Els veïns de Llofriu han dit «no» a instal·lar una gasolinera al poble. L’Ajuntament de Palafrugell ha fet públics els resultats de l’enquesta a la que es van sotmetre els veïns del nucli. En total, van participar-hi 80 persones. El resultat va ser de 57 vots en contra i 23 a favor, fet que també servirà com element de ponderació dins la valoració que farà aquesta setmana l’equip de Govern.
El projecte de la gasolinera de Llofriu se situava a la C-66, a l’alçada de la nova rotonda, i comptava amb un bar i botiga.
El govern va desestimar l’any passat totes les propostes presentades per l’empresa. Ara, però, havia rebut una proposta renovada per part del promotor que rebaixaria la dimensió dels esquemes inicials. Ho va explicar l’alcalde Josep Piferrer a Ràdio Capital.
El govern de Palafrugell prendrà la decisió definitiva aquest dijous tenint en compte els resultats. L’ajuntament assegura en un comunicat que els resultats serviran d'»element de ponderació dins la valoració que farà aquesta setmana l’equip de Govern». Des del consistori, es feliciten per aquest procés participatiu que, alhora, va permetre extreure altres peticions, com la falta d’aparcament a Llofriu.
Llofriu és un llogaret del Baix Empordà (també se li diu «veïnat», “barri” i oficialment “agregat del municipi de Palafrugell”). Té 6,6 km2 i uns 220 habitants.
La setmana passada els veïns vàrem rebre una notificació de l’Associació de veïns i amics comunicant-nos que el dissabte 10 de març, hi hauria una reunió a les antigues Escoles de Llofriu, avui Centre Cívic, perquè l’Alcalde, el de Palafrugell, volia conèixer la nostre opinió sobre un projecte que li havien presentat de construir una benzinera a la carretera C-66, banda nord, en un terreny que va des de la nova rotonda fins a les primeres cases del barri de la Barceloneta, de Llofriu.
A la reunió que efectivament l’Ajuntament va convocar a les 10 del matí, el local era ple.
L’alcalde d’ERC, que venia acompanyat de Jaume Palahí Agustí, regidor d’Urbanisme, va començar dient que se’ns explicaria el projecte, en acabar podríem fer preguntes i al final votaríem si hi estaven d’acord o no, però el resultat no seria vinculant.
Això va provocar sorpresa i una mica d’impaciència seguida d’intervencions confoses i potser malhumorades. I llavors l’Alcalde va cridar un tècnic que va intentar tranquil·litzar la gent explicant el projecte.
Ens varen donar una còpia del que s’exhibia a la paret. Però hi havia poc per explicar: construcció arran de carretera de la benzinera amb un espai per camions i cotxes, mànegues de subministrament, túnels de rentatge i tot mena d’estris necessaris per al funcionament, i al bell mig un espai per bar i botiga on hi hauria comoditats pels clients. El tècnic va afegir que la construcció era discreta i no molestaria el paisatge, i que si bé a la part del darrere del terreny no hi havia camí, ja estava previst parlar-ne amb el propietari i demanar un permís per fer-lo. I a més, va dir, tot i ser un terreny no urbanitzable hi ha una llei o una norma que permet autoritzar-hi la construcció d’una benzinera sempre, com és el cas, que es guardi la distància amb la carretera que exigeix la llei. Pel que fa al soroll va assegurar que no n’hi hauria, que estava tot estudiat i revisat…, però no va dir res de l’interès que l’Ajuntament tenia en el projecte.
I poca cosa més.
Informacions i tafaneries en veu baixa corrien entre el públic sobre els 30.566,20 m2 que té el terreny com deia el document, que la propietat era del senyor Resclosa o de la seva dona la senyora Angelina Coll, propietària també d’Avícola Maria, que l’edifici de bar i botiga ocupava 122,47 m2, els mateixos que la rotonda, o que una benzinera al mig del poble era un desastre es repetien esverats els uns als altres.
L’alcalde, que no li era fàcil mantenir l’ordre, va iniciar el torn de preguntes i la gent, ja animada, s’hi va bolcar sense fer cas de les veus que remugaven desenterrant notícies ja oblidades.
