De les imatges que ens porta sempre la Setmana Santa a l’Empordà, hi ha certa recurrència. Els restaurants plens, el formigueig que comença a veure’s per les platges, la bona temperatura que comença a treure el cap i algunes imatges (o sons, en el nostre cas) que són més litúrgiques que una altra cosa. Per exemple, el berenar literari de la llibreria El cucut, la dansa de la mort de Verges…
Són, com deia, imatges pròpies d’aquest període que enguany ha estat diferent dels altres. La promptitud de les vacances a principis d’abril, el clima i la quantitat de neu, estan entre els factors que expliquen que el formigueig d’enguany fos més discret. Els polítics catalans empresonats o a l’exili van entristir una mica més el berenar del cucut o la processó de Verges, que va veure com li sortia un competidor que en comptes d’esquelets va veure desfilar per Jafre un grup de persones que portaven una pancarta que reclamava llibertat d’expressió i en suport del veí del poble Albert Boadella.
Centrem-nos en el personatge, nomenat President de Tabàrnia. Albert Boadella, que reclamava llibertat d’expressió, va comparèixer a tots els mitjans de comunicació del regne, fent un discurs com a president (càrrec, pel que ningú no l’ha votat, per cert).
Fa unes setmanes el tabernícola en qüestió, viatjava a Bèlgica per fer una ridícula performance davant la casa de Carles Puigdemont.
A Puigdemont li va retreure que s’hagués «fugat» i que hagués «deixat» els seus a Catalunya. També li va etzibar que per culpa seva la gent a Catalunya es barallava i acusava el president d’enriquir-se al mateix temps que arruïnava el país i tot plegat ho feia el dia que Puigdemont era a Dinamarca, no fos cas que el President tingués la possibilitat de sortir, donar la cara i fotre-li el pla enlaire. Això sí, en Boadella no se’n va estar de dir-li «Covard» per no voler sortir.
Centrem-nos ara en algunes de les glorioses fites que va assolir el president tabernícola i que li permeten parlar amb «autoritat moral»:
Boadella, que acusa Puigdemont de dividir la societat, va ser un dels impulsors de Ciutadans de Catalunya, l’embrió de l’actual Ciudadanos i que va néixer atacant el sistema polític, cultural i lingüístic català, essent el partit que més ha treballat per dinamitar el model d’escola catalana, que si una cosa ha fet, ha estat cohesionar el país.
En el terreny artístic, Boadella va ser detingut i empresonat l’any 1977 per l’espectacle «la torna». Tanmateix va protagonitzar una «gloriosa» fugida cap a França deixant els seus companys aquí i provocant (segons els afectats) que perdessin la llibertat condicional.
Boadella, que acusa de dividir i arruïnar, va registrar l’obra el seu nom deixant a l’estacada la resta del grup, que encara fa uns anys, litigava per recuperar l’autoria de la torna i per tant, els ingressos que va generar. I tot plegat passava mentre l’aleshores Presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, el nomenava director dels Teatros del Canal, amb un sou de 90.000 € anuals.
Aquest senyor, a sou del PP durant molt temps, és el que denuncia que a Jafre se l’ha perseguit i assenyalat i reivindica la llibertat d’expressió. Aquest senyor és Albert Boadella, nascut a Barcelona, amb segona residència a l’Empordà i vividor, perdó, i vivint a Madrid.
Com això es repeteixi cada any, la dansa de la mort tindrà un seriós competidor, però en comptes de cares d’esquelet, serà feta per cares de ciment armat.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.