Les alcaldies d’altres pobles del Baix Empordà

Imatge: Josep Renalias

Hi ha certs pobles del Baix Empordà on les eleccions no es fan amb llistes tancades, sinó obertes. És a dir, es vota els candidats d’una o diverses llistes, independentment de l’ordre que ocupen, i es proclamen electes els candidats que han obtingut el nombre més elevat de vots. Així ho fan a Fontanilles, a Garrigoles, a Ullastret, a Ultramort i a Vilopriu. En el cas de Fontanilles, l’alcalde és Salvador Coll de Junts per Catalunya, a Ultramort Maria Gracia Serrats de Tots x Ultramort i a Vilopriu en Pere Pulido i Buil, d’ERC. De fet, ERC té 5 regidors únics per a tot el municipi, perquè CP només va obtenir 9 vots i per tant, cap regidor. A Garrigoles l’alcalde será Isidre Pallàs Puigdomènech de ExR – UPMcat. I en el cas d’Ullastret, en Josep Miquel Gatius de Junts x Cat. 

D’altra banda, ja se sabia que a Albons l’alcalde seria Joan Hostench, ja que només hi havia la llista de JxCat i era, per tant, un dels 113 municipis catalans on ja se sabia qui ocuparía l’alcaldia abans de les eleccions. En el cas de Bellcaire d’Empordà va guanyar Cecília Barnosell de Junts x Catalunya, partit que també governarà a Foixà, amb Josep Oliveras com a alcalde, poble on han quedat 2 no-regidors per Escons en Blanc. A Colomers, l’alcalde és Josep Manuel López, de IPC-AMUNT.  A Corçà l’alcaldessa és Maria del Carme Güell Parnau, de MESxCorçà i a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura governarà Daniel Encinas del grup municipal Avenç, amb 8 regidors i amb JuntsXCat com a segona força amb 1 representant. 

D’altra banda, hi ha uns quants pobles més on JuntsxCat va guanyar per majoria absoluta. D’una banda, Gualta, amb Jaume Fontdevila d’alcalde i d’altra, a Mont-ras, on Vanessa Peiró és l’alcaldessa. Per acabar, a Jafre hi ha la Núria Berga d’alcaldessa, del partit FUTUR i a Ullà, Josep López Ruiz de CTU-PSC. 

25 anys del referèndum per salvar la Platja del Castell d’una construcció urbanística

Enguany se celebren 25 anys del referèndum que va salvaguardar la Platja del Castell d’una construcció urbanística. Per commemorar-ho, una cinquantena de persones van realitzar una acció col·lectiva aquest cap de setmana, en el que es va crear un número 25 humà a vista d’ocell i es van reivindicar les seves accions de lluita ecologista en favor del territori. D’aquesta manera, van cridar «visca la lluita popular» i «visca la lluita ecologista» per seguir defensant la resta d’indrets de la Costa Brava, juntament amb d’altres plataformes com SOS Costa Brava.

A l’arrosada popular que es va fer a la Pineda d’en Gori per finalitzar l’acte es va reclamar que la Pineda torni a ser un bosc de pins sense edificis.

L’accés motoritzat al massís del Montgrí, tancat

L’accés motoritzat al massís del Montgrí ja està tancat fins a mitjans de setembre, ja que és el període de més alt risc, d’acord amb la restricció dicatada per l’Ajuntament. De totes maneres, estarà vigent fins que les condicions climatològiques ho permetin. En qualsevol cas, els veïns o persones amb la corresponent autorització poden entrar-hi, però per la resta, si es vulneren aquestes restriccions es pot sancionar amb una multa.

A més, la Brigada de Medi Ambient ha instal·lat 5 barreres mòbils i 4 fixes, més cartelleria informativa per rduir així el risc d’incendi forestal i garantir la seguretat dels béns i la protecció de les persones que viuen en zones properes al bosc. A més, també s’han estat fent tasques de manteniment de les franges de protecció perimetrals i la neteja de camins i pistes forestals, així com les cremes controlades que s’han fet per tal de reduir la càrrega de combustible en sectors especialment crítics. A banda d’això, s’ha desplegat un dispositiu de vigilància i s’han dut a terme actuacions preventives i comunicatives. Entre d’altres actuacions, s’ha millorat la pista transversal, des de Sobrestany fins a l’empalme de la pista de Montgó, així com del camí vell del mas Sech, i també l’alzinar de l’entrada de la pista de la Duna. D’altra banda, s’ha fet manteniment de franges de protecció en urbanitzacions i càmpings, l’obertura de franges de protecció en totes les edificacions aïllades que es troben en sòl forestal i s’han creat 15 zones obertes a muntanya Gran.