Les preguntes eren:
-És necessària una benzinera quan a pocs quilòmetres n’hi ha que funcionen bé i una mica més lluny d’altres tancades per falta de clients?
-Quan i com sabrem el resultat de la votació?
-Com és possible que hi hagi gent empadronada o que paga l’IBI a Llofriu que no hagi rebut la convocatòria, i en canvi d’altres que ni estan empadronats ni pagaven l’IBI a Llofriu l’hagin rebuda?
-I si com diuen la votació no serveix per res, per a què aquesta consulta?
-Quina garantia hi ha del resultat si el recompte de vots no és públic ni saben qui el fa?
-Si l’alcalde vol saber la nostra opinió, no tenim dret nosaltres a conèixer la seva?
-Què ha portat l’Ajuntament a treballar tant en un projecte si encara no ha pres la decisió de tirar-lo endavant?
Malgrat les veus que no paraven, l’alcalde va procurar respondre a tothom. I va explicar que ell no tenia opinió personal perquè la seva depenia del càrrec i el seu càrrec li demanava tenir en compte l’opinió dels veïns, i que per això ens havia convocat. Llavors un veí de tota la vida es va aixecar per recordar-li que la reunió no era una iniciativa ni un favor de l’Ajuntament sinó que havia sigut l’Associació de Veïns i Amics de Llofriu la que l’havia sol·licitat.
Ara votareu, va dir l’Alcalde com si res, i el dilluns dia 12 sabreu el resultat que publicarem a la pàgina web de l’Ajuntament. Ja sabeu que no serà vinculant, va repetir.
Un altre veí també de tota la vida, depositari devia ser de la Memòria del poble, va dir llavors que aquesta mateixa iniciativa amb un projecte més gran ja s’havia desestimat quan el govern socialista i en el seu nom l’alcalde Juli Fernández havia donat personalment el «no» a la propietat.
Per què s’ha posat en marxa una altra vegada?, va preguntar algú encara.
Va ser l’última pregunta abans que la gent s’aixequés per anar a votar. I quan tot es va acabar, els de l’Ajuntament carregats amb les urnes se’n van anar a fer el recompte i nosaltres cap a casa a esperar els resultats, però tots amb la convicció que la gent de Llofriu havia dit «no» a la benzinera.
Avui hem conegut els resultats: 23 vots a favor i 57 en contra.
Ara només falta saber com s’acabarà el negoci de la benzinera.
Actualització feta el 14-03-2018 a les 19:27
L’Alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer ha contactat amb aquesta emissora per aclarir que el recompte de vots «es va fer allà in situ davant de les persones que lliurament val voler. Per exemple, els membres del Consell de Participació» i no pas «emportant-se les urnes» tal i com afirma l’autora.
Piferrer també ha explicat que el tècnic que l’acompanyava, representava l’empresa promotora i es va limitar a explicar el projecte. També ha afegit que «en cap cas es tracta d’una proposta de l’Ajuntament».
La junta de govern de l’Ajuntament de Begur, a proposta de l’àrea de Serveis, ha acordat l’embelliment de dos giratoris del municipi amb productes agraris tradicionals. La personalització de l’espai públic afecta la rotonda que s’ha construït a la intersecció entre la carretera de Begur a Esclanyà i el vial d’Aiguablava i Fornells i la ja existent que hi ha a la carretera de Palafrugell a Regencós, davant el polígon industrial Riera d’Esclanyà. En ambdós giratoris es plantaran ceps, complementats amb murs de pedra seca d’uns 75 centímetres d’alçada, a tall de feixes agrícoles.
Al giratori d’Aiguablava i Fornells es coronarà amb 4 alzines sureres, dues de les quals ja es van plantar fa unes setmanes provinents del cementiri begurenc. Mentre al del polígon industrial es plantaran un parell d’oliveres. Les dues actuacions de guarniment de les rotondes han estat adjudicades a l’empresa Park 3000 SL, que té fins a final de mes per presentar el projecte definitiu. Per poder executar les dues accions d’embelliment, l’Ajuntament compta amb una partida econòmica de 50.000 euros.
