Més de 7.000 persones corren a favor de les afectades per càncer de mama a les comarques gironines

Per
Redacció
-
privat:-exit-de-participacio-a-la-sisena-edicio-de-la-cursa-solidaria-“corre-per-les-mames”,-amb-prop-de-7.000-persones-mobilitzades-arreu-de-les-comarques-gironines
Privat: Èxit de participació a la sisena edició de la cursa solidària “Corre per les mames”, amb prop de 7.000 persones mobilitzades arreu de les comarques gironines

Prop de 7.000 persones han participat aquest diumenge a la cursa solidària «Corre per les mames», una iniciativa de la Fundació Oncolliga Girona per donar suport a les dones afectades per càncer de mama. L’activitat ha tingut lloc simultàniament a 24 municipis de les comarques gironines, omplint els carrers de color rosa i de missatges de suport i esperança.

La cursa té un doble objectiu: visibilitzar la malaltia i recaptar fons per al programa «Guapes i Valentes», que ofereix serveis com el banc de perruques, drenatge limfàtic, suport psicològic, estètica oncològica, marxa nòrdica i assessorament en nutrició i sexualitat. Tots aquests recursos ajuden a les dones durant les diferents fases del procés oncològic.

L’esdeveniment ha comptat amb participants de totes les edats, des de criatures fins a persones grans, i també moltes famílies i persones que han fet el recorregut acompanyades de les seves mascotes. Totes les seus corresponen a municipis amb delegació local d’Oncolliga, que han organitzat les activitats a cada població.

Les localitats amb més afluència han estat Santa Coloma de Farners, amb més de 1.000 persones; Sant Feliu de Guíxols, amb prop de 800; i Amer, amb més de 500. En total, els participants han pogut triar entre un circuit de 5 quilòmetres o recorreguts més llargs, a peu o corrent, segons cada municipi.

El donatiu d’inscripció ha estat de 12 euros, i moltes persones han lluït la samarreta commemorativa dissenyada per l’artista Lídia Masllorens. Aquesta sisena edició consolida la cursa com una de les cites solidàries més importants del calendari gironí.

L’Oncobike recull 61.594 euros en la seva novena edició per donar suport a les persones amb càncer

Per
Redacció
-

L’Oncobike ha tornat a demostrar que l’esport pot ser una poderosa eina de solidaritat. En la seva novena edició, la cursa de BTT ha aconseguit recaptar 61.594 euros, destinats íntegrament a finançar els serveis d’atenció a persones amb càncer i als seus familiars, oferts per la Fundació Oncolliga Girona.

Un total de 92 equips van participar-hi, repartits entre dues modalitats: 42 equips al recorregut curt (106 km) i 50 al llarg (180 km). L’esdeveniment va començar amb un emotiu minut de silenci i es va desenvolupar en un entorn natural privilegiat: la Vall de Llémena, amb el suport de la Mancomunitat local, entitats com el Club Ciclista Sant Gregori, Cingles de la Llémena, i 150 voluntaris d’Oncolliga que van fer possible la logística i l’assistència.

Classificacions destacades:

  • Modalitat curta: Dolce Vita Bike Team A (5h 42m), Ratpenats Sant Hilari (5h 59m) i Grup Alsina Busquets (6h 28m).

  • Modalitat llarga: Lloret Team E-Bike (8h 05m 40s), On Fire Llagostera (8h 06m), Miloques Team E-Bike (8h 37m).

Des del seu inici l’any 2016, l’Oncobike ha recaptat més de 460.000 euros. Aquests fons han servit per finançar projectes com pisos-residència a prop de l’Hospital Trueta o serveis com fisioteràpia, suport psicològic, nutrició, estètica oncològica i banc de perruques.

L’Oncobike s’ha consolidat com una cita imprescindible per als amants del ciclisme i la solidaritat, convertint cada pedalada en una acció concreta per millorar la vida de qui lluita contra el càncer.

