/
RSS Feed
Costes frena l’inici de les obres d’estabilització de les platges de Sant Antoni i d’Es Monestrí a petició de l’Ajuntament
El departament de Costes de l’Estat ha aturat l’inici de les obres per estabilitzar les platges de Sant Antoni i d’Es Monestrí, al municipi de Calonge i Sant Antoni. La decisió respon a una petició expressa de l’Ajuntament, que vol revisar amb detall com quedarà el perfil litoral un cop executats els treballs.
El projecte actual es va redactar fa deu anys, i el consistori considera necessari analitzar si hi ha hagut canvis significatius en la morfologia de la platja i del fons marí que puguin condicionar el resultat final. Segons fonts municipals, es demana concreció sobre la nova línia d’aigua prevista i l’impacte dels espigons, atès que en aquest temps les condicions poden haver variat.
El projecte, adjudicat el març passat a l’empresa Rubau Tarrés per 3,1 milions d’euros, preveu la construcció de dos espigons. El primer tindrà 150 metres, amb una part emergida i una altra submergida mig metre. El segon serà un dic corbat emergit de 215 metres, que prolongarà l’espigó actual de la platja de Palamós.
A més, s’inclou el transvasament de sorra de zones d’acumulació de la platja de Palamós cap a punts de la platja de Sant Antoni, per millorar l’estabilitat del litoral i reduir els efectes dels temporals.
Les obres, amb un termini d’execució de vuit mesos, estaven previstes per començar el 15 de setembre. Ara es troben pendents de la informació tècnica que ha de facilitar Costes, a partir de la qual es determinarà si calen modificacions abans d’iniciar els treballs.
Comencen les obres per transformar el passeig marítim de Platja d’Aro amb una inversió de 14 milions d’euros fins al 2030
Ja han començat les obres de la primera fase del projecte per allargar i reformar el passeig marítim de Platja d’Aro, amb una inversió total estimada de 14 milions d’euros i un horitzó d’execució fins a l’any 2030. El conjunt de l’actuació inclou tres grans fases coordinades entre l’Estat i l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró.
El primer tram en execució se situa entre el Port d’Aro i l’avinguda Verona Terol, amb un pressupost de prop de 800.000 euros i un termini d’execució de cinc mesos. L’obra inclou la creació d’un camí de sauló, zones amb dunes i vegetació, i espais d’estada amb bancs i enllumenat. L’objectiu és millorar la connexió del port amb el nucli urbà amb un passeig més naturalitzat i accessible.
El segon projecte, a càrrec de l’Ajuntament, consistirà en la construcció d’una passera de 72 metres sobre el riu Ridaura, per unir l’actual passeig amb el nou tram sud. Aquesta estructura serà metàl·lica i pavimentada de formigó, amb un cost previst de més de 3 milions d’euros. Les obres es preveuen per la tardor o hivern del 2025/26 i tindran una durada de nou mesos.
Pel que fa al tercer tram, la reforma del passeig fins a Cavall Bernat, ja s’ha escollit el projecte guanyador mitjançant un concurs d’idees. Amb el títol “Un passeig per la pineda”, l’estudi Lola Domènech i Studio Joy han proposat una reforma que amplia el passeig fins a 20 metres d’amplada, amb plataformes de fusta sobre la sorra i espais reservats per a terrasses i comerços.
Aquest darrer projecte inclou també la renovació de serveis com clavegueram i subministrament d’aigua, i compta amb una inversió estimada de gairebé 10 milions d’euros. Segons ha expressat l’alcalde, Maurici Jiménez, el consistori espera que l’Estat n’assumeixi com a mínim el 50% del cost total.
Totes les fases han estat dissenyades tenint en compte propostes recollides en un procés participatiu ciutadà, amb l’objectiu de revitalitzar el passeig com a eix comercial, lúdic i social del municipi.
Romanyà estrena amb èxit Romanyam, un nou mercat per promoure els productes de les Gavarres
Romanyà de la Selva ha acollit aquest dissabte la primera edició de Romanyam, el nou mercat gastronòmic i artesanal de les Gavarres, amb l’objectiu de posar en valor els productes de proximitat vinculats al massís i el seu entorn natural.
L’activitat, organitzada pels ajuntaments de Santa Cristina d’Aro i Llagostera, l’Associació de Veïns de Romanyà i el Consorci de les Gavarres, ha comptat amb una gran afluència de públic i ha superat totes les expectatives de participació i vendes. Durant tot el dia, centenars de persones han omplert els carrers del nucli per descobrir, tastar i comprar productes locals.
El programa ha inclòs diverses activitats com el concurs de pintura ràpida en memòria de Néstor Sanchiz, amb més de 40 participants entre adults i infants. També s’han organitzat tallers temàtics, com un de vermut aromàtic, un altre sobre l’alimentació prehistòrica i una sortida naturalista pels entorns de Romanyà.
