Encara que vingui mal temps jo disfruto amb el fred. Disfruto amb trobar-me el cotxe amb un dit de gel al matí i disfruto intentant engegar-lo, procurant no ratllar el vidre ple de glaç. I disfruto la nit abans barallant-me amb la meva dona per veure qui es queda amb més tros de manta. Sempre ens barallem per la manta perquè els dos entrem gelats al llit. I després, la natura fa les seves coses i els dos disfrutem fent l’amor com tantes parelles humanes hi ha a l’Empordà. Que s’estimen i que disfruten.
Disfruto menjant cargols, viatjant, llegint, disfruto estudiant idiomes i sobretot disfruto nedant a les platges de Begur o de Sant Feliu. Disfruto al cinema, encara que últimament la nostra comarca és notícia per la desaparició de sales de cinema.
Disfruto la companyia d’amics, de la família.
Disfruto parlant de política, escoltant els polítics que hi entenen. I disfruto fent aquests articles i llegint-los a Ràdio Capital.
Disfruto amb la meva feina. I sona estrany, però no en gaudeixo.
No en puc gaudir. NO puc gaudir de coses que no puc disfrutar.
Vaig més enllà. No puc perquè encara, avui, el diccionari català no accepta el verb disfrutar. Normativament, tkot el que he dit abans estava ple d’incorreccions. He fet servir disfrutar un munt de vegades, però encara avui el verb disfrutar no s’accepta, i ens veiem obligats a fer servir gaudir, fruir o xalar. Al verb gaudir li tinc una especial mania.. Potser és que el veiem tant i tant i tant a la publicitat poc vivaç, que ens sona a prefabricat de moble baratu, insubstancial, diria un punt inconstitucional, gris, esllanguit, com si fos el verb tontet del diccionari. Sona a poca cosa, a anunci de detergent barat, a panera de productes de tot a cent. Gaudir, fruir, verbs genuïns, sí, però que encara avui se’ns fan estranys perquè no ens fan trempar.
Vingui a disfrutar d’uns bons peus de porc; disfruti de la Costa Brava, disfruti de les vistes del Montgrí o de Sant Elm, disfruti d’un carajillo a Sa Tuna. Que bé que sona, per a un empordanès, el disfrutar, i que profilàctic ens sona la forma gaudir. Com si ens l’agaféssim amb paper de fumar. Sense «disfrute».
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.