El 14 de novembre es podrà veure a tot el món i només durant una nit el documental ‘A Head Full Of Dreams’ dels Coldplay, un retrat íntim sobre l’ascens de la banda britànica dels inicis en bars de Camden fins a l’actualitat.
El documental l’ha dirigit Mat Whitecross, el mateix que va realitzar Supersonic dels Oasis i en el nostre país es podrà veure a un bon grapat de sales de cinema. Les entrades es poden reservar a través del web dels Coldplay.
POBLACIONS I SALES ON ES PODRÀ VEURE A CATALUNYA:
Amposta – Cinemes Amposta
Barcelona –Arenas de Barcelona
Barcelona – Balmes Multicines
Barcelona – Bosque Multicines
Barcelona – Cinemes Girona
Barcelona – Cinesa Diagonal
Barcelona – Cinesa Diagonal Mar
Barcelona – Cinesa Heron City Barcelona
Barcelona – Cinesa La Maquinista
Cornellà – Cinesa Cornellà Centre
Cornellà – Cines Full HD
Gavà – Cinesa Barnasud
El Masnou – Cinema La Calandria
Hospitalet de Llobregat – Cinesa La Farga
Lleida – JCA Teatre Principal
Manresa – Acec Bages Centre
Mataró – Cinesa Mataró Park
Reus – Cines Axión Reus
Terrassa – Cinema Catalunya
Terrassa – Cinesa Parc Vallès
Valls – JCA Cinemas Valls
Vic – Multicines Sucre
Els mítics Garbage han anunciat a través del seu web que el dia 5 de juliol actuaran al Cruïlla Festival de Barcelona, quan encara el mateix festival ha donat a conèixer cap nom del cartell, avançant-se per tant a l’anunci que hauria fet el Cruïlla en les pròximes setmanes.
El Cruïlla arribarà l’any vinent els dies 5 i 6 de juliol i la prevenda a preu especial va acabar fa unes setmanes i de moment encara no es poden comprar entrades ni se saben més bandes del cartell.
Altres festivals com el FIB o el Mad Cool ja comencen a jugar les seves cartes i noms com The Cure, The 1975 o Lana del Rey estaran de gira per l’estat espanyol.
El Cruïlla va reunir a la passada edició unes 57.000 persones, que van gaudir de la música de David Byrne, The Roots, Kygo o Prodigy.
Fotografia de portada del 37è volum de l'IEBE. Arxiu Municiapl de Sant Feliu de Guíxols. Fons i autor: Vcenç Gandol Jordà. Comitiva fúnebre de l'enterrament d'un brigadista internacional a s'Agaró.
Aquest dissabte s’ha presentat el 37è volum de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà (IEBE) a l’Antic Casino de Castell d’Aro. L’edició d’enguany consta de 9 articles de diversa temàtica històrica i cultural de la comarca i com a novetat, l’edició del 2018 s’inicia amb un apartat de recordatoris a personatges il·lustres de la història baix empordanesa, com és el record dels cent anys de la mort de Josep Pella i Forgas (1852-1918) jurista, periodista, polític i historiador, un personatge polifacètic i sorprenent.
També es dedica un record al recent desaparegut Lluís Palahí i Xargay (1925-2018), en un emotiu escrit realitzat pel President de l’IEBE, Francesc Aicart, amic i company membre del mateix Institut d’Estudis, recorrent la seva trajectòria i compromís cultural amb la comarca.
Acte de presentació del 37è volum de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà.
Aprofitant l’efemèride centenària de la fi de la Gran Guerra el 1918, hi trobem dos articles relacionats: el primer, realitzat per Joaquim Alvardo sobre les repercusions de la Primera Guerra Mundial sobre la indústria surera del Baix Empordà. El treball consta d’una compilació de les repercussions de la Primera Guerra Mundial sobre aquesta indústria i com la crisi que en sobrevingué provocà un abans i un després en la seva història.
