El món de la música sempre sorprèn amb col·laboracions la mar de sorprenents i ara hem sabut gràcies a The Chainsmokers que molt aviat podrem escoltar una nova cançó amb Blink-182.
El grup de pop electrònic s’han mostrat molt contents a través de les xarxes, explicant que ja poden morir feliços després d’aquesta unió.
Per la seva banda, Mark Hoppus de Blink ha explicat a Twitter que han estat amics de Chainsmokers des de fa uns quants anys i que sempre han intentat col·laborar però np ha estat fins ara que han pogut fer-ho.
Al seu moment, Chainsmokers ja van fer una picada d’ullet als Blink a la seva cançó ‘Closer’, en un fragment de la cançó es diu: “Stay and play that Blink-182 song/ That we beat to death in Tuscon, okay.”.
Ariana Grande feia dies que anunciava una nova cançó anomenada ‘7 rings’ per aquest divendres 18 i finalment ja la podem escoltar sencera.
La cançó arriba després del brutal èxit amb ‘thank u, next’ i de ‘Imagine’, i també formarà part del nou disc de la cantant després de publicar “Sweetener” l’estiu de l’any passat.
‘7 Rings’ està inspirat en una cançó que enguany farà 60 anys, ‘My Favourite thing’, del qual se n’han fet un bon grapat de versions, entre elles Rod Stewart, Kelly Clarkson o Barbra Streisand. El tema va ser escrit per Richard Rodgers i Oscar Hammerstein II i Grande agafa la melodia principal i li dóna el seu toc personal.
El videoclip de la cançó ja està disponible a Youtube i s’haurà de veure si també destrossa rècords com el mencionat ‘thank u, next’.
L’última alenada repressiva del Règim contra l’independentisme ens ha tocat de ben a prop, aquesta vegada. De matinada i encaputxats, sense ordres judicials i sense identificar-se en alguns dels casos, la policia política nacional s’enduia detinguts -a casa, d’això, sempre n’hem dit segrest- a 16 persones, entre elles dues estudiants de Palafrugell i els alcaldes de Verges i Celrà. És l’enèsima mostra d’impotència d’un règim polític ferit de mort democràtica, però totalment abonat a la llei del més fort com a única taula de salvació nacional.
Aquesta nova operació repressiva, com tot el que està passant al nostre país els darrers temps, passarà factures – de fet, ja n’està passant. No són poques les poblacions de la nostra comarca on els partits del Règim tenen serioses dificultats per poder formar una llista electoral de cares a concórrer a les eleccions municipals del mes de maig. Adés i ara hom avista per la plana a caps de llista de natges en forma de poltrona atribolats, a la caça del veí ingenu o desvagat, però sembla que els arguments emprats ja no convencen massa. I, després de l’actuació repressiva d’aquesta setmana, alguns encara ho tindran més difícil, doncs el mastegat conte de l’Espanya bona -progressista, d’esquerres, federalista, dialogant- ha quedat -com passava a d’altres èpoques, com no ha deixat de passar mai- esmicolat als calabossos policials.
Personalment, me n’alegro. Penso que és demostrar bona salut democràtica que els responsables dels partits abonats a l’autoritarisme i la repressió com a resposta política no tinguin cabuda als nostre municipis. Però no sóc ingenu: sé que hi seran. Perquè són partits de poder i de poder, encara que sigui violent, el règim en té. Si cal, com ja han fet tantes vegades, portaran a gent que ni tan sols és del municipi i avall. I l’horitzó de noves ràtzies contra els dissidents i l’amenaça latent d’il·legalitzacions a les formacions polítiques que els resultin molestes anirà d’augment.
Després hi ha els casos de partits polítics ja extints i que ara busquen mantenir-se a la cursa del propi benestar amb fórmules d’allò més divertides: es diuen independentsi posen en valor no deure’s a cap partit tradicional ni rebre ordres dels de dalt -ells, que porten una vida sencera vivint-ne tan bé, dels partits tradicionals, i essent fidels servidors de l’Amo! Però ara es porta això d’amagar-se del propi passat.
