/
RSS Feed
L’Ajuntament de Palafrugell quatre joves en pràctiques
Ajuntament de Palafrugell acaba d’incorporar 4 joves, menors de 30 anys i beneficiàries del programa de Garantia Juvenil. El projecte forma part d’una estratègia europea amb l’objectiu de facilitar l’accés als joves al mercat de treball, i d’aquesta manera, lluitar contra l’atur juvenil; i està impulsat per la Unió Europea i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). L’Ajuntament participa en aquest programa per quart any consecutiu.
Des de la setmana passada, les contractades s’han incorporat a diverses àrees de l’Ajuntament: Urbanisme, Biblioteca municipal, SOMI (Servei d’Ocupació Municipal de l’IPEP) i Servei d’Informació Geogràfica (GIS).
Cada uns d’elles comptarà amb la supervisió d’un tutor per avaluar la tasca desenvolupada. A més a més, durant els 6 mesos de pràctiques hauran de dur a terme un projecte relacionat amb el lloc de treball que ocupen. Les joves contractades havien de complir amb els requisits de tenir entre 16 i 29 anys, estar inscrits com a demandants d’ocupació al SOC i tenir la titulació específica per a cada lloc de feina.
Aquests contractes de treball estan cofinançats per la Iniciativa d’Ocupació Juvenil i el Fons Social Europeu 2014-2020, amb un cofinançament del 91,89%.
Joan Vigas, primer tinent d’alcalde, i Josep Piferrer, alcalde de Palafrugell, acompanyats de les 4 joves contractades en pràctiques.
Black Friday
/
RSS Feed
Ni jo mateixa soc capaç d’entendre perque aquesta plaga que ens ha arriba dels USA entre l’estiu y Nada, el Black Friday. em provoca una repugnància tant poderosa i tan enganxifosa, el verdader motiu de la qual no arribo a descobrir per més que hi pensi. Lo normal seria que m’horroritzés el seu aspecte moral, donat que l’origen de la ja internacional festa del consum te el seu real origen en les rebaixes del preu dels esclaus que no s’havien venut després de la gran festa del Dia d’Acció de Gràcies. sigui o no sigui veritat. Però no es una repugnància moral, no al menys nomes això. Tampoc es la que em provoca de veure com exercits sortits d’una societat a la que pertanyo es tornen bojos per aprofitar unes rebaixes que fins i tot el mes innocent sap que es conten a partir de les pujades dissimulades de preus fetes unes setmanes abans. Tampoc m’horroritza tant com el propi nom i celebració de Black Fridayel fet de que sigui un moviment de masses que ni tant sols serveix ni per desenvolupar el comerç sinó només donar beneficis als grans magatzems o a les botigues dels rics que son els que es poden permetre els joc de mans que després els deixaran aquest miraculós 50%, cosa que no poden fer les petites botigues de barri una vegada més víctimes es veuen de tot lo que suposa avantatges pels rics. I menys encara pensar que els que van a comprar aprofiten per fer-se amb alguna cosa que els fa més feliços perque els que son rics no els hi fa falta ni blacks ni white Fridays i als que sortiran a gastar-se el poc que tenen i el que no tenen mai els arribarà per adquirir alguna cosa que de debò els faci feliços.
Tot això o el contrari es el que he anat pensant tot aquests dies sense trobar-hi solució, com si estes intentant descobrir el secret d’algun dels problemes que planteja Marcus du Sautoy en el seu extraordinari i deliciós La música de los números primos.
Potser ben mirat tot plegat no sigui mes que un exemple de com funcionem una bona part de les societats del mon, amb uns sers de rostre amagat que tenen poder per fer-nos fer el que volen; comencen per fer-nos comprar que sembla ser lo fàcil i acaben dient-nos i fent-nos creure el que no creiem i convencent-nos de que el valors i les idees que estem segurs de creure-hi no tenen res a veure i el seu significat profund no es mes que una contradicció comparat amb el que creiem.
O no es axis com hem sentit a aquests dies als líder de l’extrema dreta parlant de la inexistència dels assassinats masclistes?
Massa publicitat, massa consum, potser. El cor i la butxaca no hi surten massa perjudicats que tots dos cada un a la seva manera s’acaben arreglant. El pitjor es que el mes mal parat es el cervell.
Rosa Regàs
Ara, a mirar la lletra petita
Només el temps dirà si aquest Pla Director Urbanístic que ahir va aprovar el govern de forma provisional serà útil o no per protegir la Costa Brava. El que està clar és que hi ha punts com Aiguafreda que han quedat blindats. Però hi ha altres llocs on es podrà seguir construint, sempre fent cas d’una nova normativa urbanística que, segons el govern, serà molt restrictiva.
Hi ha moltes incerteses, encara. Per exemple, què hi diran els propietaris de terrenys. Amb quina acció judicial respondran. Perquè ens podem trobar amb què un jutge tombi aquest Pla. I també cal saber què diu la lletra petita. Perquè, de moment, els ecologistes ja estan trobant alguns defectes, al PDU.
Frozen II
/
RSS Feed
Seqüela de la pel·lícula d’animació del 2013, una de les de més èxit de Disney dels últims anys. Repeteixen en la direcció Chris Buck i Jennifer Lee.
