Ajuntament de Palamós i Generalitat comencen a treballar per recuperar el terreny afectat per l’incendi de Castell-Cap Roig

tecnincs ajuntament de palamos

Els tècnics de l’Ajuntament de Palamós i de la Generalitat han avaluat els danys provocats per l’incendi de finals de novembre a l’Espai d’Interès Natural de Castell-Cap Roig, i ja han començat a planificar les primeres actuacions.

El foc va afectar una superfície d’unes 4 hectàrees al voltant de Cala Sanià, una zona que inclou diversos camins de ronda i corriols, ja erosionats abans del foc. Amb la desaparició de la coberta vegetal, ara aquests senders són més vulnerables a la pluja i al pas de persones.

Per evitar que la situació empitjori, els tècnics actuaran de manera immediata per retirar la vegetació morta que pot suposar un risc de caiguda. A mitjà termini, també es treballarà la vegetació restant, que serà triturada i utilitzada com a feixines per retenir el sòl i frenar l’erosió.

Entre les primeres mesures hi ha la reorganització de la xarxa de senders. Es preveu restringir temporalment l’accés a alguns trams i redirigir els usuaris per camins alternatius, que s’identificaran amb nova senyalització i cartells explicatius.

Al mateix temps, l’Ajuntament de Palamós, amb el suport de la Generalitat, requerirà a la companyia elèctrica responsable la revisió de les línies que travessen la zona. També es valora demanar compensacions econòmiques pels danys causats.

Segons van determinar els Agents Rurals, l’origen de l’incendi va ser la caiguda d’un pal elèctric en mal estat. El foc va mobilitzar una vintena de dotacions de Bombers, tres mitjans aeris, i diversos cossos d’emergència.

L’àrea afectada, situada entre Cala Sanià i Cala dels Corbs, ja havia patit altres episodis greus com la gran nevada del 2010 i el pas d’un esclafit. Ara, amb aquest nou incendi, s’hi afegeix una nova afectació ambiental que requerirà un projecte tècnic de restauració integral.

Joanjo Bosk guanya el concurs de cartells de la Processó de Verges amb una obra inspirada en la Dansa de la Mort

L’artista empordanès Joanjo Bosk ha estat el guanyador del segon concurs de cartells de la Processó de Verges amb una pintura sobre la figura del dansaire de la Dansa de la Mort. L’obra, que es titularà “Sota la màscara”, serà la imatge oficial de la processó de l’any 2026.

L’obra guanyadora és una pintura acrílica que reflexiona sobre la fugacitat de la vida i la importància de prendre consciència de la mort. Bosk ha representat un dansaire de la Dansa de la Mort amb una màscara i un rellotge sense agulles, dos símbols centrals d’aquesta tradició que se celebra cada Dijous Sant a Verges.

Aquest cartell s’incorporarà al fons artístic de l’associació La Processó de Verges, i també se’n farà una tirada limitada d’obra gràfica que produirà el mateix artista.

El premi té una dotació de 2.000 euros, i suposa un nou impuls per a Joanjo Bosk en la seva etapa com a artista plàstic, una faceta que ha iniciat recentment. Fins ara era conegut principalment com a cantautor, però en els últims temps ha començat a exposar la seva obra pictòrica en diferents espais.

Paral·lelament, el vot popular ha reconegut l’obra «Foc i funesta» de Joaquim Sicart, un gouache sobre paper amb acabats digitals. La peça representa una calavera i una dalla envoltades de flames vermelles, en un estil gràfic potent que simbolitza la destrucció i el renaixement. També transmet la força del missatge universal de la Dansa de la Mort.

La Bisbal manté congelats els principals tributs municipals per tercer any consecutiu

La Bisbal d’Empordà ha aprovat les ordenances fiscals per al 2026 mantenint congelats, per tercer any consecutiu, l’Impost sobre Béns Immobles, l’impost de vehicles i la taxa d’escombraries. L’objectiu, segons el govern municipal, és protegir les famílies i l’activitat econòmica local davant l’augment dels costos.

Les ordenances es van aprovar en l’últim ple municipal amb els vots favorables dels grups de govern —Partit dels Socialistes de Catalunya i Compromís per la Bisbal–Junts— i de Tots per la Bisbal. La resta de grups hi van votar en contra.

El consistori recorda que des del 2023 es manté una reducció del 2% en l’IBI, que ha representat un estalvi acumulat de prop de 300.000 euros per als contribuents. Tot això, en un context de forta inflació i d’increment dels costos energètics i salarials, que s’han compensat amb una gestió més eficient i contenció de la despesa.

Les ordenances del 2026 també introdueixen dues noves taxes. Una de 2 euros pels volants administratius, un document que es pot obtenir gratuïtament en línia, amb l’objectiu de reduir sol·licituds presencials. I una altra taxa per inscriure animals de companyia al cens municipal, que es destinarà a campanyes de sensibilització sobre tinença responsable.

L’impacte econòmic d’aquestes dues mesures és testimonial, amb una recaptació prevista de 5.000 euros, menys del 0,1% dels ingressos municipals. El govern local remarca que es tracta d’una acció de responsabilitat i no de recaptació.

