Shane Black torna a la saga que el va veure néixer com a creador, Depredador. Black va ser guionista no acreditat de la pel·lícula original del 1987 i coprotagonista d’aquesta. Depredador tenia a Arnold Schwarzenegger com a cap de cartell i John McTiernan, un dels directors estrella del cinema d’acció de l’època, estava darrere la càmera. Ara Black assumeix la direcció de la quarta entrega de la saga.
La trajectòria de Black és si més no curiosa. Després de Depredator, li arribaria l’èxit com a guionista amb Arma letal, El último Boy Scout, El último gran héroe i el seu debut com a director a Kiss, Kiss Bang Bang. Tot i que posteriorment va estar una mica perdut, la seva carrera va tornar a agafar rellevància amb Iron Man 3 i l’excel·lent Dos buenos tipos.
Predator és la quarta entrega de la saga i continua la història allà on va quedar en la tercera entrega. Les referències sobretot són de les dues primeres, la tercera passa de biaix i pel que fa als encreuaments amb Alien, és com si no haguessin succeït.
El responsable involuntari que els Predators tornin a la Terra és un nen (interpretat per Jacob Tremblay, el protagonista de Wonder). Els Predator en aquests anys han millorat el seu ADN i l’espècie ha evolucionat. Només un grup liderat per un exsoldat (Boyd Hollbrock) i una professora de ciències (Olivia Munn) tenen opcions d’evitar que acabin amb els humans.
Predator és una pel·lícula que va a contracorrent i que és deutora del cinema d’acció dels anys 80 i 90. Veient-la, si no fos pels efectes especials, podria ser perfectament una pel·lícula d’acció dels 90, amb tot el que comporta, el bo i el dolent. D’aquesta manera el públic millennial pot sentir que no és una pel·lícula per a ells, i efectivament, no ho és. Els personatges són conscientment plans i han vingut a fer el que toca. No busca donar una profunditat més enllà de l’estereotip, però ho vesteix amb uns diàlegs enginyosos i divertits. Predator serà una pel·lícula que dividirà al públic, ja que el vessant humorístic de la mateixa i que no es prengui seriosament, desencadenarà la ira de Khan en les xarxes socials, d’una manera similar a la que va viure el director a Iron Man 3. Val a dir que els personatges són políticament incorrectes, i diuen coses que costa veure en pel·lícules comercials que vénen del Hollywood actual. Per això repeteixo que Predator navega amb el vent en contra.
Per altra banda, conté grans dosis de gore, que Hollywood ha volgut apartar de les seves pel·lícules més comercials, i ha quedat relegat en produccions de sèrie B. La utilització del menor d’edat protagonista també costa de veure en pel·lícules comercials. Black ja va fer alguna cosa semblant amb la nena de Dos buenos tipos, i aquí no li tremola la mà a l’hora de fer que l’entrenyable Jacob Tremblay es posi el casc del Predator i comenci a… Bé, ja ho veureu.
El ritme de la pel·lícula es manté constant, tot i que en el darrer terç baixa i tot es mostra més previsible i convencional. És aquest desenllaç la part que patina de la pel·lícula i on trobem els seus punts flacs. Curiosament aquest darrer terç es va rodar de nou, i es nota perquè Jacob Tremblay va fer una petita estirada entre el temps que va passar entre el final de rodatge i els reshoots. Però curiositats a banda, el desenllaç no funciona i li manca la gràcia i dinamisme que havíem vist fins aleshores. M’agradarà veure algun dia el muntatge original de la part final.
Black segueix una estructura similar a la primera pel·lícula, però li dóna la volta a aquest grup dispar de personatges que s’ha d’enfrontar contra l’alienígena, així com la introducció de més i nous elements en la mitologia dels Predator.
Predator és una translació a la nostra època del que en el seu moment va significar Depredador, per això em fan molta gràcia aquells que parlen sobre un guió sense sentit. Predator no ho pretén, simplement busca entretenir a l’espectador i fer-lo gaudir, sobretot als amants de la sèrie B de gènere. I la clava, inclòs amb un sentit de l’humor premeditadament vulgar i políticament incorrecte, a través d’uns diàlegs que són la cara B d’El ala oeste de la Casablanca i amb un repartiment amb molta química Si entreu en el joc, us ho passareu tan bé com ells.
Predator té molt clar el tipus de pel·lícula que aspira ser, i ho aconsegueix. Si busqueu alguna altra cosa, us equivoqueu de pel·lícula. Per fi tenim un tipus de pel·lícula que Hollywood va renunciar, fa més de 20 anys, a continuar fent. La llàstima de tot plegat és que desgraciadament serà flor d’un estiu.