L’Ajuntament de Palau-sator ha obert a licitació un projecte per millorar i ampliar el camí d’accés al poble des de la carretera GI-651. Està previst que els treballs incloguin una nova pavimentació, una xarxa de drenatge superficial i una millora de la senyalització.
El projecte preveu ampliar de la calçada en el marge dret o marge esquerra i crear una xarxa de drenatge superficial mitjançant cunetes de terres i cunetes de formigó. Es traslladarà un pal de la xarxa de telecomunicacions que es troba al marge del vial i es talaran arbres.
Les obres es duran a terme en una sola etapa en un termini de dos mesos des que s’adjudiquin les obres. Afectaran dues finques, de manera que s’hauran de fer dues expropiacions d’uns 400 metres quadrats cadascuna en terrenys agrícoles per les que no es preveuen expropiacions.
La carretera tindrà un nou traçat que, tot i que estarà basat en l’actual, vol ser més simple i ample.
El procés de construcció el definirà l’empresa que realitzi les obres, que han sortit a licitació per 130.000 euros.
Els germans Spierig van ser responsables d’una autèntica meravella de gènere com és Predestination, la qual, incomprensiblement, no va arribar a ser estrenada en sales i només es va poder veure en festivals de cinema fantàstic i en el mercat domèstic. Els germans Spierig també són els responsables de Daybreakers, una estimable pel·lícula de vampirs protagonitzada per Ethan Hawke.
Winchester està basada en fets reals i ens narra l’obsessió de Sarah Winchester, la rica hereva de l’imperi del rifle, que es va passar la vida construint i reconstruint la seva mansió de San José, ja que creia que estava plena d’esperits violents de persones que havien estat ajusticiades pel negoci familiar. La mansió en qüestió ha estat font de múltiples llegendes urbanes de la cultura popular nord-americana i actualment se la considera una de les cases encantades més famoses del país. La mansió té la particularitat que està plena d’escales i passadissos que no porten enlloc, armaris que oculten parets, xemeneies tapiades, etcètera.
Malauradament, als germans Spierig la jugada no els ha sortit bé i la pel·lícula no està a l’altura de la seva capacitat. Winchester tampoc està a l’altura de la pel·lícula que es mereixia aquesta història. Els Spierig fan un ús i un abús de l’espant a còpia d’apujar la música de cop i de l’aparició inesperada d’algun personatge en un plànol fix. De tant que utilitzen aquest recurs, es fa molt evident i ja no causa cap efecte. Ni tan sols l’espant fàcil. A banda d’aquesta manera barroera d’entendre el terror, la pel·lícula és en la primera hora molt avorrida. Podríem dir que no passa absolutament res i que la cosa no comença a caminar fins a la darrera mitja hora. I tot i així, trepitjant terrenys molt explotats en el gènere. És una absoluta pena veure com amb el talent d’aquests directors i el potencial de la història, en surti un producte tan mediocre.
El millor de la pel·lícula és el seu repartiment. Helen Mirren està perfecte en el paper de Sarah Winchester, ja que dóna al personatge la dimensió humana necessària. També m’he alegrat molt de veure a Sarah Snook, actriu que vaig descobrir a Predestination, i de la qual no entenc per què no l’han trucat per donar-li papers més rellevants. El personatge a la recerca de redempció és interpretat per Jason Clarke, que en aquesta ocasió compleix i està correcte.
Winchester és una pel·lícula molt fluixa. Només pot funcionar per aquells espectadors esporàdics del cinema de terror. I ni tan sols això perquè la pel·lícula no fa gens de por. No s’esforça a crear una bona atmosfera, tot i tenir un element com la casa, a la qual no treu cap rendiment. Un error majúscul. Com que no sap crear terror, tira pels espants, com un túnel del terror qualsevol d’una vulgar fira itinerant. Com si als fantasmes d’aquesta atracció els hi veiéssim les bambes. Al final esdevé una pel·lícula monòtona i rutinària, feta amb el manual a la mà de com escriure una pel·lícula de terror típica, tòpica i avorrida. Esperava molt més dels germans Spierig, no un producte com aquest que hauria encaixat en el fluix i avorrit catàleg de pel·lícules pífies produïdes per Netflix. Una oportunitat perduda per una història que tenia tots els elements per fer una molt bona pel·lícula.