Les ordenances també inclouen ajustos tècnics com l’actualització de quotes per ajustar-les al cost real dels serveis, la revisió dels mòduls de l’impost d’obres i la supressió de taxes per atestats i informes policials, en compliment de la normativa estatal.

Platja d’Aro rebutja ampliar la marina de Port d’Aro i SOS Costa Brava demana convertir la zona en parc natural

L’Ajuntament de Platja d’Aro ha tombat per unanimitat el projecte per ampliar la marina de Port d’Aro, que preveia la construcció de centenars d’habitatges, un hotel i un centre de convencions. La proposta urbanística també contemplava obrir un nou canal navegable. El rebuig es fonamenta en l’incompliment de la normativa vigent, segons ha explicat el consistori.

L’entitat SOS Costa Brava celebra la decisió i reclama que l’espai es transformi en un gran parc natural públic. La federació defensa que el sector, situat a tocar de la desembocadura del riu Ridaura, té un alt valor ambiental, amb pinedes mediterrànies, hàbitats protegits i funcions essencials per a l’avifauna i l’aqüífer. A més, alerta que es tracta de terrenys inundables segons l’Agència Catalana de l’Aigua.

El projecte rebutjat ja havia estat declarat nul de ple dret pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i segons l’entitat ecologista, reincidia en un model urbanístic especulatiu, contrari als reptes ambientals actuals. El document, segons el consistori, incloïa més habitatges dels permesos, utilitzava criteris normatius derogats i contravenia el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner.

SOS Costa Brava i l’entitat Sterna havien presentat al·legacions contràries al projecte, alertant de deficiències com la fragmentació il·legal, la manca d’estudis ambientals, el risc de salinització de l’aqüífer i l’afectació a hàbitats protegits. També hi havia informes desfavorables del Ministeri per a la Transició Ecològica.

La federació reclama ara l’adquisició pública dels terrenys per garantir-ne la preservació ambiental. A més, proposa que l’espai sigui la primera compra del Conservatori del Litoral, per la seva importància ecològica i estratègica.

Les exportacions de les càrnies gironines disminueixen a l’octubre a causa dels aranzels de la Xina

indústria càrnia, assegurança, incendis, cambres frigorífiques, panells sandvitx, pòlisses, franquícia, prevenció d’incendis, empreses alimentàries, naus industrials
indústria càrnia, assegurança, incendis, cambres frigorífiques, panells sandvitx, pòlisses, franquícia, prevenció d’incendis, empreses alimentàries, naus industrials

Les càrnies gironines han exportat un 12% menys aquest octubre, com a conseqüència directa dels aranzels temporals que la Xina ha imposat al porc. Aquest nou impost, que inicialment era del 20% i ara ha baixat al 10%, afecta especialment el clúster carni de Girona, centrat en aquest producte.

Les vendes de carn han passat de prop de 200 milions d’euros a uns 170 milions, i això ha tingut un impacte clar en el conjunt del sector agroalimentari, que només creix un 1,4% respecte al setembre.

Les exportacions gironines, en general, s’han alentit aquest octubre i tan sols han crescut un 0,3%, arribant als 790 milions d’euros. La Xina, un mercat clau per a les càrnies, ha comprat un 32% menys de productes gironins en comparació amb l’octubre del 2024. El descens ha estat de 34 a 23 milions d’euros.

Aquesta frenada s’estén també a sectors com el químic, amb una baixada de l’1%, i la maquinària, amb una caiguda de dos milions respecte a l’any passat. En canvi, el sector farmacèutic ofereix un contrapunt positiu, amb un increment de vendes que ha passat de 45 a 57 milions.

Malgrat aquest octubre fluix, el balanç anual és positiu. Entre gener i octubre, les empreses gironines han venut un 2,6% més a l’estranger, amb un total que ja frega els 7.200 milions d’euros.

Palafrugell celebrarà les campanades de Cap d’Any amb música i festa a la plaça de l’Església

Palafrugell tornarà a omplir la plaça de l’Església per donar la benvinguda al nou any. La nit del 31 de desembre, a partir de dos quarts de dotze, s’hi celebraran les campanades de Cap d’Any i una sessió musical amb el discjòquei Marc Dunjó. L’Ajuntament organitza aquest acte, que dona el tret de sortida a les celebracions del primer dia de l’any.

L’endemà, 1 de gener a les 7 del matí, tindrà lloc una de les cites més tradicionals: la benvinguda al primer sol de l’any al Far de Sant Sebastià. L’acte, impulsat per l’Associació Cultural i Sardanista de Palafrugell, inclourà una audició de sardanes amb la Cobla Baix Empordà i una xocolatada popular. Per reduir residus, es recomana portar tassa pròpia, tot i que es podrà llogar-ne una per 5 euros en efectiu. L’Hotel El Far col·labora cedint l’espai i elaborant la xocolata.

La jornada continuarà al migdia a la platja de Llafranc, amb la Primera nedada de l’any solidària. L’activitat busca combinar esport i solidaritat, ja que els fons recaptats es destinaran a projectes de suport a persones amb càncer gestionats per la Fundació Oncolliga Girona.

Amb aquests tres actes, Palafrugell proposa un inici d’any festiu, arrelat a la tradició i amb un fort component solidari.