El MIC arriba a Pals

Per
Redacció
-

Aquest dimarts arrencarà la 19a edició de la Mediterranean International Cup (MIC), el torneig de futbol base internacional que porta a la Costa Brava alguns dels clubs i seleccions nacionals més importants del món. L’esdeveniment ha tornat a comptar amb el Camp de futbol Pere Servià Cantó de Pals com a terreny de joc per segona ocasió. Els partits arrencaran dimecres, 17 d’abril, continuaran dijous 18 i, divendres 19, s’acolliran les finals.

La primera jornada tindrà lloc el dimecres, 17 d’abril, amb el partit inaugural que enfrontarà el FC Porto Dragon Force i el FC Cardedeu (16 h). El camp municipal també acollirà els partits entre el Club Esportiu Banyoles i l’Irony Gedera, la Fundació Esportiva Palamós i el Racing de Sarrià CF i, finalment, entre el RBC Roosendal i el CE Europa. L’endemà, dia 18 d’abril, els partits continuaran a partir de les 9 h del matí amb equips com el Manlleu, el Westminster, el North Carolina o l’OAR Vic. A la tarda, Pals podrà presenciar els partits de clubs com el Futebol Clube do Porto, el New York Soccer Club, el Futbol Club Barcelona o el Westminster Sports Academy. Eldia 19 d’abril serà una jornada de finals. Durant el matí i la tarda el camp de la vila acollirà les finals de diferents categories.

Èxit en les XIV Trobades de Música Mediterrània

Per
Redacció
-

El Museu de la Mediterrània fa un balanç molt positiu de les XIV Trobades de Música Mediterrània, un cop passat l’esdeveniment de l’11 al 13 d’abril, a Torroella de Montgrí.

L’edició d’enguany proposava acostar-nos a la música de la Mediterrània sota el lema “Un Mar en cercle” i tenia com a principal novetat que tota l’activitat es concentrava al pati del Museu de la Mediterrània. Aquest fet va ajudar a potenciar totes les activitats que s’hi varen desenvolupar des del divendres a la tarda amb el concert de Xavi Lozana. Una de les activitats estrelles de la jornada va ser el “Fogueró de Cançons”, al voltant d’un foc de camp encès pels Ducs del Foc, es varen cantar i ballar músiques de la Mediterrània acompanyats d’integrants de l’Aula de Música Tradicional de Salt. El dissabte el pati també va acollir multitud d’activitats, entre d’altres un concert de música turca i síria amb demostració de gir Dervitx, una actuació que va omplir el pati del museu i que va deixar hipnotitzats a tots els espectadors. Les noves activitats han funcionat molt bé i han estat molt ben acollides per nombrós públic al pati del Museu. Es calcula que hi han passat un total de 3.500 persones al llarg dels tres dies d’activitats.

Per altra banda, l’apartat formatiu de les Trobades de Música Mediterrània va tenir molt bona resposta. S’oferien quatre tallers de cant, dansa i percussió, on es varen inscriure cinquanta-tres persones i on es va valorar la gran qualitat dels diferents professors.

El Museu de la Mediterrània ja comença a planificar la XV edició de les Trobades de Música Mediterrània, amb moltes ganes de celebrar aquest esdeveniment amb un aniversari. Aprofitem per donar també les gràcies a totes les entitats, institucions i persones que d’una forma o altre han col·laborat o donat suport  i han participat en les Trobades i fent-les possibles un any més!

Santa Cristina celebra Sant Jordi amb una lectura dramatitzada de cartes del Segle XIX

Per
Gerard Escaich Folch
-
Moment de la 3a Revetlla de Sant Jordi a Santa Cristina d'Aro | Imatge de l'Ajuntament

L’abril és un dels mesos més important en la literatura a Catalunya. Cada any, a Santa Cristina d’Aro es celebra la revetlla de Sant Jordi. Aquesta és la tercera vegada que s’organitza la revetlla. Organitzat per la biblioteca de Santa Cristina Baldiri Reixac i l’Escola Municipal de Música, s’ha decidit celebrar la revetlla de Sant Jordi aquest dissabte 13. Una jornada que va coincidir amb el 36è aniversari del traspàs de l’escriptora Mercè Rodoreda.

