Marina Palamós acull aquest diumenge al matí la quarta edició de la Cursa Benèfica de Reis, una jornada solidària que destinarà tots els beneficis a la Fundació Kálida, entitat que acompanya persones amb càncer i les seves famílies a Barcelona, a l’Hospital de Sant Pau.
La inscripció costa 10 euros i es podrà pagar el mateix dia de l’esdeveniment, en efectiu o amb targeta, i el 100% de l’import es destinarà com a donatiu a la Fundació Kálida. A més, tots els participants rebran una medalla i podran gaudir d’entrepans, begudes i una quina popular amb diversos sortejos.
La prova principal és un circuit de 7 quilòmetres que transcorre per la zona de la Fosca i Marina Palamós. Els tres primers classificats de les categories masculina i femenina rebran premis en metàl·lic: 150 euros per al primer lloc, 125 per al segon i 100 per al tercer. Ho explica el responsable de màrqueting i comunicació de Marina Palamós, Mauri Castejón.
A banda de les curses, es farà una quina amb sortejos de regals com activitats nàutiques i roba esportiva, gràcies a la col·laboració de comerços locals. La jornada vol ser una festa esportiva oberta a tothom. Per això, també hi haurà una cursa infantil de 600 metres on els nens podran córrer acompanyats dels pares, i una milla popular i familiar, on s’anima tothom a venir disfressat per donar un to festiu a la cita.
Les activitats començaran a les 9 i mitja del matí amb el lliurament de dorsals. La sortida de la cursa de 7 quilòmetres serà a les 10, la cursa infantil a les 10.45 i la milla familiar a les 10.55. L’entrega de premis i els sortejos es faran a les 12 del migdia.
Els organitzadors fan una crida a participar en aquesta jornada esportiva i solidària, coincidint amb el cap de setmana de Reis, per córrer per una bona causa i gaudir en família.
L’economia de les comarques gironines ha deixat enrere els efectes de la pandèmia i consolida la seva recuperació. L’any 2023, les empreses amb seu social al territori van facturar prop de 36.000 milions d’euros, una xifra que representa un augment del 4% respecte a l’any anterior. Són gairebé 11.500 milions d’euros més que fa tres anys, en plena crisi sanitària.
El sector amb més pes continua sent la indústria alimentària, que aporta un 20% del volum total de negoci. Si s’hi afegeix el comerç a l’engròs d’aliments i begudes, el conjunt arriba a gairebé un terç del total de facturació a la demarcació durant el 2023, amb uns 10.800 milions d’euros.
Per comarques, el Gironès és la zona amb més empreses, amb prop de 4.000 societats, mentre que la Selva se situa en segona posició pel que fa a volum de negoci, gràcies a la presència de grans empreses a municipis com Riudellots de la Selva, Riudarenes, Amer i Maçanet de la Selva. En conjunt, aquestes dues comarques sumen gairebé el 55% de tota la facturació.
Malgrat que tres de cada quatre empreses facturen menys d’un milió d’euros anuals, les dinou societats amb més volum de negoci superen, cadascuna, els 200 milions d’euros i acumulen gairebé una quarta part de la facturació global. A més, dues de cada tres empreses tenen menys de 25 anys d’antiguitat, cosa que demostra un teixit empresarial renovat i actiu.
Pel que fa a l’hostaleria, és el sector amb més empreses i el segon amb més ocupació, però representa només un 5% del total del volum de negoci, amb uns 1.800 milions d’euros. El contrast entre presència i rendiment econòmic mostra la importància del sector en l’àmbit laboral, però no en la facturació.
Les dades formen part de l’informe Estructura empresarial de la demarcació de Girona 2025, elaborat pel servei de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Girona, a partir dels comptes presentats el 2023. L’objectiu és oferir una visió global i estructurada del teixit productiu gironí.
