El projecte preveu arrencar al cantó de la Catalunya Nord, al Rosselló, i enllaçar amb L’alt i el Baix Empordà, la Selva i l’Alt Maresme, a través d’un seguit de camins que ja existeixen i d’altres que s’han de crear o simplement recuperar de l’oblit. «Hi ha camins perduts històrics, que els recuperarem, perquè no es veien o tenien flora invasiva, feia la sensació que no existien, i els hem trobat», ha explicat a l’ACN Eduard Bonmatí, secretari de l’Associació Camí de Mar.
En aquest sentit, la setmana passada, en una visita sobre el terreny entre Portbou o Cala Rovellada amb representants dels governs espanyols i català, van localitzar un camí amagat pel pas del temps. «Sempre havia existit, i veiem que a finals del segle XIX, amb la construcció de la carretera N-260 es tallen camins, que eren per fer funcions de vigilància marítima i de connexió entre pobles, i ara és l’argument, reconnectar aquestes desconnexions, fet que serà més fàcil perquè tenim el camí localitzat», ha afegit.
Així, el col·lectiu treballa amb tres horitzons, el primer el 2028, quan es podria posar en funcionament el primer tram connectat entre Argelers i Port de la Selva i entre Cala Montjoi i l’Escala. «Suposa un 40% del total, és un principi per fer difusió turística de la proposta i fer valdre un Camí de Mar que no existeix perquè està trossejat, amb camins desconnectats que volem enllaçar», ha destacat Bonmatí.
El següent pas seria l’any 2031, quan es connectaria a la xarxa de camins els trams entre Port de la Selva i Cal Montjoi passant per Cadaqués, i entre l’Escala i l’Estartit, fent un traçat continu des d’Argelers a l’Estartit, al qual també es sumaria un altre tram entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar. Ja el 2040, la intenció seria afegir-hi al cantó sud el tram entre l’Estartit i Sant Feliu, i entre Tossa i Malgrat de Mar, completant un traçat de 250 quilòmetres: «Ara mateix n’hi ha 62 que estan en mal estat, i que els ajuntaments estan fent feina per posar-hi proteccions, arreglant el ferm, solucionant pendents del 70% amb escales i baranes, i no amb cadenes», ha apuntat.
Per a fer-ho possible, el col·lectiu destaca com s’ha posat a remar de manera conjunta amb les administracions, tant ajuntaments com consells comarcals, diputacions i els governs català i espanyol, entre d’altres. És per això que asseguren que per a fer-ho possible calen diners, que «van arribant» en forma d’ajudes: «És un projecte de tan gran abans que cal que hi siguem tots, i ara ens trobem que hi som tots», ha dit Bonmatí.
Divulgació històrica, cultural i natural
L’associació destaca que l’objectiu és poder oferir a la ciutadania un espai de trànsit, ja sigui per a fer petites caminades com grans excursions. «No ha de ser un esport d’aventura transitar per aquests camins de la Costa Brava i la Costa Vermella, en el cantó de la Costa Vermella ja ho tenen ben resolt», destaca el vicepresident de Camí de Mar, Josep Lluís Martínez.
Per això, opten per un projecte que no impliqui urbanització de l’entorn, sinó una gestió ordenada i sostenible de l’accés al litoral i que sigui respectuosa amb el medi ambient. Per això, no es promourà l’obertura de nous trams en zones d’alt valor ambiental si comporta un risc per a la biodiversitat, apostant per solucions com desviaments interiors o passarel·les respectuoses.
De la mateixa manera, s’evitarà les trepitjades disperses i els impactes incontrolats, i a la vegada es promourà el Camí de Mar com una eina d’educació ambiental i cultural. En aquest sentit, s’aposta per una proposta de recorregut integral, on els visitants podran fins i tot arribar a completar el recorregut de 250 quilòmetres en 21 etapes, on es planteja caminar al matí i visitar els espais culturals de l’entorn a la tarda.
«Fem una repassada a tots els valors culturals que s’han atresorat al llarg dels segles a les comarques per on passa, amb una geografia i una història molt riques i plenes d’esdeveniments importants per a conèixer», ha afegit Martínez.
Així, espais com Sa Roncadora, «un guèiser d’aigua freda» que es pot trobar a Tamariu, el delta de la Tordera o el cap Bearn són emplaçaments que regala la natura a la vista, però que també s’han de complementar amb la petjada que artistes com Salvador Dalí o Josep Pla van deixar en aquestes terres: «La creativitat es dona cita en aquestes comarques, com també espais destacats com el Semàfor de Begur, els fars que s’hi poden trobar o els Camins de l’Exili», ha conclòs.
