En plena ebullició electoral, s’ha anunciat una nova confluència política que es constitueix com a candidatura a Palamós. Es tracta d’Ara Palamós, que uneix a Demòcrates de Catalunya i la plataforma Palamós Futur. Aquesta darrera està encapçalada per Marc Gafarot, que serà qui liderarà la llista de la nou nata Ara Palamós.
El partit, que neix amb una clara vocació independentista i partidària de l’autodeterminació, assegura que prioritzarà les polítiques «en clau municipal» i que el 90% del seu programa seran mesures per «millorar Palamós i Sant Joan». Segons Gafarot, l’actual Govern «no ha estat capaç de liderar i resoldre els problemes amb claredat i eficàcia», motiu pel qual es presenten i asseguren que treballaran per «construir un bon futur» per a Palamós.
En relació a l’entorn, des de la formació asseguren que seran una candidatura «plural i transversal», on hi haurà gent «que anirà des del centreesquerra fins al centredreta». Així ho explicava Gafarot:
Finalment, apunten que «no només és important impulsar la governabilitat a Palamós», sinó que «el municipi també tingui coses a dir a Barcelona, a Madrid i a Brussel·les».
Torre Valentina, Platja de Sant Antoni de Calonge | Imatge d'arxiu
El ple del Parlament ha aprovat aquesta setmana un punt d’una moció de la CUP que insta el Govern a avaluar si la Costa Brava ha traspassat els límits de «capacitat de càrrega del territori» com a conseqüència del turisme. La iniciativa parlamentària ha rebut el suport de Cs, JxCat, ERC, CatECP, la CUP, el vot contrari del PPC i les abstencions del PSC.
D’altra banda, tots els grups de la cambra excepte el PPC han apostat per «garantir la dignitat dels llocs de treball del sector turístic, impedint l’existència de treballadors fora del conveni del sector» i que les empreses públiques s’assegurin que els seus treballadors estiguin inscrits al conveni de l’activitat que desenvolupen.
El text que s’ha aprovat també contempla un punt que aposta per realitzar «en el termini de sis mesos» una auditoria pública de les estacions d’esquí rescatades per la Generalitat. Aquest punt ha estat aprovat per tots els grups excepte el PP i les abstencions del PSC.
Castell demanant l'alliberament dels presos polítics
S’han publicat nous àudios del sumari de l’1 d’Octubre on s’escolten declaracions de la consellera destituïda de Treball, Afers Socials i Família Dolors Bassa del 18 d’abril al Tribunal Suprem, un mes després del seu processament per rebel·lió i tornada a la presó.
En els enregistraments publicats per El Nacional, l’exconsellera respon només a les preguntes del seu advocat, Mariano Bergés, i defensa el «dret a la llibertat ideològica, llibertat d’expressió i llibertat política incloent la dissidència». Nega haver promogut mai la violència i reitera que «totes les declaracions han estat pacífiques».
Bassa explica que «el referèndum es va convocar com a resultat d’un mandat popular democràtic». Al segon enregistrament, l’exconsellera es dirigeix directament al jutge Pablo Llarena per demanar la seva llibertat.
La Fundació Ernest Morató ha estat l’encarregada d’organitzar “Ortega Monasterio entre cultures” a l’auditori del Museu del Suro de Palafrugell. Un esdeveniment en motiu del centenari del naixement del compositor José Luís Ortega Monasterio a qui se l’hi ha rendit homenatge per la seva obra i l’eclosió i difusió de l’havanera contemporània.
L’acte ha començat a les set de la tarda amb l’objectiu de reconèixer la importància de l’obra del compositor. En eclosió de l’havanera, la seva labor incansable per difondre el gènere i fer-lo arribar a tots els públics.
Doncs, l’acte ha començat amb el parlament del periodista Genís Sinca qui ha fet un recorregut per la vida de l’artista amb una glossa bibliogràfica. A continuació, s’ha desenvolupat una taula rodona amb diversos convidats: Carles Casanovas, component del grup Port Bo; José Luís Blázquez, biògraf d’Ortega Monasterio; Leopoldo Ortega-Monasterio, el fill, i Josep M. Pla, component del grup Cavall Bernat.
Finalment, desprès del torn de paraules del públic, el grup Port Bo i la soprano Alba Ortega-Monasterio, néta del compositor, han interpretat unes quantes peces del mestre d’havaneres.
La construcció del nou pavelló de Torroella de Montgrí s’acabarà dos mesos més tard del que estava previst. Aquest retard es deu a un problema que ha tingut l’empresa constructora que va iniciar la construcció tres mesos ençà. No obstant això, ja s’ha adjudicat aquesta tasca a una de nova: Rubau Tarrés.
El retard es deu a les clàusules del procés administratiu que l’ajuntament i l’empresa que s’encarregava del projecte a la zona esportiva han hagut de desenvolupar. Doncs, perquè la nova llei de contractes estableix que cal fer un concurs de creditors per fer una contractació nova.
El concurs de creditors és una de les opcions que té una empresa quan són insolvents o estan a punt de ser-ho. En concret, es dona quan no poden pagar les despeses que suposa el projecte. És per això, que l’ajuntament del municipi va demanar la seva renuncia i doncs, l’empresa en qüestió la va presentar, just el dia següent.
En aquest sentit, el regidor d’urbanisme de la vila, Jordi Colomí, ha explicat que tot i que, no es pogués fer un canvi de contractació immediat, el canvi d’empresa constructora agilitzava el projecte. Per això, des de l’ajuntament van decidir optar per aquesta via. Així, ha afegit que aquesta resolució ha esdevingut clau en tant que es tiri el projecte endavant amb un retard no més enllà de dos mesos.
Colomí doncs, ha destacat que aquest inconvenient no els ha afectat com podria haver estat. De fet, preveien acabar el pavelló entre els mesos d’abril i maig de l’any que ve però, la inauguració estava prevista cara el setembre, per l’inici de la temporada 2019-2020.
Doncs, el retard de dos mesos no afectaria la inauguració de la nova temporada i en principi, el setembre de l’any que ve, els torroellencs i torroellenques gaudiran del nou pavelló de la zona esportiva de la vila.
LA LLEI CONCURSAL
La detecció del problema i el desenvolupament del concurs permetrà avantatges, sobretot a l’empresa que s’encarregava del projecte. I és que, s’ha actuat abans que es produïssin impagaments.
Per altra banda, el concurs ha permès que els deutes de l’empresa insolvent quedin temporalment suspesos i disposi d’un temps per recuperar-se. A més, que el conveni amb creditors sol preveure una reducció de deute que permetria que l’empresa seguís funcionant sense estar obligada a tancar.
