Palamós escull els projectes per als Pressupostos Participats 2025-2026

pressupostos participatius palamós

Mitjançant el procés de participació ciutadana «Palamós amb veu i vot!», els veïns i veïnes de la localitat han decidit els dos projectes que es faran realitat amb una inversió de 200.000 euros del pressupost municipal per als anys 2025 i 2026. Els projectes escollits han estat l’arranjament de diverses voreres a la ciutat i la construcció d’un lavabo públic al parc de l’Arbreda, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Després de diversos mesos de debat i votacions, el primer projecte seleccionat és el pla d’arranjament de voreres, que preveu la millora de diversos trams de carrers com el President Macià, l’Aragó, Nàpols i l’Àngel Guimerà, així com la millora de l’accessibilitat al barri de Pla d’es Pla i al carrer de Pere Joan. Aquestes millores complementaran altres actuacions urbanes ja en marxa, com les reformes integrals de barris com el de la Platja i l’Eixample.

El segon projecte escollit consisteix en la construcció i manteniment d’un lavabo públic al parc de l’Arbreda, una iniciativa que respon a la necessitat de garantir un servei bàsic per als veïns i visitants d’aquest espai, especialment per a la gent gran i els infants.

El procés participatiu va començar al març, amb la recollida de propostes mitjançant butlletes, la plataforma Decidim i reunions veïnals. En total, es van presentar 122 propostes que, després de ser validades tècnicament, van quedar reduïdes a 58. A partir de juny, els ciutadans van prioritzar les propostes a través d’un taller de consens, i durant el mes de setembre es van posar a votació les 12 propostes finalistes. Un total de 1.386 vots van ser emesos per 344 participants, que van poder escollir entre una àmplia varietat d’iniciatives.

Amb aquesta consulta, Palamós reafirma el seu compromís amb la participació ciutadana i l’impuls de projectes que responen a les necessitats i desitjos de la seva comunitat. Els projectes escollits seran finançats amb una partida de 200.000 euros, un esforç per millorar la infraestructura urbana i els serveis públics de la ciutat.

El Club Hoquei Palafrugell renova el conveni amb el SERME per a la temporada 2025-2026

El Club Hoquei Palafrugell ha renovat un any més el conveni de col·laboració amb el Servei de Rendiment i Medicina Esportiva (SERME) de l’Àrea Mutual i Privada de l’Hospital de Palamós per a la temporada 2025-2026.

Amb aquesta renovació, que arriba al 11è any consecutiu, el SERME continuarà sent l’encarregat de proporcionar l’assistència mèdica als partits d’OK Lliga Plata que es disputin al pavelló de Palafrugell. A més, també es farà càrrec de les revisions mèdiques de pretemporada i de les necessitats mèdiques relacionades amb la pràctica esportiva dels jugadors del primer equip.

L’acte de signatura d’aquest conveni s’ha dut a terme a Palamós i ha comptat amb la presència de Francesc Borrell, president del Club Hoquei Palafrugell, Xavier Pérez, gerent de la Fundació Hospital de Palamós – Serveis de Salut Integrats Baix Empordà, i Juan Manuel Huerta, director de l’Àrea Mutual i Privada de l’Hospital de Palamós.

Així, el Club Hoquei Palafrugell segueix comptant amb el suport del SERME per garantir la salut i el benestar dels seus jugadors, afiançant la col·laboració entre el club i els serveis sanitaris de la zona.

Romanyà celebra la primera edició del ‘Romanyam’, un mercat gastronòmic i artesanal a les Gavarres

romanyam

Romanyà de la Selva acollirà el proper dissabte 8 de novembre la primera edició de Romanyam, Mercat Gastronòmic i Artesanal de les Gavarres, una fira que vol donar a conèixer i promoure els productes agroalimentaris i artesanals vinculats al massís de les Gavarres i les seves rodalies. Organitzada pels ajuntaments de Santa Cristina d’Aro i Llagostera, l’Associació de Veïns de Romanyà de la Selva i el Consorci de les Gavarres, l’esdeveniment compta amb el suport de diverses entitats locals.

L’objectiu de la fira és posar en valor els petits productors locals i aquells que utilitzen processos artesanals i sostenibles. Els expositors relacionats amb l’agroalimentació i l’artesania local tindran l’oportunitat de vendre els seus productes i interactuar amb els visitants. A més de la zona d’expositors, s’hi podrà gaudir d’un espai gastronòmic amb tastets i plats elaborats amb productes de proximitat i de caça, a càrrec de diversos restaurants de la zona.

