s’ha tractat el projecte per donar continuïtat al passeig marítim de l’Estartit i fer-lo arribar a la zona de la Pletera. Costes vol impulsar-lo amb l’objectiu d’acabar d’ordenar la façana marítima d’aquest sector del municipi. La gestió del front marítim municipal és complexa, perquè cal fer compatible els usos turístics i residencials amb la preservació d’un entorn d’alt valor mediambiental, emplaçat al cor del parc natural.

Jo pregunto

Per
Adrià Pujol Cruells
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Jo pregunto
Loading
/
L’escriptor empordanès Adrià Pujol

Diumenge passat vaig veure el Jo pregunto a TV3. Ja ho saben, aquell programa en què els ciutadans preguntaven al President allò que més els preocupava, i el President responia en directe sense, per tant, tenir preparades cap de les respostes.

Durant dues hores, Puigdemont va ser crivellat, metrallat per les queixes de la ciutadania. Queixes que venien, entre d’altres, s’ha de dir tot, d’una interventora de Ciutadans, d’una portaveu de la PAH, de la delegada sindical de Metges per Catalunya de Bellvitge, del portaveu dels Comuns de Reus, del delegat d’Unió de pagesos a les Garrigues, del vicesecretari de la CUP a Manresa, la portaveu dels veïns de l’edifici Venus de la Mina, la responsable de la sectorial de la gent gran de Societat Civil Catalana i etcètera. És a dir, queixes de representants, de gent amb càrrec, la qual cosa no es va especificar, tots englobats en l’etiqueta de “ciutadania”.

Bé. No havia passat mitja hora, que la sensació era que la ciutadania es menjava el president amb patates. Se’l veia indocumentat, vacil·lant, una mica atabalat pel ritme de les intervencions i la varietat de temes. Se’l veia acorralat. I és així que el programa va ser, en general, força descosit.

En resum. Em va semblar que es feien preguntes d’estat, grosses, al president d’una, de moment, autonomia. Dit d’una altra manera, tot un rosari de retrets, tots ells pertinents, evidentment, però que es feien en un marc massa estret com per posar-se a atendre’ls com tocaria. Aquesta va ser la meva impressió.

Els gavians de les Medes s’han dispersat arreu de Catalunya

Per
Redacció
-
Gavians. Font: wikipedia
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Els gavians de les Medes s’han dispersat arreu de Catalunya
Loading
/

Els anys 90 es va dur a terme una matança selectiva de gavians a les Illes Medes. S’havia generat el temor que podien portar determinats bacteris a l’Estany de Banyoles i que posaven en risc altres espècies d’ocells de l’ecosistema de les Medes. La mesura, però, ha acabat generant un efecte disgregador i ha dispersat la colònia d’aquestes aus. Ho ha explicat a Ràdio Capital el biòleg Marc Bosch. La matança de gavians de les Medes dels anys 90 es va fer per enverinament. Això va acabar reduint dràsticament la colònia, que va passar d’unes 14.000 parelles a les 5.200 actuals. Investigacions posteriors han confirmat que els gavians portaven certs bacteris cap a l’Estany de Banyoles, però la seva reducció no va tapar que hi havia altres focus de contaminació, com els purins i les aigües fecals. Pel que fa a l’ecosistema de les Medes, la recerca ha demostrat que tenien un impacte menor. Bosch explica que la mesura va acabar disgregant la colònia de gavians arreu del país.

 

Ramon Bosch fa 25 anys que estudia i controla els gavians de les Illes Medes.

 

1...6.5836.5846.585...7.033Pàgina 6.584 de 7.033