Un incendi crema una barraca i un canyissar a Sant Feliu de Guíxols

Per
Redacció
-
Bombers focs

Un incendi va cremar una barraca i un canyissar aquest diumenge al vespre al municipi de Sant Feliu de Guíxols. Els fets van passar poc després de les nou al carrer Pecher, a la zona de Sant Amanç. Segons fonts municipals, la Policia Local no descarta que el foc fos provocat.

El foc va afectar uns deu metres quadrats de vegetació. Va començar en dos punts diferents, i el segon focus, de més intensitat, va cremar part d’un canyissar i va arribar fins a una barraca. L’estructura va quedar parcialment calcinada, sobretot el sostre i les bigues.

Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar dues dotacions dels Bombers. També van intervenir veïns de la zona, que van ajudar a contenir les flames i evitar que s’estenguessin a més superfície.

Les causes de l’incendi estan sota investigació policial. Segons ha recordat l’Ajuntament, la zona de Sant Amanç ja ha patit diversos focs intencionats durant l’estiu.

El passat 20 d’agost, els Mossos d’Esquadra, amb el suport dels Agents Rurals i la Policia Local, van denunciar penalment un home de 55 anys com a presumpte autor de quatre incendis forestals a la mateixa àrea. L’home viu en una barraca propera i acumula antecedents per conflictes veïnals i problemes de convivència.

Dones migpartides

Per
Mariàngela Vilallonga
-
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Dones migpartides
Loading
/

Ben trobats, oients de Ràdio Capital!

Manllevo el títol del meu comentari d’avui a l’obra guanyadora del Premi Carles Rahola d’assaig 2025, Dones migpartides, de l’escriptor Ramon Solsona, que porta el subtítol»Trenta narradores entre la il·lusió republicana, la derrota i el redreçament», editat per Pòrtic. Dones migpartides és una enciclopèdia femenina feta amb respectuosa mirada masculina de narradores que van néixer entre finals del segle XIX i els primers anysvint.

Fer la llista de les trenta narradores que apareixen al volum se m’emportaria tot l’espai i més. Així que, necessàriament, només podré fixar-me en algunes de les autores. He optat per mencionar les que estan relacionades amb les terres de Girona, tot i que el recull inclou, és clar, narradores de tots els països catalans, i les dones de ràdio.

Carme Montoriol amb arrels familiars a Figueres i vinculació estreta amb la ciutat, té un capítol dedicat al volum, com també Aurora Bertrana, nascuda a Girona i ciutadana del món. Hi apareix la gran Mercè Rodoreda que reposa a Romanyà de la Selva, on va viureels darrers anys de la seva vida. Maria Àngels Vayreda nascuda a Lladó és tractada en un capítol al costat de dues altres escriptores que Solsona inclou en un «club de les novel·listes solitàries». Teresa Juvé que fa ben poc va morir, centenària, a Esclanyà hi ésben present.

Maria Castanyer i Maria Assumpció Soler, ambdues gironines de naixement, formen un altre capítol. Soler no va veure la seva obra publicada en vida, tot i que va guanyar el Premi Fastenrath de novel·la dels Jocs Florals de l’exili de París, l’any 1959. Ni va poder recollir el premi que va lliurar Albert Camus, perquè l’inspector en cap d’ensenyamentpúblic primari de Girona -ella era mestra- la va amenaçar que si hi anava perdria la plaça i la feina. El va recollir en nom seu Maria Castanyer.

Les dones de ràdio tenen un capítol especial i són representades per Carme Nicolau i Cecília A. Màntua. A Ràdio Barcelona, als anys trenta, Carme Nicolau tenia un espaidiari «La Paraula», dins del magazín Radiofèmina. Ella triava les notícies, les redactava i les locutava ella mateixa. La van despatxar arran dels Fets d’Octubre de 1934. El 1947 va ser readmesa i feia guions publicitaris i feines administratives. Cecília A. Màntua ésl’autora de la «tragèdia catalana en tres actes» La Pepa Maca, que es va estrenar en versió radiofònica, al teatre i va convertir en novel·la, origen de la sardana musicada per Jaume Torrents.

