A principis de març, vam viure un temporal. el sud de les platges de Palafrugell i especialment Palamós i Calonge, Varen rebre de valent. De fet, els nostres amics de Ràdio Palamós encara emeten amb una antena d’emergència, després que una espècie d’esclafit, deixés la seva torre d’acer doblegada com si es tractés d’un xiclet de goma. Per tant, més d’un mes després, els efectes encara són molt visibles.

Tan és així, que només cal caminar per la zona boscosa de castell, per veure-ho. Els arbres caiguts i arrencats com si algú amb una força suprema els hagués fet caure, es compten per desenes i fins i tot, el dissabte vaig veure una imatge que em va semblar dantesca, de tres arbres suspesos només per una corda i amb un parell de persones buscant-hi ombra sense pensar que aquella cora podia cedir i podien morir esclafats.

Tot plegat, em va fer pensar en la gestió de tota aquesta massa forestal que s’ha d’enretirar el més aviat possible i especialment amb la proximitat de l’estiu, si no volem convertir tota aquella zona en un polvorí. A qui correspon la gestió del post temporal? Quins terminis se suposa que són acceptables per tornar la normalitat al bosc? On va a parar tota aquella fusta de pi? comptant que la majoria del terreny forestal és propietat privada, fins a quin punt l’administració se n’ha de fer responsable i fins a quin punt no se li ha de poder exigir a la propietat, que es faci càrrec de la neteja i manteniment del bosc després d’un temporal com aquell?

De tot plegat, en parlarem amb el director tècnic de la federació ADF Les Gavarres.