Aquest passat cap de setmana s’ha celebrat a Sant Feliu de Guíxols la segona edició de la Fira del Conte. Més de 5000 persones hi han acudit, des del primer dia, que va ser un divendres tarda amb una cercavila i focs artificials, fins l’últim, un diumenge a la tarda amb una xocolatada. A Sant Feliu, com a tot arreu, aconseguir tenir gent fent coses un diumenge a la tarda és meritori.

Una vegada més és curiós el nombre de persones que s’hi han deixat caure. Realment és al.lucinant arrossegar 5000 espectadors actius, entre locals i forasters, catalogats en un perfil de turisme familiar, criatures i adults, que decideixen assistir a un fet singular on els contes tenen protagonisme.
Té mèrit perquè estem parlant de fer bellugar gent i fer-los venir a Sant Feliu amb la sola excusa dels contes i les històries. Per tant, no estem parlant d’una fira gastronòmica, on s’acaba amb la panxa contenta, ni d’una fira de vins o cerveses, on acabem també contents, però d’una altra manera.

No, es tracta d’una fira on l’important és la historieta, el conte, la rondalla i el senyor o la senyora que explica una narració amb la seva veu. Sembla estrany, allò tan antic, que encara tingui tanta i tanta força. La rotllana de gent al terra i el contacontes. D’acord que es completa amb nombrosos espectacles, titelles gegants, focs artificials i teatre de carrer a les cantonades. Però sobretot s’han vist moltes i moltes rotllanes, en diferents indrets, carrers i emplaçaments, amb nens i nenes, i molts adults completament abduïts mentre algú agafava un llibre i recitava un conte. O el deia de memòria. Allò tan vell d’explicar una història en públic segueix funcionant. Els contes a la vora del foc tenen futur.

Els humans estem dissenyats per ser captivats per historietes. Per un moment, quan algú comença a explicar qualsevol història, abandones les dèries, deixes de pensar en factures o en la declaracio de renda, i quedes magnetitzat per la força, tan senzilla, d’una persona que explica un relat. Suposo que ho heu notat. Quan algú explica un acudit… no hi presteu una atenció al 100%? Són també històrietes, i estem captivats pels explicadors d’històries. Ja des dels temps de la tribu. Ho sap la societat i ho sap el màrqueting. Explicar històries triomfava en el passat i triomfarà en el futur. I temps al temps, que aquesta fira, amb els contes com a eix central, farà història.
I deixa un bon record si el resultat final és un certamen on el que es posa en valor és el conte, la il.lustració, els llibres infantils, la passió per la lectura i la bona estona que proporcionen els relats. Si té clar aquest noble objectiu, tindrà futur.