Viatgem!

Per
Sàbel Gámez
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Viatgem!
Loading
/

A res i poc de l’arribada de la Setmana Santa, que aquest any quasi ens agafa plens de neu pel fred que ens ha fet passar aquest hivern que no vol marxar, tothom es troba nerviós planificant unes mini vacances que ens ajudin a desconnectar del quotidià i de l’estrès que implica el tenir cadascú/na les nostres obligacions indelegables. Alguns, els més previsors, ja poden dormir tranquils amb la reserva d’un pla perfecte sota la coixinera o una sorpresa que volen compartir, però la majoria només escolta ofertes que estudien com si es tractés de fer un màster del coneixement més absolut, tot ha de ser de 10. Però, com sempre o quasi bé sempre, els nostres ulls busquen postals més enllà de les nostres terres i paisatges i no mirem, només veiem el que ens envolta, quan el que ens envolta és la postal més idíl·lica per una desconnexió que durant la resta de l’any no podem gaudir del tot quan treballem i a l’estiu, quan el sol cega els nostres plans per poder ficar-nos entremig de persones que sí que saben apreciar un Empordà que acull, a part de la millor vista, la millor paleta d’aromes i de colors.

Un pla perfecte? Caminar enmig d’una calzone degustant un petit foc al racó d’un menjador acollidor on la mamma ha transmès els millors secrets de les millors receptes. Som a Itàlia però no hem sortit de l’Empordà, no hem sortit de Sant Feliu de Guíxols, som a La Locanda di Nonna Flo.

Una sortida perfecta? Perdre’ns pels arcs que envolten la platja d’una Calella de Palafrugell que comença a preparar-se per acollir barques i barquetes, notes de música i l’escalfor d’un cremat que gaudirem en companyia. Tanquem els ulls i els càntics que sentirem a l’estiu comencen a sonar, ara amb més tranquil·litat. Som a Cuba.

I la Cuba de Calella de Palafrugell ens transporta a Begur, a l’altra Cuba, aquella que ens van ensenyar els indians que van deixar la seva empremta a aquest meravellós poble que alberga una lluna dins d’una cova de pedra.

I per acabar? Assaborir la millor companyia, la d’un amic, la d’una lectura al costat d’un bon entrepà fet amb la història que ens dona el Centre Fraternal de Palafrugell i que ens trasllada a la seva fundació a l’any 1887. Si aquestes parets parlessin…

Viatgem sí, i també pels nostres racons, aquells que podem descobrir dia a dia, hora a hora, minut a minut, fem les nostres postals!

De dones i quotes

Per
Miquel Curanta
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
De dones i quotes
Loading
/

Demà és el dia internacional de les dones i em vull referir avui a aquest dia, perquè demà la portada serà una mica especial. Sempre he defensat que les persones havien d’accedir a les feines, als càrrecs, als reconeixements professionals, socials, etc… per mèrits propis i no pas perquè cap quota ho imposi.

La imposició de quotes perquè dones, homes o persones que s’incloguin a qualsevol col·lectiu ens fa correr el risc d’abaixar el nivell d’excel·lència al que hauríem d’aspirar si hi han 10 dones preparades per a una tasca, és (a priori) absurd que ho haguem de repartir entre 5 i 5 i especialment en àmbits com la política (que afecta a moltes persones) o les iniciatives de diversa índole.

Tanmateix, el temps ens ha demostrat que justament en els àmbits referits (política, empresa, etc…) no es pot que estiguem especialment bé. Només cal veure com funcionen les decisions polítiques d’aquest país (preses majoritàriament per homes) o només cal veure que ni amb el sufragi universal, ni amb l’accés de la dona al mercat laboral ni amb tantes altres coses on les dones han estat «convidades a participar» pers les masculines estrcutures de poder, no s’ha aconseguit més que «maquillar» les xifres de presència femenina per dir, en molts casos, percentatges de paritat que són més una qüestió semàntica que no pas real. En aquest punt doncs, és quan cal imposar per la força de les decisions de tot tipus, quotes de presència femenina que obliguin a la societat a normalitzar una cosa que no s’acaba d’imposar de manera natural, segurament per les resistències directes o indirectes d’un sistema que encara es basa en la idea que la dona ha de fer de tot, sempre que l’home hi estigui d’acord.

En aquest sentit doncs, benvingudes les quotes de presència femenina, benvinguts els moviments feministes i benvingudes totes aquelles iniciatives que busquin (senzillament) normalitzar una situació. Sense caure en la guerra de sexes, sense que sigui necessari atacar els homes només per ser-ho i amb ganes que algun dia no sigui necessari definir-se feminista.

Demà és 8 de març, dia de les dones. Celebrem-lo tantes vegades com calgui, amb la idea que algun dia no sigui necessari celebrar-lo!

Es desencalla l’últim projecte del Life Pletera, bloquejat pel 155

Per
David Parreño Mont
-

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha anunciat la licitació del contracte d’obres pels itineraris del Life Pletera. Construir aquests camins és el pas definitiu per acabar de desurbanitzar i restaurar els sistemes litorals de l’antiga maresma de la Pletera.

El projecte dels itineraris està dividit en dues parts, una que executa la Generalitat i una altra de l’empresa Tragsa. L’ajuntament ja va aprovar inicialment aquesta partida per un pressupost de 340.000 euros. Ara la Generalitat licita les obres per un import total de 89.000 euros després d’uns mesos d’incògnita per l’aplicació de l’article 155.

