Fins al 2 de febrer, es poden visitar al Museu del Suro i al Teatre Municipal, dues de les obres pessebrístiques del Lluís Brias. Precisament aquest any, Brias ha estat guardonat amb el premi Palafrugellenc de l’any per la seva tasca com a creador de nombrosos muntatges pessebrístics.
Així doncs al Museu del suro s’hi pot veure una retrospectiva dels pessebres que Lluís Brias ha fet en la seva trajectòria. Es tracta de reproduccions d’edificis i d’espais de Palafrugell, coneguts per tothom, com la plaça Can Mario o Can Bech, que exposats junts proporcionen un pessebre de grans dimensions. En aquest cas, el pessebre s’ha elaborat amb l’ajuda de l’Associació Pessebrística del Baix Empordà, que cada any col·labora en el muntatge del Pessebre del Museu.
En el cas del Teatre, la representació està ambientada a Ermedàs, amb una rèplica fidel de la capella de Sant Ramon i el mas d’en Fina. Es tracta de l’obra que l’any passat va participar al Concurs de Pessebres de Palafrugell, exposada a la Fundació Josep Pla, i que va guanyar el 2n premi en la categoria de Pessebres de caire popular.
La figura de Lluís Brias
Lluís Brias Darnaculleta ha treballat sempre de pagès a Can Monastrell, mas on va anar de petit a viure amb la seva mare. La gent el coneix sobre el tractor, amb el bestiar i remenant a l’hort. La pagesia comporta moltes hores de dedicació que, un cop s’arriba a la jubilació, es converteixen en hores lliures que en Lluís ha omplert amb la seva afició a construir maquetes per a fer cada any un pessebre a casa seva.
La qualitat de la seva feina, que ha anat perfeccionant i polint amb els anys; i la seva generositat, ha permès que les seves creacions hagin sortit de les portes de casa seva i les hagi cedit a diferents espais municipals, tant de Palafrugell com de Mont-ras.
I després d’un extens podcast de més de dues hores, amb espòilers, dedicat a la pel·lícula que us recomano que escolteu amb fervor al link de descàrrega directa, link a Apple Podcasts, link a Spotify, link a iVoox, he decidit fer-ne una entrada en aquest blog sense espòilers. Una entrada que serà molt especial, ja que serà l’última en aquest format. Això no vol dir que tanquem aquest blog, simplement que per altres projectes que he decidit començar he de treure hores d’algun lloc i no em serà possible fer una entrada per pel·lícula vista, així que mantindrem el blog a través d’una entrada setmanal en què us faré una breu ressenya que englobarà les diferents pel·lícules de les quals n’hàgim fet la crítica o no en el Ningú no és perfecte. La idea és que es publiqui el dimarts o dimecres, a partir del 14 de gener. De manera individual, les pel·lícules seran ressenyades prèviament, breument, en un fil de Twitter que crearé expressament i que començarà a funcionar a partir d’any nou.
I comencem amb la crítica que volíeu llegir. Primer de tot, i davant algunes opinions contràries ferotges, però cada vegada amb més defensors, em posiciono molt a favor d’Star Wars. Episodi IX. L’ascens de Skywalker, una de les pel·lícules que es gaudeixen més de tota la franquícia. Abrams ha tingut una feina molt complicada, tancar tota la trama Skywalker amb una pel·lícula pel mig que va tirar per un camí molt diferent del que ell volia. He llegit moltes crítiques a Abrams que diuen que ha destruït l’Episodi VIII. Això és rotundament fals. Abrams té en compte el que allí va passar, però ho torna a enllaçar amb la història que ell volia explicar, i ho fa tan bé com es pot, donades les circumstàncies. Però en cap cas esborra el treball anterior, simplement corregeix allò que Rian Johnson ja va canviar respecte a l’Episodi VII i molt pocs varen criticar aleshores.
