/
RSS Feed
Com a conseqüència d’una fallada en el subministrament elèctric de Ràdio Palafrugell, la franja de programació d’aquesta emissora s’ha vist alterada, pel que adjuntem aquí el programa complet.
Tal dia com avui – 13 febrer
Per setè any consecutiu avui té lloc el Dia Mundial de la Ràdio
El 14 de gener l’Assemblea General va aprovar formalment la proclamació de la UNESCO d’aquest dia, coincidint amb el dia de la creació de la ràdio de les Nacions Unides l’any 1946. Aquesta iniciativa va ser una idea de Jorge Álvarez, president de l’Acadèmia Espanyola de Ràdio, qui va sol·licitar aquesta celebració el 2008 al director general de la UNESCO.
Al llarg dels anys hi ha hagut temes com la igualtat de gènere a la ràdio, l’any 2014, com els joves i la ràdio el 2015 o la ràdio i els esports, que és el que té lloc aquest 2018.
Però avui no és només el Dia Mundial de la Ràdio, també és el Dia Mundial del Solter!
Sí i té lloc el 13 de febrer, ja que és el dia abans de Sant Valentí, i és una data que es vol retre homenatge a tots els solters, separats, divorciats o vidus.
Un dia per celebrar la llibertat d’estar sense parella, que com s’acostuma a dir, millor sols que mal acompanyats!
Aquesta commemoració es va iniciar a través d’Internet i des del 2003 que s’està duent a terme amb gran popularitat a la xarxa.
I avui no ens podem oblidar d’en Carles Sabater, el cantant dels Sau, que tal dia com avui de 1999 ens deixava
El cantant i també actor va tenir una vida plena de teatre, musicals i concerts, al costat del seu amic Pep Sala, quan van crear Sau, la banda que l’acompanyaria fins la nit de la seva mort.
El 13 de febrer, després d’un concert al Casal de Vilafranca del Penedès, que havia de ser el primer de molts directes, el cantant queia a terra als camerinos. Durant la matinada es confirmava la seva mort, provocada per una aturada cardiorespiratòria.
La ràdio
/
RSS Feed
Dimecres, 7 de febrer. Gairebé les 8 del matí. A aquesta hora, condueixo en ple Eix Transversal, a l’alçada d’Espinelves. Ràdio Capital de l’Empordà és plena d’energia, però encara no arriba fins aquí dalt, així que faig zàping entre les dues emissores generalistes que posen la ràdio en català a milers d’oients de distància de les que ens arriben de fora. De cop i volta, em sacseja un “Bon dia, Són les 8”. És en Bassas. L’han convidat a Catalunya Ràdio per parlar del seu llibre i la Terribas li ha cedit el micro. Automàticament, aquella veu i aquella frase m’impacten i em transporten anys enrere. La ràdio no necessita res més.
El blind medium pels anglosaxons, el mitjà cec, té aquestes coses. Formem part d’una audiència, som un entre molts, però la ràdio ens parla a cadascú de nosaltres. És una de les virtuts del mitjà sonor per excel·lència: el vincle personal, la relació íntima que estableix amb l’oient. “Sembla que em parlin a mi”, em diuen els alumnes de periodisme i comunicació audiovisual. Sí, la ràdio ens parla. I allò que ens diu, queda. Avui Dia Mundial de la Ràdio necessito molt poc per tornar a moments viscuts amb la ràdio, dins i fora. L’anomenat mitjà secundari perquè ens permet fer altres coses mentre l’escoltem, fins al punt que potser no hi posem tota l’atenció, però que sempre hi és, acompanyant-nos. Avui, Dia Mundial de la Ràdio, revisc molts instants i em quedo amb imatges de fa anys, de petit, amb la mare, de bon matí, tot esmorzant, escoltant les grans veus de la ràdio d’aquell temps.
Dia Mundial de la Ràdio. Celebrem-ho. Però no ens adormim. Entre 1927 i 1932, Bertolt Brecht va compilar diversos escrits en el seu assaig “Teoria de la ràdio”. Alertava de l’ús propagandístic i de les limitacions que la societat burgesa i capitalista li imposava. Brecht reclamava un mitjà de comunicació que anés més enllà de la simple difusió de segons quins missatges. Han passat 90 anys, però mai és sobrer recordar les tesis de Brecht.
Feliç Dia Mundial de la Ràdio.
Visca la ràdio
/
RSS Feed
Avui, dia mundial de la ràdio, cal destacar els bons resultats de la ràdio en català. A Catalunya hi ha més de quatre milions d’oients de ràdio, amb una especial rellevància per la ràdio en català (tant de ràdio musical com generalista). La ràdio ha mantingut aquesta força, malgrat la introducció de nous serveis audiovisuals i d’Internet i ha sabut incorporar les xarxes socials a al seva força.
Enguany cal destacar la recuperació d’iCatFm a les ones. Tenim dos grans reptes. Un d’històric i en el que cal insistir i avançant, que és el de la pirateria radiofònica, que és una xacra i l’altre és el futur de la ràdio en l’àmbit de la digitalització, com és el DAB en el qual altres països ja han fet grans avenços.
En definitiva, celebrem l’èxit de la ràdio en general. Visca la ràdio!