La davallada de les temperatures arriba avui i demà amb un ambient que per fi es normalitza als valors propis de l’inici de tardor.
El termòmetre es mourà avui amb màximes inferiors als 25ºC i mínimes que aquesta nit poden baixar dels 15ºC en punts de l’interior de la comarca.
Aquest matí trobem alguns sectors amb forces núvols i no es descarta alguna gota, tot i que amb el pas de les hores s’aniran trencant i el cel quedarà entre mig i poc ennuvolat.
A la costa continua vigent avui i demà l’avís de perill per onades superiors als 2.5 m i vent agregalat que encara pot bufar amb alguna ratxa moderada al litoral.
Demà serà un dia amb alguns intervals de núvols i temperatures que ja no ens recordaran a l’estiu.
I més ciment que seguirem veient al nostre litoral, al nostre interior i les nostres carreteres. Ahir que vam parlar amb l’advocat de la plataforma SOS Costa Brava, Eduard de Ribot, afirmava que en tots aquells projectes urbanístics que s’executin fora dels terminis establerts per POUMS antics, els Ajuntaments poden canviar els usos del sol sense patir per les possibles indemnitzacions a les que suposadament haurien de fer front, però quan parles amb algun alcalde o alcaldessa i li ho comentes, la majoria asseguren que després de documentar-se, consultar amb serveis jurídics, departaments de territori i tota la «marabunta» institucional que hi ha al darrera de la gestió del territori, no s’albira altra solució que deixar construir allò pel que algú va comprar una parcel·la o terreny, o bé preparar una cartera que per migrada que és, no seria capaç de sostenir els pagaments a les possibles persones afectades.
Mentrestant, ciment i més ciment. I gent indignada a la Platja de Pals quan es gira la vista cap a les muntanyes de Begur i veu la «queixalada» feta a la zona d’aigua freda. I gent indignada a Palafrugell pel Golfet o a Palamós per la Pineda d’en Gori però, o bé tots els Ajuntaments s’han conxorxat per tirar endavant projectes contraris a una opinió molt àmplia, que considera que s’haurien de revocar, o potser sí que és veritat que hi ha poc a fer.
SOS Costa Brava ja ha fet un primer pas denunciant alguns d’aquests projectes, però potser valdria la pena que algun Ajuntament faci un pas en aquesta mateixa direcció i bloquegi algun projecte dels que amenacen en acabar de malmetre el nostre entorn. Però per fer-ho cal coratge, valentia i sobretot, un bon equip jurídic.
Mentrestant, seguirem recordant aquella cançó d’en Serrat que deia:
Pare. Digueu-me què li han fet al bosc, que no hi ha arbres. A l’hivern no tindrem foc ni a l’estiu lloc on aturar-nos. Pare, el bosc ja no és el bosc, pare abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost
Divendres passat, al Centre d’Interpretació del Peix, al port pesquer de l’Escala, es va constituir el Comitè de Cogestió del Pla de Gestió de la sèpia a les badies de Pals i Roses. La reunió va comptar amb la presència del director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela; el president de la Federació de Confraries de Pescadors de Girona, Antoni Abad; el cap del Departament de Recursos Marins Renovables de l’Institut de Ciències del Mar, Joan B. Company, la representant de l’Associació LIFE: Low Impact Fisheries of Europe , Marta Cavallé, així com representants de la resta de confraries implicades.
El Govern de Catalunya va aprovar recentment el Decret sobre el model de governança de la pesca professional, i aquest és el primer comitè d’aquestes característiques que es constitueix sota la seva empara. Aquest comitè intenta potenciar, regular i revalorar la pesca de la Sèpia, respectant també el medi, i evitar que es perdi l’espècie. És una iniciativa dels pescadors de les Confraries de l’Escala, l’Estartit i Roses per tal de regular i preservar la sèpia dins les aigües marítimes.
El pla de gestió serà d’aplicació tant a la pesca marítima professional com a la recreativa mitjançant mesures tècniques com la delimitació de l’àmbit marítim d’aplicació, regulació de les característiques tècniques de les embarcacions del Pla, limitació de l’esforç pesquer d’acord amb criteris científics, ecosistèmics, i socioeconòmics o l’establiment de períodes o zones de veda per tal de protegir els individus en la seva etapa juvenil o els reproductors.
Aquesta experiència ha de servir de referent per a l’aplicació a nous plans de gestió destinats a altres espècies o modalitats de pesca amb l’objectiu d’assolir una pesca sostenible a través de la cooperació entre els sectors implicats.
L’àrea d’actuació del comitè és des del Cap de Begur fins a l’Illa de Maça d’Oros, incloent-hi les badies de Pals i Roses. Els pescadors de Palamós no estaran dins d’aquest comitè, però n’estaran informats permanentment.