Sant Feliu enderroca l’antiga fonda del Gas Vell i l’edifici adjacent

gas vell sant feliu

L’antiga fonda del Gas Vell i un edifici d’habitatges en estat semiruïnós del carrer Santa Magdalena han començat a ser enderrocats. La demolició es fa amb màquines de grans dimensions i suposa l’inici del canvi d’aquest espai, ubicat just al costat del col·legi Gaziel.

Els treballs van començar l’1 de setembre amb el buidatge interior i s’han intensificat aquesta setmana. El regidor d’Urbanisme de Sant Feliu de Guíxols, Josep Saballs, explica que aquesta actuació s’emmarca en el desenvolupament d’un nou sector urbanístic, que també inclou el magatzem de materials Ginesta.

Els edificis estaven en desús i presentaven problemes estructurals, fet que ha portat a avançar l’enderroc per motius de seguretat. Segons l’Ajuntament, el mal estat de les construccions podia comportar riscos.

A més de preparar el terreny per al nou planejament urbanístic, la demolició també vol millorar la visibilitat i la seguretat de l’aparcament situat al final del carrer. Fins ara, aquest espai només era visible a través d’un pas estret de dos metres i mig, cosa que en dificultava l’accés i el control visual.

Amb l’enderroc, es guanya obertura i s’inicia una transformació urbanística que vol connectar millor l’espai públic i garantir la seguretat de la zona.

Neus Mar s’endinsa en el jazz llatí amb «Latin Feeling» a la Fira d’Indians de Begur

L’artista empordanesa Neus Mar ha presentat a la Fira d’Indians de Begur un projecte valenty i ple de textures sonores: Latin Feeling. Un espectacle on fusiona la seva expressió vocal íntima amb ritmes de jazz llatí, de la mà del pianista Abel Leyva, amb qui ha creat una complicitat artística intensa i enriquidora.

En una entrevista amb Ràdio Capital i Ràdio Begur, Neus Mar ha compartit com el gènere del jazz llatí li ofereix una manera emocionant de “sortir de la zona de confort”. Destaca la il·lusió d’experimentar amb sonoritats noves i de construir arranjaments arriscats —com la reinterpretació polirítmica de Noche de Ronda— que li permeten aprendre i créixer musicalment.

La cantant també ha reflexionat sobre el paper de les dones en escena, defensant que “les dones hem de poder cantar a qualsevol edat, igual que tants homes, i el públic no hauria de perdre’s la millor etapa d’aquestes artistes”. Aquest enfocament, carregat de cura i crítica artística, reforça el caràcter personal i compromès del seu projecte.

Maite Selva: «La Fira d’Indians ha trobat l’equilibri perfecte entre festa, cultura i convivència»

Selva recorda que ha participat en totes les edicions, ja fos com a regidora o alcaldessa, i destaca com la fira ha evolucionat: de trobades massives i complicades de gestionar, a una festificació distribuïda per tot el nucli urbà i l’Arbreda, que facilita la mobilitat, la convivència i que els visitants gaudeixin sense aglomeracions. Aquesta adaptabilitat organitzativa, afirma, ha esdevingut la recepta de l’èxit, comparant l’encaix “perfecte” amb la fórmula de la Coca‑Cola.

Sobre la seva pròpia experiència, destaca moments concrets com la inauguració, els actes a la plaça, l’arribada de l’Indià i l’ambició històrica que representa complir 20 anys. Ressalta també com aquest esdeveniment ha passat de ser una atracció local a un referent cultural i festiu més ampli, que igual conserva arrelament begurenc que acull visitants experts i curiosos per igual.

A les 10:00 h del matí ja es va estimar que unes 10.000 persones estaven presents al Parc de l’Arbreda, un indicador que al govern local els permet fer un balanç constant i coordinat entre dissabte i diumenge per anticipar-se a qualsevol incidència. Selva subratlla l’excel·lent comportament cívic del públic, destacant que la fira transcorre sense conflictes destacables, cosa que atribueix al model d’organització i a la distribució dels espais.

Quan se li pregunta sobre possibles mancances o reptes futurs, reconeix que no ha trobat res que senti que falti; és una fira diversa, que combina cultura, festa, gastronomia i tradició, que satisfà gustos variados i que aplega públics de totes les edats i interessos.

Quant a l’impacte econòmic, l’alcaldessa admet que no disposen de dades concretes sobre l’increment de facturació ni l’afluència en percentatge comparat amb l’agost, però reconeix que el cap de setmana dels Indians actua com a traca final del nou, i és un període amb elevats ingressos per a restauració, comerç i serveis locals. Afirma que aquesta retroalimentació econòmica també és un valor important, encara que no mesurat quantitativament.

Sobre la temàtica d’enguany —“Cafè, Copa i Puro”—, Selva s’expressa amb entusiasme pel simbolisme i connexió amb la cultura gastronòmica i de convivència, tot mantenint la curositat en la planificació. Admet que trobar noves idees per futures edicions és un repte, però confia plenament en la capacitat de l’equip organitzador per aportar noves temàtiques originals.

També afegeix que es percep una connexió afectiva entre Begur i les comunitats cubanes, i que molts visitants testimonien que se senten com a casa, un vincle emocional que Selva considera valuós i que la vil·la tracta de mantenir amb receptivitat i estima.

