The Pains of Being Pure at Heart estrena When I Dance With You

The Pains of Being Pure at Heart acaba de compartir When I Dance With You, una de les cançons que formaran part de The Echo of Pleasure, el nou disc del grup que s’espera pel 14 de juliol.
És la segona cançó que el grup estrena, després de Anymore.

Angus and Julia Stone estrenen Snow i anuncien concert a Barcelona

Els australians Angus and Julia Stone han tornat amb Snow, l’avançament del seu nou disc, produït per Rick Rubin, que sortirà a la recta final d’aquest any.

A més el grup, ha anunciat un concert a la sala Razzmatazz de Barcelona el dia 24 d’octubre. Les entrades es podran adquirir a partir de divendres a les 10 del matí a Ticketmaster i punts habituals. El preu és de 35 euros (+despeses).

Més de 800 estudiants empordanesos comencen la selectivitat

Examen de la selectivitat al Baix Empordà | Imatge d'arxiu
Examen de la selectivitat al Baix Empordà | Imatge d'arxiu

Un total de 816 estudiants empordanesos de segon de batxillerat estan matriculats a la selectivitat, segons dades del Departament d’Ensenyament. Són 386 alumnes del Baix Empordà i 430 de l’Alt Empordà, que a partir d’avui es jugaran poder estudiar la carrera que volen.

En total, a Catalunya comencen els exàmens més 30.000 estudiants de segon de batxillerat i de cicles formatius. Les proves es divideixen en dues fases: la general, que és obligatòria i consta d’un total de cinc exàmens, i la fase específica, que és voluntària per a tots els perfils d’estudiants. Les quatre matèries comunes són: llengua catalana, castellana, una llengua estrangera i història o història de la filosofia. Els resultats se sabran el 28 de juny.

Es publica un llibre que repassa l’educació al Baix Empordà al segle XIX

El psicòleg i investigador de l’educació Josep Lluís Barrasa ha publicat «Mestres i escoles del Baix Empordà al segle XIX», editat per l’Institut d’Estudis del Baix Empordà (IEBE). L’obra ressegueix de manera exhaustiva el mapa educatiu d’aquell període, des de la vida als pobles, el procés d’alfabetització o la llei Moyano, entre d’altres.

El llibre és un homenatge als i les mestres dels pobles que «permet fer-se una idea de com eren aquells temps» com afirma Xavier Roca, president de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà en el moment de considerar la seva publicació. El catedràtic d’història de l’educació de la UdG Salomó Marqués ha estat l’encarregat de prologar l’estudi, juntament amb la col·laboració de la Generalitat, la Diputació, el Consell Comarcal i la Fundació Mascort.

La momia

Nou intent de recuperar els monstres clàssics de la Universal, en aquesta ocasió sota el segell de Dark Universe. Malauradament aquesta pel·lícula és un absolut desastre. En condicions normals el Dark Universe hauria d’acabar aquí, però el fet de produir un desastre rere un altre no ha impedit que DC continués endavant amb el seu univers de superherois foscos, tot i que a la quarta ha anat a la vençuda amb Wonder Woman. Sigui com sigui, a La mòmia no hi veiem res que es pugui construir amb solidesa a partir d’aquesta pel·lícula que s’ha fet sota un punt de vista completament equivocat. Convertir els monstres de la Universal en superherois perquè esdevinguin Los Vengadores del terror és una idea horrible que li queda clar a qualsevol que hagi vist aquesta pel·lícula.
L’anterior saga de La mòmia, dirigida per Stephen Sommers i protagonitzada per Brendan Fraser la varen formar dues primeres pel·lícules excel·lents, tot i que al final va acabar en despropòsit amb els spin-off d’El rey Escorpión i una demorada en el temps tercera entrega que res tenia a veure amb l’essència de les primeres. Que en algun moment hagi preferit les pel·lícules dolentes de la saga anterior a aquesta, us pot donar una idea del resultat de La mòmia del 2017.
Aquesta pel·lícula suposa una decepció molt gran si veiem els noms que hi ha al darrera. El realitzador és Alex Kurtzman, creador de la sèrie Fringe i un dels homes que ha rellançat Star Trek al cinema, acompanyat de J.J. Abrams, i a la televisió amb Star Trek: Discovery amb Bryan Fuller. El protagonista principal és Tom Cruise, un home que rarament s’equivoca i que té molta cura dels projectes en què s’involucra, però després de veure La mòmia i la seqüela de Jack Reacher, començo a pensar que alguna cosa estranya passa al voltant de l’actor. De pena podríem qualificar la relació sense cap química entre Cruise i Annabelle Wallis. Però Tom Cruise no és l’actor que fa el ridícul en aquesta pel·lícula, tot i que ho intenta. Aquest paper queda reservat a Russell Crowe en el paper del doctor Henry Jekyll i Mister Hyde. Crowe no s’ho pren seriosament i la pèssima recreació del monstre que ofereix el llargmetratge no ajuda, més aviat el contrari. Si pretenen fer un Doctor Jekyll i Mr. Hyde amb el que veiem en aquesta pel·lícula, us avanço que recaptarà menys que una pel·lícula d’Albert Serra en un festival de cinema de Michael Bay.
Però el pitjor de tot és la seva manca de ritme i que és tremendament avorrida. La profunditat és zero en els moments que no hi ha escenes d’acció. Les set pieces no són res més que un seguit d’escenes que omplen la buidor més absoluta que és La mòmia.
La barreja de gèneres tampoc encaixa bé. Les bones escenes de terror queden deslluïdes per un sentit de l’humor absurd i sense gràcia. Al final acabes rient en moment que se suposa que no ho hauries de fer.
Tampoc entenc que la pel·lícula llueixi com una sèrie B quan pretén ser un blockbuster de primera categoria, però que mai hi arriba. Com és possible que els efectes especials siguin pitjors que La mòmia del 1999, havent passat 18 anys?
Però alguna cosa bona té la pel·lícula i és el que envolta a la mòmia malvada interpretada per Sofia Boutella. Ella ho dóna tot a la pel·lícula. Ella i el seu personatge és l’únic destacable i aprofitable, la resta està de més.
La mòmia és una enorme decepció que ens va enyorar la pel·lícula del 1999, un còctel d’escenes d’acció unides sense cap sentit que pot significar la momificació per molts anys del fallit Dark Universe. El millor que pot fer Universal és posar el Dark Universe en un sarcòfag i obrir-lo quan vinguin idees millors.