Govern i Diputació reprenen les tasques de desplegament de fibra òptica als municipis gironins

El Govern juntament amb la Diputació gironina han reprès les tasques de connexió de fibra òptica als municipis de la demarcació. Es tracta de 890 km de cablejat que es desplegarà a través de les carreteres. El conseller de polítiques digitals, Jordi Puigneró, va concretar el dijous en roda de premsa que enllestiran el desplegament el 2023.

Fins ara s’han instal·lat 512 km de cablejat i s’han unit 6 de les 8 capitals de la demarcació. A la Bisbal la fibra òptica ja va arribar el maig de l’any passat, en un tram de 13 km connectat amb Palafrugell. De fet, molts municipis de l’Empordà ja compten amb aquest sistema. A Begur està previst que la fibra comenci a funcionar a finals d’any.

Així, només falta per connectar Puigcerdà i Banyoles, que segons el conseller s’ annexaran a la xarxa el 2020 i ja estan en curs. Són 30 els municipis que ja en disposen del total dels 221 de la província.

La xarxa de fibra també arribarà als 90 polígons industrials de la demarcació. Fins ara només 4 disposen d’aquesta connexió. Puigneró va indicar que el procés de connexió està estretament lligat a facilitar el desenvolupament d’empreses tecnològiques al país.

El fet de que la majoria de municipis tinguin titularitat municipal o de la diputació ha dificultat el desplegament de la xarxa i ha obligat el Govern a col·laborar amb ens locals i entitats municipalistes. De les resultes, va sorgir fa un parell d’anys el Pacte Nacional per la Societat Digital.

El conseller va explicar la importància de dotar tots els municipis del territori amb les capitals. La mesura és un pas endavant, segons Puigneró, per afrontar amb èxit la “revolució digital” amb garanties d’èxit. A més, va afegir que els 4000 km de fibra previstos arreu del país permetran una societat comunicada i amb “igualtat d’oportunitats” entre els ciutadans.

Quim Torra dona suport a Verges i al seu alcalde per les pintades «d’un escamot feixista»

Quim Torra ha donat suport a Verges i al seu alcalde Ignasi Sabater per les pintades feixistes amb les que es va despertar el poble el passat dimecres. Així doncs, en un twit ha expressat el seu suport i ha dit que mai les pintades «d’un escamot feixista tindran més força que els vots a les urnes d’un poble determinat a ser lliure.» Acompanyat de l’etiqueta #NoPassaran també ha dit que no permetran que «l’ou del feixisme faci niu entre nosaltres.»

Les pintades van ser a cases particulars i ho va denunciar l’Alcalde de Verges a Twitter, Ignasi Sabater, que explica que les pintades van ser obra “d’un grup de feixistes amb la cara tapada, organitzats i amb nocturnitat que han arrencat totes les estelades”. A les pintades es poden llegir frases com “Torra fill de puta”, “Visca Espanya” o “Tots som Espanya”.

11 nens ferits en un accident d’autobús a Forallac

11 menors han estat ferits lleus en un accident d’autobús a Forallac, a la carretera GI-651, segons han informat els Bombers. El vehicle hauria patit una «sortida de la via lleu».

Hi viatjaven 36 nens i 4 adults. D’aquests, 11 menors han hagut de ser enviats a l’Hospital de Palamós per atendre’ls de les afectacions lleus que han patit.

La resta de persones han estat acompanyades al local social de Peratallada, on esperen un altre autobús que ha demanat la companyia.

Al lloc dels fets s’hi han desplaçat els Mossos i quatre dotacions de bombers.

Ràdio Capital homenatja, des de Puig de les Basses, Dolors Bassa i els seus familiars i amics

Ràdio Capital, la Ràdio de l’Empordà, emetrà divendres 16 de novembre el programa «Divendres, sopem a la presó», en directe des de la rodalia del centre penitenciari de Puig de les Basses, on la mestra, sindicalista i consellera torroellenca Dolors Bassa fa 5 mesos que està empresonada. El programa serà un homenatge a Bassa, als seus familiars i amics, i també a les persones que, des de l’estiu, no han fallat a la cita del sopar setmanal a fora de la presó.