Ai Pepa, ai Pepa Maca,

orgull de l’Empordà…

Llegiu Dones migpartides, mereixen ser recordades!

Mor Sam Rivers, baixista i membre fundador de Limp Bizkit, als 48 anys

Per
Primera Fila
-
mor-sam-rivers,-baixista-i-membre-fundador-de-limp-bizkit,-als-48-anys
Mor Sam Rivers, baixista i membre fundador de Limp Bizkit, als 48 anys

El músic nord-americà Sam Rivers, conegut per ser el baixista i un dels fundadors de Limp Bizkit, ha mort aquest 18 d’octubre als 48 anys. La banda ho va comunicar a través d’una publicació a Instagram, on van expressar el seu dolor per la pèrdua del seu company i amic.

Tot i que no s’ha confirmat la causa de la mort, diversos mitjans apunten que podria estar relacionada amb un càncer.

“Avui ens ha deixat el nostre germà, el nostre company de viatge, el nostre cor”, va escriure el grup liderat per Fred Durst, acompanyant el missatge amb una fotografia de Rivers sobre l’escenari. “Sam no era només el nostre baixista: era màgia pura. El ritme que sostenia cada cançó, la serenitat enmig del caos i l’ànima del nostre so.”

En el comunicat, els membres actuals del grup (Durst, Wes Borland, John Otto i DJ Lethal) recorden Rivers amb paraules plenes d’afecte:

“Des del primer assaig fins a l’últim concert, Sam va donar una llum i una energia úniques. El seu talent era innat i el seu cor immens. Hem viscut moments salvatges, tendres i irrepetibles al seu costat. Era una llegenda, però sobretot, una gran persona.”

El missatge acaba amb una frase de comiat: “T’estimem, Sam. Et portarem sempre amb nosaltres. Descansa en pau. La teva música viurà per sempre.”

Nascut a Jacksonville (Florida), Rivers va conèixer Fred Durst en la seva escena musical local, i tots dos van iniciar la seva trajectòria junts amb la banda Malachi Sage. El 1994, van fundar Limp Bizkit juntament amb el bateria John Otto, formació que més endavant completaria Wes Borland i DJ Lethal.

Després d’abandonar temporalment el grup el 2015 per problemes de salut derivats d’una malaltia hepàtica, Rivers va aconseguir recuperar-se i va tornar a Limp Bizkit tres anys més tard, mantenint-s’hi fins al final.

El grup va publicar el seu últim disc, Still Sucks, el 2021, i el setembre passat van estrenar el senzill Making Love to Morgan Wallen.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Limp Bizkit (@limpbizkit)

L’entrada Mor Sam Rivers, baixista i membre fundador de Limp Bizkit, als 48 anys ha aparegut primer a Primera Fila.

Palamós reuneix més de 20.000 persones en una nit de música amb el Vespreig Mediterrani

Per
Redacció
-

Palamós va viure ahir una nit multitudinària amb la celebració del Vespreig Mediterrani, un festival obert a tots els públics que va omplir l’aparcament del port amb més de 20.000 assistents, segons dades de la unitat de drons de la Policia Local.

L’esdeveniment, protagonitzat pels grups Els Catarres i Buhos, va ser el resultat d’un concurs impulsat a Instagram al voltant de la cançó No és Miami, en què les dues bandes s’havien compromès a oferir un concert gratuït a la localitat que obtingués més vots.

La jornada va començar a les sis de la tarda amb Les Caipirinyes, seguida d’Els Catarres a dos quarts de vuit i de Buhos a dos quarts de deu. La cloenda va anar a càrrec de La Nit del Canet, a dos quarts de dotze.

En declaracions a Ràdio Palamós, Èric Vergés, cantant d’Els Catarres, va explicar que el concert havia estat “una manera d’agrair als seguidors el seu suport i entusiasme”. Per la seva banda, la regidora de Cultura, Núria Botellé, va detallar que l’Ajuntament havia destinat uns 35.000 euros a la logística del festival.

1...434435436...7.033Pàgina 435 de 7.033