Ambientada tres anys després de la pel·lícula original. Elsa, Anna, Kristoff, el ninot de neu Olaf i el ren Sven emprendran una nova aventura. En aquesta ocasió descobrir perquè el bosc màgic està bloquejat per una boira que impedeix que no hi entri ni surti ningú. A dins s’hi troben les respostes sobre la desaparició dels pares de les germanes protagonistes, així com el secret sobre l’origen dels poders d’Elsa.
Abans d’anar a abordar la crítica, voldria deixar clar que la primera pel·lícula de Frozen la trobo molt fluixa i dels darrers anys, prefereixo altres clàssics com Big Hero 6 o En Ralph trenca internet. Admeto que no formo part del públic objectiu de Frozen. No obstant això, aquesta segona part m’ha semblat superior en tots els aspectes, ja que resulta entretinguda.
Sí que li podem retreure que és una pel·lícula que no arrisca i que tota la trama resulta absolutament previsible. Però a favor, aposta per explicar-nos una història d’aventures, en contraposició de la típica història de princeses que era la primera. Princeses apoderades, això sí, però de princeses de tota la vida en el fons. És en aquest punt en què cal aplaudir a Disney en el tractament dels personatges femenins forts, en contraposició del que portava fent tota la vida.
La trama de Frozen II és escassa, no s’aprofundeix per tal d’incloure molts números musicals. Masses i la majoria dels quals no aporten res ni fan avançar a la trama, només són números musicals. El millor número al meu gust ha estat el de Kristoff, que no deixa de ser una paròdia i un homenatge als temes romàntics pop dels 80, amb referències diverses a grups i cantants. Què voleu que us digui, m’encanta aquest personatge i el seu romanticisme totxo.
Pel que fa a les cançons, he sentit crítiques en el sentit de què no hi ha cap tema que s’enganxi com el Let it go. És cert, però per mi això és una virtut, ja que l’he avorrit de trobar-la fins a la sopa. Al contrari, el tema principal d’aquesta, Into the unknown em sembla infinitament superior al Let it go, però sí, no s’enganxa. Prefereixo millors temes i menys enganxosos que no pas més enganxosos i musicalment més pobres. A més, Into the unknown és interpretat pel grup Panic! at the Disco al final dels títols de crèdit. M’ha encantat la seva versió roquera. Això sí, haureu de veure la versió catalana o en original per gaudir-la, perquè la castellana ha estat substituïda per una versió de David Bisbal que és per arrencar-se les orelles.
Sobre els personatges, ja ho era a la primera, però en aquesta és claríssim, Anna és la més interessant de la saga, se sent com la veritable protagonista perquè és capaç de connectar millor amb l’espectador perquè Elsa, una vegada més, i deixeu-me fer la broma fàcil, és molt freda, i no transmet res que no porti la paraula merchandising incrustada com a publicitat subliminar.
El pitjor de la pel·lícula és sense cap mena de dubte Olaf. Mentre el ren Sven agafa el rol de personatge simpàtic, Olaf és odiós. No recordo molt bé com era a l’anterior, però em dona la sensació que en aquesta s’ha elevat a la potència l’estupidesa del personatge fins a un punt que és completament insuportable. Entra al rànquing de personatges més odiats en el cinema al cantó de Jar Jar Binks.
I deixo el millor de la pel·lícula pel final. El seu aspecte visual és espectacular, del millor de Disney en animació. La manera de representar els paisatges, els colors, el foc, la màgia… Et quedes amb la boca oberta.
Si en voleu més hem fet una ressenya també en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a Apple Podcasts, link a iVoox.
Si en voleu més hem fet una ressenya també en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a Apple Podcasts, link a iVoox.
El projecte del camí de ronda de la Platja del Castell afectaria aus protegides
/
RSS Feed
El disseny de l’Ajuntament de Palamós del camí de Ronda que hauria de connectar la platja del Castell amb el municipi afecta una vuitantena d’aus, segons un informe del Departament de Territori. D’entre aquestes aus, moltes són protegides i una, el corb marí aplomallat, està en perill d’extició. Així doncs, això suposa l’associació Salvem la Pineda d’en Gori està molt satisfeta amb aquest informe, ja que encara que estan a favor que es millori el camí de ronda existent, estan en contra del projecte aprovat inicialment, que afecta el paisatge i el medi ambient. Tot i així, aquest informe no impedeix que les obres es facin. Tal i com ha explicat Zeta Figa, portaveu de la plataforma ecologista Salvem la Pineda d’en Gori, a Ràdio Capital, «simplement tindran limitacions alhora d’executar les obres.»
Zeta Figa ha explicat que ells pensen que el projecte és «desmesurat i innecessari», i es plantegen dur-lo a tribunals depenent de les respostes que rebin de les al·legacions, ja que en van presentar a diversos departaments i d’alguns encara no n’han rebut resposta. Així doncs, ha assegurat que segons les respostes veuran en quin escenari es troben, però que «ganes no en falten.»
L’obra, impulsada pel govern d’ERC, té un pressupost d’1,4 milions d’euros i una zona d’actuació d’uns 3,4 quilòmetres de recorregut pel litoral palamosí. La plataforma, adherida a SOS Costa Brava, també critica que no s’hagi comptat amb la participació ciutadana per plantejar el projecte, i l’advocat de la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA), Lluís Toldrà, ha dit en declracions al Diari de Girona que «si es reformula el projecte tothom hi sortirà guanyant: la gent i l’Ajuntament.»