Un dels moments més destacats ha estat la commemoració dels 50 anys del Manifest de les Gavarres, amb un acte institucional celebrat a l’església de Sant Martí de Romanyà. Hi han intervingut autoritats locals i representants del Govern, com la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal. També hi ha participat Joan Cals i Güell, redactor del manifest original.
La jornada ha culminat amb una mostra gastronòmica a càrrec de restaurants locals i un concert de Fenya Rai, que ha posat el toc festiu al tancament d’una edició que, malgrat el vent, ha estat molt ben rebuda. Els organitzadors ja preparen una reunió de valoració per començar a treballar en una segona edició amb la voluntat que Romanyam esdevingui una cita anual de referència al territori.
El Club Vela Calella presenta l’EurILCA Màster 2026, un dels esdeveniments nàutics de referència del circuit màster internacional
El Club Vela Calella ha donat el tret de sortida a l’EurILCA Màster 2026, també conegut com a Trofeu Calella de Palafrugell – Memorial Pitus Jiménez, una de les regates més emblemàtiques del circuit europeu per a màsters. L’acte s’ha celebrat a la sala noble del club amb la presència de gairebé tota la junta directiva.
Aquesta competició, que es disputa des del 2006, reuneix habitualment entre 100 i 120 regatistes, molt per sobre de la mitjana del circuit, que se situa entre 40 i 60. A l’edició passada hi van participar representants de fins a 22 països, consolidant la cita com una de les més internacionals i carismàtiques del calendari.
El president del Club Vela Calella, Frank Keerl, ha destacat el valor social i esportiu d’aquesta regata i ha anunciat que, per la seva popularitat, el lliurament de trofeus de la temporada anterior es farà en aquest esdeveniment. També ha recordat que el club ha rebut, els darrers tres anys, la medalla d’or de Sailors for the Sea, una de les organitzacions més grans del món en defensa dels mars, com a reconeixement per la seva gestió ambiental.
El regidor d’Esports de Palafrugell, Isidre Tenas, ha expressat el suport de l’Ajuntament a la competició i ha remarcat l’atractiu de l’entorn natural, les condicions de navegació i la diversitat dels participants, amb regatistes de diverses edats i nacionalitats.
L’oficial principal de la regata, Manel Lligé, ha destacat la continuïtat i la singularitat d’una prova amb participants d’entre 30 i 90 anys, que competeixen sense suport tècnic i amb un alt nivell de coneixement. També ha subratllat l’aposta per la innovació tecnològica, com el seguiment en directe des de dispositius mòbils, per donar visibilitat a una regata de categoria olímpica.
La presentació ha comptat amb la presència de membres destacats del club, com Ferran Bonet, Xavier Roura, Lluís Gelpí i Lali Minguella, així com del president emèrit Joan Alsina, que han refermat el compromís del club amb l’excel·lència esportiva i la sostenibilitat.
Falta de prevenció en la crisi del bestiar boví
/
RSS Feed
El mes d’octubre es va declarar a Castelló d’Empúries el primer cas de la dermatosi nodular contagiosa (DNC), una malaltia vírica que afecta exclusivament el bestiar boví. Les alarmes es van encendre de seguida i es van començar a sacrificar centenars d’animals a mesura que s’anava estenent la malaltia. Feia mesos, que aquest virus ja voltava per algunes regions del sud de França, però els protocols de la Unió Europea indiquen que només es pot vacunar en aquells països on s’ha detectat algun cas. Des de quan aquestes malalties entenen de fronteres? Realment, un argument absurd i que ha provocat que la crisi s’hagi anat fent grossa i més grossa. Aquesta és l’excusa, entre cometes, que utilitza el Departament d’Agricultura per espolsar-se les puces. És a dir, que va actuar seguint les indicacions d’Europa. Però, els pagesos estan que trinen perquè a Catalunya ningú havia comprat vacunes i les dificultats van ser enormes per trobar-ne quan es va detectar el primer cas. Per tant, és evident que les administracions han fallat i molt. Primer la Unió Europea amb uns protocols antics i arcaics, del segle XX o, fins i tot, del XIX. I llavors, la Generalitat que no va tenir prou cintura per veure el que li venia a sobre.
Sembla que no haguem entès res de la COVID. L’epidèmia ens va demostrar que un cas de la Xina podia saltar en qüestió d’hores a Europa (un fenomen més de la globalització) i que s’havia de tenirun gran estoc de vacunes o material sanitari per quan el maleït bitxo ens arribés. Dues premisses que, amb la dermatosi nuclear, han fallat clamorosament. Ara sí que la Generalitat està vacunant de manera preventiva en zones on encara no hi ha casos (preveu vacunar a 370.000 animals), però per a molts ramaders ja és tard. I, com sempre, els pagesos i els ramaders són els que paguen els plats trencats de la mala praxi de les administracions. Ara l’únic que poden esperar és que les ajudes arribin ràpid i puguin refer-se del cop. I, sobretot, que la malaltia no vagi a més.
