El dilluns 13 d’octubre comença la campanya de vacunació contra la grip i la COVID a les diferents Àrees Bàsiques de Salut (ABS) de SSIBE i també a l’Hospital de Palamós.
Un any més, la campanya busca protegir les persones més vulnerables davant de complicacions de salut derivades d’aquestes malalties, així com evitar-ne la propagació. La novetat d’enguany és la vacunació sense cita prèvia, una mesura que permet que qualsevol persona que acudeixi als centres de salut pugui vacunar-se sense necessitat de programar una visita prèvia.
La vacunació es durà a terme a tots els CAPs de referència i a l’Hospital de Palamós, a la consulta 1 de consultes externes, de dilluns a divendres, entre el 13 i el 24 d’octubre, amb horaris de 8:30 a 14:30 h i de 15:00 a 19:30 h. A més, també es realitzaran vacunacions especials en altres punts del Baix Empordà, com a locals socials de Palafrugell, entre el 31 d’octubre i el 22 de novembre.
La campanya de vacunació es centra en persones de risc, com les de 60 anys o més, infants de 6 mesos a 4 anys, persones amb condicions cròniques o un sistema immunitari dèbil, embarassades i altres grups vulnerables.
En 2024, es van vacunar un total de 14.947 persones al Baix Empordà, amb 671 professionals de l’Hospital de Palamós també vacunats, aconseguint un 36% de la plantilla.
Fades se sumen al concert de Samantha Hudson a Razzmatazz
El pròxim dissabte 8 de novembre, la icona queer Samantha Hudson tornarà a Barcelona amb el seu nou espectacle Música para muñecas, a la sala Razzmatazz 1. A la festa s’hi sumen com a teloners FADES, la banda queer catalana del moment, que obriran la nit amb el seu directe enèrgic, provocador i carregat d’electrònica i actitud.
El concert promet una vetllada d’alt voltatge on dos dels projectes més trencadors de l’escena musical dissident compartiran escenari per celebrar la llibertat, la música i la irreverència. Les entrades ja estan disponibles a salarazzmatazz.com
Amb el seu nou espectacle “Música para muñecas”, Samantha Hudson proposa una explosió de música electrònica, performance i discurs afilat. El seu darrer treball, publicat el 23 de maig de 2025 per Subterfuge Records, és una proposta irreverent i trencadora amb influències de la música club, hard-tech, acid i bakala. Tot plegat passat pel filtre d’una dissident del gènere que balla a la perifèria del sistema.
‘Esta ciudad’, ‘Disforia’, ‘Redención’ o ‘Una cosa muy rara’ són només algunes de les peces que componen un disc ple de ritmes endiablats i lletres incisives, on es parla de precarietat, identitat, existencialisme i resistència queer.
FADES seran els encarregats d’obrir la nit. Format per Ferran, Vicenç i Àngel, un trio de filòlegs catalans que s’han consolidat com la queer band catalana de referència. Potser els coneixes pel seu primer disc, “METALLIX“, per ‘Mon Cheri Go Home‘, per la col·laboració amb Samantha Hudson, o per ‘Catalonian Girls’, la versió mediterrània de Californian Gurls de Katy Perry.
Després de dos treballs, molts singles i col·laboracions sonades, acaben de treure “METALLIX: Afterparty.” Una versió deluxe del seu nou treball amb remixes d’alguns dels seus temes més icònics amb col·laboracions com Samantha Hudson, SVSTO i Papa topo, a més d’altres temes inèdits.
Privat: Agricultura confirma un segon cas de dermatosi nodular a Girona i començarà a vacunar dimecres contra el brot
«Molt nerviosos», «preocupats», «amb molta incertesa», «no podem dormir ni gairebé menjar». Amb aquestes paraules defineixen com estan vivint el brot de Dermatosi Nodular Contagiosa que s’ha detectat a l’Alt Empordà els pagesos propers al focus detectat. Fins ara, el Departament d’Agricultura ha confirmat positius en dues granges, cosa que ha comportat el sacrifici d’uns 400 animals.
Els ramaders expliquen que han extremat les mesures per intentar aturar el contagi. Un dels pagesos de Castelló d’Empúries, Joan Dalmau indica que cada dia desinfecten les instal·lacions, apliquen un insecticida i revisen totes les vaques. I és que el virus es contagia per contacte directe i a través de mosques, tàbacs i mosquits.
Una nova rutina diària que també han adoptat altres pagesos de la zona com Pol Mont de Palau-Saverdera. «Hem anul·lat totes les visites de comercials, o si venen a portar pinso o qualsevol producte, hem de desinfectar i desinsectar; o subministrar-los peücs i granotes per evitar que es propagui el virus», exposa.
Tot i les mesures de prevenció, tots pateixen per si algun dels seus animals acaba contagiat. «Ahir no vaig sopar, dormo a estones comptades, perquè vius amb la por al cos. Veus que la feina de quatre generacions, de cop i volta, per gent negligent i una gestió deficient s’està a punt d’anar en orris», reconeix. I Pol Mont admet que si els surt un positiu «bàsicament és una ruïna».
