La platja de Palamós s’ha omplert de biomassa després que hagin caigut tres contenidors per culpa del vent. Les ràfegues han arribat als 100 quilòmetres per hora.
Tot i que no estaven carregats, quan han caigut la muntanya de biomassa que hi ha a l’esplanada del port ha acabat caient dins el mar. Aquests contenidors s’utilitzen normalment per parar el vent i protegir la biomassa de les inclemències del temps. Ahir, la biomassa va quedar desprotegida. I tot el port i la platja van quedar-ne plenes.
Telecogresca, que amb aquesta edició complirà els 40 anys, ha fet avui la presentació oficial del festival i ha informat que seguirà amb la mateixa filosofia de sempre, els organitzadors són estudiants i ho fan sense ànim de lucre com fa 40 anys.
Prèviament al festival, que serà el pròxim 14 d’abril al Parc Fòrum, faran el conegut concurs Engresca’t que també compleix una dècada, en aquest cas serà el 3 de febrer. Engresca’t és on alguns grups emergents tindran l’oportunitat de mostrar el seu nivell davant d’un jurat que decidirà qui passa a la gran final.
Com en els darrers anys, Telecogresca comptarà amb dos escenaris. Al primer tocaran grups de música i el segon escenari serà per als DJ’s invitats, així hi ha més diversitat i el públic assistent pot gaudir de la música que més li agrada.
Les entrades surten a 17 € si la compres amb antelació a Telecogresca, o si no a taquilla estaran per 25 €.
Aquest és el cartell per al Telecogresca 2018:
Escenari de grups:
-Txarango
-Lágrimas de Sangre
-Zoo
-Xavi Sarrià
Escenari de DJs:
-The Tripletz
-Albert Neve
-Vandal
-Blanca Ross
-Lo Puto Cat
Desproveir de representació política els Consells Comarcals i convertir-los en una estructura estrictament administrativa. Ho ha dit el cap de llista de Ciutadans per la demarcació de Girona, Jean Castel, en una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital.
Segons Castel, els diners estalviats per aquesta mesura juntament amb altres partides «patriòtiques» com els 6 milions que es van destinar al referèndum del 9N, servirien per reforçar estructures socials bàsiques com la sanitària. El polític taronja ha posat com a exemple el CAP que s’hauria de construir a la Costa Brava per descongestionar els hospitals comarcals, tot i que no n’ha concretat ni projecte ni ubicació. Encara en l’àmbit sanitari, Castel ha criticat el retrocés que, segons ell, ha patit el projecte de construcció del nou hospital Trueta de Girona que ha passat de tenir un projecte pagat i redactat a no tenir ni tan sols una ubicació clara.
La proximitat amb França
Pel representant de Ciutadans, la proximitat de les comarques de Girona amb França haurien d’esdevenir un motor de generació de sinergies i de creació de feina relacionada amb la logística i en aquest sentit, tot i que el responsable polític no ha pogut concretar-ne les accions que portaria a terme com a diputat gironí, ha assenyalat que el seu partit exercirà la pressió necessària a Madrid (on és clau per apuntalar el govern) per agilitzar el corredor mediterrani i el desdoblament de la carretera NII.
La corrupció política
El candidat de Ciutadans també s’ha referit a la necessitat «d’aixecar catifes» si governen i ha vinculat el procés independentista i els diferents governs nacionalistes (als quals ha acusat de crear «xiringuitos per repartir diners») amb la corrupció política. Preguntat per la suposada contradicció que suposa aquest discurs, amb el fet de donar suport al govern del Partit Popular a Madrid, ha explicat que si es demostressin algunes de les acusacions que planen sobre el govern de Rajoy o sobre el mateix President, li retirarien el suport.
I ho va fer el 1915 a Hoboken a Nova Jersey. Conegut com La veu, va ser un cantant i també un actor, que durant 5 dècades va gravar unes 1300 cançons per a quatre companyies discogràfiques, a més de guanyar un Oscar al millor actor secundari per D’aquí a l’eternitat.
