Amy MacDonald torna al nostre país per presentar el seu últim treball «Under the Stars». Presenta un gran xou en directe amb un set acústic amb banda per fer-nos ballar a ritme del seu pop-folk i la seva poderosa veu. Actuarà a la sala Razzmatazz de Barcelona el proper 14 d’abril, en un dels concerts del Room Festival, que també compta amb Blaumut, Manu Guix o Mishima en el seu cartell.
Les entrades es poden adquirir al web del festival a un preu de 22 euros.
Té lloc a Alcàsser l’assassinat de tres adolescents, conegut com el Crim d’Alcàsser
Va passar l’any 1992 quan tres adolescents de 14 i 15 anys que es dirigiren a una discoteca de Picassent, van ser segrestades, violades, torturades i finalment assassinades. Els fets van tenir lloc a una muntanya pròxima al pantà de Tous.
La recerca de les adolescents es va prolongar durant més de dos mesos i va tenir una gran repercussió en els mitjans de comunicació.
Els cossos de les noies es van trobar el 27 de gener de 1993 en una fossa d’un paratge conegut com La Romana. En el lloc dels fets es va trobar un document amb el nom d’un germà dels presumptes assassins, la qual cosa va fer que la policia anés a casa seva, però no el trobés.
Les investigacions policials van apuntar que el triple crim va ser comès per dos delinqüents comuns, Antonio Anglés i Miquel Ricart. El primer encara continua en parador desconegut, mentre que Ricard va ser condemnat a 170 anys de presó.
Té lloc a la costa de Galícia el desastre del Prestige
El 13 de novembre de 2002, el petrolier Prestige es va accidentar en una tempesta mentre transitava, carregat amb unes 77.000 tones de fuel davant la costa de la mort.
L’abocament de la càrrega va provocar una de les catàstrofes mediambientals més grans de la història de la navegació, tant per la quantitat de contaminants alliberats, com per l’extensió de l’àrea afectada.
L’episodi va tenir una especial incidència a Galícia i va deixar frases com la pronunciada pel llavors portaveu del Govern espanyol, Mariano Rajoy, explicant que del Prestige només sortien uns petits fils amb aspecte de plastilina.
La neteja de la zona va tenir el suport de molts voluntaris i es va allargar durant molts mesos.
Zapatero promet donar suport a la reforma de l’Estatut de Catalunya que aprovi el Parlament de Catalunya
Ho va dir en un multitudinari míting al Palau Sant Jordi, durant la campanya electoral que va portar a Pasqual Maragall a la Generalitat de Catalunya.
Zapatero va pronunciar aquestes paraules el 2003 i davant d’unes 20.000 persones i va afegir que donava el total suport a Maragall i va presentar la seva suposada victòria com un primer pas cap al canvi i la construcció d’una Espanya plural.
Estat Islàmic provoca una massacre a París amb 137 morts i més de 400 ferits
La nit del 13 al 14 de novembre de 2015, Estat Islàmic va atacar contra civils en els districtes 10 i 11 de París, provocant una autèntica massacre a la Sala de concerts Bataclan, on els terroristes van disparar contra la multitud que assistia a un concert de Eagles of Death Metal. Van morir-hi 90 persones.
També va haver-hi atacs contra restaurants o una explosió a l’Estadi de França, on aquells moments el President de la República, François Hollande, assistia a un partit amistós entre França i Alemanya.
En resposta als atacs, França va declarar l’estat d’emergència i van tancar temporalment les seves fronteres, demanant ajuda a l’exèrcit.
L’endemà, Estat Islàmic va reivindicar l’atemptat.
Estic molt atent a la tramuntanada que està assotant l’Alt i el Baix Empordà. He parlat amb gent preocupada, com jo i us volia fer arribar un missatge de tranquilitat. Jo sóc a Sant Sadurní i tots m’han dit el mateix: El vent fa caure les olives, fa volar teules, he hagut de trucar el meu vehís per dir-li que el vent s’ha endut la seva antena… un drama!
Però dit això, també us vull recordar que hi ha un grup de gent del país, que quan bufa la tramuntana ens agafa una «electricitat». Una mostra d’aquest grup d’amics, ahir mateix vam pujar als metges a dinar. Feia una tramuntana que estellava les pedres, que ho feia volar tot, però vam pujar als metges a dinar i la prova que hi ha un grup de gent, que quan bufa la tramuntana, reviu i es multiplica i eixampla l’ànima i eixampla el magí, és que vam baixar del cotxe i vam dir: «Ostres. que bé que s’està quan bufa la tramuntada»
Córre per les xarxes un hashtag i un usuari que s’anomena «on són les dones?» en referència a l’escassa presència de dones a la vida cultural del país. La veritat és que no els hi falta raó quan denuncien que els cartell dels festivals de música els hi van a la contra, les programacions de teatre tampoc estan copades per noms femeninsi ens hem de remetre als llibres o a les arts visuals (perquè el cinema tampoc és eldorado) per trobar-hi unamica més de presència femenina que en general, dista d’acostar-se a la paritat.
Personalment sóc poc fan de la imposició de quotes per gèneres o de qualsevol altre tipus i l’altre dia un company del sector cultural em va fer una reflexió que mereix, si més no, ser tinguda amb compte: La presència femenina és quantitativament inferior, però la qualitat és exageradament millor.
No dic que sigui una mesura compensatòria. Ans al contrari, però sí que em quedo amb la part que atribueix més mèrits al gènere femení. Mireu la Sílvia Pérez, la Clara Peya, la Gemma Humet, La Paula Valls o la Judith Neddermann i moltes d’altres que a més de treballar durament, han de combatre amb un model pre dibuixat des de fa temps que només l’han trencat a partir de la qualitat de la seva proposta artística. És a dir… mentre a l’àbit masculí hi ha molt nivell, però també molta mediocritat, quan canviem de gènere comptem els casos per excepcions, però també per excel·lents.
Òbviament la qualitat no és mesurable i per tant aquesta opinió és subjectiva, però vist el dèficit de presència femenina a les cartelleres del país, el que sí puc assegurar que a la nostra banda, la dels mascles d’excel·lència no ho sé, però de mediocritat n’hi ha a les taules de molts programadors.