La dificultat de tornar a començar
Tots els entrevistats coincideixen que haver de sacrificar tot el ramat seria gairebé una sentència de mort per la seva explotació. «Bàsicament, és una ruïna», defineix Pol Mont. «Si hagués de tornar a començar, amb 60 anys, plegaria», admet també Joan Dalmau.
Els ramaders exposen que tenir un ramat no és com tenir una fàbrica de producció, que «pots tirar uns lots i continuar l’activitat». Si no que els animals que tenen són el fruit de la feina de generacions i, si els han de sacrificar, entre altres perjudicis, els suposaria perdre la genètica aconseguida.
«Quan tens un ramat, vas seleccionant els millors animals i els fas criar. Amb el pas dels anys, vas millorant la genètica perquè siguin vaques que donin més llet o tinguin millor carn, i perquè tinguin més benestar i salut», assenyala Mont.
En aquest sentit, Jordi Cros remarca que la genètica de cada ramader és l’herència dels seus avantpassats. «Els meus rebesavis van començar amb unes vaques que feien una mitjana de 15 litres al dia. Ara les nostres en poden arribar a fer entre 40 i 70 litres al dia. Això s’ha aconseguit a base d’esforç de generació rere generació durant dècades», remarca Cros.
De fet, la seva explotació està entre les 200 millors granges de l’estat espanyol a nivell genètic. «Si haig de comprar nous animals, en comparació amb els que tinc, valdran molt menys, perquè potser faran uns 30 litres al dia. Les despeses seran les mateixes, però els ingressos no», recorda.
A més, hi ha pagesos com Joan Dalmau que treballen amb la raça de vaca de l’Albera que està en perill d’extinció. En principi li han dit que faran el possible per no sacrificar, però no ho té clar.
«L’única manera d’aturar això és vacunant»
Els pagesos demanen no sacrificar més animals, sinó impulsar la vacunació. Els ramaders admeten viure «amb la por al cos» i són crítics amb la Generalitat perquè consideren que no reben prou informació. «Van dir que començarem a vacunar demà però ningú sap res. Com s’està gestionant això? Què hem de fer? Què esperem? Que surtin més casos per matar més animals? No ho entenem», afirma Cros.
De fet, lamenta que no s’hagi vacunat el bestiar preventivament, tenint en compte la proximitat de la malaltia: «Teníem el virus a França, la vacunació hauria d’estar feta de fa dos mesos, no pas ara. Per a mi, és anar a apagar el foc com sigui un cop ja està encès». El ramader considera que la gestió ha estat «absolutament negligent» i assevera que «l’única manera» d’aturar la malaltia és vacunant.
Mont també lamenta la falta de prevenció: «Si sabien que a França s’havien donat casos, aquí hi hauria hagut d’haver més previsió». El ramader advoca també per la vacunació, però denuncia que a hores d’ara encara hi ha moltes incògnites sobre com es farà.
Els pagesos assenyalen la dificultat de controlar una malaltia transmesa per insectes i, per això, exigeixen «màxima celeritat» i més informació per reduir el «nerviosisme» del sector. «Vacunació immediata i a tot el territori, paulatinament», conclou Cros.
Corçà estrena aquest cap de setmana la primera edició de «Racons de Circ», una proposta cultural que portarà el circ als nuclis del municipi.
La nova iniciativa oferirà quatre espectacles gratuïts durant el cap de setmana, amb actuacions de companyies catalanes reconegudes. Els espectacles seran pensats per a tots els públics i inclouran diverses disciplines com circ, teatre gestual, clown i acrobàcia.
La programació començarà dissabte 11 d’octubre a les 17 h a la plaça del Firal de Corçà, amb l’espectacle de la Cia. Marta Sitjà, “SÓC”, una peça que combina poesia visual i humor per explorar la identitat i l’autenticitat. Aquella mateixa tarda, a les 18.30 h a la plaça de l’Església de Cassà de Pelràs, Txema Muñoz presentarà “Gota”, un espectacle de clown delicat i imaginatiu que juga amb l’aigua i la fragilitat.
Diumenge 12 d’octubre, la programació continuarà a les 11 h a la plaça Major de Casavells, amb “Qui cu qui què quina” de la Cia. Nóm Provisional, una proposta que fusiona acrobàcia, moviment i humor. El cicle es tancarà a les 12.30 h al Parc Amagat de Matajudaica, amb “Back 2 Classics” de Planeta Trampolí, un espectacle d’acrobàcia i comicitat que homenatja els mestres del cinema mut.
Racons de Circ neix amb l’objectiu d’apropar el circ a tots els espais públics i fomentar la convivència, emoció i cohesió social a través de l’art. Aquesta iniciativa forma part del Pla d’Impuls del Circ de Catalunya, impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat, amb l’objectiu de garantir la presència de l’espectacle de circ arreu del territori.
