A partir de demà es podran presentar les sol·licituds pel programa d’ajudes que l’Ajuntament de Palafugell ha obert destinat a entitats esportives del municipi que hagin participat en activitats esportives federades durant la temporada 2017-2018, o durant el transcurs de l’any 2018.
L’Ajuntament destinarà 30.000 euros en aquest programa i el finançament màxim de l’activitat serà de fins a un 70% de les despeses.
Les bases contemplen que les entitats esportives han d’estar inscrites en el Registre Municipal d’Associacions de l’Ajuntamnet de Palafrugell i han de disposar d’equips de base federats (menors de 18 anys). En el cas dels esports individuals, com a mínim un 10% dels participants federats hauran de ser menors de 18 anys.
Les sol·licituds s’han de fer en línia des de la seu electrònica de l’Ajuntament, on també es poden consultar les bases de la convocatòria.
Les Nits de Jazz. Foto: Ajuntament de Castell-Platja d'Aro.
Les portes de l’estiu ja s’han tancat i, amb elles, la programació musical de la temporada a Castell-Platja d’Aro. Per sisè any consecutiu, la Sala Polivalent de Castell d’Aro va aplegar una nova edició del FestiSurf Costa Brava, un esdeveniment que ha esdevingut referent a Catalunya per ser una festa del surf-rock. A més, també va ser l’acte de clausura de l’Estereofònics d’enguany, el festival musical platjarenc de l’estiu. Les xifres avalen que el concert s’està consolidant, ja que hi van assistir més de 700 persones.
A la vetllada, van tocar quatre grups, que són referències en aquest gènere musical. Els primers van ser els britànics Hipbone Slim & The Kneetremblers. Poc després, van pujar a l’escenari Los Torontos, una banda barcelonina, que van tocar alguns temes propers al frat-rock o el rock dels anys seixanta.
Els següents van ser The Masonics, que van portar com a estrella convidada a Miss Ludella Black (que forma part del grup Thee Headcotees). Per tancar l’acte de la millor manera possible, el públic va poder gaudir de John Blair, un dels cantants més mediàtics d’aquest sector musical. Blair va venir acompanyat dels A-Phonics.
L’associació SOS Costa Brava ha denunciat que el nou projecte d’especulació urbanística que es durà a terme a Aigua Xelida de Tamariu provocarà un “gran impacte tant visual com paisatgístic”. Amb aquest projecte urbanístic es preveu la construcció de 33 xalets de luxe en parcel·les amb pendents de més del 20%, percentatge que supera la càrrega màxima del territori.
La plataforma ecologista al·lega que el paratge d’Aigua Xelida és un dels “pulmons verds” que queden a Tamariu, ja que la zona està coberta en la seva totalitat de bosc mediterrani, exemplar que desapareixeria en cas de que el projecte seguís endavant.
Segons declaracions de l’advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot, a Ràdio Capital, aturar el projecte d’Aigua Xelida depèn simplement de “voluntat política” i de “voler preservar el paisatge”, ja que la “voluntat social segur que existeix”.
Per aquestes raons, la plataforma exigeix a l’ajuntament de Palafrugell que aturi la iniciativa que incompleix les normatives, revisi el planejament urbanístic i desqualifiqui la finca, per tal de preservar un paratge que, tal i com ha detallat Ribot, va ser declarat com a paisatge pintoresc l’any 1972, i és “paradoxal que l’any 2018 es plantegi fer noves edificacions”.
Eduard de Ribot, advocat de l’associació SOS Costa Brava, ha intervingut al programa Supermatí de Ràdio Capital per tractar el tema de la urbanització en espais forestals.
P: Senyor de Ribot, quin marge li queda a l’ajuntament per poder maniobrar?
Resposta: L’ajuntament té un marge absolutament ample. En qualsevol moment poden adoptar un acord per estudiar la reforma del planejament, suspendre llicencies per estudiar els canvis de planejament i ho poden fer durant un any. Es tracta d’adoptar un acord de ple i de tenir la voluntat de preservar el paisatge. És només voluntat política, perquè estem convençuts que la voluntat social existeix.