La Guàrdia Civil ha rescatat una família amb dos menors d’edat després que el seu veler bolqués i quedessin a la deriva a l’Estartit. L’avís l’ha donat la policia local, aquest dilluns al matí, quan ha vist l’embarcació amb quatre persones a la zona del Molinet. El Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) s’ha desplaçat fins a l’espai indicat, però en un principi no els ha trobat. Poc després, han vist el casc d’un veler bolcat i, a sobre, hi havia dos adults i dos nens de 7 i 9 anys amb les armilles salvavides. Tots quatre presentaven signes d’hipotèrmia. Agents del cos han traslladat els afectats fins a l’hospital de Palamós, després de remolcar l’embarcació fins al port de l’Estartit.
La Policia Local de Torroella de Montgrí ha donat l’avís aquest dilluns al matí a la Guàrdia Civil que hi havia una embarcació a la deriva amb quatre persones, a la zona del Molinet. Efectius del Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) han salpat fins a l’espai indicat.
En un principi, no han pogut trobar el veler ni els seus ocupants, ni tampoc han vist indicis d’enfonsament. El cos policial ha iniciat un dispositiu de recerca per tot l’espai. Poc després, han localitzat restes que podien ser d’un naufragi. En apropar-se, els agents han comprovat que es tractava del casc d’un veler bolcat, amb la quilla al sol. A sobre, hi havia dos adults i dos menors de 7 i 9 anys, amb les armilles salvavides posades.
Els especialistes del GEAS els han rescatat. Tots quatre presentaven signes d’hipotèrmia. Els han evacuat i han remolcat l’embarcació fins al port de l’Estartit, on han rebut assistència mèdica. Després, els han traslladat a l’hospital de Palamós per a una revisió més completa.
La Guàrdia Civil ha recalcat la importància de l’armilla salvavides, i ha recordat que cal extremar les precaucions en navegar, especialment en condicions meteorològiques adverses.
El torneig internacional de futbol base MICFootball s’amplia el 2026 i per primera vegada arribarà a 45 municipis de les comarques gironines, una xifra rècord en la seva trajectòria. El campionat es disputarà entre el 31 de març i el 5 d’abril en més de 60 camps de futbol, el nombre més alt fins ara.
Les principals novetats d’aquesta 24a edició són Arbúcies i Flaçà, que s’afegeixen a la llista de municipis participants. Arbúcies acollirà partits de la categoria juvenil U18, mentre que Flaçà serà seu de la categoria femenina F16. Els dos municipis han fet esforços importants per adaptar les seves instal·lacions i poder formar part del torneig.
La inauguració i algunes finals es viuran novament a Figueres, mentre que la resta de desenllaços es concentraran a Palamós durant el cap de setmana. Banyoles repetirà com a escenari del Pre-MICFootball, l’esdeveniment previ que escalfa motors abans de l’inici oficial del torneig.
Els alcaldes d’Arbúcies i Flaçà han expressat la seva satisfacció per entrar al circuit del MICFootball. Pere Garriga, batlle d’Arbúcies, ha destacat el treball conjunt entre Ajuntament i club per fer-ho possible, amb una nova gespa que s’estrenarà al gener. Per la seva banda, Joan Adroher, alcalde de Flaçà, ha posat en valor la projecció que el torneig aporta al municipi i a la tasca del club local amb els més joves.
La directora del torneig, Maite Colomer, ha celebrat l’arrelament del MICFootball a la demarcació i el compromís creixent dels municipis gironins amb l’esport de base.
Privat: La Federació del Comerç presenta el programa d’activitats de Nadal 2025-2026 a la Bisbal d’Empordà
El Baix Empordà es prepara per acomiadar l’any amb diverses festes i esdeveniments. La celebració de les campanades, concerts i festes serviran per donar la benvinguda al 2026. A més, des de Ràdio Capital i Taronja Ràdio s’emetrà un programa especial des de les 23 h i fins les 5 h de la matinada que es podrà seguir per la ràdio i en format audiovisual a través d’Internet.
