Pel·lícula heroica basada en la història real d’un incendi forestal que va afectar una localitat d’Arizona l’estiu del 2013. Héroes en el infierno es basa en la biografia escrita per un dels bombers que van sobreviure a la tragèdia. La pel·lícula se centra en les vivències dels bombers de Granite Mountain Hotshots i la seva lluita contra el foc.
El director és Joseph Kosinski (Oblivion) i la protagonitzen Josh Brolin, Miles Teller, Jeff Bridges, Taylor Kitsch, Ben Hardy, Andie MacDowell i Jennifer Connelly. Del repartiment destacar a Josh Brolin que està sensacional i també a Miles Teller, per la importància que acaba tenint el seu personatge. Sobre els femenins, Jennifer Connelly aconsegueix ser alguna cosa més que l’esposa del protagonista i dona tridemsionalitat al seu personatge que ha estat molt ben escrit.
La pel·lícula em va sorprendre perquè me l’esperava com qualsevol altra que narra de manera monòtona una tragèdia. Però quan creus que estarà centrada en una tragèdia i aquesta no arriba, t’adones que ha superat les teves expectatives i que la història va més enllà de narrar el drama. A cada sortida dels bombers, creus que serà aquest el moment quan t’explicaran el desastrós incident. Al final arriba quan ja no l’esperes, per la falta d’èpica del moment. I què t’explica mentre Héroes en el infierno? Doncs la vida quotidiana d’un grup de gent que anava a treballar cada dia com fa qualsevol de nosaltres,però el seu ofici és més perillós. Són bombers i com a tals arrisquen la seva vida, en cada sortida i sense pensar-ho. L’originalitat de la proposta està aquí, en el tractament quotidià de la història, no utilitzant l’èpica que és inherent a aquest tipus de cinema amb herois víctimes d’alguna tragèdia.
El cos de bombers evoluciona i creix al mateix ritme que ho fan els seus personatges. Kosinski ha estat molt intel·ligent a l’hora de plantejar la pel·lícula. Posar el focus en la cosa quotidiana és utilitzat per fer evolucionar els personatges. Acompanyar-los durant hora i mitja en les seves vides fa que en el moment de mostrar-nos el drama, realment ens afecti i ens arribi. La clatellada és fa present al final, en un moment emocional ajustat perquè causi l’efecte que busca el director. La manera de tractar la tragèdia també és destacable perquè no entra en cap tipus de morbositat ni es passa de sentimentalisme.
La millor escena de la pel·lícula no és de cap dels incendis, és l’escena del pavelló perquè és devastadora i també la més impactant. En aquesta pel·lícula, pot ser que no recordeu la història real, tot i que només va passar farà menys de cinc anys. En tot cas, us recomano que no en busqueu informació. L’impacte que us causarà serà encara més gran.