P: Cada vegada que hi ha una polèmica d’aquestes, els ajuntaments responen que haurien de fer front a indemnitzacions molt elevades. Això és així? Hi ha algun precedent en el qual l’ajuntament s’hagi pogut eximir de pagar aquesta indemnització?
R: No és cert que existeixin indemnitzacions elevades. Aquesta és la resposta que sempre fan els ajuntaments per no actuar. En l’urbanisme, la indemnització es guanya de forma gradual. El dret a edificar no es guanya fins que s’han aprovat tots els instruments urbanístics i executat materialment l’obra urbanitzadora, s’han fet les sessions d’espais lliures i zones verdes i, tot això, s’ha fet dins del termini que preveu el planejament.
P: Llavors, aquestes indemnitzacions que al·leguen els ajuntaments només són efectives quan s’ha tirat endavant tot aquest pla i s’ha acaba l’obra?
R: Efectivament, el dret urbanístic es guanya gradualment. Si no has urbanitzat, no guanyes el dret a edificar. Si has aprovat ja els planejaments, l’únic dret que guanyes és que es tramiti la possibilitat d’urbanitzar, però l’única indemnització que guanyes és el cost d’aquests instruments de planejament que has tramitat. Mai guanyes el benefici estimat fins que has acabat la urbanització i ho has fet dins de termini.
P: Però si això és tan evident com explica, perquè hi ha unanimitat en tots els ajuntaments a l’hora de donar com a motiu aquestes possibles indemnitzacions?
R: No ho sabem. Nosaltres creiem que els ajuntaments haurien de representar l’interès general i haurien d’estar per la defensa i preservació del medi ambient. No sabem per què abans de començar el partit l’àrbitre ja està favor d’una de les parts, del constructor o promotor o propietari del sòl. Mai escolten al conjunt de la societat, a les entitats en defensa del territori, i això és una cosa inexplicable. Però és un discurs que sempre fem, cal voluntat política i és absolutament possible.
P: Des de SOS Costa Brava, com es plantegen lluitar contra fenòmens com aquest, com els assumptes relacionats amb Aiguafreda o amb la muntanya de Sant Sebastià, que hi ha sobre la taula d’aquesta plataforma?
R: El mecanisme més senzill que exigim des de la plataforma SOS Costa Brava és adoptar l’acord per estudiar la reforma del planejament i suspendre llicències. Els ajuntaments tenen una cosa que es diu la capacitat de modificar el planejament. Per tant, si qualsevol ajuntament de la Costa Brava vol canviar les coses i optar per la defensa dels espais forestals i evitar nous impactes paisatgístics ho té molt fàcil: suspèn llicències i adopta aquest acord per estudiar quin canvi de planejament hi ha. Nosaltres, el canvi de planejament l’apuntem molt fàcilment: desclassificació de sòl per ser protegits, però sòls forestals i en pendents superiors al 20%, perquè la llei d’urbanisme prohibeix urbanitzar aquest tipus de pendents. Només demanem a l’administració que compleixi la llei. Hi són a temps, són sòls urbanitzables que encara no s’han desenvolupat o sòls urbans que no estan encara executats, per tant, hi som a temps.
P: Si això s’arribés a produir, no pateixen per què no es pogués generar una bombolla encara més gran amb el preu de l’habitatge que sí que estigués disponible?
R: Eduard de Ribot: En absolut, perquè hi ha centenars d’habitatges de parcel·les i terrenys en venda a la Costa Brava. El mercat d’oferta existent és molt important
P: La generalitat ha assegurat que han ajudat a reduir dràsticament la urbanització a la costa i s’han compromès a un canvi radical del model urbanístic. Quina confiança li dona sentir això?
