Al Matí Capital hem volgut commemorar els 20 anys de la mort d’en Carles Sabater fent un repàs a algunes de les cançons que van marcar la seva etapa amb Sau i donar alguns detalls de la seva vida.
Un petit homenatge a un gran músic.
Dissabte 16 de febrer és el darrer dia per escollir com repartir els 140.000 euros que l’equip de govern municipal ha destinat al procés participatiu d’enguany. S’hi pot participar a través de la plataforma online Civiciti de manera presencial al consistori o a l’assemblea que tindrà lloc a la plaça Major aquest proper dissabte 16 de febrer, a partir de les 12 de migdia.
Josep Maria Castells, regidor de participació ciutadana i comunicació
Les propostes no podran superar l’import màxim de 140.000 euros i hauran d’estar vinculades a les àrees de medi ambient, via pública, serveis a les persones o a promoció de la ciutat. Les que resultin escollides aniran vinculades a la partida d’inversions dels pressupostos municipals del 2019
Algunes de les demandes que alguns ciutadans ja han anunciat públicament que votaran fan referència a l’ampliació i arranjament de voreres de la ciutat, que és la més repetida, també al tractament antilliscant en diferents indrets, aparcaments per bicicletes, un pipi-can més cèntric, nou projector de cinema pel Mundial, l’habilitació d’un circuit per anar a caminar continuació del passeig Marimon Asprer, una plaça coberta per poder-hi fer actes, millorar la il·luminació de la zona comercial i una zona d’aparcament gratuït, bàsicament a la Plaça Major, neteja, una estació meteorològica urbana al centre del poble, la municipalització del servei d’aigua potable, augment de places en el geriàtric municipal i un equip de so gratuït pels actes de carrer.
Vídeo de Xevi Codolà
Aquest any a La Bisbal commemorem els 30 anys del naixement de Tabacalera -en realitat, 31. Als més joves, és un nom que no els sonarà de res. Però per entendre per què a La Bisbal han aparegut músics i grups de l’alçada del campanar de Santa Maria, és imprescindible conèixer la seva història.
Tabacalera va ser un local que, un bon dia, per part d’un consistori amable, se’ns va donar als joves bisbalencs perquè hi féssim coses. No és nou, em direu, a cada poble els ajuntaments solen tenir un espai per a joves on poden fer-hi activitats. Quina fou, doncs, la diferència? Que la mentalitat imperant en aquell consistori amable va ser el de l’autogestió: nosaltres paguem el lloguer i vosaltres feu i desfeu.
Dit i fet, com si d’un casal okupat es tractés, el jovent inquiet del poble -érem a mitjans anys 80´s, anys del punk, l’ska, del rock radikal basc, la insubmissió i el Que pagui Pujol- vam ajuntar-nos en un aiguabarreig increïble que va gestionar, al llarg de més de vuit anys, un espai on la cultura -la nostra cultura- va tenir un epicentre esplendorós. Cada setmana, repeteixo, cada setmana, hi havia concerts, especialment, però també tot tipus d’activitats -cinema, xerrades, festes populars…- Una programació que ja la voldrien els millors programadors professionals d’avui en dia. Per Tabacalera hi varen passar bandes de Nova York, de Londres, franceses o italianes. Per descomptat, també, moltes bandes locals i nacionals. Algunes, amb el temps, esdevingueren molt significades.
De fet, hi havia gires europees de bandes que, a l’aterrar a l’estat espanyol, tenien tres punts referents: Barcelona, Madrid i Tabacalera. Vam crear, també, la primera escola de música moderna de la Bisbal -on només hi havia l’escola de cobla- que, vist amb el temps, tant de rèdit ha donat a un poble de poc més de 10 mil habitants. Per a nosaltres, els joves inquiets i diferents d’aquella època, joves des dels 15 i fins els 99 anys, Tabacalera fou un oasis, un punt de trobada i desenvolupament personal i col·lectiu que ens va fer créixer com a persones i com a poble.
Per descomptat, però, no tothom ens va veure amb bons ulls. Les queixes que Tabacalera era un antre de perversió ple de drogues, sexe i rock’n’roll, creixien amb el pas dels anys entre les ments benestants i conservadores de l’època. Successius consistoris no varen ser tan amables ni compartien els beneficis de l’autogestió. Polítics que aspiraven a viure’n, de la política, i que de fet encara hi són, van carregar totes les tintes contra nosaltres. Aquell laboratori de Cultura, amb majúscules, que no podien controlar, els treia de polleguera. Finalment fou un govern socialista qui va clausurar el local. 30 anys i penso com han canviat les coses. Ho podrem visualitzar el mes de juny en una exposició que es muntarà al castell de la Bisbal.
Els conservadors van anar guanyant terreny i no només van tancar Tabacalera, sinó que fins i tot van prohibir que els nens i nenes juguessin a les places del poble. Ara, el jovent està, per desgràcia, molt més controlat, normativitzat, institucionalitzat. I després ens queixem de la manca de cultura. Deixeu-los fer, com vam fer a Tabacalera, encara que no us agradi el que facin. Deixeu-los fer i deixeu-los en pau. El futur del vostre poble ho agrairà.
Avui és el dia mundial de la ràdio. Potser se’t fa pesat, perquè quan és el dia mundial de la comptabilitat, de la secretaria o el dels bars, no ho vas explicant a tothom qui et trobes. Com si fos el més important del món. I els radiofonistes, Les persones que ens estimem aquest mitjà que cada dia encens quan et despertes, quan et dutxes, quan vas a la feina amb mandra, quan no tens ganes de ser-hi, o quan estàs fent un treball molt concentrat, o quan entres a una botiga, o quan estàs tornant a casa cansat, o quan cansat prepares el sopar, o marxes a dormir, estem d’enhorabona.
Celebrem que cada dia ens deixeu ser amb vosaltres, i que, en contra d’allò que molts vaticinaven, cada dia sou més els que ho feu. I per molts anys.
