Cremen vuit contenidors en una nit a Sant Feliu de Guíxols

La matinada d’aquest dimarts han cremat a Sant Feliu de Guíxols vuit contenidors d’escombraries en cadena. El primer contenidor ha cremat al carrer Sant Pere, i l’han seguit als carrers Indústria i Goya.

Tots han quedat apagats al llarg de la matinada i no hi ha constància de ferits. Cap a les 5 s’ha identificat un possible autor dels fets, que ha quedat investigat per danys a mobiliari urbà. La policia no l’ha vist in situ provocant cap incendi però el fet que es trobés als carrers on s’han produït amb un encenedor a la mà ha aixecat sospites.

L’home té uns 30 anys, segons han informat els Mossos, i és veí de Sant Feliu. El cos policial desconeix encara la motivació que ha provocat els incendis però descarten que es tracti d’una acció de protesta de grups independentistes.

Marina Garcés, nova il·lustració radical

andreu paneque
El politòleg bisbalenc Andreu Paneque

Un llibre és un tresor, no només per les idees que s’hi troben, sinó també per les idees que generen al lector. Justament, la recerca per despertar l’esperit crític, és el que per a mi la filòsofa Marina Garcés busca en el seu nou llibre Nova il·lustració Radical.

Aquesta autora en té acostumats a llibres i articles en els que es radiografia la societat actual, i les seves problemàtiques. Justament en aquest últim assaig, el qual forma part d’una escriptura en curs, l’autora reflexiona sobre el que  ella anomena la condició postuma: un sobreviure, els uns contra els altres, en un temps que només resta.

Marina Garcés, en un llibre de reflexió sobre el nostre temps, mostra com la sobreproducció, l’academicisme, la immediatesa, han provocat que una de les societats més formades, estan lluny d’arribar a l’emancipació (Analfabetisme il·lustrat), hem entrat en una nova era de credulitat, ja no en la naturalesa, sinó en altres formes de dominació smart.

Per tant, Marina Garcés, en aquest assaig aposta per una nova il·lustració radical. Proposa, aturar-se, agafar distància amb el fluxe d’informació que assumim diariament, per així comprendre els fets, crear una opinió, i finalment, poder arribar a un esperit crític.

Crec sincerament, que l’assaig de Marina Garcés, és una excel·lent recomanació de llibre per tal de incentivar un element imprescindible en la nostra societat com és l’esperit crític i l’emancipació de les persones. En un moment en el que es preveu un canvi substancial en les nostres societat, necessitem aturar-nos i reflexionar.

La seguretat a Facebook, amb Josep Lluís Vidal

Facebook al mòbil
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
La seguretat a Facebook, amb Josep Lluís Vidal
Loading
/

Tal dia com avui – 3 abril

El 1974 neix el guitarrista Drew Shirley

El guitarrista de rock se’l coneix per formar part del grup Switchfoot, des del 2005 fins a l’actualitat. Amb ells ha editat treballs com Oh! Gravity, Hello Hurricane o Where the light shines through, editat el 2016.

I fins el 1985 anem per trobar el de la cantant Leona Lewis

La britànica es va donar a conèixer després de vèncer en la tercera edició del programa X Factor i a partir d’aquí va començar una carrera plena d’èxits, en especial amb el seu debut Spirit, amb temes com Bleeding love o Better in time, que ràpidament van assolir la fama.
Després arribaria Echo, que tot i les bones xifres aconseguides, no eren tan espectaculars com les del primer disc.
La seva última referència discogràfica va ser I Am, el 2015, que no va acabar de despuntar en cap part del planeta i els seus senzills van passar sense pena ni glòria.

Supermatí – 03-04-2018

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 03-04-2018
Loading
/

Peter Rabbit

Pel·lícula dirigida per Will Gluck (Rumores y mentiras) que barreja animació i imatge real. Peter Rabbit adapta el conte clàssic de Beatrix Potter. 
Peter és un conill entremaliat i aventurer que viu amb un grup variat d’animalons. Junts conviuen a la granja dels McGregor. Però la disputa entre Peter i el jove McGregor per l’afecte de Bea, una amant dels animals de bon cor, conduirà a una festa animal. 
Peter Rabbit és una bona proposta familiar, que sense inventar res és divertida i entretinguda. Estem davant la típica pel·lícula en què els humans interactuen amb els animals, essent els conills els més intel·ligents, tot i que irresponsables, i els humans, en general, són els éssers més bàsics. Domhall Gleeson, que ja venia de fer el pallasso com a general Hux a Star Wars: Els últims Jedi, no abandona el seu paper i en aquesta ocasió destina la seva ira cap a un grup de conills que només volen menjar del seu hort.
Peter Rabbit no resisteix cap comparació amb Paddington, que vindria a ser seu homòleg en ós. Paddinton és molt més encantadora, original i elaborada, la flegma britànica d’aquella no és present aquí, tot i que també està ambientada a Anglaterra. Però la diferència més gran entre ambdues està en el guió. L’elaboració i cura del de Paddington, aquí no hi és, ja que Peter Rabbit aposta per ser més visual que narrativa. 
L’humor de Peter Rabbit es basa en gran part en l’slapstick, en les males passades que li fan els conills al jove granger. Recursos que sempre funcionen. No deixa de ser repetir la fórmula de Tom i Jerry, essent Tom el granger i Jerry el conill Peter. 
Una de les situacions que donarà molt de suc a la història és l’enamorament entre el granger i Bea, la dibuixant que interpreta Rose Byrne. Peter esclatarà de gelosia quan comenci a deixar de ser el centre d’atenció de Bea, així que s’esforçarà a posar en evidència el seu rival. 
La recreació digital dels conills és certament impressionant, tot i que llunyana dels dibuixos de Beatrix Potter. Malgrat tot, l’espectador té a la part final un tastet de com podria haver estat la pel·lícula si s’hagués fet amb una animació tradicional que hagués respectat al màxim l’estètica dels llibres il·lustrats. Se li valora moltíssim a la pel·lícula l’excel·lent integració entre animals digitals i actors. 
El pitjor és sense cap mena de dubte en el doblatge. Sense la imprescindible versió catalana, suposem que fruit de l’abominable 155, ens hem de conformar amb la castellana, si no és possible veure-la en versió original. El doblatge està perpetrat per intrusos laborals, actors que no són dobladors professionals que fan ressentir el producte. La qualitat d’un doblatge no va lligada al fet que el faci un artista pseudofamós, el que cal exigir és un doblatge professional i ben fet. Malauradament, aquest no ho és. I no dic noms perquè no us costarà trobar-los, però fàcilment identificareu quines són les veus de dobladors no professionals. 
Tot i que infantil, Peter Rabbit és una pel·lícula funciona per a tots els públics i esdevé una proposta altament recomanable.