Pel que fa a les activitats, hi haurà una gran varietat, pensada especialment per a famílies, com un concurs de pintura ràpida, una sortida naturalista, un taller de megalitisme, un taller de vermut aromàtic i un concert amb el grup Fenya Rai. La fira també celebra els 50 anys del Manifest de les Gavarres (1975), document històric que va iniciar el moviment per la defensa del massís davant les amenaces d’urbanització. L’acte inaugural comptarà amb una intervenció de Joan Cals, promotor del Manifest, qui compartirà les seves reflexions sobre la conservació del territori.

Quatre de cada deu infants i joves a qui Càritas Girona fa suport educatiu no poden rebre ajuda familiar per estudiar

Quatre de cada deu infants i joves vulnerables a qui Càritas Girona fa suport educatiu no reben ajuda familiar a l’hora d’estudiar. En molts casos, per les dificultats que tenen els pares a l’hora d’ajudar-los a fer els deures. «Això provoca que siguem referents per a ells, perquè els oferim suport entre tres i quatre hores a la setmana amb l’objectiu de garantir una educació equitativa», diu la cap del programa Joves, Infància i Família de l’entitat, Marta Piany. Durant el darrer curs, el programa ha atès 1.395 estudiants (750 dels quals infants i joves, i la resta adults). Del balanç, en destaca que han augmentat gairebé un 20% els qui cursen estudis postobligatoris i que més del 70% manifesten millores emocionals i d’integració social.

El programa Infància, Joves i Família de Càritas Girona atén nens, adolescents i adults en situació vulnerable. Se’ls dona suport i se’ls fa acompanyament amb els estudis, però els tècnics i voluntaris de l’entitat que els atenen també se centren en la part emocional.

Durant el curs 2024-2025, el programa ha atès 1.395 usuaris, una xifra que es manté estable en relació amb l’any passat. Han estat 750 infants i joves, i 645 adults. En total, s’ha arribat a 809 famílies de la demarcació.

Segons recull la memòria, en el cas dels nens i adolescents, gairebé quatre de cada deu no poden rebre suport familiar a l’hora d’estudiar. No perquè les famílies se’n desentenguin, sinó perquè hi ha altres variables que ho impedeixen (per exemple, la recerca de feina o la situació d’habitatge).

Càritas subratlla que aquesta realitat «s’agreuja» encara més si es té en compte que, segons recull el Departament d’Educació, un de cada tres alumnes necessiten suport educatiu. A més, l’entitat també posa en relleu que un de cada tres docents canvia de centre després d’un curs -cosa que impedeix tenir referents- o que «s’ha reduït la figura de l’educador i l’integrador social a les escoles».

«Això provoca que els nostres serveis es facin molt necessaris, perquè els tècnics i voluntaris som referents per als infants, els joves i les seves famílies», afirma la responsable del programa. «Oferim suport entre tres i quatre hores a la setmana amb l’objectiu de garantir una educació equitativa», hi afegeix Marta Piany.

Gairebé un 20%

La memòria també posa en relleu com l’afany de Càritas Girona es tradueix en la continuïtat amb els estudis. De fet, durant el darrer any el percentatge de persones ateses que cursen estudis postobligatoris ha augmentat gairebé un 20% (en concret, un 17,4%).

La cap del programa subratlla que aquest augment «és el resultat dels acompanyaments que s’han fet en els estudis de primària i secundària». «Els nostres projectes, que ja farà uns 25 anys que es porten a terme, han contribuït a fer que els joves superin l’ESO i tinguin ganes de continuar estudiant», explica Marta Piany.

D’altra banda, el balanç del curs 2024-2025 també recull com més del 70% dels participants al programa manifesten com, gràcies al suport educatiu, també han millorat en l’àmbit emocional o el de relació social. «Són dades que mostren l’efectivitat dels nostres projectes; es tracta de gairebé un 1% més amb relació al curs passat, perquè del 70% de millora ara s’ha passat al 70,8%», diu Piany.

Un 30% més de tutories

De fet, que a banda de la part d’estudis el programa també es focalitza en l’apartat emocional dels usuaris, ho recull una altra de les dades del balanç. Perquè durant el curs 2024-2025 s’han incrementat un 30% les tutories a infants i joves relacionades amb salut emocional i mental.