Abrams ha fet una pel·lícula molt entretinguda, la millor d’aquesta nova trilogia. Fidel a les arrels d’Star Wars, amb un sentit de l’humor adequat a la franquícia, com no va ser el cas de l’Episodi VIII, amb drama familiar, combats galàctics de naus, moments èpics, lluites d’espases espectaculars, el bé contra el mal, una música que posa la pell de gallina i visualment prodigiosa. Podríem dir que té tot allò que ha de tenir una pel·lícula d’Star Wars, L’únic retret que se li pot fer, i constitueix un gripau que estàs obligat a empassar-te si vols gaudir de la pel·lícula, és acceptar que l’Emperador Palpatine no va morir al final d’El retorn de Jedi. És cert que de tornar a fer aquesta trilogia probablement es farien les coses d’una altra manera, però després de dues pel·lícules molt diferents i desconnectades, té un mèrit enorme el que ha aconseguit J.J. Abrams.
A l’Episodi IX, el llegat de la saga està millor tractat que en els dos episodis anteriors i la solució trobada per Leia l’aplaudeixo, així com el que uns diuen fan service i jo en dic buscar referents de la resta de la saga i emocionar als fans, que en definitiva és a ells a qui pertany la saga.
Abrams ha fet una pel·lícula vuitantera al més pur estil Steven Spielberg de l’època, en què intenta imitar a un tipus de cinema, la trilogia original n’és un exemple, en què no es preocupava massa de trobar una explicació a tot el que passava. Sense anar més lluny, a l’Episodi IV, Alderaan, un planeta sencer, és destruït amb un efecte emocional pràcticament inexistent, i l Estrella de la mort és destruïda amb només el tret d’un pilot, Luke. El que molts deien que era un error, simplement era la manera en com es feien les coses en els 80. Anys més tard Disney va decidir fer una pel·lícula per tapar aquest suposat forat, que jo mai he vist com a tal, i va néixer la irregular Rogue One. El cas és que l’Episodi IX ha volgut recuperar també una manera de fer cinema i d’explicar històries que no es porta. Fer una pel·lícula d’aventures que es gaudeix plenament des del primer minut. Una pel·lícula emotiva en què no deixen de passar coses. El que passa és que avui en dia la moda és una altra. Volem que ens ho expliquin tot i que tot hagi de tenir una gravetat enorme.
Abrams ha volgut rodar a l’estil dels vuitanta una saga que tot i néixer a finals dels 70, té tot allò que identifica el cinema dels 80, i jo l’aplauixo per ser valent i atrevir-se a fer-ho amb l’Episodi IX.
Sobre el que dèiem al principi, que té tot el que ha de tenir una pel·lícula d’Star Wars, voldria fegir que també té nous personatges i criatures carismàtiques com Babu Frik i el tractament de C-3PO en aquesta pel·lícula és brillant, ja que recuperem el C-3PO carismàtic que no havíem vist des de La venjança dels Sith.
Star Wars. Episodi IX. L’ascens de Skywalker és Star Wars de la manera més genuïna. És cert que arrossega problemes de les dues pel·lícules anteriors, però Abrams ha estat capaç de vèncer-los per fer un espectacle com rara vegada podem veure en el cinema. L’única cosa amb la qual la podem comparar és amb Vengadores: Endgame i para de contar.
El 5 de gener és, tradicionalment, una de la dates marcades en vermell al calendari. Sobretot pels més menuts, ja que és el dia on poden gaudir pels carrers del poble de la visita de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar.
No obstant això, el 5 de gener també tindrà una connotació especial per als més grans. I és que aquell dia també se celebrarà el ja tradicional Ball de Fanalet organitzat per la Regidoria de Festes de l’Ajuntament de Begur. La trobada, que començarà a partir de les 23 h al Casal de la Gent Gran, oferirà a tots els seus assistents música en directe i un servei de bar. L’entrada a l’esdeveniment és gratuïta i oberta a tota la ciutadania
El Club Nàutic Port d’Aro i el Passeig Marítim de Platja d’Aro.
Acabarem l’any sense gaire variació en la dinàmica del cel. L’anticicló seguirà marcant les seves normes d’estabilitat hivernal amb totes les seves conseqüències.
Així doncs, avui dimarts últim dia de l’any, tindrem un matí de boirines i males visibilitats. També tindrem termòmetres a ritme de la inversió tèrmica, amb glaçades a zones més fondes i temperatures una mica més positives més a la costa. Les hores centrals del dia seran una mica més asolellades i això portarà a temperatures amb valors propers als 15ºC.
