Poma de relleno de Vilabertran

Per
Redacció
-

La poma de relleno de Vilabertran són unes postres típiques de l’Empordà que assoleixen la seva màxima esplendor en les festes d’agost i setembre. Des de segles passats a Vilabertran, era típic menjar pomes de relleno a la mitja part del ball. Molta gent de la contrada s’apropava expressament al poble de Vilabertran per gaudir d’aquestes postres tan exquisides. El poble de Vilabertran les ha heretat i les ha sabut mantenir a taula. Ara les transmet a les noves generacions a través de la fira que se celebra cada any a mitjan setembre.

La poma de relleno de Vilabertran té una època d’elaboració curta: es fa a l’agost i setembre. Aquests postres es fan amb la base de la poma capçana, que aquí anomenem capçada, la verda donzella o la reineta. Porta botifarra dolça, ou, anís, ametlla torrada, llimona, galetes (tipus Maria, ametllats o teules), sucre, farina, oli d’oliva, brots de canyella, xocolata negra i sucre caramel·litzat.

La varietat de pomes utilitzades tenen la polpa molt ferma, compacta i consistent i aguanten llargues coccions. Han estat elaborades i cuites de manera tradicional. Durant dos o tres dies es couen a foc lent en diverses sessions per tal d’aconseguir el punt òptim.

Es comercialitza en capses transparents de diverses mides, de 2 fins a 7 unitats. S’ha de conservar en fred.

Gamba de Palamós

Per
Redacció
-
Gamba de Palamós / Francesc Galí

La gamba de Palamós té una marca de garantia de qualitat pròpia, la marca de garantia Gamba de Palamós. Aquesta marca regula la qualitat de la gamba a través de l’aplicació de normes estrictes en el procés de pesca, en el tractament i la manipulació de les gambes en tota la cadena de distribució. També fa un control exhaustiu de la cadena del fred, que es mou entre els 0 i els 4 graus, des del mar fins al consumidor final.

Cada dia, la gamba capturada es sotmet a un control de qualitat abans d’entrar a subhasta. S’identifica el calador de pesca i les característiques sensorials com l’aspecte, textura, peces per quilo i la temperatura que arriba a port. Només el producte que superi els requeriments establerts pel reglament serà etiquetat com a Gamba de Palamós.

La gamba de Palamós es limita a la gamba fresca de l’espècie Aristeus antennatus, extreta de les aigües de la costa de Palamós. Es caracteritza pel seu color vermellós intens i per una carn fina, ferma i saborosa. Es pesca amb la tècnica de l’arrossegament i a l’estiu se solen trobar més exemplars i més grans.

La marca de garantia assegura que la gamba que arriba al client manté el màxim nivell de qualitat: un sabor exquisit, una aroma inconfusible, un aspecte atractiu i un grau de frescor immillorable. Es comercialitza a granel i cal conservar-la en fred.

Ceba de Figueres

Per
Redacció
-

La Ceba de Figueres és una ceba produïda a l’Empordà que té unes característiques específiques com a conseqüència de les condicions climàtiques i geogràfiques de la zona. El seu sabor és dolç i la seva consistència és tova. És una varietat de cultiu de ceba no híbrida, de bulb subglobós i de forma una mica aplanada. Té la capa externa d’un color rossenc, tirant a lilós, i les capes interiors d’un color més pàl·lid. La Ceba de Figueres és apreciada per la seva dolçor i  la seva textura.

La Ceba de Figueres té propietats interessants per a la salut. Ajuda a eliminar líquids perquè té molt potassi i poc sodi. A més, és rica en vitamines del grup B, com l’àcid fòlic, que són necessàries durant l’embaràs. El magnesi ajuda a un bon funcionament dels intestins, dels nervis, dels músculs i del sistema immunològic.

Tot i que és resistent al fred, necessita temperatures una mica elevades i un temps per formar el bulb. Es fa de planter i s’ha de sembrar entre desembre i gener, tot i que es pot arribar a fer al febrer si el temps acompanya. La ceba seca es cull a l’estiu i la tendra, a l’hivern. Necessita un ambient sec i per això l’Empordà li va bé: tal com diu la dita, “val més de dos dies de vent de tramuntana que una ensulfatada”. Es comercialitza a granel, en caixes de 10, 12 i 15 quilos o en bossa

Brunyols de l’Empordà

Per
Redacció
-

A l’Empordà, els bunyols són brunyols. Així és com se’ls anomena a les nostres comarques.

És un plat de postres que es comença a menjar per Quaresma i que té el seu moment culminant durant la Setmana Santa. Es poden trobar en pastisseries i fleques de l’Empordà.

L’època d’elaboració és tot l’any. Per fer-los, els ingredients són farina, aigua o llet, llevat de París, sal, matafaluga, greix de porc, oli d’oliva o mantega, llimona, ous, sucre, anís o garnatxa.

Els brunyols es caracteritzen per la seva forma inflada, com d’una esfera aixafada. La seva textura és compacta, tirant més aviat a densa.

Una de les característiques diferencials dels brunyols de l’Empordà és el lleuger gust de matafaluga i que no tenen forat.

Es comercialitzen a granel i es conserven a temperatura ambient.

Botifarra dolça

Per
Redacció
-

La botifarra dolça és un embotit característic de l’Empordà. Es pot presentar tant crua com seca i es pot trobar en diferents carnisseries i xarcuteries de l’Empordà durant tot l’any. Es menja d’aperitiu, de plat principal i per postres.

Antigament era un dels embotits que es produïa durant la matança del porc a les cases de pagès de l’Empordà, però actualment és bàsicament un producte artesà elaborat durant tot l’any.

Es fa a base de carn magra de porc, sucre, llimona, sal i opcionalment, canyella. El resultat és una botifarra de color rosat i molt lluent quan es crua. En deixar-la assecar va adquirint un color rosat-grisós característic. Es comercialitza a granel i cal conservar-la en fred i en un lloc sec.

Es pot menjar crua o seca. És més habitual consumir la botifarra dolça seca. Tot i això, hi ha plats tradicionals amb la botifarra dolça crua, com ara confitada amb poma, a la brasa o fregida.

Arròs de Pals

Per
Redacció
-

L’arròs de Pals és un arròs produït a l’Empordà que es comercialitza sota al marca “Arròs de Pals”, de qualitat extra i que es presenta de forma envasada. Les varietats més conegudes són el bahia i el bomba, com a més tradicionals, i el carneroli i el nembo com a més actuals. Altres varietats són el tebre, el sènia, el carnaroli, el loto, el thaibonnet i el monsianell. L’època de sembra és de finals d’abril a principis de maig. La recol·lecció es fa de finals de setembre a finals d’octubre. 

El conreu de l’arròs a Pals data del segle XV i la hipòtesi és que va ser introduït pels àrabs des de València. Durant el segle XVII, l’arròs produït a l’Empordà fou un producte important per a l’abastament de tot Catalunya. A finals del segle XVIII se’n va limitar el conreu perquè se’l relacionava amb algunes malalties de l’època. Però a partir de 1900 se’n va tornar a autoritzar la plantació i conreu. 

L’arròs de Pals és ideal per a tota mena de plats, especialment per cuinar l’arròs a la cassola, plat típic empordanès, ja que l’arròs no es pasta i queda grenyal.

És un producte que es caracteritza per la resistència del gra un cop cuit. L’envàs és amb bossa de plàstic normal i envasat al buit, d’1 i 5 quilos. Per a la seva conservació cal protegir-lo de la llum solar i conservar-lo en lloc fresc i sec.

1...6.4286.4296.430...7.035Pàgina 6.429 de 7.035