R: Una confiança mínima. Sentir el responsable de la Generalitat dir que el problema del planejament urbanístic vigent de la Costa Brava ve del franquisme no ens dóna molta tranquil·litat. Han passat molts anys, les administracions tenen capacitat per canviar el territori i la veritat és que això no està succeint. Demanem que la Generalitat actuï en casos molt concrets. Si és cert el que diu la Generalitat, que es posi mans a l’obra de la defensa del territori i que canviï aquests planejaments.
Apareixen els polítics visitants; Joan Maragall i Elisenda Pérez (ERC), Ferrar Roquer i Joan Vaguer (PDeCAT), Rafel Bruguera (PSC) i Jean Castel i María Luz Guilarte (C's). Els acompanyen l'alcalde i el tinent d'alcalde de Palafrugell i l'alcalde de Cassà.
Un grup de senadors i diputats de diferents partits polítics (PDeCAT, ERC, PSC i C’s) han visitat aquest matí l’Institut Català del Suro (ICSuro), a Palafrugell. Els ha acompanyat l’alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer, el tinent d’alcalde, Albert Gómez i l’alcalde de Cassà, Martí Vallès. L’objectiu de la visita era informar sobre les tasques que fa l’institut per promoure el sector surer català a través de la investigació, la innovació i la comunicació.
Comencem la setmana amb la visita de diputats del @parlamentcat@Congreso_Es i senadors @Senadoesp – Els explicarem la importància de la gestió de la sureda per la sostenibilitat dels nostres boscos i l’impacte social i econòmic de la indústria surera pic.twitter.com/cuQyfeJLxV
El director de l’ICSuro, Albert Hereu, ha compartit amb els polítics les necessitats i les línies estratègiques de la institució, entre les quals destaquen desenvolupar noves aplicacions del material, potenciar el suro català i projectar-lo a nivell internacional, així com la recerca i la innovació. En una entrevista a Ràdio Palafrugell, Hereu ha explicat queva aprofitar per reivindicar una revisió el projecte de Llei del Vi perquè no inclou el suro.
L’ICSuro és un consorci público-privat creat per Decret de Presidència l’any 1991 i presidit pel Departament d’Agricultura. És un centre referent en la realització de cursos del món del suro des de la vessant forestal fins a la participació del tap de suro del vi. També és conegut a nivell internacional en la prestació de serveis a la indústria surera, vitivinícola i alimentària. El passat 31 d’agost l’institut va celebrar la 38a edició de la Fira de Vins i Caves de Catalunya.
Malgrat no haver assolit encara als 30 anys el palmarés d’aquest pianista excepcional és de vertigen. Ha estudiat amb Alexander Toradze a South Bend i amb Jerome Lowenthal i Matti Raekalio a la Juilliard School de Nova York. Ha actuat en escenaris tan prestigiosos com el Carnegie Hall de Nova York, el Teatre Mariinsky de Sant Petersburg, el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana, L’Auditori de Barcelona, o l’Auditorio Nacional de Madrid, la Quinzena Musical de Sant Sebastià, la Schubertíada de Vilabertran i al Festival Castell de Peralada, entre d’altres. Aquest any 2018 ha debutat amb l’OBC el mes de febrer a L’Auditori de Barcelona, tocant el Concert de Mozart a dos mans amb Maria João Pires.
El programa que va oferir al Mundial fou un viatge romàntic a través d’algunes de les obres més notables de la història pianística: els Nocturns, Op. 9 de Frederic Chopin; els quatre Impromptus del mateix autor; la cèlebre composició Les estacions, Op. 37a de Txaikovski, i finalment, malgrat que les condicions de la sala no eren les més idònies per la forta calor que hi feia, va oferir com a bis una esplèndida versió dels anys joves de Schumann que acabar d’entusiasmar els assistents al concert.
Abans de començar el concert va concedir una breu entrevista a Ràdio Capital
Li vam preguntar sobre la seva relació amb Maria João Pires