A Sant Feliu de Guíxols la Festa de Cap d’Any, que es fa al Guíxols Arena, l’organitzen l’Associació Uuhquexungu, el Club de Futbol Sala de Sant Feliu, l’Associació de Veïns de Vilartagues i la Colla Els Trempats. L’obertura de portes es farà a partir de les 00:30 h i hi haurà el concert de Pelukass i tancarà la festa DJ Blue Icee. Les entrades anticipades es poden comprar per 12 euros i a taquilla costaran 15 euros.
A Calonge i Sant Antoni la festa també començarà a les 00:30 h al Pavelló d’Esports de Sant Antoni. Es farà la Festa de Cap d’Any de Cine amb l’Orquestra Di-Versiones i la Dj Dolça. Els assistents han d’anar vestits d’algun personatge de cinema. L’entrada anticipada té un preu de 22 euros.
A Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró la festa es farà a la plaça de l’Ajuntament de Platja d’Aro amb les Campanades de Ràdio Flaixbac. La festa començarà a les 22 h amb Carles Pérez, Marc Frigola, Andrea Romera i el Gran Germán. Hi haurà un repàs de les cançons favorites dels oients, un bingo musical i reptes pels assistents. Es donaran les campanades i la festa s’allargarà fins les 00:15 h.
Palafrugell tornarà a omplir la plaça de l’Església el 31 de desembre a partir de les 23:30 h. Allà es faran les campanades de Cap d’Any i es farà una sessió musical amb el DJ Marc Dunjó. L’endemà, 1 de gener a les 7 del matí, tindrà lloc una de les cites més tradicionals: la benvinguda al primer sol de l’any al Far de Sant Sebastià.
La revetlla de Cap d’Any a Santa Cristina d’Aro començarà el dimecres 31 de desembre a les 23:30 h a l’Espai Ridaura. A la mitjanit es donaran les campanades i mitja hora després actuarà el DJ Ernest Codina. A les 5:00 h es donarà un petit esmorzar fins que s’esgotin les existències. L’entrada a la festa és gratuïta amb un aforament limitat a 499 persones.
Begur i Esclanyà també celebren la seva festa de Cap d’Any. El 31 de desembre a partir de les 23:45 h es faran les campanades a la plaça de la Vila de Begur.
A Pals també se celebren les campanades de Cap d’Any. A l’església dels Masos de Pals es donaran les campanades a la mitjanit. Llavors hi haurà música i servei de barra per acabar la nit.
Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró és un municipi marcat pel desenvolupament turístic de la segona meitat del segle XX. Tot i això, compta amb diverses zones on s’ha aconseguit crear i apostar per la preservació ambiental. Alguns d’aquests casos són la Bassa del Dofí o el Parc dels Estanys.
Aquests espais, que van sorgir de la iniciativa ciutadana i de projectes municipals, són un pol mediambiental clau per a la població i la biodiversitat. Aquestes dues masses d’aigua permeten que les espècies autòctones tinguin un hàbitat aquàtic durant tot l’any per sobreviure i que les espècies que migren puguin fer parada i descansar durant uns dies.
De terreny a Bassa del Dofí
La Bassa del Dofí va néixer des de la proposta ciutadana. Els dos membres del Grup Natura Sterna, Carlos Álvarez-Cros i Jaume Ramot, encara recorden com va néixer aquest projecte i com ha arribat a convertir-se en l’espai que avui coneixem. Ens hem de remuntar a principis dels anys 90, quan un grup d’aficionats a observar ocells van veure necessari reconvertir uns terrenys municipals que servien d’abocador en un espai de gran valor ambiental.
La proximitat amb la depuradora va ser clau per aquest espai. Per poder omplir d’aigua aquest espai, el consistori, va decidir facilitar una connexió amb aquesta depuradora per omplir la Bassa del Dofí. El més curiós d’aquest espai és el seu nom, tal com reconeixen Jaume Ramot i Carlos Álvarez-Cros.