Ben trobats oients de Ràdio Capital. Espero que hàgiu passat un bon estiu. Jaume Pla, Mazoni, el músic bisbalenc que aquests dies ha publicat Banderes per daltònics, el seu primer disc després de quatre anys, ha explicat en una entrevista a El Punt Avui que, al començament del temps mortque es va agafar l’any passat com a cantant, va tenir la intenció de fer contes o una novel·la curta, “però no vaig ni intentar-ho”, ha afegit. “De seguida em va venir una cançó, després una altra i, al final, vaig acabar estirant un fil que, fins poc abans m’era impossible estirar.”
Ben fet, ben retrobat i ben resolt també, que,en una època com aquesta, en què tot el món sembla trabucat o capgirat, està bé que, encara que només sigui excepcionalment, per una vegada passi que els músics canten, que els escriptors escriuen i que els demagogs callen.
He fet una recerca per internet. “Músics que escriuen” he escrit al google. Et voilà. Mica P. Hinson va escriure una novel·la que en castellàes deia No voy a salir de aquí; Nick Cave en va escriure una altra que, també en castellà, es titula Y el asno vió al ángel, i Bob Dylan, Premi Nobel de Literatura d’ara no sé quin any, va estrenar-se amb Taràntula. Tot això passava cap a l’any 2011, poc després que Miquel Oliver, el cantant del grup mallorquí Antònia Font, s’estrenés com a escriptor amb El misteri de l’amor, un llibre que, tal com va escriure el periodista Jordi Torrents, “en la seva primera edició va tenir l’honor d’incloure una nota de l’editorial Empúries desentenent-se de les normes de puntuació seguides per l’autor.”
D’ençà de llavors, ha plogut molt i alguns músics han publicat encara molt més. Lluís Llach, que sembla entestat a acabar la seva carrera havent publicat més llibres que no discos, per exemple. I també, Gerard Quintana, que sembla que l’imita. I en elpanorama internacional ni els ho explico. Jo diria que hem arribat a un moment que un músic no pot acabar de ser considerat músic si no és que ha publicat també un llibre. I al revés, però? Hi ha escriptors que han editat algun disc? Que hi cantin ells no els ho sé dir, però podria ser. Més enllà del que facin a la dutxa, ben entès. En tot cas, que segons quin escriptor gravi un disc, potser no seria bo per a la música, però no estic segur que, si és que escriu, sigui sempre bo per a la literatura que ho continuï fent, que hi ha escrivents i escriptors.
La directora general de Ports, Annabel Moreno, amb els alcaldes de Palamós, Lluís Puig, i de Roses, Josep Maria Martínez, la diputada, Maria Puig i el regidor de Turisme de Palamós, Antoni Bachiller al port de Palamós amb el creuer
Data de publicació: dilluns 01 d’abril del 2024, 12:39
Localització: Palamós
Autor: Gemma Tubert
Supermatí - entrevistes
Antoni Bachiller: "El nou mercat serà més modern, accessible i competitiu, mantenint els productes locals"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
El Mercat Municipal de Palamós va tancar portes el passat mes de setembre per donar pas a les obres de reforma integral de l’edifici, construït l’any 1989. Aquesta reforma, impulsada per l’Ajuntament de Palamós, té com a objectiu millorar l’eficiència energètica, l’accessibilitat i la funcionalitat del recinte, tot mantenint la seva ubicació al centre de la població.
Segons ha explicat el regidor de Promoció Econòmica en una entrevista al Supermatí, Antoni Bachiller, les obres es finançaran amb els crèdits de la subvenció Next Generation i permetran una gran transformació de l’edifici, actualitzant-lo amb noves tecnologies i fent-lo més competitiu econòmicament. «El nou mercat oferirà una distribució millorada i serà més accessible per a tots els ciutadans», va assegurar Bachiller.
El mercat provisional
Mentrestant, el mercat provisional ja ha obert a una ubicació cèntrica, a només 100 metres del mercat original. Els paradistes han començat el trasllat a aquest espai, que comptarà amb 11 paradistes, en lloc dels 19 habituals. La nova ubicació disposarà d’una àmplia varietat de productes locals, incloent-hi panaderia, carnisseria, fruiteria i un bar.
Aquest trasllat ha estat rebut amb certa incertesa per part dels paradistes, però tal com apunta el regidor tots coincideixen que és una bona solució temporal fins que finalitzin les obres de la reforma.
Accesibilitat i millores
Les obres també inclouen millores importants en l’accessibilitat, com ara un aparcament a la primera planta, amb ascensors que permetran als clients accedir fàcilment al mercat. A més, la distribució dels espais s’adaptarà per oferir més comoditat als visitants.
Bachiller ha destacat que el mercat seguirà apostant per la venda de productes locals, com el famós peix de Palamós i els productes agrícoles de la zona. «El nostre objectiu és potenciar els productes del territori i mantenir la relació amb els productors locals», ha afegitel regidor.
Les obres s’allargaran durant set mesos, i es preveu que el nou mercat estigui obert al públic a partir del mes de juny del 2026.
