Adel Mechaal (a sota a l'esquerra) amb els seus companys a Edinburgh, un d'ells el kenià Kaan Kigen Ozbilen que ha quedat segon en la categoria sènior masculina. TWITTER
En representació de la selecció europea, el passat dissabte dia 13 de gener el palamosí AdelMechaal ha disputat per segona vegada la GreatEdinburghXCountry de cros. L’atleta ha pogut finalment formar part dels convocats per la selecció europea amb el seu rival i amic l’atleta kenyà Kaan Kigen Özbilen, després d’haver estat baixa a la San Silvestre del barri de Vallecas a Madrid el 31 de desembre de 2017 per molèsties al bessó.
Mechaal ha competit per Europa en la categoria de relleu mixt, on ha guanyat Anglaterra, i en la individual sènior masculina on ha estat penúltim en vint-i-cinquena posició amb el dorsal número 18 fent 26 minuts i 15 segons, a 1 minut 43 del guanyador individual l’estatunidenc LeonardKorir. Grupalment, aquesta darrera categoria l’ha guanyada també l’equip anglès.
Dijous 25 de gener Störung publicarà un nou disc en format de descàrrega digital, amb peces inèdites de diferents artistes de tot el món. str012 – ‘Rebuilding l’Alt Empordà’ té com a objectiu recaptar fons per ajudar en la reconstrucció de les zones rurals a l’Alt Empordà afectades per un esclafit, sobretot a les poblacions de Cistella i Terrades. Els ingressos que es generin de la venda d’aquest disc seran donats íntegrament a tots dos municipis.
La zona afectada està íntimament vinculada a l’organització de Störung on s’han forjat molts projectes que posteriorment han vist la llum dins o fora de la plataforma en el món de l’art sonor i visual.
Störung és una plataforma multidisciplinària d’artistes que desenvolupen entorns audiovisuals basats en el minimalisme electrònic i l’experimentació utilitzant noves tendències tecnològiques i musicals.
Per adquirir el disc, ho podreu fer des del web de Störung.
Martin McDonagh, realitzador irlandès de les excel·lents Escondidos en Brujas i Siete psicópatas, ha escrit i dirigit la que és la seva tercera pel·lícula amb uns resultats encara més brillants que les anteriors.
Mildred (Frances McDormand) és una dona de 50 anys que va perdre la seva filla farà uns mesos. La noia va ser assassinada i la policia no ha esbrinat res del que va passar. Per aquest motiu, declara la guerra a la policia d’Ebbing, el petit poble de Missouri on viu, i col·loca tres cartells a l’entrada del poble amb missatges molt controvertits contra el cap de policia. Mildred creu que la policia està més preocupada en apallissar negres que en trobar el responsable de la mort de la seva filla.
Tres anuncios en las afueras és una pel·lícula absolutament al marge de qualsevol convencionalisme. Capaç de moure’s còmodament entre diàlegs divertits i successos dramàtics, crea uns personatges reals amb infinitat de matisos. Aquí no hi ha ni bons ni dolents, malgrat a primer cop d’ull ho pugui semblar. Només cal esperar i donar un moment a tots ells per veure com es desenvolupen. Aquests estan molt ben definits, no li cal un temps excessiu a McDonagh perquè el retrat sigui perfecte, però tracta amb especial cura el que encarna Frances McDormand. La protagonista és mou per bons motius, però moltes vegades acaba fent accions igualment qüestionables com les que emprenen els agents de policia. Woody Harrelson ens regala una interpretació de les que acostuma, en un paper absolutament fet a mida. Pel que fa Sam Rockwell, em pregunto perquè no el veiem en més pel·lícules, sempre m’ha semblat un actor brillant i aquí ho reafirma. La seva transformació en aquest desagradable agent és total.
McDonagh escriu amb intel·ligència, res és gratuït. Tot el que ens explica hi és per alguna cosa. Un dels grans valors que té el guió és l’evolució de la pel·lícula. El que passa no es mou dins els cànons del cinema actual, ni comercial, ni tampoc independent. I no ho dic només pel final, que nega a l’espectador allò que reclama des del cor, no amb el cap. Tota la pel·lícula és coherent, lògica i al mateix temps té una capacitat de sorpresa molt gran.
Un altre dels aspectes importants de la pel·lícula és el retrat de la violència, com la treballa i com la mostra. Ja no parlo de la física, que també, si no d’aquella que es manifesta de paraula o a través de gestos i mirades. Martin McDonagh fuig de qualsevol seqüència de morbositat que pogués mostrar i aposta decididament per la subtilesa.