En el mateix context històric, Rosa M. Masana presenta un article dedicat a l‘epidèmia de grip influença de l’any 1918 a Palafrugell. Els efectes d’aquesta epidèmia de grip van ser els més devastors dels que es tenia constància, causant entre 40 i 50 milions de morts a nivell global i només a Espanya s’ha documentat fins a 300.000 víctimes. L’article parteix de registres de correspondència de l’Ajuntament de Palafrugell per estudiar el nombre de persones que van contraure la grip a la vila palafrugellenca i el nombre de defuncions durant el 1918.
També en destaquem un article de caire més tècnic i divulgatiu de la ciència agrícola, que presenten la Míriam Ballesta i en Mallku Negre. Els autors presenten els resultats obtinguts al fer un seguiment de les plantes adventícies (les mal anomenades males herbes) observades a els Horts Municipals Ecològics de Platja d’Aro. L’estudi inclou un llistat exhaustiu dels diversos tipus de flora arvense i ruderal apareguda espontàniament en el transcurs d’un any, indicant-ne les seves propietats i beneficis tant pel sistema agrari com sobre la salut humana d’aquelles plantes remeieres i aromàtiques.
L’acte va concloure amb les paraules d’Esther Bussot autora de l’article Les Brigades Internacionals: L’Hospital Militar Clínica núm. 4 de s’Agaró. Biografia de vuit brigadistes internacionals que hi moriren. Commemoració del 80è aniversari (1938-2018).
El treball esdevé un homenatge i recull la bibliogràfic de 8 brigadistes internacionals que arribaren a la Clínica Militar de s’Agaró ferits.
L’Ajuntament de Serra de Daró ha aprovat canviar la categoria d’un terreny del consistori per construir-hi una mini-deixalleria. La idea d’instal·lar aquest equipament és per la falta de respecte a l’hora de reciclar, com ha explicat Josep Puig, alcalde de Serra de Daró, a Ràdio Capital.
La proposta per construir una mini-deixalleria ha sorgit durant aquest darrer any a causa de la falta de reciclatge. Ha estat a partir d’aquestes circumstàncies quan s’ha pres la decisió de construir un espai controlat.
Actualment l’Ajuntament ha aprovat el canvi de terreny que passarà a ser un espai rústic a un indret d’equipament municipal. Amb l’aprovació al plenari, des d’urbanisme es tramitarà la documentació necessària que servirà per començar el projecte. L’alcalde de Serra de Daró, ha anunciat a aquesta emissora que si esperen tenir-la enllestida en el mínim de temps possible.
La mini-deixalleria s’ubicarà en un espai que té l’Ajuntament al costat de l’assecador i de la carretera d’Ullastret. Un indret que no queda gaire lluny d’on està actualment instal·lada i que és un espai ideal per tothom. Ja siguin habitants de Serra de Daró, com els camions que s’han d’emportar les deixalles.
Aquesta nova deixalleria es suma a la ja instal·lada al municipi de Verges. Tot i això, ha estat des del Consell Comarcal del Baix Empordà qui ha passat un esborrany del projecte. Des del consistori han assegurat que una vegada estigui la documentació tramitada, es comprovarà si s’ha de retocar alguna cosa.
L’Ajuntament de la Bisbal ha emès un comunicat en el que lamenta que s’hagi creat un «notable alarmisme social» arran de la publicació en aquest mitjà, d’una notícia on s’informava de l’enverinament de tres ponis per la ingesta de baladre, un planta ornamental amb molta presència a l’espai públic.
A la notícia (signada pel nostre col·laborador Manel Magrinyà i publicada el dimecres 7 a les 18:37) s’hi explicava que es tracta d’una planta declarada il·legal des del 2004 però no es concretava que aquesta prohibició només fa referència a l’àmbit medicinal i exclou els àmbits cosmètic, industrial o (com en el cas que ens ocupa) ornamental.
Advertit d’aquesta inconcreció l’autor de la notícia la va ampliar especificant els àmbits de restricció de la planta i matisant que l’ús del baladre als espais públics està permès i per tant, no és imputable cap mena de responsabilitat a l’Ajuntament de la Bisbal en la mort dels animals, si és que algú ho hagués deduït així. Aquesta ampliació es va publicar l’endemà mateix.
