15 equips s’enfrontaran als 30 kilòmetres de l’Oncoswim 2018

Per
Gerard Escaich Folch
-
Calella durant l'Oncoswim 2017 | Imatge de la Fundació Oncolliga Girona
Calella durant l'Oncoswim 2017 | Imatge de la Fundació Oncolliga Girona

Una quinzena d’equips participaran el pròxim 2 de juny a la tercera edició de l’ONCOSWIM, el repte esportiu i solidari organitzat per la Fundació Oncolliga Girona i el CN RadikalSwim que consisteix a recórrer nedant en equips de quatre persones els 30 km que separen la platja de l’Estartit i Calella de Palafrugell, passant per les Illes Medes i les Illes Formigues.

La travessia solidària servirà per recaptar diners. L’objectiu és destinar els diners al finançament d’un projecte d’investigació sobre el càncer de mama triple negatiu. La investigació l’impulsa la Universitat de Girona i servirà per investigar un subtipus de càncer molt agressiu que afecta sobretot dones joves. S’estima que el càncer representa el 20% de tots els casos de càncers de mama diagnosticats.

Oncoswim 2017 | Imatge de la Fundació Oncolliga Girona
Oncoswim 2017 | Imatge de la Fundació Oncolliga Girona

A l’edició de l’Oncoswim d’enguany esperen recaptar un mínim de 8.000 euros. De fet a la primera edició se’n van recaptar 5.128 i a la segona 18.839 euros. Aquestes aportacions provenen del preu de les inscripcions. En el cas de l’Oncoswim, el preu de la inscripció és de 190 euros per als participants amb llicència federativa i de 201€ per a aquells que no disposin de l’esmentada llicència. Unes inscripcions que s’han omplert en només 4 dies.

D’altra banda, l»Oncoswim també té una versió popular que és la «milla solidària». El recorregut és de gairebé 1,5 kilòmetres i va des de la Via Brava fins a Calella de Palafrugell. El preu d’inscripció de la Milla Solidària és de 20 euros, 23 euros en el cas de no comptar amb llicència federativa. Per inscriure’s només cal accedir a la pàgina web dels organitzadors.

Palamós atorgarà 15.000 euros per rehabilitar façanes

Per
Paula Boira
-
Un operari treballant en les tasques de renovació de l’enllumenat al carrer del Turó al municipi de Palamós.

El tipus d’actuació subvencionable són obres efectuades entre l’1 d’octubre de 2017 i el 30 de setembre de 2018, en habitatges residencials de més de 20 anys d’antiguitat que no hagin estat rehabilitats en els darrers 10 anys. S’inclou el sanejament, reparació i pintat de la façana principal, així com la reparació de cornises, d’elements ornamentals, ràfecs o balcons.

Amb aquest ajut es pretén fomentar la rehabilitació dels habitatges de Palamós, ajudant, en aquest cas, a millorar les façanes dels immobles. Això repercutirà en la seguretat de veïns i vianants, així com en la imatge general de l’espai públic.

En el moment de sol·licitar la subvenció s’haurà de facilitar la llicència urbanística atorgada en el moment de l’execució d’obres, la còpia de les factures de l’actuació realitzada i les fotografies de la façana abans i després de la millora.

Per a més informació sobre el procés i tramitació dels ajuts, cal adreçar-se a l’Oficina d’Atenció Ciutadana ubicada a l’Ajuntament de Palamós o trucar al telèfon 972 60 00 26.

The Florida Project

Per
Ignasi Arbat
-
Sean Baker, director de Tangerine, ens ofereix la seva segona pel·lícula, protagonitzada per Brooklynn Prince, Bria Vinaite i Willem Dafoe, qui ha estat nominat a l’Oscar com a millor actor secundari. La pel·lícula està ambientada en un motel dels afores de Florida. El motel queda al cantó de carretera, de camí a parcs temàtics de la zona com Disney o Universal.
La pel·lícula està protagonitzada per una nena de sis anys i el seu grup d’amics que gaudeixen d’unes vacances d’estiu, i l’encarregat del motel que cuida i supervisa la comunitat. Baker fa un retrat d’una part de la societat, normalment ignorada en el cinema. Els protagonistes són marginats o el que els americans han classificat com a white trash. 
The Florida project no és una pel·lícula fàcil ni agradable, però val la pena per la magnífica manera d’explicar-te una història plena de matisos, els quals és impossible percebre mentre la veus. Gaudir-la no la gaudireu perquè la pel·lícula està plena de misèria i també de realitat, una realitat que moltes vegades preferim ignorar. 
L’originalitat de la proposta és que ens l’explica des del punt de vista de la nena. Malgrat el patètic de la situació, el fet de mostrar-ho des d’un punt de vista infantil pot fer que no es percebi així. La narrativa porta a l’espectador a desgranar més enllà del que veu, superar la visió infantil de la protagonista i entendre quina és la situació dels personatges. Ser capaços de veure les accions de la mare que no veiem en pantalla perquè protegeix la seva filla.
Contrasta amb les miserables vides dels protagonistes una fotografia extremadament lluminosa i plena de clors pastissos. 
Willem Dafoe fa una molt bona actuació de persona normal que treballa de gerent en un motel, en el qual fa pràcticament de tot, des de cobrar fins a reparar panells elèctrics. Però el seu personatge és molt més que això, ja que actua també com a protector dels infants, coneixedor de la miserable vida dels seus progenitors. Però qui també s’emporta una menció per la seva interpretació és la nena, Brooklynn Prince, que està increïble per la seva edat. 
L’escena final no deixa de tenir un punt oníric, un contrast entre la dura realitat de les persones que viuen al marge de la societat amb els que no ho estan i busquen uns dies de conte en un parc d’atraccions. Barker busca el contrast entre la felicitat impostada i falsa dels parcs amb la pobresa de l’exterior. L’entorn és ideal per mostrar la metàfora que el director ens vol fer veure.
The Florida project és un drama explicat com una comèdia, vist per una nena de sis anys, dirigit amb frescor per Sean Baker i rodat de manera directa com si fos un documental.

