Recordo amb una malenconia cada vegada més intensa, el nivell de les sessions del Parlament als anys de la República, els resum les quals el meu pare, periodista de la Veu de Catalunyaen aquells anys, guardava en uns quaderns de tapa dura que s’havien salvat de la crema del seu exili. Em venen a la memòria els debats sobre el vot de les dones, els discursos en defensa del Si o del No, els arguments que cada qual exposava que vistos ara mateix adquireixen un nivell, un interès i un compromís que estem lluny d’assolir nosaltres.
Cap idea, cap projecte, cap argument, perquè millori el que algun innocent, creient que el be comú podria interessar-los ha proposat a la Càmera
I no em puc estar de comparar l’ambient que es deuria viure a la Càmera llavors amb el que avui aconsegueixen aquesta panda de manipuladors disfressats de ciutadans que tenim que, oblidant la pròpia historia, el lloc on son i perque hi son, només semblen interessats en rescatar alguna anècdota recent o passada d’algun diputat de la oposició o d’un ministre del govern, que la seva ment ja distorsionada pel mal us omple de brutícia real o inventada només perque els hi han tret el poder de les mans. I així es com donen vida a un debat sense solta que ja es cuiden de fer durar ells mateixos o algun dels seus, convençuts que quan més duri més mal farà al partit que ha gosat utilitzar els recursos que la llei preveu en aquests casos per catapultar-los del govern.
Cap idea, cap projecte, cap argument, perquè millori el que algun innocent, creient que el be comú podria interessar-los ha proposat a la Càmera. Res, ells només pensen en treballar, tal com podem veure en les sessions dels darrers dies, perque perduri l’únic que els sembla important d’aquest Parlament: parlar només del que en la seva torturada ment pot treure del poder als que hi son, de mala manera si pot ser, per posar-se ells al seu lloc que segons creuen els pertoca per voluntat divina.
Per això de vegades el Parlament sembla més una porteria, en el sentit que s’entenia “porteria” a l’època on va adquirir el significat de xafarderia que encara té a estones, que no pas el lloc on es reuneixen els representants del poble per millorar el benestar dels ciutadans i solucionar els seus problemes amb idees i projectes.
Això pel que fa al Parlament d’Espanya. El de Catalunya amb prou feines funciona, ha estat tancat durant mesos.