La Costa Brava de Joan Rebull descansa en pau a Sant Feliu de Guíxols

Costa Brava de Joan Rebull
L'escultura de Joan Rebull, La Costa Brava a Sant Feliu de Guíxols | Imatge d'Alerta Sant Feliu

​L’estàtua de Joan Rebull, símbol de la Costa Brava, ha canviat d’ubicació en els últims dies. Des de la plaça Ferran Agulló, que porta el nom del periodista que la va batejar, s’ha traslladat fins al passeig Rius i Calvet. Però, des de la plataforma AlertaSantFeliu, vinculada a SOS Costa Brava, han volgut denunciar el trasllat. Per fer-ho, han posat una corona de flors a l’estàtua simbolitzant la mort de la Costa Brava.

Fins ara, La Pepita, com també es coneix l’estàtua de Rebull, estava en un estany, amb flors i nenúfars naturals. Ara però, l’han traslladat a «un entorn de pedra fosca i flors metàl·liques que recorda els mausoleus funeraris» com ha explicat l’entitat ecologista.

Eduard de Ribot, Josep Farrés i Josep Maria Vicens davant de La Pepita | Imatge d'Alerta Sant Feliu
Eduard de Ribot, Josep Farrés i Josep Maria Vicens davant de La Pepita | Imatge d’Alerta Sant Feliu

A la corona de flors s’hi pot llegir RIP, en referència a «descansi en pau» (rest in peace en anglès). A l’acte hi han assistit Eduard de Ribot, advocat de SOS Costa Brava, l’arquitecte de l’entitat, Josep Ferrés i finalment Josep Maria Vicens, president d’Amics del Museu de la ciutat.

Eduard de Ribot, Josep Farrés i Josep Maria Vicens davant de La Pepita | Imatge d'Alerta Sant Feliu
Eduard de Ribot, Josep Farrés i Josep Maria Vicens davant de La Pepita | Imatge d’Alerta Sant Feliu

 

Supermatí – 17-06-2019

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 17-06-2019
Loading
/

Oportunitats

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Oportunitats
Loading
/

Permeteu-me que comenci aquest comentari amb una vivència personal. El passat 1 de juny, al meu poble, a Calonge i Sant Antoni, va tenir lloc la celebració dels 40 anys de l’Institut Puig Cargol, l’institut que em va veure créixer durant sis anys. Em van donar l’oportunitat de moderar una taula rodona sobre els records de diverses personalitats que havien treballat o estudiat al centre, que va acabar sent una conversa molt bonica perquè, finalment, parlàvem de l’essència de l’educació i dels pilars que l’han de bastir.

Al final, em vaig desmarcar de l’etiqueta de moderador i vaig voler fer un apunt. Tots els discursos tenien un rerefons idèntic, un comú denominador: el factor de l’oportunitat. Aquesta ja es constatava amb el fet que haguessin confiat en mi per fer de moderador. És aquí d’on es desprèn tot plegat: és la creença en els seus alumnes i l’aposta en el futur el que forma part de la idiosincràsia del Puig Cargol, fer valer el talent de tothom, hagis marxat del centre o no.

I el més important és que, en èpoques difícils per a l’entesa intergeneracional, aquella trobada exemplificava que, en el cas del Puig Cargol, l’entesa es mantenia. La seva transversalitat i multiculturalitat són la seva marca, i vaig anar més enllà, és la marca puntera del meu poble, de Calonge i Sant Antoni.

Doncs bé, per què us dic tot això? Dissabte es van constituir els nous Plens municipals fruit de les eleccions del passat 26 de maig. Aquest comentari l’he titulat “Oportunitats” perquè crec que el focus del debat públic ha de pivotar sobre aquesta paraula, sobre les oportunitats. Soc del parer que la política municipal és la més noble, la que et permet teixir oportunitats pels teus amics, amigues, coneguts, conegudes, veïns i veïnes, els mateixos que t’estiraran les orelles si no compleixes.

També soc de la filosofia que els models de ciutat i poble s’han de projectar i fer extensius a les Administracions amb major pes competencial. Hi ha tot un paquet de qüestions a discutir: els reptes laborals, econòmics, ecològics i dotar de sentit els termes igualtat, respecte, fraternitat i societat. Un món no s’entén si no es té present a cada generació. Per tant, el meu desig és que les noves legislatures d’arreu possibilitin que ningú se senti exclòs, perquè siguis qui siguis, pensis com pensis, parlis com parlis, vinguis d’on vinguis, és el temps de les oportunitats.