Entre d’altres, el balanç del darrer curs també recull que un 68% dels infants i joves atesos són de nacionalitat espanyola o que el 84% estan satisfets amb el suport. En el cas dels adults que han participat al programa, la majoria són dones d’entre 30 i 44 anys amb estudis -un 5%, universitaris- i més de la meitat estan sense feina. En concret, un 58% es troben a l’atur.

El programa Infància, Joves i Família té un pressupost global de 939.025 euros, dels quals 338.470 (36%) provenen de fons propis de Càritas Girona. Els ajuntament n’aporten 293.070 (31%), la Fundació ‘la Caixa’ 207.076 (22%), la Generalitat ‘ 87.458 (9%), i altres administracions supramunicipals -com la Diputació o els consells comarcals- 12.957 (1,3%).

Entre els reptes de futur que es planteja l’entitat amb aquest programa hi ha el d’aconseguir augmentar la bossa de voluntaris. L’objectiu és poder arribar a la ràtio d’un voluntari per a cada tres participants (que és la recomanable).

Avui dia el programa té fins a sis projectes en marxa (Servei d’Intervenció Educativa, Reforç Educatiu, Pla d’Acompanyament a l’Escolaritat, Fes Més, Obrador i Proinfància). Es porten a terme arreu de la diòcesi, concretament a 23 Càritas locals (que agrupen 48 serveis). L’equip d’Infància, Joves i Família està format per 33 persones contractades i 212 voluntàries.

Un jove banyolí fent de diplomàtic als Estats Units

 

 

Amb només 18 anys, el banyolí Aniol Reixach s’ha posat aquest estiu a la pell d’un diplomàtic, resolent tensions internacionals entre la Xina i Taiwan (tot i que a tall de simulacre). Ho ha fet en el marc del projecte Benjamin Franklin Transatlantic Fellowship, un programa d’intercanvi finançat pel govern dels Estats Units que li ha permès familiaritzar-se amb el sistema polític i judicial nord-americà, així com també conèixer la història, la societat i la cultura del país (de fet, ell ha estat l’únic estudiant espanyol seleccionat). En total, hi han participat 42 joves d’arreu d’Europa (un de cada país), acompanyats per deu estudiants nord-americans perquè «el projecte també vol potenciar les relacions entre europeus i nord-americans». Aniol Reixach ha estat entrevistat per Joan Bosch al programa DE CAP A CAP.

 

Agustí Soto: «La recepta dels calamars a la romana és la que em van ensenyar tota la vida»

En una entrevista concedida al programa De Cap a Cap, amb el suport de BSF Bugaderia, el restaurador Agustí Soto ha explicat la trajectòria i la filosofia del restaurant Guillermu, situat a primera línia de mar a Sant Antoni de Calonge. Especialitzat en cuina marinera i casolana, el restaurant destaca per plats com els calamars a la romana, que, segons Jordi Basté, estarien entre els deu millors de Catalunya.

“Jo no faig gaire res, simplement segueixo la recepta de tota la vida”, afirma Soto. El secret? Un bon producte i una pasta elaborada de manera tradicional. “Fem servir aigua amb gas, com m’ho va ensenyar el meu sogre”, afegeix, sense voler revelar tots els detalls.

Els arrossos i fideuàs són un altre dels punts forts de la carta. “En tenim set varietats, entre paelles i arrossos, i dues fideuàs”, explica. D’entre tots, destaca l’arròs amb llamàntol, però també ofereixen paelles mixtes, de verdures, de peix i fideuà a la cassola.

El nom del restaurant també té una història curiosa. “Guillermo amb ‘u’ final és una adaptació empordanesa”, comenta, explicant que la gent local sempre ho ha pronunciat així. El nom es va adoptar com a joc de paraules, respectant aquesta manera popular de referir-s’hi.

Les postres casolanes també tenen molt de protagonisme. Soto destaca dues especialitats: el pastís de formatge “de la Lídia”, en homenatge a la seva dona, i el flam de nata, tan saborós que “un influencer va dir que era com pujar al cel i baixar”.

Una de les claus de l’èxit del restaurant és que obren tot l’any, tot i que Sant Antoni és una zona eminentment turística. “Tenim una clientela estable, de gent local i també de francesos amb segona residència. Això ens permet mantenir la plantilla i evitar problemes a l’estiu”, explica.

Finalment, Soto ofereix un menú ideal: gambes de Palamós de primer, arròs a la cassola o turbó de segon i, com a postres, “el flam amb nata, que et fa feliç només de provar-lo”. I, per descomptat, “els calamars a la romana, sempre”.