L’any 2019 acabarà tranquil, meteorològicament parlant, i donarà pas a un nou any que esperem ple de notícies del cel. A curt termini, el dia 2 tenim un petit canvi de temps que trencarà la tendència monòtona de les altes pressions i prepararà el terreny per noves variacions que podrien venir més endavant.
Des de la secció de meteorologia us volem desitjar un molt bon any nou!!!
Carme Suñén, Bisbalenca de l'Any 2019 | Imatge de la Bisbal d'Empordà
Carmen Suñén ha estat escollida per la ciutadania com a Bisbalenca de l’Any 2019, per la seva tasca com a metgessa homeòpata a la Bisbal i pel seu activisme feminista, així com la seva implicació a la vida cultural bisbalenca, especialment des del Grup de Dones. Suñén va obtenir el 22,77 % dels vots: un total de 143 persones persones van decantar-se per aquesta proposta.
El reconeixement ha estat a títol pòstum, ja que la metgessa va morir aquest mateix any. Així, van ser els seus fills Pau Campos i Alba Punset, visiblement emocionats, els qui diumenge van recollir el guardó honorífic a la Sala de Plens del consistori: van fer un agraïment a la ciutadania per l’homenatge i al consistori per la iniciativa.
Guardó a Carme Suñén, Bisbalenca de l’Any 2019 | Imatge de la Bisbal d’Empordà
El guardó va ser realitzat per l’Associació de Ceramistes de La Bisbal, concretament per Ferran Gayo. La peça d’enguany va consistir en dues mans, damunt una rajola que simbolitzen que la persona ofereix alguna cosa positiva al poble.
La iniciativa ha arrencat aquest 2019 amb l’objectiu que es converteixi en una de les màximes distincions que atorga l’Ajuntament anualment, a través d’un procés participatiu popular. Un total de 628 bisbalenques i bisbalencs s’han pronunciat, fent ús al seu dret a vot per decidir qui havia d’obtenir el guardó honorífic. Suñén ha estat doncs la primera persona reconeguda amb el títol.
A més de Suñén, els candidats d’aquesta edició eren: José Luis Pérez, Sefa Ponsatí, Jaume Pla, Cati Casademont, Quim Matas, Albert Solà, Xevi Codolà, Manel Magrinyà, Guillem Pajares i Maite Cobos. Es tracta de noms procedents de la societat civil bisbalenca que enguany han destacat per la seva tasca o per algun fet concret. El període de votació popular (electrònica o presencial) va finalitzar aquest passat diumenge 15 de desembre.
Pessebre Vivent a Sant Feliu de Guíxols aquest nadal 2019
Sant Feliu de Guíxols ha tornat a tenir pessebre vivent. Aquest divendres 27 de desembre de 2019 a les 7 de la tarda els Jardins del Monestir han obert les portes per mostrar el Pessebre Vivent que ha organitzat l’Ajuntament de la ciutat amb la col·laboració de l’Agrupació Teatral Benet Escriba i l’Associació de Festes Ganxones.
Des del primer minut ja hi havia una llarga cua de persones impacients per veure què havien preparat. I és que enguany l’objectiu era fer un pessebre teatralitzat on tots i cadascun dels participants pogués interactuar. Uns 80 voluntaris han aconseguit escenificar 13 escenes del pessebre al voltant dels racons més especials dels jardins.
Gràcies a la col·laboració d’alguns comerços del poble, només d’arribar, els visitants s’han trobat amb un mercat medieval en el que es mostraven productes de l’època i podien tastar una tassa de brou. A partir d’aquí ha començat el recorregut per les diferents escenes del pessebre. Pel camí, els visitants s’han anat trobant amb paradetes de menjar i beure, primer de botifarra i després un got de vi. D’aquesta manera han aconseguit que les escenes fossin més innovadores però sense marxar de la tradició del pessebre de tota la vida.
Una altra de les novetats d’ enguany ha estat la incorporació de tres photocalls on, al final del recorregut, els visitants s’han pogut fotografiar.
Des de l’organització s’han mostrat molt contents de la feina feta i asseguren que l’objectiu és que el Pessebre Vivent vagi creixent amb els anys, que cada vegada s’hi sumi més gent i així aconseguir entre tots transmetre l’esperit nadalenc tot passant una estona agradable.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.