Els amants del metal tenen una cita obligada el 15 de febrer a Razzmatazz amb les actuacions de Mastodon, que aniran acompanyats de Kvelertak i Mutoid Man. Serà la primera vegada que el grup actuï en sala des del 2014.
La venda d’entrades serà aquest divendres a través de la xarxa Ticketmaster o Ticketmadness.es, que de fet obrirà una prevenda el dia abans.
El grup municipal de Convergència i Unió de la Bisbal demana la gestió directa del servei de recollida selectiva i ha presentat una moció perquè el proper Ple municipal la pugui acordar. Es vol que l’Ajuntament recuperi la gestió de la recollida selectiva de paper, vidre, plàstics i orgànica, que en aquests moments té cedida al Consell Comarcal del Baix Empordà. Des de CiU s’ha denunciat en diverses ocasions les deficiències del servei i l’acumulació de residus als voltants dels contenidors en estar aquests totalment plens.
Xavier Dilmé recorda que a mitjans d’agost, els contenidors de reciclatge de bona part de la ciutat estaven col·lapsats, plens i amb nombroses bosses de vidre, plàstic i papers als voltants, un fet que la regidora la regidora de Medi Ambient, Gemma Pascual (ERC) va atribuir també a problemes del servei del Consell.
Dilmé explica que “si es recupera el servei per part de l’Ajuntament, s’haurà de fer bé i no hi haurà possibilitat de buscar excuses. No podem demanar a la ciutadania que faci reciclatge i quan vagi als contenidors estiguin pels a vessar i ho vegi tot escampat pels voltants de les àrees d’aportació. O que faci compostatge perquè l’ordenança diu que se li farà bonificació i després se li digui que no se li fa perquè no s’ha pogut fer la inspecció. Què li expliques al ciutadà quan ell ha fet el que se li ha demanat?”.
La moció també demana que s’aprofiti la situació per replantejar la ubicació de les actuals àrees d’aportació que hi ha a la ciutat per tal que n’hi hagi més, estiguin més ben repartides i disposi cadascuna d’elles dels quatre tipus de contenidors.
Sé que sóc una mica pesat, però jo que tinc aquest espai per a expressar-me, tornaré a incidir en un dels temes que més em preocupen i és que avui he fet un experiment que us recomano moltíssim de fer a l’octubre (els dies que fa sol és molt recomanable fer la Costa Brava de cap a cap). Jo avui n’he fet un trosset. He anat des de la Pineda d’en Gori fins a s’Antiga, de Begur. Són unes quantes hores però paga la pena trepitjar els paratges bonics que tenim a casa nostra i paga la pena adonar-se dels que ens espera amb aquests 5,6,7 projectes que hi ha de xalets, apartaments, piscines… aquestes promocions immobiliaries salvatges que esgarrapen la costa.
La Costa Brava té una infraestructura, des de fa molts anys, que està capacitada per assimilar tota la gent que ve a l’estiu, sinó una mica més i tot
Paga la pena, us deia, els llocs, els indrets on estan projectades. I a més a més, no només el coneixement de primera mà, és a dir sojornar un parell d’hores a Aigua Xelida (penseu que a l’octubre fa bo de banyar-se), paga la pena mirar a mar i després girar un moment els ulls i imaginar tot allò que està projectat i que ens espera. I després, un cop haguem fet aquest experiment, estaria molt bé que convidessiu a amics, amigues (si pot ser influents, tot i que tothom hi té dret) però gent que té veu i vot en els negociats del país, perquè no cal tenir gaire sentit comú per adonar-se que tot això és un disbarat.
Més clavegueram, més xarxa elèctrica, més gent… La Costa Brava té una infraestructura, des de fa molts anys, que està capacitada per assimilar tota la gent que ve a l’estiu, sinó una mica més i tot i ja sé que l’estiu és pesat pels aborígens, però finalment, d’això en vivim.
Ara bé, això no vol dir que haguem d’ampliar la capacitat assimilatòria de la Csta Brava. Perquè si tirem pel dret, si deixem que tots els projectes es facin, augmentarem la capacitat, però perdrem allò que porta la gent a la Costa Brava, que és espais, camins de ronda, pinedes, cales, que encara guarden aquell petit record d’indrets no verges, però que són molt bonics.
Per tant us recomano que agafeu el sarró, ompliu-lo d’aigua i de menjar i porteu gent a veure aquesta costa que tant estimem abans no s’esdevingui el desastre o, qui sap, que se sumaran a la causa per mirar d’aturar el disbarat.
A la secció de Tecnologia i oci digital de El Supermatí, el Josep Lluís Vidal ha parlat dels següents temes:
-Whatsapp ja permet reproduir diversos àudios seguits
-Com pagarà Google la multa de 4.000 milions d’euros de la Comissió Europea?
-Un grup d’accionistes vol fer fora Mark Zuckerberg de Facebook
Aquí tens l’àudio de la secció de Tecnologia i oci digital d’avui:
La carpeta és blava, és un dels llibres que ha escrit l’Adrià Pujol Cruells. És una espècie de retrat del caràcter empordanès, basat en la idea que els empordanesos ens en fotem una mica de tot plegat, començant per nosaltres mateixos. El collonar, diu l’Adrià.
És un llibre ben escrit, no massa extens i que transmet una gran solidesa de l’autor, una abasta riquesa en el llenguatge i (vam coincidir amb en Toni Sellas) saga familiar dedicada a les lletres. Es nota d’on ve l’Adrià. A mi m’agrada perquè és una bona manera d’explicar a qui desconeix el «caràcter empordanès», com som la gent del nord es del país… si és que realment tenim alguna singularitat que ens fa «especials» (cosa que està per veure).
Tant és així, que personalment he regalat 13 exemplars d’aquest llibre. És un regal «comodí». És gairebé la meva versió particular d’aquella corbata, aquell pijama o aquells mitjons que hom o don regala per festes de guardar (per bé que espero que la reacció del regalat no sigui la mateixa que tinc jo davant d’una corbata). Perquè sí. Perquè em ve de gust compartir un llibre (ara objecte de regal) d’algú a qui admiro per la seva feina i que crec que em representa en la manera de ser o de pensar.
Malament no deu estar quan el penúltim exemplar regalat va anar a mans d’un important senyor del món de la cultura del país que sent un gran bibliòfil i lector, va escollir algunes frases d’aquest llibre modest en la seva edició, per ser llegides al funeral d’un altre important senyor del món de les arts escèniques. De fet, les uniques cites literàries del sepeli les va escriure l’Adrià Pujol. Ell no hi era, de fet no ho sabia, però els únics somriures de tota la cerimònia els va despertar ell a través d’un llibre que no busca fer riure, sinó riure’s de tot i de tothom.
Talment com se suposa que som aquí.