Aquest és el relat sobre la publicació d’una notícia. Però com sempre, gairebé tot és matisable i aquest cas no és una excepció.
En el cas que ens ocupa, tan bon punt l’autor de la notícia va conèixer els fets es va posar en contacte amb l’Ajuntament de la Bisbal que li va dir que no en tenia constància. També vam contactar amb la veterinària de Torroella que va atendre els animals, que va assegurar que la mort s’hauria produït per enverinament per la ingesta de baladre.
Una mica més enllà
Però el fet que aquest succés es produeixi a una zona propera a l’escola Joan de Margarit ens hauria de generar algunes preguntes que tot plegats ens hauríem de respondre:
És habitual que una de les plantes «més verinoses del món» sigui present a jardins, parterres, carreteres i ornaments públics? Joan Cunillera és jardiner i paisatgista.
Per què es llencen tota classe de productes (menjar, peles de fruita, plàstics) als animals que hi han en un tancat privat i per què els pares de les criatures que ho fan, ho permeten?
Òbviament el món és ple de plantes i arbustos que són tòxics i no per això n’està prohibida la seva venda. Sense anar més lluny, les nostres cases són plenes de flors i plantes que mal utilitzades poden ser nocives.
Sabent que es tracta d’una planta d’alta toxicitat, el desconeixement d’aquest fet i l’incivisme creixent que envolta casos com aquests, no valdria la pena queles administracions (alguns ajuntaments de la comarca ja ho comencen a fer) busquessin alternatives? Mallku Negre és enginyer agrònom i responsable d’horts urbans del Baix Empordà
No cal dir que com a mitjà de comunicació, exercim el nostre rol de manera responsable i rigorosa. No eludim la nostra responsabilitat i assumim que podem fer millor les coses. Però el nostre paper (com el de tots els mitjans) és el d’explicar allò que passa a casa nostra i la realitat és que hi han dos animals morts i un tercer en estat greu per la ingesta d’una planta tòxica, molt present als espais públics de tot el país.
Nota: Per a la redacció d’aquest article l’Ajuntament de la Bisbal ha declinat fer declaracions, ja que considera que «no pot aportar cap altre element que vagi més enllà del que es va dir al comunicat emès». També afirmen que aquest assumpte «s’estudiarà en els proper dies». Si es produeix un nou posicionament al respecte, serà incorporat a aquest article.
El treball de l’Antoni Martí mostra de manera exhaustiva i detallada el procés de la cuita de calç tal com s’havia fet tradicionalment a Fonteta i a Sant Climent de Peralta.
Documenta la primera cuita de calç al forn gran d’en Torró de Fonteta (Bé Cultural d’Interès Nacional des del 2011), que es va fer a finals del mes de maig del 2018, després de mesos de preparatius. Desenes de persones es van involucrar en l’encesa per recuperar el forn, desemboscar-lo, gratar en els estrats i emplenar-lo amb pedra, en una acció per recuperar una de les professions que van donar feina i prosperitat durant segles a les Gavarres.
Xevi Codolà
El documental ha estat impulsat pel terrisser Josep Matés, realitzat per Antoni Martí i produït per Dolors Fuster. És el resultat de la suma de voluntats i voluntaris amb el suport de l’Ajuntament de Forallac.
Xevi Codolà
La presentació es va programar en el marc de l’exposició temporal “Empordà industrial”, al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, on es fa un recorregut per l’Empordà a través dels diferents paisatges i indústries des del segle XVIII, oferint una visió de la seva evolució històrica, de la tipologia industrial i dels diferents models de la industrialització.
Xevi Codolà
La presentació de “Picant Pedra” va anar a càrrec del mateix realitzador Antoni Martí; de l’impulsor i coordinador de la cuita, Josep Matés; de l’alcalde de Forallac, Josep Sala, i del director del museu, Jaume Perarnau, que va destacar la importància que té per al patrimoni del país la recuperació i la documentació d’aquest ofici tradicional.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.