El que sí que remarquen tant Jaume Ramot com Carlos Álvarez-Cros és que gràcies a l’impuls d’aquest projecte va néixer el Grup Natura Sterna. Aquesta és una entitat vinculada amb l’observació d’aus a la zona de l’Ardenya, les Gavarres i el Montgrí, però que, a més, vetlla per la preservació de diversos espais naturals.
Des de l’Ajuntament apunten que en aquest espai s’ha estat treballant en els darrers mesos per netejar la bassa i eliminar espècies invasores, com la canya americana. A més, s’han plantat espècies autòctones. Tota aquesta acció s’ha fet després que es dotés aquesta actuació amb una partida dels pressupostos participatius centrada en la reconfiguració i ordenació d’aquesta Bassa del Dofí.
De zones humides al Parc dels Estanys
A diferència de la Bassa del Dofí, el Parc dels Estanys és una obra que ha recuperat un espai que ja existia a Platja d’Aro. Aquesta zona es troba en un punt on baixen les aigües de les muntanyes properes i el riu Ridaura. Per tant, els camps on ara hi ha el Parc dels Estanys, es trobaven inundats durant l’època de pluges de la primavera i la tardor. Ho explica Jaume Ramot.
Tot canvia quan a partir dels anys 60 i 70 Platja d’Aro és un pol del turisme i hi ha un canvi radical en l’activitat econòmica del municipi. Això afecta el paisatge del municipi i per mirar de facilitar la construcció a la zona dels Estanys, es va impulsar el projecte de creació d’una bassa de laminació. Això, evitaria inundacions que s’havien anat produint al nucli del municipi.
El projecte en un principi era diferent. Els primers projectes urbanístics havien arribat a imaginar un parc a l’estil novaiorquès o madrileny, tal com apunten Álvarez-Cros i Ramot. “Les posicions més naturalistes o ecologistes reclamàvem tornar a naturalitzar aquest espai”, admeten tots dos membres del Grup Natura Sterna. Finalment, es va aconseguir respectar aquesta decisió.
Tota aquesta construcció ha servit, finalment, per evitar que la zona sigui un espai inundable i també canalitzar les aigües que baixen de les muntanyes i del riu Ridaura. Però, a més, aquesta zona, tal com passa amb la Bassa del Dofí, té un gran interès per la biodiversitat autòctona i la que hi ve de pas amb la temporada de migració. Ramot i Álvarez-Cros parlen de la rellevància d’aquest tipus d’espais per les espècies salvatges.
“Estem en una zona molt humanitzada i el parc dels Estanys permet crear una zona habitable per a aquestes espècies salvatges”, admeten tots dos ecologistes. Des de l’entitat encara lluiten per mirar de mantenir aquest reducte mediambiental al municipi.
Altres zones d’interès mediambiental
El municipi també compta amb altres espais d’interès natural. Per exemple, el Grup Natura Sterna ha estat un dels encarregats de recuperar la Ruta de les Fonts a Castell d’Aro. Aquest espai ha redescobert fonts del municipi que havien quedat amagades per la vegetació o que gent gran recordava de quan eren més joves. Aquest ha estat un projecte que s’ha treballat durant més de 10 anys.
Però al municipi encara hi ha zones d’interès natural on es contemplen projectes urbanístics. Un d’ells és la pineda de Port Marina, on es preveia un projecte d’ampliació de la marina del port que el consistori ha acabat tombant. El darrer ple municipal va denegar el pla especial urbanístic que recollia el projecte que preveia 282 amarradors 300 pisos, un hotel i un centre de convencions. El nou document no s’ajustava a la normativa actual, contravé el Pla Director Costaner i, a més, preveia aixecar més habitatges dels que permet el POUM. En paral·lel, l’Ajuntament va suspendre llicències durant un any en tot aquest sector per estudiar què s’hi podrà fer.
Des del Grup Natura Sterna veuen amb preocupació el projecte. Altres entitats del territori, com SOS Costa Brava, han celebrat que es denegui el projecte inicial en aquesta zona, tot i que demanen fer un pas més per preservar aquesta zona.
