Els 80 va ser la dècada que va popularitzar i van néixer un munt d’icones del cinema de terror com Freddy Kruger, en plena dècada dels 80, Jason Vorhees, a finals dels 70 o Chucky, a finals dels 80. El director Tom Holland, el mateix de Noche de miedo, i Don Mancini, responsable del guió de totes les pel·lícules de la saga i director de les darreres, van crear el personatge de Charles Lee Ray, un assassí en sèrie que després de ser abatut per la policia, i a causa d’una maledicció, aconseguiria sobreviure transferint la seva ànima en un ninot de la marca Good Guys, a través del qual continuaria fent el mal. Després 7 entregues que han desgastat la saga, en què Chucky ha tingut fins i tot parella i un fill, el productor Seth Grahame-Smith amb MGM i Orion Pictures, va decidir desenvolupar-ne un remake que ha dirigit el noruec Lars Klevberg. En aquesta ocasió el mític Brad Dourif ja no posa veu a Chucky, sinó que és l’actor Mark Hamill. Aubrey Plaza i Gabriel Bateman completen el repartiment.
En el remake, Chucky és un ninot robòtic que a causa de la programació d’una fàbrica asiàtica, un treballador explotat esborrarà els filtres de seguretat d’una de les joguines que es comportarà de manera psicòtica i agressiva i perpetrarà un munt de crims.
Personalment encarava aquest projecte amb poca il·lusió perquè prescindir de Brad Dourif i Don Mancini no em semblava una bona idea. El fet que Dourif i Mancini estiguessin desenvolupant una sèrie de televisió que seguirà amb la franquícia ja coneguda em semblava confirmar-ho, tot i que la darrera entrega cinematogràfica, Cult of Chucky, mostrava claríssims símpomes de desgast i manca d’idees. El cas és que m’he endut una molt agradable sorpresa i he trobat que aquesta pel·lícula defineix el que ha de ser un remake. Manté l’esperit de la pel·lícula original, al qual ret homenatge, però introdueix elements nous que li donen una identitat pròpia i diferent.
Un dels elements que canvien respecte a l’original és l’origen de Chucky. En els temps actuals, introduir el vudú podia ser massa naïf, i el guionista opta per una solució més del nostre temps com les noves tecnologies i les intel·ligències artificials del tipus Siri o Alexa, però malvada.
Chucky sembla posseït per l’esperit de la saga Evil Dead i Muñeco diabólico (2019) esdevé una pel·lícula que mescla amb èxit terror amb elements d’humor molt cafres. Està plena d’escenes especialment gores, però al mateix temps és molt bandarra. Aquesta és una pel·lícula més de diversió que no pas de terror que culmina en una escena que és una autèntica bogeria en la part final, i que té lloc en un centre comercial, amb molt esperit del cinema de terror dels 80.
Chucky porta la protecció del seu nen al límit i aparta del camí a tot ésser viu que el preadolescent Andy odia o li pugui fer ombra en estima a Chucky. Una de les idees més boges de la pel·lícula és aquella en relació a La matanza de Texas i la manera en què Chucky interpreta la diversió d’Andy i els seus amics. Tremend. És en moments com aquest en què el remake adquireix sentit i aprofita per fer coses que l’original no podia.
Muñeco diabólico (2019) és una pel·lícula perquè agradi als fans del cinema de terror i esdevé un festival. Trobaràs una ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a
Apple Podcasts, link a iVoox.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.