/
RSS Feed
Els premis útils
/
RSS Feed
A principi d’aquest mes Gerard Escaich ens informava en aquesta mateixa casa que l’Espai Ter de Torroella de Montgrí convoca un premi amb l’objectiu, molt lloable, de donar suport a la creació musical en l’àmbit dels països catalans. Quan escoltem això de que algú convoca premis ens ve al cap automàticament una quantitat de diners i un acte o gala de lliurament que acostuma a ser interminable. Passa que amb el Premi Espai Ter de música, com amb el Premi Quim Masó de teatre, es trenquen les convencions. Perquè no parlem de diners, o si més no, no parlem només de diners. En el cas del Quim Masó, hi ha una quantitat de premi que s’ha de destinar –justificant-ho-, a la producció. És a dir, que els diners serveixen per fer creació, per pagar escenografia, vestuari, intèrprets, direcció, llum, so i a tots els professionals que hi ha al darrere. Crea teixit.
En el cas del Premi Espai Ter de música els guanyadors, que en aquesta primera edició és el grup vocal In Crescendo, es concreta en la cessió d’espais de residència per dur a terme el procés de creació, assajos, enregistrament i distribució d’un compact disc, a més de la presentació i l’estrena d’aquest treball discogràfic, però també inclou el suport a la promoció d’aquest nou treball i al muntatge de la gira del projecte pels Països Catalans i per Europa. I això no és tot. En col·laboració amb la discogràfica Seed Music, Espai Ter inicia una col·lecció de CDs, el primer dels quals serà el d’In Crescendo. L’espai apadrinarà durant un any el projecte premiat, que és escollit per una comissió d’experts, amb la coordinació artística del magnífic tenora Jordi Molina.
Més premis així voldria jo en aquest país. Aquest tipus de guardons són els que realment poden afavorir i fomentar la creació i, a més, es pot aplicar la mateixa fórmula en qualsevol dels àmbits artístics. Potser la partida econòmica que es dedica a la Cultura en aquest país és escadussera –deixeu-me dir, també, que és una qüestió de voluntat política- però el que no hauria d’escassejar davant aquesta contingència és la imaginació, la innovació i les ganes de fer coses, especialment des del sector públic, perquè, quantes vegades no haurem vist regidors i tècnics municipals i supramunicipals de cultura al·lèrgics a la feina, gratant-se la pera –disculpeu la generalització- o posant obstacles i més obstacles per aplicar aquest tipus de fórmules, que es basen sobretot en la voluntat d’aprofitar els equipaments que tenim en un nombre considerable, equipats i tot sovint infrautilitzats. Ara més que mai són necessaris premis com els de l’Espai Ter. Llarga vida als premis útils!
La policia municipal de la Bisbal torna a portar les seves reivindicacions al Plenari de l’Ajuntament
/
RSS Feed
Dimarts al vespre es va produir novament a la Bisbal el fet excepcional de veure els membres de la policia municipal de la ciutat manifestant-se amb pancartes a la sala de plens de l’ajuntament davant l’alcalde i els regidors de la ciutat, en demanda de les seves reivindicacions laborals.
Abans de començar el ple ordinari del mes de setembre, Sergi Fernàndez, representant sindical del Sindicat Autònom de la Policia deia això a Ràdio Capital
A mig ple però, la intervenció de l’alcalde Lluís Sais en resposta a una interpel·lació del regidor de CiU Xavier Dilmé va semblar satisfer els membres de la policia municipal presents que van abandonar el ple abans de la seva finalització, sense esperar al torn d’intervenció del públic que en principi es preveia calent.
Això és el que Lluís Sais declarava un cop acabat el ple en exclusiva per Ràdio Capital
Tornem-hi amb estelades i llaços grocs
Hem tingut un estiu intens en matèria de reivindicacions i contra reivindicacions. Avorrits de la manca d’activitat parlamentària, alguns polítics més irresponsables que no pas una altra cosa, han arengat les seves bases i els seus votants perquè es llencin al carrer a retirar llaços, pancartes i altres símbols que l’independentisme (no menys arengat) s’ha ocupat de repartir per tot arreu.
Tot plegat en nom d’una suposada neutralitat de l’espai públic que busca, en el fons, tancar la boca d’aquells que l’utilitzen per a reivindicar-se. Hi havia dues opcions: Respondre a llaços grocs amb altres elements reivindicatius o voler eliminar els que van colocant els CDR.
Si es té en compte que el moviment independentista, si una cosa té és la seva perseverança, qualsevol amb dos dits de front podrà saber que quan es tregui un llaç groc, un cdr n’hi posarà 100 més (talment el que va passar amb l’estelada serrada a Palamós divendres passat). Així doncs, si es té en compte aquest factor i vist que no hi ha reivindicació alternativa que competixi amb la groga, només em queda pensar amb les ganes d’alguns de tensar la corda. De fet, un regidor de Ciutadans va publicar una piulada (que després va esborar) on afirmava que la tàctica de força la confrontació era boníssima i que calia a ser pacients, que tard o d’ho ra a l’independentisme se li escaparia alguna bufetada i llavors ja ho tindrien.
Tanmateix ha acabat l’estiu i ara hi han altres assumptes amb els que emmerdar l’activitat política (màsters, tesis, etc… ) i el debat sobre els llaços grocs ha desparegut… en part. Perquè els CDR’s segueixen actuant, però els politics de l’altra banda ja no en parlen. Han deixat orfes els «coandos de neteja». No sé ells què en pensen, però jo em sentiria una mica «abandonat» i utilitzat. O en quslevol cas, més del que m’hi sento ara.
Temps estable i onades de fins a 4 metres al Cap de Begur
Avui parlem de predomini de l’estabilitat meteorològica amb algun núvol decoratiu a tot estirar i temperatures que es situaran entre els 14ºC i els 26ºC.
El vent de gregal amb força entre feble i alguna ratxa moderada, ens seguirà afectant, amb tendència a girar a cap a llevant i encalmar-se al llarg del dia.
Però el que no estarà encalmat és l’estat de la mar, al cap de Begur hi activat un avís per perill de mar brava, és a dir, onades que poden superar els 4 metres.
Pels propers dies continuarà l’estabilitat amb temps majoritàriament assolellat i pujada de les temperatures, sobretot la temperatura diürna a les hores centrals del dia.
La fiscalia arxiva la investigació sobre els alcades que van anar a Brussel·les
La fiscalia no ha trobat cap evidència de que el viatge que 167 alcaldes van fer per a donar suport a Carles Puigdemont i als exiliats a la capital Belga, el 7 de novembre de l’any passat, fos pagat amb diners públics, i ha decidit arxivar el cas.
La investigació va ser propiciada per una denúncia d’una associació privada i un particular, i tant Hisenda com el Tribunal de Comptes van demanar que s’investigués la procedència dels 63.870 euros que va costar el viatge, organitzat per l’Associació Catalana de Municipis, que va haver d’enviar a la Fiscalia la documentació que justifica els pagaments fets amb diners de l’entitat.
El Fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha estat qui ha arxivat el cas. Conclou que, segons la documentació aportada, l’Associació de Municipis per a la Independència i l’Associació Catalana de Municipis es van repartir el cost del lloguer del local on es va fer la trobada entre els alcaldes i els polítics exiliats. El viatge va ser assumit particularment per cada batlle.
L’alcalde de Torroella de Montgrí, va ser un dels alcaldes que es va desplaçar a Brussel·les a l’acte. Rufí ja va declarar a Ràdio Capital, que el viatge «l’hem pagat de la nostra butxaca».