Són uns sopars que, inicialment, es feien en dimarts, però que han passat a celebrar-se en divendres a petició de la família.

El programa comptarà amb la presència de convidats com Montse Bassa, germana de la Dolors, Teresa Calabús, llibretera i amiga, o Josep Maria Rufí, alcalde de Torroella de Montgrí, entre molts altres. Hi intervindran també el president de la Generalitat i el president del Parlament, així com altres personalitats, que han volgut aprofitar el programa de Ràdio Capital per enviar missatges de suport a Bassa.

A més, es farà pública una entrevista de Ràdio Capital a la torroellenca. També hi haurà les actuacions musicals d’artistes reconeguts del panorama català.

L’emissió començarà a les 20.30h i es podrà seguir en directe per Ràdio Capital (93.8FM i test.radiocapital.cat). A més, s’instal·larà una emisora de ràdio per intentar que Dolors Bassa pugui seguir el programa i escoltar tots els amics que li donen suport des de dins de la presó.

Ràdio Capital anima els oients que ho vulguin a assistir al sopar i participar al programa.

L’emissora ha fet arribar, durant aquests 8 mesos d’empresonament, una carta setmanal amb les principals notícies de Torroella i del Baix Empordà.

Sobre Ràdio Capital de l’Empordà

Ràdio Capital de l’Empordà és una emissora que neix l’any 2001 a través de l’associació cultural sense ànim de lucre Acció per a la Divulgació Cultural de Catalunya, amb l’objectiu de posar en valor l’activitat cultural i social del seu àmbit territorial i amb la ràdio com a mitjà. És un projecte col·laboratiu, amb ambició professional però sense finalitat comercial i obert a les persones, entitats o institucions que vulguin participar-hi.

En aquests anys, els premis Rahola han atorgat una menció especial a Ràdio Capital pel programa Govorit Radio Svoboda, amb motiu dels 10 anys de la demolició de les antenes de Radio Liberty. Aquest programa també va ser reconegut pels premis Ràdio Associació de CatalunyaEn la seva edició del 2015, Ràdio Capital també va rebre el premi Miquel Diumé per la cobertura informativa de les Eleccions Municipals 2015. El 2017, els premis del periodisme gironí també van seleccionar com a finalista el programa «Govern i oposició» a la categoria radiofònica.

Des de fa dos anys, Ràdio Capital ha postat en marxa un ambiciós projecte informatiu que l’ha dut a ser la referència informativa al Baix Empordà.

Les nevades més rellevants del segle XX a l’Empordà

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Les nevades més rellevants del segle XX a l'Empordà
Loading
/

Un dels hidrometeors més excepcionals, i emocionants pels amants de la meteorologia, és la neu. Viure a l’Empordà fa que sigui molt més valuós presenciar aquest meteor ja que el nostre clima amb hiverns suaus fa molt difícil reunir les delicades condicions que requereix la neu.

No obstant, recordem algunes de les nevades i fredorades més importants que s’han produït al llarg del segle XX a l’Empordà petit.

1942- Nevada abundant.
Durant dos dies de gener Palafrugell es va veure afectat per unes nevades continues que van acumular gruixos de fins a 20 cm de neu. La responsable en va ser l’entrada d’aire fred siberià amb la humitat del mediterrani.

1947- La nevada del segle XX.
A partir del 25 de gener i els dies posteriors la nevada va deixar gruixos de més d’un metre en molts indrets de la comarca. A Torroella de Montgrí un dels testimonis de la nevada explicava que no va podien obrir la porta de casa, perquè la tramuntana va arribar a fer congestes properes als 2 metres d’alçada. I pel mig del carrer la neu arribava fins a la cintura.