Torroella i Santa Cristina liciten els serveis de temporada a les platges

Per
Toni Sellas
-

Amb la mirada posada a la temporada turística, diversos municipis del Baix Empordà avancen en els tràmits necessaris per tenir tots els serveis a punt. Aquest és el cas de Torroella de Montgrí i de Santa Cristina d’Aro, que recentment han tret a licitació els serveis de temporada a les platges. En el cas de Torroella es poden presentar ofertes fins el 28 d’aquest mes, mentre que Santa Cristina tanca el període de recepció el 3 de març. Els dos consistoris ja han publicat el plec de condicions de la prestació dels serveis.

Torroella de Montgrí treu a licitació mitja dotzena de serveis en diverses platges. Concretament, són la guingueta a la Platja Gran de l’Estartit; la zona varada d’embarcacions a la zona de La Pletera, també a la Platja Gran; la zona varada d’embarcacions tipus catamarans i el servei d’escola nàutica per a la realització de l’activitat de surf i similars a la platja de Mas Pinell; i el d’esports nàutics i el camp de boies amb serveis de barqueig a Cala Montgó. La concessió és per un any, prorrogable fins a un acumulat de 10 anys en el cas la guingueta i el camp de boies i de 5 anys per als lots de les zones de varades i les concessions nàutiques. La licitació mínima oscil·la entre els 1.000 euros de la zona de catamarans de Mas Pinell i els 8.500 de la guingueta de la Platja Gran. El període autoritzat per a l’ocupació de la platja per prestar el servei és del 15 de març fins al 30 de novembre. D’altra banda, a Santa Cristina d’Aro surt a licitació al guingueta amb terrassa de la Platja dels Canyerets, per 6.000 euros, i el camp de boies, el servei de barqueig i el canal d’entrada i sortida d’embarcacions dels Canyerets i Platja de Canyet, per 4.500 euros. En aquest cas, l’autorització per al servei va des del cap de setmana anterior a Setmana Santa fins al 28 d’octubre. La concessió és per al període 2018-2020.

Jordi Margarit: «La ràdio tendeix a descriure com ho fan els grans escriptors a les seves novel·les»

Per
Miquel Curanta
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Jordi Margarit: "La ràdio tendeix a descriure com ho fan els grans escriptors a les seves novel·les"
Loading
/

«La ràdio no té assignatures pendents perquè s’ha pogut adaptar a cada repte». La frase és del president de Ràdio Associació de Catalunya, Jordi Margarit.

Margarit coincideix en la idea que la ràdio ha deixat de ser un canal de transmissió per convertir-se en una manera d’explicar les coses, que fa que l’oient pugui «veure» el que se li explica, tal i com ho fan els grans novel·listes.

Margarit també ha parlat del paper cabdal que ha tingut la ràdio en la situació política per la que passa el país, però també durant els atemptats del passat agost a Barcelona i Cambrils.

Jordi Margarit també ha recordat com el mateix Francesc Macià va inaugurar les primeres emissions de Ràdio Associació de Catalunya.

Escolta l’entrevista sencera

Del ràdio telègraf a Internet

Per
Josep Lluís Vidal
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Del ràdio telègraf a Internet
Loading
/

El nostre home digital, en Josep Lluís Vidal ha canviat els bits per les bobines, les vàlvules i el telègraf. Avui, dia mundial de la ràdio, repassem l’evolució del mitjà a través d’algunes fites tecnològiques.

1...5.6475.6485.649...7.039Pàgina 5.648 de 7.039