El títol suggerent “Escriure: necessitat o plaer” va protagonitzar la lectura dramatitzada de cartes del segle XIX. Un mitjà de comunicació que avui ha quedat obsolet per la tecnologia informàtica. Persones properes a la biblioteca municipal com Cristina Carrión, Joan Bolaño, Carmen Gros, Marta Martí, Narcís Ruscalleda i Miquel Pelló es van posar a la pell de Jane Austen, Lord Byron, Charlotte Brontë, George Sand, Gustave Flaubert, Percy Shelley i d’Oscar Wilde per llegir part de l’epistolari que es conserva. Unes cartes que relaten el masclisme que imperava al segle XIX en el món i en especial a l’art de la paraula escrita. Tant era així que la majoria de dones que s’atrevien a entrar en aquest camp es veien obligades a amagar-se sota un pseudònim masculí.

Moment de la 3a Revetlla de Sant Jordi a Santa Cristina d'Aro | Imatge de l'Ajuntament
Moment de la 3a Revetlla de Sant Jordi a Santa Cristina d’Aro | Imatge de l’Ajuntament

Mª Àngels Cabré, escriptora i directora de l’Observatori Cultural de Gènere, va presentar la lectura dramatitzada de cartes del segle XIX. Una vetllada literària que va estar complementada amb un concert de violí, guitarra i piano per alumnes de l’Escola Municipal de Música de Santa Cristina. L’acte es va cloure amb un petit concert a càrrec de Cèlia Johé (violí), Domènech Surroca (violoncel) i Claudio Suzin (piano), professors de l’escola de música municipal, i tot seguit es va donar pas a un refrigeri.

El guió i el disseny de l’original revetlla de Sant Jordi va anar a càrrec de Teresa Abadias, Mercè Diago, Isabel Pernal, Sònia Pujol i de Sònia Sánchez. Un acte que va comptar amb la col·laboració d’Òmnium Cultural, de l’Ajuntament de Santa Cristina i de l’auditori Espai Ridaura.

Moment de la 3a Revetlla de Sant Jordi a Santa Cristina d'Aro | Imatge de l'Ajuntament
Moment de la 3a Revetlla de Sant Jordi a Santa Cristina d’Aro | Imatge de l’Ajuntament

La regidora Sònia Pujol va acomiadar el públic amb unes paraules de record cap al cristinenc Tomàs Rosés i Pijuan, assidu als actes que s’organitzaven a l’Espai Ridaura, entre altres espais de la població i que just una setmana abans de celebrar l’acte va morir a l’edat de 87 anys.

Un banc de la Bisbal ha estat condemnat per cobrar comissions injustificades

Per
Manel Magrinyà
-
banc condemnat
Manel Magrinyà

Segons informa el diari El Punt Avui, el jutjat de primera instància i instrucció número 2 de la Bisbal ha dictat una sentència en la que condemna l’antic Banc Popular, que actualment és el Banc de Santander, a retornar a una empresa de la Bisbal l’import corresponent a diferents comissions que segons la resolució judicial no obeeixen a cap despesa o servei prestat pel banc.

Es tracta de despeses per serveis no acceptats o sol·licitats en ferm pel client, com ara el cobrament de comissions per descobert, per reclamació de deute vençut, per posicions deutores o excés i les despeses per petició de desemborsament. La sentència, contra la qual es pot recórrer, implica el retorn de 33.887, 30 euros, segons els càlculs fets per la lletrada Anna Torroella, de Torroella Advocats que ha portat el cas.