Es preveu que es puguin iniciar els treballs parcialment abans de l’estiu i que finalitzin durant la tardor, segons calculen els mateixos promotors del projecte. El traçat serà el màxim perifèric possible, de manera que els accessos a la platja es canalitzaran pels dos extrems, al nord, per la urbanització, i al sud, per la Gola. Al llarg del recorregut, s’ubicaran un observatori i un mirador. El recorregut es podrà fer a peu i amb bicicleta i tindrà l’accés amb vehicle restringit.

Absolen Josep Rosselló de calúmnies contra el Govern de Calonge i Sant Antoni

Per
Pedro Ruiz Claveria
-
Ajuntament de Calonge | Imatge d'arxiu
Ajuntament de Calonge | Imatge d'arxiu

El jutjat penal número 1 de Girona ha absolt l’exalcalde de Calonge, Josep Rosselló, i també Eugenio Morales, dels delictes de calúmnies i injúries per la difusió de missatges anònims que atacaven l’equip de Govern de Jordi Soler, durant la legislatura del 2007 al 2011 i que també afectaven l’empresari Antoni Riart. Tal com explica el Diari de Girona, la jutgessa ha considerat que no hi ha proves suficients per decretar l’autoria dels missatges a Rosselló i Morales.

La jutgessa ha fet front a les contradiccions entre l’informe pericial grafoscòpic dels Mossos d’Esquadra, que determinava que els dos acusats estaven darrere dels escrits, i el de la Guàrdia Civil, que no ho associava a l’exbatlle calongí. En aquest sentit, no s’ha inclinat per cap dels informes.

El context

Els textos van començar a circular el 2006 i acusaven de corrupció el ja aleshores alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler. Una vegada van passar les eleccions del 2007, i Antoni Esteve (PSC) va conformar una majoria per governar, les notes van desaparèixer. Ara bé, una vegada es va produir la moció de censura -que va tornar al poder a Soler-, es van tornar a emetre. Aleshores, Antoni Riart va interposar una querella el 2009 i, un temps més tard, s’hi van adherir Jordi Soler i els exregidors David Plana i Maite Pellicer.

Atracament a una farmàcia de Palamós

Per
Redacció
-
Farmàcia Baviera a Palamós | Imatge d'arxiu
Farmàcia Baviera a Palamós | Imatge d'arxiu

Un individu va atracar aquesta nit de dilluns a la farmàcia Baviera de Palamós, com explica Ràdio Palamós. Un individu va entrar a l’establiment i va amenaçar la persona que en aquell moment hi havia darrere el mostrador, segons han explicat fonts policials a la mateixa emissora. El lladre va aconseguir fugir amb els diners de la caixa. La policia local i els Mossos de moment no han pogut localitzar el sospitós, encara que les càmeres de la farmàcia haurien captat la seva imatge.

Héroes en el infierno

Per
Ignasi Arbat
-
Pel·lícula heroica basada en la història real d’un incendi forestal que va afectar una localitat d’Arizona l’estiu del 2013. Héroes en el infierno es basa en la biografia escrita per un dels bombers que van sobreviure a la tragèdia. La pel·lícula se centra en les vivències dels bombers de Granite Mountain Hotshots i la seva lluita contra el foc. 
El director és Joseph Kosinski (Oblivion) i la protagonitzen Josh Brolin, Miles Teller, Jeff Bridges, Taylor Kitsch, Ben Hardy, Andie MacDowell i Jennifer Connelly. Del repartiment destacar a Josh Brolin que està sensacional i també a Miles Teller, per la importància que acaba tenint el seu personatge. Sobre els femenins, Jennifer Connelly aconsegueix ser alguna cosa més que l’esposa del protagonista i dona tridemsionalitat al seu personatge que ha estat molt ben escrit. 
La pel·lícula em va sorprendre perquè me l’esperava com qualsevol altra que narra de manera monòtona una tragèdia. Però quan creus que estarà centrada en una tragèdia i aquesta no arriba, t’adones que ha superat les teves expectatives i que la història va més enllà de narrar el drama. A cada sortida dels bombers, creus que serà aquest el moment quan t’explicaran el desastrós incident. Al final arriba quan ja no l’esperes, per la falta d’èpica del moment. I què t’explica mentre Héroes en el infierno? Doncs la vida quotidiana d’un grup de gent que anava a treballar cada dia com fa qualsevol de nosaltres,però el seu ofici és més perillós. Són bombers i com a tals arrisquen la seva vida, en cada sortida i sense pensar-ho. L’originalitat de la proposta està aquí, en el tractament quotidià de la història, no utilitzant l’èpica que és inherent a aquest tipus de cinema amb herois víctimes d’alguna tragèdia. 
El cos de bombers evoluciona i creix al mateix ritme que ho fan els seus personatges. Kosinski ha estat molt intel·ligent a l’hora de plantejar la pel·lícula. Posar el focus en la cosa quotidiana és utilitzat per fer evolucionar els personatges. Acompanyar-los durant hora i mitja en les seves vides fa que en el moment de mostrar-nos el drama, realment ens afecti i ens arribi. La clatellada és fa present al final, en un moment emocional ajustat perquè causi l’efecte que busca el director. La manera de tractar la tragèdia també és destacable perquè no entra en cap tipus de morbositat ni es passa de sentimentalisme. 
La millor escena de la pel·lícula no és de cap dels incendis, és l’escena del pavelló perquè és devastadora i també la més impactant. En aquesta pel·lícula, pot ser que no recordeu la història real, tot i que només va passar farà menys de cinc anys. En tot cas, us recomano que no en busqueu informació. L’impacte que us causarà serà encara més gran.
1...5.6025.6035.604...7.039Pàgina 5.603 de 7.039