“Per a tu, jo seré únic al món”. La frase és d’Antoine de Saint-Exupéry. El lloc on la veig un anunci de piscines. El gènere no lliga, és clar, perquè piscina és femení i el qui ho diu es dirigeix al Petit Príncep i el Petit Príncep és un nano. Amb capa, amb espasa de joguina i amb els cabells un xic massa llargs, però al capdavall, un nano. Gènere masculí, doncs.
Ara, he escrit aquesta frase al google i he trobat que la que Saint-Exupèry va escriure tota sencera diu així: “Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món”.
Per poc que ho haguessin buscat bé, doncs, els de les piscines podien haver afinat millor la sentència. Ara no em facin buscar-la en el llibre, que ni Saint-Exupéry ni el El petit Príncep no m’agraden gaire. Què volen que els digui? El trobo fals, massa nyeu-nyeu, una mica sobrevalorat com tantes altres coses que ens arriben de França. Jo diria, però que la frase aquesta la diu una flor. Naturalment, la flor la diu al Petit Príncep, que és, si no m’equivoco, qui aguanta amb les dues mans el test on hi ha la flor que li parla.
Doncs bé, tot això és inversemblant i trobo també que, per vendre una piscina, és fer-ne un gra massa. La gent ens banyem perquè tenim calor, perquè ens agrada nedar, perquè no anem al mar o la piscina cada dia i, fins i tot, alguns dels que tenen una edat com jo, perquè nedar és la nostra manera de provar de mantenir-nos en forma. Però una piscina és només una piscina; l’estiu és només l’estiu; el mar, el mar; les vacances són només les vacances. En un món on sembla que tot han de ser experiències exclusives i úniques i en què tot sembla que ha de tenir regust d’una primera vegada, potser convindria que algú posés una mica de seny i que ens recordés que anem a passar uns dies a muntanya o prop de la
costa només perquè ens agrada, perquè trenquem la rutina, perquè som amb la gent que estimem i perquè ens convé descansar. Però res no és tan excepcional com alguns volen fer-nos creure que són les nostres vacances o, posats a dir-ho, la Costa Brava o la piscina que molts no tenim i que probablement tampoc no tindrem. Tampoc no ho és aquesta columna, estimats oients de Ràdio Capital. Però si han esta escoltant-me fins aquí, vol dir que els he distret una mica i que els he interessat un xic. Ara arriba el moment de descansar i de desitjar-los que passin unes bones vacances. I si no en fan, els desitjo que els sigui lleu. Com el sol de l’estiu. Potser ens trobarem aquesta tardor. Qui ho pot saber del cert? Com tots nosaltres, també els de Ràdio Capital fan el que els agrada i el que poden. I a vegades, també, o tot sovint, fan coses que no els deuen agradar tant, però que probablement també val la pena que hi siguin. I així és la vida.