Finalment, sobre el futur de la fira, assegura que, tot i que aquesta tarda s’espera una lleugera baixada d’afluència per proximitat a l’inici de curs escolar, la jornada seguirà plena d’activitat. Una vegada acabi, l’equip ja estarà treballant en l’edició del 2026, demostrant que la fira és un engranatge que no para, malgrat ser gestionada per un ajuntament petit.

Germà Benet a la Fira d’Indians: «He tornat amb l’esperit, no pas amb diners»

Hem entrevistat la figura central del moment: el Germà Benet, també conegut com “l’Indià”, acompanyat del senyor Partagàs Pomerola, amic i aliat en la seva tasca social.

Va explicar que ha estat de viatge gairebé un mes abans de tornar “per la il·lusió de tornar a Begur”, la seva terra natal, on havia marxat de jove primer cap a Valladolid i després cap a Cuba, on va descobrir la seva vocació com a jesuïta.

Quan se li va preguntar si tornava amb diners, la resposta va ser contundent: «No, torno amb el ric esperit», deixant clar que la seva arribada no s’ha fet per ostentar, sinó per retrobar-se amb aquelles persones amb qui manté vincles epistolars, com la senyora Etaurlàlia, de qui es preocupa afectuosament.

Benet ha estat també un ferm defensor de la causa anti‑esclavista a Cuba, ajudant com ha pogut a aquells que vivien sotmesos a règims opressors. “He intentat ajudar, però el sistema és fort i difícil de canviar”, ha confessat, i el senyor Partagàs Pomerola ha ressaltat que la seva família sempre ha intentat fer fortuna sense abusar de ningú, tractant tothom per igual.

Sobre el misteri que envolta la seva arribada, Benet ha explicat que el més gran és la relació amb la senyora Etaurlàlia, una amiga de la infància amb qui ha mantingut correspondència durant tots aquests anys, i que ara vol retrobar per saber com està, ja que es troba en una salut precària.

Encara resten dues aparicions públiques de l’Indià al llarg del dia: la resolució del misteri i la invitació final, que podrien determinar si el seu retorn serà permanent o no.

L’Ajuntament de Palamós retira les bigues de fusta de l’escenari del parc de l’Arbreda per seguretat

privat:-es-retira-l’entramat-de-biga-decorativa-ubicat-a-l’escenari-de-l’arbreda-de-palamos
Privat: Es retira l’entramat de biga decorativa ubicat a l’escenari de l’Arbreda de Palamós

L’Ajuntament de Palamós ha desmuntat les quatre bigues de fusta que formaven el sostre decoratiu de l’escenari del parc de l’Arbreda. L’actuació s’ha dut a terme aquest dijous al migdia, després que els operaris de la brigada municipal detectessin un despreniment en una de les bigues.

El fragment caigut mostrava signes de deteriorament provocat pel pas del temps. Després de revisar tota l’estructura, els tècnics municipals han determinat retirar-la completament com a mesura de precaució.

Només s’ha mantingut la biga central metàl·lica, que es troba en bon estat i que connecta els dos trams de paret laterals de l’escenari.

L’Ajuntament estudiarà ara si cal reposar la decoració, que fins ara donava forma de sostre a l’espai escènic del parc de l’Arbreda.

Mariana y La maquinaria: «A la Fira d’Indians estrenem el nostre disc abans que a Cuba»

En una entrevista concedida al programa especial de Ràdio Capital i Ràdio Begur, l’orquestra cubana Mariana y la Maquinària ha expressat la seva emoció per actuar per primera vegada a la Fira d’Indians de Begur, precisament coincidint amb el llançament mundial del seu nou disc “Avilonia”.

Estem flipant! Sabíem que hi havia connexions entre Cuba i Catalunya, però l’acollida aquí ha superat totes les expectatives”, afirmava Mariana, la cantant i líder del grup. Procedents de l’Havana, el grup ja coneixia la fira des de feia temps i havien volgut venir-hi des de fa anys.

El seu concert, que han dividit en dues parts, combina els grans èxits del seu repertori amb cançons d’aquest nou treball discogràfic, que encara no s’ha estrenat ni a Cuba. “Volíem fer aquest regal a Begur. Hem triat els temes segons el que ens ha demanat el públic català per xarxes”, explica la banda.

El disc “Avilonia”, amb només vuit setmanes al mercat, ja ha despertat gran interès. Alguns assistents al concert del dia anterior cantaven les cançons abans que sonessin, fet que ha sorprès molt positivament als membres de l’orquestra.

Musicalment, Mariana i la Maquinària es defineixen com una formació que defensa la música cubana, però amb una forta aposta per la fusió: “Fem salsa, merengue i altres ritmes caribenys, però hi afegim energia, espectacle i molta interacció amb el públic”.

També tenen clara la seva filosofia musical: “La música evoluciona ràpid. Cal respectar les arrels, però també renovar-se constantment. Ja estem preparant nous temes i videoclips”, han anunciat.

Sobre l’experiència a Catalunya, l’orquestra ha destacat la familiaritat, l’escalf i el bon ambient que s’hi respira: “Aquí, amb tants cubans i catalans balladors, el públic entén perfectament el que fem. És com estar a casa”.

Preguntats sobre si tornarien, la resposta ha estat clara: “Encara no hem actuat i ja estem pensant a tornar l’any que ve!”. La connexió ha estat instantània, i Begur ha rebut Mariana i la seva Maquinària com si hi haguessin actuat tota la vida.