Els partits de la Bisbal defensen canviar el POUM

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Els partits de la Bisbal defensen canviar el POUM
Loading
/

Després que Ràdio Capital fes públic que pla urbanístic parcial Sud-2 de la Bisbal d’Empordà es troba en pausa a l’espera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideixi sobre la seva legalitat, els partits polítics que conformen el ple de la Bisbal s’hi han pronunciat.

Hi ha un consens en la majoria de partits: el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal és el que ha permès planificar un supermercat al costat del barri de la Guardiola. A més, els partits del govern demanen actualitzar-lo per limitar la superfície comercial.

PSC (oposició)
El cap de l’oposició, Oscar Aparicio (PSC), apunta al POUM com a origen d’aquest maldecap. En el seu mandat, explica que van preveure una zona comercial a la zona sud. Ara, creu que el millor és modificar el pla general perquè la Bisbal ja està «saturada» de superfícies comercials.

Aparicio lamenta que el pla urbanístic s’aprovés per silenci administratiu, és a dir sense passar pel ple municipal, a causa de la manca de consens entre els grups polítics. A més, esmena que el govern hagi obert la porta a la nova zona comercial sense tenir en compte els habitatges que també s’haurien de construir en el mateix espai.

CUP (govern)

Els anticapitalistes entenen que s’aprovés el pla parcial perquè seguia les indicacions del POUM, però asseguren que la construcció d’un supermercat no segueix el seu model de poble. Per això, han encarregat un informe per estudiar la viabilitat de reformar el POUM limitar l’extensió dels nous comerços. Josep Maria Castells és el seu portaveu.

Tot i formar part del govern, la CUP no va votar a favor del pla parcial.

Compromís per la Bisbal (oposició)
Compromís per la Bisbal, a l’oposició, assegura que vol promocionar el comerç local, però alhora admet que els propietaris del terreny tenen dret a construir-hi un supermercat. Asseguren que, si les parts haguessin parlat, s’hauria evitat arribar a aquest punt i assenyalen que aquesta manca de diàleg ha propiciat altres conflictes com el de la Biblioteca Central Comarcal o el de Sorea. També recriminen que s’assabentin d’aquestes polèmiques pels mitjans de comunicació abans que pel mateix govern. Xavier Font és el portaveu de Compromís per la Bisbal.

Convergència i Unió (oposició)

Per part de Convergència i Unió, Núria Anglada defensa que s’han fet tots els passos legals, però critica que no se’ls ha informat prou.

Anglada creu que un nou supermercat no suposarà un desastre pel petit comerç.

ICV-EUiA (govern)
Des del govern, la portaveu d’ICV-EUiA Maite Bravo creu que un nou supermercat aniria en detriment del petit comerç. Pensa que aquest aspecte s’hauria d’haver debatut quan es va aprovar el POUM i que aleshores ells desconeixien el projecte d’aquesta gran superfície. Bravo ha definit la qüestió com una «patata calenta» que han heretat de l’anterior govern liderat pel socialista Oscar Aparicio i la democratacristina Núria Anglada. La regidora demana encetar un debat per repensar el model de ciutat i calibrar si la Bisbal suportarà una nova gran superfície.

ERC (govern i alcaldia)

Per la banda d’Esquerra Republicana, l’alcalde Lluís Sais defensa que el pla parcial s’adequa al POUM. Sais assegura que ell no pot evitar l’obertura de supermercats.

Doble número 1 per Camila Cabello als Estats Units

Camila Cabello ha superat a Ed Sheeran amb Perfect i actualment, tant Havana com el seu àlbum anomenat Camila, s’han posat al primer lloc com a cançó i disc més importants del moment a la llista Billboard Hot 100 dels Estats Units.

Segons informa la mateixa revista, Camila Cabello es converteix en la primera artista que aconsegueix el número 1 en la llista de discos amb un disc debut i, a la vegada, primer lloc en la llista de senzills des que Beyonce ho aconseguís el 2003, amb el seu debut en solitari amb Dangerously in Love i el seu gran hit Crazy in Love.

Tal dia com avui – 23 gener

La cadena NBC estrena la sèrie El Equipo A

El 1983 es va començar a emetre per primera vegada aquesta sèrie, on quatre homes veterans de la guerra del Vietnam, van ser detinguts per un delicte que no havien comès. A partir de llavors i després de fugar-se de la presó on estaven reclosos, van ser buscats pel govern i sobreviuen ajudant a persones que requereixen els seus serveis.

La sèrie va tenir enorme popularitat, amb personatges tan estimats com el Murdock, l’M.A. i va deixar frases per la posteritat com «me encanta que los planes salgan bien», que sempre deia l’Hannibal.

El Rock and Roll Hall Of Fame, obre les portes a Elvis Presley

L’any 1986 el rei va entrar a formar part d’aquest selecte club, en un any on també ho van fer altres grans noms com Ray Charles, Sam Cooke, Chuck Berry, The Everly Brothers o Buddy Holly.

Malauradament, Elvis Presley havia mort 9 anys abans i no va poder gaudir d’aquest reconeixement.