Segons la opinió d’aquest gabinet jurídic recollida per El Punt Avui, certes comissions que cobren els bancs, ja sigui a persones físiques o a persones jurídiques, no tenen raó de ser i no obeeixen a cap despesa o servei prestat pel banc, i per tant, son reclamables. Els advocats conclouen que “no consta que el banc hagi tingut cap despesa motivada per la situació de descobert o per posicions deutores derivades dels productes bancaris concertats per la demandant ni que, com a conseqüència d’aquestes circumstàncies, hagi realitzat cap gestió o servei”.

L’ermita de Sant Ramon de Begur torna a acollir la benedicció de les palmes

Per
Gerard Escaich Folch
-
Diumenge de Rams a l'Ermita de Sant Ramon de Begur | Imatge de l'Ajuntament
Diumenge de Rams a l'Ermita de Sant Ramon de Begur | Imatge de l'Ajuntament

Begur ha recuperat aquest diumenge la tradició de fer la benedicció de les palmes de Diumenge de Rams a l’esplanada de davant l’ermita de Sant Ramon. Tot ha estat possible amb el nou rector, mossèn Josep Taberner, que ja ho va voler fer l’any passat, primer any al municipi, però que no va ser possible per culpa de la pluja. La recuperació de l’antic emplaçament ha estat ben acollit pels veïns, que n’han aplegat més de 200. Seguidament, han anat a l’església parroquial per fer la missa solemne.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La tradició de fer la benedicció a l’ermita de Sant Ramon es va deixar de fer durant la presència de l’anterior rector, mossèn Joan Pujol. Amb la benedicció, a més, l’ermita resta oberta, fent que la gent pugui visitar-la. Fins ara, l’ermita només s’obria per la diada del patró.

Diumenge de Rams és una festivitat litúrgica que inicia el cicle de festes de Setmana Santa. Amb ella els membres de la comunitat cristiana commemoren l’entrada de Jesucrist a Jerusalem amb un acte principal que consisteix en la benedicció dels rams, d’olivera o de llorer, les palmes i els palmons. A les comarques gironines, per aquesta diada, hi ha la tradició de què el padrí i la padrina regalin un tortell al seu fillol o fillola.

Asher

Per
Ignasi Arbat
-
Ron Perlman va ser una de les presències més destacades l’any passat a Sitges. Ha trigat uns mesos, per finalment s’ha estrenat Asher, la pel·lícula que va venir a presentar no només en qualitat de protagonista, sinó sobretot en la seva nova faceta de productor. Perlman s’ha passat a la producció amb la intenció de portar a la pantalla projectes de caràcter més personals i independents, no lligats estrictament al gènere fantàstic, al qual solem vincular l’actor.
Perlman interpreta a Asher, un assassí a sou extremadament professional i metòdic, però que també és una persona molt solitària que es troba en una etapa de la seva vida que aquesta solitud li provoca tristesa i malenconia. Durant un encàrrec, la cosa no surt massa bé a causa d’un problema de salut que arrossega. Asher és salvat per Sophie que, sense saber a què es dedica, l’ajuda. Sophie també pateix tristesa a causa de l’Alzheimer que pateix la seva mare. La trama es complica quan Asher es vegi obligat a acceptar un encàrrec que no vol, en aquesta nova etapa de la seva vida que vol començar, lligada a una possible relació amb Sophie. 
Asher està molt allunyada del que fa Hollywood actualment, fins i tot els intèrprets, ja no estan en la primera, ni en la segona, dels grans estudis. Parlem de noms com Famke Janssen, Richard Dreyfuss o Peter Fascinelli. 
Asher és un thriller crepuscular amb un immens, en tots sentits, Ron Perlman que mostra el cantó més humà i tendre d’un assassí a sou. Amb tocs de western i sentit de l’humor, el guió destaca per la cura dels personatges. El que li hem de retreure amb rotunditat és la direcció de telefilm de Michael Canton-Jones. 
Asher és una pel·lícula petita i independent, que està millor escrita que no pas dirigida i amb un Ron Perlman que fa una interpretació bestial. Hem de dir que sense Perlman la pel·lícula no tindria massa sentit i que l’actor és qui la sosté en tot moment.

1...4.7554.7564.757...7.045Pàgina 4.756 de 7.045