Que Aranda, Pigem i Vilalta, els RCR arquitectes, hagin guanyat el premi Pritzker, és una magnífica notícia.
Que la arquitectura pogués centrar el debat informatiu al nostre país, com ho ha aconseguit la cuina, seria una canvi molt valuós per tots els arquitectes que volen, que volem, fer bé la nostra feina.
El gran problema de l’arquitectura és el gran desconeixement que en té la majoria de la gent. Que construir és car, o sigui, que és una gran inversió, ho sabem tots, el que no sabem tots és la qualitat que podem arribar a obtenir sense ni tan sols augmentar el pressupost, simplement posant el debat arquitectònic al centre de la discussió. Interessant-nos per la arquitectura i fixant-nos-hi més. Adquirint més cultura arquitectònica.
El gran mèrit dels RCR ha sigut portar una visió radical sobre la arquitectura a Olot. Fer arquitectura amb vocació internacional a un racó del nostre país.
Una arquitectura radical té sempre detractors. Tenir una arquitectura que compleixi tots i cadascun dels requeriments funcionals, i que alhora sigui un plaer pels sentits, amb el mateix preu de sempre, és molt difícil. I, aquí, a casa nostra, avui dia, ser radical amb l’arquitectura significa complicar-se la vida.
RCR han fet molt per acostar la arquitectura a la nostra societat, espero que això serveixi per a la llarga fer possible aquest objectiu de tenir bona arquitectura, una arquitectura estimada per la majoria dels nostres conciutadans, una arquitectura que ens construeixi, una arquitectura que sigui casa nostra.
