Palau-sator és declarat bé d’interès nacional

Imatge general de Palau-sator / Josep Renalias

El govern declara bé d’interès nacional el nucli de Palau-sator. D’aquesta manera, entra a formar part del registre que inclou els edificis més rellevants del patrimoni cultural català.

El conjunt de Palau-sator s’origina al voltant d’un castell anterior al segle X. Se’n conserven la torre, l’església de Sant Pere, les muralles i les cases dels carrers concèntrics. La Generalitat destaca que Palau-sator cal ser protegit «per la seva significació històrica, urbanística, arquitectònica, tipològica i ambiental».

En l’expedient, s’amplia la delimitació que es va fer als anys 80 i s’incorpora el barri del Raval i diferents manies antigues que no estan dins del nucli però que es consideren rellevants per les seves característiques arquitectòniques.

Gaspar Segués: «Si no plou aviat, el nostre bosc està en risc»

Un mes després del darrer temporal que va assotar la zona compresa entre Llafranc i Sant Feliu i amb la vista posada a la temporada d’estiu, repassem l’estat dels boscos del Baix Empordà amb el el coordinador de l’ADF Gavarres, Gaspar Segués. Una tasca de conscienciació i de prevenció és la que porten mesos treballant les ADF, les agrupacions de defensa forestal. Un treball que també implica parlar amb propietaris forestals i ajuntaments. Aquests mesos previs a la temporada d’estiu són clau per evitar incendis.

Els llibres recomanats de l’Adrià Pujol, Judit Pujadó, Joan Gasull i Roser Amills

De l’Adrià Pujol recomanem el seu últim llibre, La carpeta és blava. Ja el coneixeu pels comentaris al Supermatí, un llibre que segueix el seu estil i que parla del collonar, aquesta forma tant empordanesa de prendre’ns les coses amb humor. Aquesta és la recomanació que ens fa:

Joan Gasull novel·la l’intent d’atemptat amb bomba que a finals dels anys 60 va intentar fer volar la discoteca Tiffany’s de Platja d’Aro. Es titula El pacifista que pretenia volar una discoteca, i el publica Llibres del Segle. Escoltem la recomanació que ens envia Joan Gasull:

La Judit Pujadó ha fundat l’editorial Sidillà, a més d’haver publicar diversos assajos i novel·les. El seu llibre que us recomanem és Catalunya bull. El llibre de les sopes, els ranxos i les escudelles populars. I aquesta és la seva recomanació per Sant Jordi:

Roser Amills és una escriptora mallorquina que viu a Barcelona. D’ella recomanem diversos dels seus llibres eròtics, com Fes bondat o El ecuador de Ulises. El seu últim llibre es titula La bachillera, que protagonitza una dona intel·legent que va revelant contra el l’ordre dominat pels homes. Roser Amills recomana el llibre d’un altre mallorquí:

Llegir

Llegir sempre és bo encara que només serveixi per aprendre a parlar millor. Entrenar la parla mitjançant la lectura ajuda a interioritzar paraules i frases que ens reforcen a l’hora de discutir. Les mancances lingüístiques ens treuen força i sovint són motiu de descriminació, encara que sigui inconscient. Quan algú no parla prou bé té desavantatge davant d’algú que en sap més.

Amb això no vull dir que parlant s’arregli tot, sovint el que la dialèctica sostenta la realitat ho fa caure. I crec que saber parlar dóna un poder que no és proporcionat a la importància que té saber parlar, però res més, no dóna la raó saber parlar. Per tant, davant d’aquesta espècies d’avantatge que dóna el saber parlar, us animo a llegir. El que sigui, però si us toca de prop, millor. Si us agraden les motos, llibres sobre motos, si us agrada la cuina, hi ha literatura sobre el cuinar de molta qualitat.

Jo llegint m’ho passo molt bé i d’aquesta manera aprenc a afrontar, per exemple, aquestes opinions quinzenals a Ràdio Capital. Us recomano dos llibres:

«Torero d’hivern» de Miquel Adam, pels qui els agrada el risc i la provocació. També m’ha encantat «La Finestra Discreta» de Antoni Puigverd. Un llibre d’articles de l’autor, amb un nivell d’escriptura magnífic, un plaer pels sentits.

Són només dues recomanacions, res més. Llegir val la pena, ens ajuda a parlar i això sempre és un avantatge.