Enfrontament per la retirada d’estelades a Verges

Mossos d'Esquadra - Estelades a Verges
Moment de la intervenció dels Mossos d'Esquadra a Verges aquest diumenge | Imatge de Nuria Pujol-Xicoy

Aquest diumenge al migdia, una baralla entre diferents veïns de Verges i simpatitzants de la ultradreta ha obligat als Mossos d’Esquadra a intervenir. El cos d’agents de seguretat ha hagut de separar els dos bàndols després d’un enfrontament per la retirada d’estelades a Verges.

Al migdia diferents persones han intentat despenjar estelades a Verges de les fanals que hi ha al municipi. A partir d’aquí, els veïns han anat a recriminar la seva acció i han intentat impedir que els simpatitzants de la ultradreta aconseguissin el seu objectiu.

En aquell moment, una baralla ha provocat la intervenció dels mossos d’esquadra per poder separar els dos bàndols.

https://twitter.com/Papallona15/status/1127549955638538241

 

El present de la música i els clàssics seran els protagonistes de la 39a edició del Festival Torroella

Grupo Ruta de la Esclavitud. Imatge: Claire Xavier

Tot a punt per a la 39a edició del Festival Torroella que se celebrarà del 2 al 22 d’agost. Enguany el Festival girarà entorn la música del present i els clàssics, convocant així «els músics d’avui perquè dialoguin amb els clàssics en els concerts programats. Música i paraules d’or, es donaran la mà, presentant cada concert de la programació del Festival de Torroella amb un dels aforismes d’Aurea dicta».

Aurea dicta és el fil conductor d’aquesta edició i és una expressió utilitzada per Lucreci (De rerum natura 3, 12) que actualment anomena les frases o sentències que han esdevingut proverbials. Tal i com van explicar a la presentació del Festival: «La Casa dels Clàssics recupera aquesta mítica obra de la mà de Miquel Barceló en un volum de bibliòfil que reuneix 562 aforismes dels 2.639 de l’obra original que l’artista ha reinterpretat amb 120 intervencions pictòriques». Montse Faura, directora del Festival va afegir que “la finalitat és que la ciutadania pugui escoltar i reflexionar sobre el present i el futur de l’art i la música des de les arrels mateixes de la nostra cultura”.

Així, doncs, la 39a edició del Festival de Torroella de Montgrí estableix un vincle entre la tradició i l’avantguarda, entre cinc segles de música. El Festival arrencarà amb Jordi Savall i l’estrena a Catalunya de Les rutes de l’esclavatge, una memòria musical de més de quatre segles d’esclavisme amb 28 músics i recitadors provinents de tres continents, Europa, Àfrica i Amèrica. Un concert que és la segona part d’un programa del Festival Grec de Barcelona i que apel·la directament l’empatia i la solidaritat de la humanitat.

Singulars Torroella, novetat de l’edició de l’any passat, torna amb força amb tres concerts excepcionals. Aquest apartat busca oferir música singular en espais emblemàtics i singulars del municipi. Enguany, podrà gaudir de la interpretació de «sonates per a violí i guitarra de Paganini a càrrec del violinista Fabio Biondi i el guitarrista Giangiacomo Pinardi, passant per una sèrie de danses espanyoles i italianes dels segles XVII i XVIII que els germans Zapico, Aarón, Daniel i Pablo, han transcrit per als instruments que toquen ─clavicèmbal, tiorba i guitarra─, fins a interpretacions singulars per a contratenor i acordió amb què Carlos Mena i Iñaki Alberdi fan conviure obres del passat amb les del present».

Del 18 al 21 de juliol torna el Fringe del Festival, una aposta pel talent jove que celebrarà una vintena de concerts gratuïts en espais emblemàtics de Torroella i l’Estartit. Els concerts seran d’una hora sense etiquetes i sense pausa i amb un repertori escollit pels intèrprets mateixos. Es comptarà amb la participació de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), Taller de Músics, Conservatori Superior del Liceu, Escuela Superior de Música Reina Sofía, projecte social Cabal Musical, Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París (França), Guildhall School of Music and Drama de Londres (Gran Bretanya) i Hochschule für Musik Freiburg (Alemanya)– aquest any s’incorpora al festival el prestigiós Conservatori Superior d’Amsterdam.

Consulta tota la programació del Festival de Torroella.

Denunciat per circular a 175 km/h en un tram de 80 km/h a Castell-Platja d’Aro

Vehicle infractor que circulava a 175 km/h en un espai limitat a 80 km/h | Imatge dels Mossos d'Esquadra
Vehicle infractor que circulava a 175 km/h en un espai limitat a 80 km/h | Imatge dels Mossos d'Esquadra

Els Mossos d’Esquadra han denunciat penalment, aquest passat dijous, un home de 44 anys d’edat, de nacionalitat espanyola i veí de Girona, per un delicte contra la seguretat viària per conduir amb una velocitat penalment punible al Baix Empordà.