La convulsió política actual, per a terror dels conservadors de la sala, és fascinant mentre la sang no arribi al riu, és clar -i sota aquest règim, això no està assegurat. D’unes eleccions municipals Espanya en va treure, l’any 1931, una República. Així que millor que ningú no subestimi el paper que tenim les persones petites, des dels nostres pobles, per tombar gegants.
Era evident que l’urbanisme hauria estat el tema clau a les eleccions municipals del 2019. La creixent pressió social i associativa hauria fet que cap actual alcalde i cap partit hagués pogut escapar del debat. I aquí cal aplaudir la feinada de tots els Salvem i els SOS, agrupats dins d’SOS Costa Brava. No tinc cap dubte que és gràcies a ells que ahir la Generalitat va anunciar que queden prohibides noves edificacions a espais tan emblemàtics com Aigua Xelida, Sa Riera, Aiguafreda o Sant Sebastià.
I amb aquest moviment, per exemple, la Generalitat salva l’alcalde de Begur, en Joan Loureiro, perquè no haurà d’explicar per què ha facilitat que es construeixi a Aiguafreda. Finalment, això no passarà abans de les eleccions.
O l’alcalde de Palafrugell, en Josep Piferrer, que no veurà com continuen arrencan arbres d’una de les cales més boniques de casa nostra.
Tots ells tenen moltes coses per agrair als ecologistes i també a Agustí Serra, el polític que ha tingut la valentia d’entomar aquest repte.
Però atenció. Aquesta moratòria pot durar, com a molt, 2 anys. Després, tot dependrà del nou Pla Director Urbanístic, que estudiarà si en tots aquests espais es deixa de construir definitivament. I un altre element d’alarma. El Sa Riera Living continua endavant. Si no teniu al cap aquest projecte, busqueu-lo a la nostra web. És monstruós. En aquest cas, la moratòria ha fet tard. Com al Golfet, a Llafranc, i a tants altres llocs.
Aquest divendres el cel presentarà un aspecte entre mig i poc ennuvolat amb núvols que seran més compactes a la tarda. Precisament cap al vespre fins i tot es pot repetir, com ja va passar ahir, que acabi precipitant de forma dèbil quatre gotes o algun plugim de curta durada.
L’ambient serà en general fred, amb una mínima que és una mica més alta però una màxima que no passarà dels 13 ºC.
Demà dissabte serà un dia de transició amb alguns intervals de núvols que aniran augmentant cap al final de la jornada. I diumenge tindrem un dia força rúfol amb moments de nuvolositat més compacte i pluja, pel matí.
El 15 de febrer arribarà “Polièdric” el nou disc dels Lax’n’Busto, que encaren una nova etapa sense cantant fix, però amb un treball ple de col·laboracions, com la de l’excantant del grup Pemi Fortuny, així com Miquel Abras, Ramon Mirabet o Pol Fuentes.
Com a primers avançaments del disc, ja podem escoltar ‘Si no ho fas tu’ amb la col·laboració de l’esmentat Fortuny i també de ‘Quan em diguis que m’estimes’, on la veu la posa Nerea Bassart, la guanyadora del concurs que el grup va engegar per a trobar cantant.
Donada la complexitat de la proposta, es faran només 3 únics concerts de presentació, amb la participació de la “gran banda”, amb tots els cantants. El 30 d’abril a l’Auditori de Girona, dins del festival Strenes; el 10 de Maig a la Sala Barts de Barcelona, dins del Guitar BCN; i el tercer i definitiu, el 24 de Maig al Teatre Fortuny de Reus. Al marge de les 10 cançons del nou disc, es farà un ampli repàs dels èxits del grup de tota la seva trajectòria, en un concert inoblidable que només es farà en aquestes tres dates.