La ràdio és la (meva) vida
/
RSS Feed
Just avui fa un any encetàvem aquest dia amb aquest mateix programa i llegint un manifest que vam signar conjuntament les 6 emissores que ens vam engrescar per primera vegada en aquesta bonica iniciativa conjunta. Al manifest hi vam reclamar més compromís de les administracions amb la ràdio de proximitat, però sobretot, més seguiment i exigència per part de les persones dels pobles i ciutats als que servim.
Avui doncs, em permetreu que engegui aquest programa amb un comentari estrictament personal. Jo vaig començar a conèixer i viure la ràdio l’any 1992, setmanes abans dels Jocs Olímpics de Barcelona. Ho vaig fer a Ràdio Begur de la mà d’en Joan Carles Caner i en Pere Molina als que mai els hi agrairé prou la llibertat de fer el que em va donar la gana, perquè ells van interpretar que devia anar bé a l’emissora. Allà hi vaig aprendre a jugar, a inventar, a remenar aparells antenes i fils i a preparar-me per saltar a la ràdio professional. Després de guanyar un concurs de DJ’s dels 40 principals, vaig aterrar a l’emissora musical més rellevant del país i si a Begur vaig aprendre amb llibertat, a Girona (amb alguna estada a Madrid) hi vaig aprendre a partir de la disciplina. També guardo com un tresor les paraules d’en Ramon Iglesias (el cap d’informatius) quan em va dir «Només et falta llegir molts diaris per aconseguir arribar allà on et proposis» i guardo també les bronques del meu cap, l’Isidre, quan entrava a la fonoteca on jo hi arxivava discos i mentre em canviava d’emissora em deia «menys Mikimoto i més Fernandisco». Acabada l’etapa a Girona i havent passat també per M80 Empordà i per la SER fent el Carrusel Deportivo, vaig fer maletes cap a Barcelona per anar cap al Grup Flaix.
Només arribar em van fer canviar de nom perquè a Flaix no em podia dir Curanta, sinó que seria en Miquel Girona (el meu segon cognom) i amb això i quatre mastegots més em van baixar els fums d’estrella mediàtica local. Amb tot a lloc, vaig entendre el que és la màgia de la ràdio. Aquella emissora que despertava l’admiració i enveja de tot el sector de la ràdio, era en realitat una petita família amb una ambició i una feinada de por, a canvi d’uns recursos més propis d’una fireta que no pas de la gran emissora que escoltàvem. Però teníem clar que allà on uns hi tenien pasta, nosaltres hi havíem de posar idees, certivitat i moltíssimes hores de feina. De fet, en dèiem el Vietnam radiofònic.
Acabada l’etapa a Flaix i a la recerca d’una feina més balsàmica, me’n vaig anar a Ona Catalana. A punt d’engegar la cadena, en Joan Ramon, en Manel i jo ens vam dedicar a projectar i instal·lar les diferents emissores que la cadena tenia pel país i acabada aquesta feina me’n vaig convertir en el cap d’emissions, fins que el 2003 (i mesos després de posar en marxa Ràdio Capital) vaig tornar a la SER. A Ràdio Barcelona. Allà m’hi vaig estar 3 anys ens els que hi vaig aprendre a desenvolupar la creativitat en la publicitat, en accions comercials, en màrqueting, en esdeveniments. Però d’allà en vaig sortir esgotat fins el punt de buscar-me una feina (la que faig actualment) allunyada dels micròfons, mantenint, això sí, la petita flama de Ràdio Capital que continuava en marxa.
Més enllà d’aquesta història laboral segueixo col·laborant amb Catalunya Ràdio i amb RAC 1 i sobretot, des d’aquell maig del 2015 que el meu soci i amic Juli em va engrescar a treballar amb la informació local més enllà de la música, Ràdio Capital és la ràdio. És la meva ràdio i la de tots els que la fem a dia d’avui.
Per què us explico tot això? Doncs perquè a la ràdio l’han volgut matar moltes vegades i només han aconseguit transformar-la, però mai matar-la. Perquè la ràdio és una finestra sonora per la que hi passa la vida cada dia. La ràdio és a la comunicació, el que els llibres a la cultura. Un mitjà total, que t’explica el que passa, però a més, estimula el teu cervell a construir la imatge de tot allò que tu li fas arribar només amb la veu.
Jo no sé si l’any que ve seré aquí fent aquest programa, com no sé si Ràdio Capital serà una gran emissora o el petit projecte que tant ens estimem. Però us puc ben assegurar que mentre hi hagi gent que pensi en gran com la que tenim, seguirem fent una gran ràdio per persones que creuen que la vida, és quelcom més que allò que passa entre que naixem i morim. Per això volem fer una gran ràdio. Perquè la ràdio és la vida. És la meva vida.
Que passeu un gran dia mundial de la vida, un gran dia mundial de la ràdio!
Matí cel serè i fred, tarda amb nuvolositat
Ens espera un matí amb el cel sense pràcticament nuvolositat, per aquest motiu el fred es farà notar més intensament aquestes primeres hores, amb -2ºc de mínima i 9ºc de màxima, a la tarda, apareixerà un nou front amb força nuvolositat.
Dimecres una jornada amb temperatures més altes però encara amb nuvolositat i dijous serà un dia en conjunt assolellat.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.