Tot i que la denúncia data del vuit de maig, els fets van tenir lloc l’1 de maig a la carretera C-31, al punt quilomètric 313.9, dins terme municipal de Castell – Platja d’Aro on cap a dos quarts de cinc de la tarda, els agents van detectar un turisme que circulava a 175 km/h quan el tram estava limitat per una senyal vertical de 80 km/h.

En aquell moment, els mossos d’esquadra no van poder aturar el turisme i van iniciar les gestions per tal de localitzar i identificar el seu conductor.

Després de diverses gestions el dia 8 de maig el Grup de Recerca i Documentació de l’Àrea Regional de Trànsit de Girona del cos de seguretat català va identificar i denunciar penalment el conductor del turisme per un delicte contra la seguretat viària per conduir amb una velocitat penalment punible.

El conductor infractor serà citat properament per tal que es presenti a declarar davant el jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols.

Cal remarcar que aquest no és el famós radar de Castell-Platja d’Aro. El més conegut està situat al kilòmetre 312, just després de la sortida 312 en direcció a S’Agaró. El que ha captat la imatge d’aquest conductor està al kilòmetre 313.9, metres després del cartell de la sortida 314 en direcció al centre del municipi. Una de les altres diferències és que el famós radar capta les imatges del darrere dels cotxes, mentre que aquest radar, és frontal. Un radar que passa desapercebut en direcció a Barcelona.

La Bisbal va viure dissabte la primera Jornada de Cultura Popular

Cultura Popular
Xevi Codolà

Algunes varietats de vinya de Calonge podrien ser úniques

vinya calonge do empordà
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Algunes varietats de vinya de Calonge podrien ser úniques
Loading
/

Diverses varietats de raïm de Calonge podrien ser úniques o singulars, i és per això que l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni i la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme de la UdG, han iniciat un estudi genètic amb la col·laboració de la Fundació Remença XXI, que comprovarà les dades de l’estudi de la Universitat de la Rioja va detectar més d’una vintena de mostres, algunes probablement d’abans de la fil·loxera, que no es corresponien aparentment a cap altra varietat de raïm, o que presentaven variants que feien dubtar sobre la seva correspondència amb varietats de raïm ja classificades.

Amb aquest anàlisi d’ADN, poder definir el seu perfil genètic i contrastar-lo amb les 1.700 mostres de què disposa la base de dades de la Universitat de la Rioja. A nivell local aquestes varietats es coneixen com a Negra del Caïm, Cua d’Ovella, Abeller, Mollí, Jaqué o Txumoll són úniques. L’alcalde de Calonge, Jordi Soler, ha dit que estan molt satisfets de fer aquest estudi, que «sens dubte serà d’avast mundial», i ha explicat més concretament en què consisteix:

El primer informe de la Universitat de la Rioja va ser realitzat per Pedro José Balda Manzanos i per Fernando Martínez de Toda, Doctor en Enologia i Catedràtic de Viticultura de la Universitat de la Rioja. El va fer visitant diferents vinyes acompanyats pels seus respectius propietaris i es va realitzar una inspecció visual dels diferents ceps seleccionats. A més, es va prendre nota dels principals caràcters ampelográfics d’interès que podien ajudar a la identificació d’aquestes varietats, com ara la forma del si peciolar, la presència o absència de pilositat en el revés de la fulla i el color de la baia, entre d’altres.

El Ple Municipal de Palafrugell dona suport al sector del suro

Festa de la Pela del Suro a Llofriu. Demostració de pela del suro.

El Ple Municipal de Palafrugell aprova per unanimitat una moció a favor de promoure el sector del suro arran de la dissolució de l’Institut Català del Suro i la creació de la Fundació per a la Promoció del Sector Surer. L’equip de govern va presentar la proposta i tots els grups polítics assistents (ERC, PdCAT, PSC i L’Entesa) van votar a favor de donar més suport al sector surer.

La moció contempla demanar a la Generalitat que continuï amb el finançament que destina any rere any, a la vegada que s’insta al govern català que reconegui els valors del sector surer i el seu impacte a nivell ambiental, social, cultural i històric. Recorden que tenen una vinculació directa amb la indústria vitivinícola catalana.

Una de les altres demandes que es fa és que es doni suport a la competitivitat de les empreses sureres a través d’ajudes que els facilitin la promoció i la innovació del sector, a banda de reconèixer i compensar els serveis ambientals que es duen a terme de gestió dels boscos d’alzina surera.

Amb aquest acord, el consistori estableix un compromís amb l’Ajuntament de Cassà i altres entitats com la Universitat de Girona, a més d’adherir-se com a patrons a la Fundació per a la Promoció del Sector Surer. Aquesta fundació està formada per l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK), el Consorci Forestal de Catalunya (CFC) i Guillem Genover, tot amb la voluntat de defensar i promoure aquest sector arreu del territori i a l’exterior.