Els seus primers passos els va fer com a vocalista d’una orquestra, després va aconseguir fama gràcies als grans programes de ràdio, on aconseguia conquistar a les noies joves amb els seus ulls blaus i el seu carisma.
Va ser parella de les actrius Ava Gardner i Mia Farrow i va morir el 1998 a causa d’un infart.
Un altre naixement, el de Dionne Warwick
La cantant americana de soul i pop va néixer a East Orange l’any 1940 i com a curiositat era cosina de Whitney Houston.
Va començar la seva carrera com a cantant de gospel i el seu debut va arribar el 1962 amb Don’t make me over, que va aparèixer amb una errada d’impremta sota el seu cognom Warwick, en lloc del seu que realment era Warrick.
Entre els seus èxits destaquen I say a little prayer o Endless love, que va gravar amb Barry White.
Als anys 80 i després de canviar de segell va tornar a triomfar gràcies a Heartbreaker, un tema escrit per Bee Gees i que inclou la veu de Barry Gibb en els cors.
El 2013 va saltar la notícia que s’havia declarat a la ruïna amb deutes d’uns deu milions de dòlars.
Faith de George Michael, arriba al número 1 als Estats Units
Ho va aconseguir el 1987, amb el que va suposar el seu primer disc en solitari, després de la seva etapa amb Wham!. El va consagrar com a estrella mundial i va aconseguir el Grammy a millor disc de l’any.
En el disc trobaves temes com I want your sex, One more try, Hard day o el tema que donava nom al treball.
Als Estats Units va arribar a vendre més de 10 milions de còpies.
Com que Ryanair s’ha tornat boig i ofereix vols per quatre quartos, he aprofitat per tornar a la meva estimada Dublin. La capital d’Irlanda és una de les meves ciutats preferides. Ara us parlo des d’aquí, precisament.
Dublin és una ciutat que jo vaig freqüentar molt durant uns quants anys de jove i em fascinava. Ara feia nou anys que no la visitava, i em sento desentrenat, perdut.
Avui, a 2017, em costa més orientar-me a Dublin perquè com sempre, vaig a dormir a tuguris per quatre rals, lluny de tot, i quan es fa fosc he de fer cames i quilòmetres per trobar el jaç. Sempre seré viatger low cost, gasto poc als llocs on vaig, però en canvi rebo molt a canvi. Espero tornar-ho amb bones fotos i bones cròniques de viatge.
A Dublin hi tinc unes quantes coses que visito sí o sí, cada cop que vinc. L’estàtua de Joyce, la de Molly Malone, la d’Oscar Wilde. Vaig a alguna llibreria, per tocar i olorar llibres de Samuel Beckett. I sempre faig parada i fonda al pub del Pont del mig penic. Obligatori pujar al primer pis i sentir la música i veure com corren els whiskys i les cerveses. Aquest any no hi he pogut sentir la música tradicional dels divendres però sí un bon concert de blues.
I aquest any, a Dublin, tampoc no he visitat un dels indrets que alguna vegada abans havia recorregut, la presó de Kil-main-ham Gaol. Forma part d’algunes rutes turístiques, és una presó que surt en alguna pel.lícula com «En el nombre del padre» i la veritat és que visitar-la és tota una experiència. Experiència anguniosa, negativa, nefasta. Almenys per mi. Sempre he sortit d’allà com enrampat, enrabiat amb el món. No puc suportar la idea claustrofòbica que simbolitza una presó. I en aquests moments, vista l’actualitat a Catalunya, no tinc el cos per visitar presons. Ara no, ara no toca.
El que sí que toca és pensar en l’any nou i mirar amb optimisme els dies que vénen. Us demano que anem més enllà i brindem pels bons moments que vindran. Us deixo triar si brindeu amb Guinness, amb cava català o amb fanta de llimona. Però brindeu. Us desitjo un bon any i un bon craic, que en irlandès, vol dir moltes coses i alguna d’elles «sortir de festa». Brindem, brindem i brindem.
