Segons la Viquipèdia una festa major és el punt de trobada d’una comunitat local, que es reuneix anualment a l’entorn d’uns escenaris comuns, i que afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d’uns referents simbòlics compartits.
La del bisbalenc carrer del Padró, una de les primeres festes majors de barri que tradicionalment s’havien fet a la Bisbal, havia estat molt de temps sense celebrar-se. Des de fa tres anys però i de la ma de l’Associació de Veïns del Barri ha revifat amb un notable èxit de participació, tant dels propis veïns com de molta gent de la Bisbal que s’hi acosta.
Dissabte 29 de setembre és el primer dels dos dies en que es divideix aquesta Festa Major i Sergi Ungé membre de l’Associació de Veïns del barri ens en parla.
Amb l’arribada de la tardor ens acomiadem de l’estiu i donem la benvinguda a l’octubre. Però no estiguis trist, perquè l’última setmana de setembre ens ha portat moltes novetats que segur que no et vols perdre, i a Per No Dir Res t’ho expliquem tot.
The Cranberries han sorprès els seus fans amb una cançó inèdita, Íosa, un fet especialment emotiu, ja que la cantant, Dolores O’Riordan, va morir el gener d’aquest any. Lady Gaga ha estrenat una col·laboració amb Bradley Cooper que estarà incorporada al nou remake de A Star Is Bornon els dos artistes actuaran junts. Muse ha tornat d’una manera molt retro amb Pressure, la cinquena cançó del seu vuitè àlbum ‘Simulation Theory’. Olly Murs, tal com va anunciar uns dies, ha llançat Moves, juntament amb el conegut Snoop Dogg, una cançó que ha estat escrita, entre d’altres, per Ed Sheeran. Una altra artista que ha publicat un nou tema és Kylie Minogue, la qual acaba de començar un tour europeu. La cançó es diu What You Waiting For i ha estat en col·laboració amb Sigala. Alan Walker ha estrenat Diamond Heart, sempre amb la màgia que caracteritza algunes de les seves cançons, com Faded. Selena Gomez, Ozuna, Cardi B i DJ Snake han publicat Taki Taki, Jess Glynne ha estrenat 123 i Major Lazer ha tornat amb Tied Up. Pel que fa a música catalana, Miquel Abras ha llançat Fills del Mar.
La xarxa de sanejament a Tamariu començarà a construir-se el pròxim dilluns, 1 d’octubre. El projecte es desenvoluparà en tres fases, començant pel Passeig de Mar de Tamariu. En la que es preveu una despesa d’aproximadament 150 mil euros i que s’acabaria a principis de l’any que ve. Així, a finals de gener, s’iniciarà la segona fase de construcció.
Les obres es basen en la construcció d’una xarxa de sanejament de tipus separativa per disminuir la càrrega als col·lectors. Així, s’aconseguiria eliminar les connexions d’aigües de pluja a la xarxa i avançar cap a un sistema separatiu.
Es vol resoldre, per una banda, la reducció dels cabals que aporten les aigües de pluja. I per altra banda, redefinir el funcionament del sistema d’impulsió utilitzant tot l’any, l’estació de bombament del Passeig. D’aquesta manera, la que es troba a la platja s’utilitzaria en cas d’emergència o pel manteniment de l’estació del Passeig.
A més, també han destacat que el funcionament continu de l’estació del Passeig durant tot l’any, permetrà una gestió econòmica, hidràulica i mediambiental més eficient de tot el sistema de sanejament dels nuclis de Tamariu i Aigua Xelida.
La plataforma Salvem la Pineda d'en Gori s'ha manifestat als carrers de Palamós | Imatge de: Revista del Baix Empordà
La comissió de Territori del Parlament de Catalunya ha rebutjat la proposta de resolució del grup en Catalunya en Comú Podem per frenar les obres a la Pineda d’en Gori ahir. Junts per Catalunya i Esquerra Republicana han votat en contra i Ciutadans s’ha abstingut.
La construcció de dos edificis d’apartaments amb 48 pisos de luxe és davant les barraques de pescadors de s’Alguer, a Palamós. Una de les poques zones que queden sense edificar a la Costa Brava i és considerada un Bé Cultural d’Interès Nacional. No obstant això, la construcció ja està molt avançada i comuns alerten dels nombrosos projectes urbanístics que hi ha en marxa al territori català i que poden acabar malmetent tot el patrimoni.
En aquest sentit, la proposta presentada pel grup Catalunya en Comú Podem també instava al Govern a emetre un estudi d’impacte paisatgístic de la zona, reclamava un compromís per revisar el Pla Director Urbanístic del sistema costaner i demanava impulsar un Pla de Protecció del litoral català.
Per definir el clima del Baix Empordà, primer cal comprendre el significat de la paraula clima.
El clima fa referència a un conjunt de variables com poden ser la temperatura, el règim pluviomètric, la direcció del vent o la humitat mitjanes d’un període de temps de referència de 30 anys. Aquesta és la principal diferència amb la meteorologia, no tractem un fenomen local i puntual com ara un fort xàfec, sinó la mitjana de la variable d’interès d’un període de referència com pot ser el 1961-1990, 1971-2000 o 1981-2010.
Dit això definim el clima del Baix Empordà com un clima Mediterrani (per l’evident influència termoreguladora d’aquest mar), Litoral (per la proximitat a la costa) i Nord ( dins el territori català es troba al terç nord del país, no molt llunyà de la serralada Pirinenca i diferenciat del litoral central i sud).
Pluviometria
Sobre el règim pluviomètric, la precipitació és irregular al llarg de l’any, amb dos màxims anuals situats a la primavera i sobretot a la tardor.
La zona costanera és la més seca de la comarca acumulant entre 550 mm i 600 mm. Per contra a l’interior del Baix Empordà, i especialment a les Gavarres, de mitjana es superen els 800 mm anuals.
Juliol i Agost són els dos mesos més secs de l’any i se’ls considera climatològicament àrids, tot i que com ha passat enguany, episodis tempestuosos poden acumular en pocs dies grans quantitats d’aigua.
Termometria
Pel que fa a les temperatures, aquí es nota molt la proximitat al mar i el seu efecte termoregulador, ja que no hi ha gran amplitud tèrmica al llarg de l’any entre les màximes i les mínimes gràcies a la humitat que aporta el mediterrani.
Els estius són calorosos, i afegiria xafogosos, a causa de l’elevada humitat que aporta la brisa marina estival. Els hiverns en general són suaus, amb una desena de dies de glaçada de mitjana.
Exemple de valors termoclimàtics del període 1971-2000 de l’Estartit:
Temperatura màxima mitjana: 24.3ºC
Temperatura mitjana anual: 15.5ºC
Temperatura mínima mitjana: 4.8ºC
Els vents
Referent als vents, som coneguts per estar tocats per la Tramuntana, si bé es cert que no ens arriba ni amb la intensitat ni amb la violència que ho fa en punts de l’Alt Empordà.
També és important, i ens afecta durant més dies que la tramuntana, aquell vent que diuen que a les set se’n va a dormir:el Garbí.
Tal com deia Josep Pla al volum Notes del Capvesprol del Quadern Gris: «A l’Empordà Petit no hi ha cap vent dominant. És un espai en el qual es produeix el xoc continuat dels vents del sud i dels vents del nord, un camp de lluita, vull dir d’agonia entre aquests dos corrents aeris contraris. En aquesta còsmica dialèctica, de vegades guanya l’un, de vegades guanya l’altre, però sempre guanya l’un o l’altre».
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.