Los archivos del Pentágono

Steven Spielberg dirigeix aquest drama històric, en la línia de Lincoln i El puente de los espías. El protagonitza Tom Hanks, Meryl Streep, Sarah Paulson, Bradley Whitford, Bruce Greenwood, Alison Brie i Jesse Plemons.
Basada en fets reals, ens narra les tasques de divulgació dels papers del Pentàgon per part del Washington Post. La directora del diari, Kay Graham (Meryl Streep) i l’editor Ben Bradlee (Tom Hanks) van destapar aquest escàndol, que demostrava que el govern nord-americà enviava tropes a Vietnam, essent plenament conscient que era impossible guanyar aquella guerra. 
Aquesta pel·lícula arriba en un moment molt oportú, tan als Estats Units com a l’estat espanyol, però per motius ben diferents. Spielberg volia portar aquesta història al cinema, però pretenia fer-ho d’aquí a uns anys. Però durant la campanya electoral a la presidència dels Estats Units, en què la premsa va patir uns atacs ferotges de l’aleshores candidat republicà Donald Trump, Spielberg va veure oportú reivindicar al paper de la premsa. Vista la pel·lícula, la semblança d’actitud contra la premsa de Nixon i Trump és esfereïdora. 
La pel·lícula recrea de manera fidedigna com era tota la maquinària periodística en els 70, quan no existien mòbils, ni xarxes socials, ni ordinadors. La pel·lícula no només vol ser una oda nostàlgica a la màquina d’escriure i la impremta, sinó també a una manera d’entendre el periodisme, que malauradament s’extingeix dia a dia.
La protagonista de la història és Kay Graham, una dona que ha viscut tota la vida a l’ombra del seu marit. Era ell qui gestionava el diari malgrat que el propietari havia estat el pare de Kate. Quan ell mor, Kate passa a ser-ne la directora i propietària, però és tractada com si no fos ningú pel consell d’administració, entre altres coses pel fet de ser una dona. És en aquest moment quan la pel·lícula transcendeix el tema principal de la llibertat de premsa, i també esdevé una història de reivindicació feminista.
Malgrat el seu tarannà tímid, Kay Graham va prendre la decisió més valenta i difícil de la seva vida. Graham va ser justa i va publicar la veritat sobre el govern nord-americà, a pesar del cost que això li provocaria en el seu cercle d’amistats, a més de posar en perill la continuïtat del diari. 
Hi ha un moment en què Meryl Streep pronuncia una frase que resumeix molt bé la filosofia de la pel·lícula, quan afirma que la premsa ha d’estar al servei del poble i no dels seus governants, perquè si no és així, el periodisme mor. Arribat a aquest punt de la pel·lícula, un no pot deixar de pensar en l’estat de la premsa espanyola i lamentar-se que els principals mitjans de comunicació estiguin al servei dels seus governants, tapant els casos de corrupció d’aquests i convertint-se directament en un altaveu del govern, renunciant a qualsevol crítica o denúncia, per diferents motius.
El guió equilibra molt bé els moments públics amb la vida privada dels protagonistes, que ajuden a entendre les decisions que prenen els personatges i les seves postures. No ens podem desvincular de l’entorn i les circumstàncies. La pel·lícula troba la justa mesura per fer-ho. 
Los archivos del Pentágono és una pel·lícula impecable, molt en la línia d’altres obres d’Spielberg com El puente de los espías, que al mateix temps recull el testimoni que ens va deixar Spotlight. No sé si cal dir que Meryl Streep i Tom Hanks estan genials, però si fa falta deixar-ho clar, queda dit. A hores d’ara no hi ha res que aquests intèrprets no puguin fer, i més amb Spielberg darrere la càmera. Los archivos del Pentágono reivindica amb eficàcia els principis del periodisme, la funció de la premsa, posa els governants al seu lloc i dóna a conèixer la figura feminista de Kay Graham.

Supermatí – 23-01-2018

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 23-01-2018
Loading
/

D’un so a un altre passant pel tribunal

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
D'un so a un altre passant pel tribunal
Loading
/

Ho vam explicar ahir en primícia a partir d’una informació que en Dani Cortés ha elaborat en les darreres setmanes. L’avinguda Josep Irla de la Bisbal que ara té aquest so… passarà a tenir aquest so.

Això serà així d’aquí a un anys, si el grup Bon preu hi acaba construïnt el Supermercat que té previst fer-hi, d’acord amb el Plà d’Ordenació Urbana aprovat en l’anterior mandat socialista i modificat mitjançant un decret d’alcaldia en aquesta legislatura. Fins aquí tot correcte fins que una associació de comerciats alça la veu en contra de la instal·lació perquè diuen que perjudicaria el petit comerç.

Un empresari que té gasolineres a Forallac i Corçà alça la veu

i un ex alcalde del poble també alça la veu en contra d’aquesta modificació i la porten a la justícia.

L’Alcalde Lluís Sais, defensa la seva gestió i la feina feta pels tècnics i assegura que està tranquil pel que pugui dir-ne la justícia.

Però mentrestant, s’atura un procés d’urbanització per engegar-ne un de judicial. Avui, segona entrega d’aquesta història.