La nevada que va ser la més important del segle XX, va ser producte d’una gran depressió atlàntica que es va situar al nord del Marroc i que va carregar-se d’aire humit de la Mediterrània i d’aire fred de Sibèria. El xoc d’aquestes dues masses d’aire va desencadenar el temporal de neu més abundant del que es tenia constància fins al moment.

Platja de Llafranc nevada el 25 de gener 1947. Font Arxiu Municipal Palafrugell

La gran nevada va obligar a tallar carreteres i vies de tren, molts pobles es van quedar sense electricitat i totalment aïllats durant uns dies.

El carrilet, atrapat per la nevada del gener 1947. Font Arxiu Municipal Palafrugell

1956- L’any de la fred.
A partir del 3 de febrer del 1956 i durant tot el mes, un dels episodis més freds de tot el segle XX. Es van produir unes nevades abundants en molts indrets del territori català, però a l’Empordà no en destaca tant el gruix sinó la temperatura mínima extrema.

El més destacable d’aquest mes de febrer va ser la presència de fred durant 24 dies seguits. Les temperatures mínimes van ser negatives i molt sovint inferiors a -5 ºC. Les invasions d’aire fred més importants van tenir lloc entre els dies 2 i 5, i entre els dies 11 i 13. En els dies esmentats els termòmetres van enregistrar unes xifres que no s’han tornat a repetir, sobretot pel què fa a la temperatura de sensació, de desenes de graus sota zero degut al fort vent.

Torre Armstrong (Palafrugell) congelada. Febrer 1956. Font Arxiu Municipal Palafrugell

En aquella època alguns mitjans de comunicació van atribuir aquesta onada de fred europea a experiments soviètics amb armament atòmic a les zones de l’Antàrtida, així ho assegurava una revista científica txecoslovaca.

Les conseqüències d’aquest intens fred, va comportar nombroses destrosses als serveis públics i a les canonades. L’agricultura empordanesa es va veure greument afectada per un fred que ni els més vells recordaven i que va acabar amb oliveres mil·lenàries. Això va provocar que molts pagesos arrenquessin les oliveres per dedicar-se al conreu de sembrat, blat, civada, etc. I alguns pagesos directament van abandonar el camp per anar a treballar al sector de la construcció de les ciutats.

1962- Nadal nevat.
El 24 de desembre del 1962 els habitants de Palafrugell, en sortir de la Missa del Gall, van veure com quallaven uns centímetres de neu. Durant tota la nit continuà nevant i el dia de Nadal es llevà Palafrugell amb una capa abundant de neu.

1985- Neu com a regal de reis.
El 5 de gener de 1985 per la vigília de reis es va produir una petita nevada que va coincidir amb la nit més màgica de l’any dels més petits. Però a partir del dia 12 d’aquell mateix mes es va produir una nevada generalitzada a la comarca del Baix Empordà, que va assolir gruixos de 20 cm a 30 cm de neu.

1986- Nevada memorable.
El 30 i 31 de gener de 1986 una bossa d’aire fred provinent de centre d’Europa es va reforçar davant la Costa Brava gràcies a la humitat del mar. El temporal va desencadenar nevades que van acumular entre 5 cm  i 20 cm a la zona interior – sud de l’Empordà i la neu va arribar a la costa, on els observadors Calonge i Sant Feliu de Guíxols van enregistrar un gruix màxim de 6 i 4 cm respectivament.

Gruix de neu màxim observat. Gener 1986. Servei Meteorològic de Catalunya.

El temporal  va provocar el rècord de pressió atmosfèrica més baixa enregistrada a l’estació de la Bisbal d’Empordà (972,5 hPa), amb ratxes de vent de 100 km/h a la costa i temporal marítim. La pluja va ser abundant amb registres superiors a 100 mm, deixant la neu més restringida a l’interior.

Supermatí – 09-11-2018

De dilluns a divendres de 08:00 a 09:00
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 09-11-2018
Loading
/