Tres anuncios en las afueras és una pel·lícula obligatòria. El relat t’atrapa per molts motius i no pots despendre-t’hi, ni tant sols quan acaba. Escoltar els personatges i els seus diàlegs són una absoluta delícia. En certa manera, no sé si per McDormand o per l’estil de comèdia negra, en ocasions aquesta pel·lícula m’ha recordat a Fargo. Una autèntica sorpresa i sense cap mena de dubte, un dels títols de l’any.
300 persones han pogut veure els Pastorets de Pals, que s’ha allargat fins aquest diumenge. Pals ha tornat a tenir pastorets un any més, i ja en fan 38. La primera actuació va tenir lloc el Dia de Reis amb la representació de l’obra La flor de Nadal de Francesc d’Assís Picas a càrrec de l’Associació Cultural i Esportiva el Pedró.
Francesc Roig, director dels Pastorets.
La representació ha inclòs escenes musicals en directe. Els Pastorets prenen el relleu en la cultura popular nadalenca de Pals, després fins a principis de mes es representés el pessebre vivent.
Així de contundent s’ha mostrat a Ràdio Capital la regidora d’urbanisme de l’Ajuntament de Pals, Maite Servià, després que la comissió d’urbanisme de Girona obligui a l’Ajuntament a reduir encara més, els habitatges que es contemplen a la reforma del POUM en la que treballa el consistori.
A la versió del POUM que el consistori palsenc ha enviat a la comissió d’urbanisme, no s’hi ha desclassificat cap zona, per tal que sigui la mateixa comissió qui esmeni allò que consideri i evitar d’aquesta manera «posar en risc a l’Ajuntament de Pals». D’aquesta manera es busca que sigui l’administració catalana qui faci les modificacions que consideri i que determini el nombre final d’habitatges que s’hi podrien construir i que amb la proposta de modificació feta per l’Ajuntament, estava xifrada en 2.400.
De les modificacions sorgides d’aquesta revisió, se’n podrien derivar possibles indemnitzacions que, recorda Servià, hauria de dictaminar un jutge i a les que espera que l’Ajuntament no hagi de fer-hi front en solitari.
Escolta l’entrevista sencera
Una polèmica que ve de lluny
La modificació del POUM de Pals ja ha estat motiu de titulars des de fa temps. Va ser l’entitat Salvem la Platja de Pals qui va posar el crit al cel quan es va aprovar la proposta impulsada per l’equip de govern actual i que tot i preveure una reducció dràstica del nombre d’habitatges que es poden edificar, xifrava en 2.400 cases. Però no només el nombre d’habitatges va ser motiu de polèmica, sinó també el seu emplaçament. L’entitat ambientalista denunciava l’edificabilitat de sistemes dunars protegits a primera línia de mar. El consistori es defensava presentant estudis tècnics que desmentien aquesta tesi i situava en una segona línia, l’espai edificable situat majoritàriament al paratge conegut com «els Rodors».
A finals del mes d’octubre del 2017, la formació Catalunya sí que es pot va dur al Parlament de Catalunya aquesta reforma urbanística, amb la intenció de paralitzar-la, però la cambra catalana en va desestimar la petició. La mateixa formació ja havia denunciat mesos abans una tala indiscriminada d’arbres a les zones objecte de polèmica. Per defensar-se d’aquesta acusació, el llavors regidor de medi ambient (i actual Alcalde de Pals), Sergi Brull va argumentar que l’Ajuntament havia promogut una tala controlada per motius de seguretat i que en molts altres casos, van ser veïns de la zona que s’hi van voler sumar.
Finalment ha estat la comissió d’urbanisme de Girona qui ha esmenat parcialment aquesta proposta de POUM que, en paraules de la regidora Servià, aquest equip de govern vol deixar encarrilat.
Segons ha pogut saber Ràdio Capital, un centenar de persones ja han demanat a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols que pengi la pancarta de «Llibertat presos polítics» a la façana del consistori.
El passat 5 de gener, l’Assemblea Nacional i el comitè per la defensa de la República de Sant Feliu van organitzar un acte a la plaça del Mercat per ajudar els ciutadans a presentar la instància.
Pel proper divendres 19, hi ha convocat al matí un acte de les mateixes característiques.
La resposta de l’Ajuntament l’ha donat l’alcalde ganxó, Carles Motas, al programa «Línia amb l’alcalde» de Ràdio Sant Feliu. Assegura que l’Ajuntament ja va decidir fa mesos que no penjaria cap pancarta a la façana de l’edifici, i ja no va penjar cap per demanar l’acollida de refugiats.
Motas assegura que, a l’edifici consistorial, la càrrega simbòlica de la lluita per les llibertats l’ostenta la històrica senyera Patxot, que està exposada a la Sala de Plens.
A finals del mes d’octubre del 2017, la formació Catalunya sí que es pot va dur al Parlament de Catalunya aquesta reforma urbanística, amb la intenció de paralitzar-la, però la cambra catalana 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.