L’església Vella de Santa Cristina d’Aro, d’origen romà, i 12 monuments megalítics, majoritàriament situats a la zona de Romanyà de la Selva, seran declarats com a bé cultural d’interès local (BCIL). Els monuments megalítics són les cistes de la carretera de Calonge, del Suro del Rei, de la finca d’en Güitó,del bosc d’en Roquet i de can Jan, els dolmens del mas Bousarenys, de can Reparat o de les Ginesteres i de les Pedres Dretes d’en Lloveres i els menhirs de la Murtra, de la Pedra Ramera, de can Llaurador i del Terme Gros. Els 13 elements seran els primers del municipi en obtenir aquesta figura de protecció, que es troba per sota de la nacional. Santa Cristina ja compta actualment amb dos elements de protecció nacional (BCIN): el castell de la Roca de Solius, a nivell arquitectònic, i el dolmen de la Cova d’en Daina, com a zona arqueològica. “L’objectiu de la declaració és millorar la seva protecció, conservació i difusió”, ha recordat l’alcaldessa, Lourdes Fuentes.

La declaració de la figura de protecció als 13 elements l’ha d’aprovar, com marca la legislació vigent, el ple municipal acompanyat d’un informe tècnic, que ha estat encarregat a l’arqueòleg Xavier Niell. Un cop aprovada la protecció dels diferents elements, l’Ajuntament ho comunicarà al departament de Cultura de la Generalitat per a la seva inscripció al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. Com també als propietaris dels terrenys, ja que a excepció de l’Església Vella, la resta es troba en finques privades.

A part de l’interès històric dels elements, el govern cristinenc també es marca les fites de recuperar el patrimoni cultural, amb la seva conservació i treballs de difusió, a més de convertir-lo en atractius turístics, ajudant a l’economia local. Des de ja fa temps, Santa Cristina ofereix una gran oferta de rutes patrimonials, tant a nivell natural com cultural. Amb la protecció, s’haurà d’establir una àrea de protecció al seu entorn. A partir d’aquí, l’Ajuntament es marca actuacions futures com excavacions o restauracions, manteniment de la neteja de l’entorn, restauració o consolidació de l’element, millorar la senyalització, organitzar visites guiades…´

L’Església Vella es troba ubicada al nucli urbà de Santa Cristina. El seu origen és romà: mausoleu o edifici funerari, com també passa amb l’església de Bell-lloc. Va passar a ser església paleocristiana, i als segles VIII o IX, església d’estil preromànic. Al segle XI es va abandonar per una església nova a uns 300 metres. “Potser sense la seva existència, el poble de Santa Cristina no hagués existit mai”, recorda el redactor de l’informe. Respecte als elements megalítics, la majoria, vuit, es troben a la zona de Romanyà de la Selva, convertint-se en un dels agrupaments megalítics més importants del massís de les Gavarres-Ardenya, a més d’oferir una gran varietat de formes i tipus (cistes, sepulcres amb corredor, galeries cobertes…)

Els elements protegits es troben en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i elements d’interès històric i artístic, redactat el 2006 i incorporat en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del 2007, encara vigent, a excepció de dos d’ells, ja que les seves troballes són força recents. En concret, el dolmen de Can Reparat es va descobrir el 2016, i la cista de can Jan, el març d’aquest any.