INSPAI renova el web amb una imatge més actual i amb més de 300.000 fotografies accessibles en línia

Per
Redacció
-
privat:-inspai-renova-el-web-amb-una-imatge-mes-actual-i-amb-mes-de-300.000-fotografies-accessibles-en-linia
Privat: INSPAI renova el web amb una imatge més actual i amb més de 300.000 fotografies accessibles en línia

INSPAI, el Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, custodia i gestiona més d’un milió i mig d’imatges de temàtica diversa (cultura, política, paisatge, tradicions, festes, personatges, etc.), procedents de les comarques gironines i d’altres indrets.

A dia d’avui, el nombre d’imatges visibles al web és de gairebé 300.000. Aquest volum creix diàriament gràcies a la tasca constant de digitalització, revisió, documentació, descripció i publicació.
El portal també permet consultar 47 fons i col·leccions fotogràfiques, amb informació detallada sobre cadascun i amb fotografies de més de mil autors, a banda dels desconeguts.
Amb aquesta renovació, INSPAI reforça la seva missió de preservar, difondre i promoure el patrimoni fotogràfic, i facilita la relació amb professionals, institucions i ciutadania. INSPAI garanteix així una usabilitat més elevada amb la presentació dels continguts d’una manera més neta i clara, amb la introducció de vídeos i amb una millora en la visualització de les imatges.

Un disseny pensat per a l’usuari
El nou lloc web vol donar una imatge més actual i s’ha apostat per un disseny poc carregat i funcional i adaptada a tots els dispositius.
S’han reorganitzat i reestructurat els continguts i s’ha creat una nova arquitectura que garanteix una navegació intuïtiva, adaptable a tots els dispositius, amb continguts ben organitzats i jerarquitzats, que faciliten l’accés a les diferents àrees del web –col·leccions, activitats, serveis i recursos digitals–, amb accés directe a la cerca d’imatges.
En definitiva, s’ha simplificat la navegació reduint nivells innecessaris i optimitzant els menús, la qual cosa ha permès millorar els elements següents:
Accessibilitat i usabilitat: està pensada per a diferents perfils d’usuaris (investigadors, públic general, institucions).
Orientació SEO: s’ha definit una jerarquia d’URLS i una distribució de paraules clau estratègiques.
Coherència visual i funcional: totes les seccions segueixen una mateixa línia de disseny i experiència.
Escalabilitat: hi ha la possibilitat de créixer amb nous continguts i seccions sense perdre coherència estructural.

Un pas estratègic cap al futur digital
Amb aquesta transformació, INSPAI consolida la seva presència digital i reafirma el seu paper com a referent en el sector de la imatge fixe i en moviment.
El disseny del nou web l’ha realitzat Iglésies Associats; del disseny de continguts i de la part estàtica, se n’ha encarregat INSPAI directament, i la programació, el cercador i la part dinàmica dels continguts han estat gestionats des de l’àrea de Noves Tecnologies de la Diputació.

Clicks de Playmobil

Per
Ada Klein
-
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Clicks de Playmobil
Loading
/

Després de la invasió dels Estats Units d’Amèrica a Venezuela per endur-se’n el seu president Maduro (un home corrupte, dictador, molt curt, que ha enfonsat el país a la misèria), i de pas quedar-se’n el petroli, en Trump ara amenaça amb impunitat Cuba, Colòmbia, jo què sé què, i el que és més greu per nosaltres: Groenlàndia. El govern de Dinamarca, flanquejat pels seus homònims europeus, ja se n’ha queixat, però fa la sensació que tant li fa: Estats Units necessita aquest tall de terra perquè el pol s’està fonent i és una peça clau en aquest panorama geopolític que està quedant, de mafiosos repartint-se el món al més pur estil pinxocaciquista, d’un expansionisme que recorda èpoques passades funestes i on Europa sembla que encara se n’hagi de revenir de tot el que vindrà, tot i els cada cop més nombrosos signes que no auguren res de bo. No paro de pensar si aquesta era la reacció de no sé com dir-ne exactament, si d’estupefacció paralitzant o estupidesa màxima, que regnava quan Hitler va decidir envair Polònia. Fins quan s’ha d’esperar per veure alguna reacció? Apuraran gaire? I quin serà l’abast de les conseqüències? I encara més: quines seran les conseqüències per nosaltres?

Perquè entre aquest Trump i Putin a l’alta banda, que juga amb lo que sempre han jugat els russos quan fan la guerra (que és deixar morir els enemics de fred), amb una Xina que ens colonitza econòmicament des de fa temps i un govern a Europa que ens apreta, però que no sabem si ens podrà defensar, a mi lo que me sembla ara mateix és que Europa és un cotxe que estan desballestant, i tots nosaltres clicks de Playmobil al quarto de jugar d’uns nens psicòpates.

Retiren més d’11 tones de residus que afectaven la posidònia al Massís de les Cadiretes

Per
Redacció
-
privat:-extreuen-mes-d’11-tones-d’elements-de-fondeig-i-residus-que-impactaven-la-posidonia-a-la-costa-del-massis-de-cadiretes
Privat: Extreuen més d’11 tones d’elements de fondeig i residus que impactaven la Posidònia a la costa del Massís de Cadiretes

El projecte RESILIA ha retirat més de 11 tones de residus que afectaven les praderies de posidònia oceànica a l’àmbit marí del Massís de les Cadiretes, a la Costa Brava. Aquesta actuació ha eliminat elements de grans dimensions que pressionaven un dels ecosistemes marins més sensibles del Mediterrani.

Els treballs s’han fet als municipis de Tossa de Mar, Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxols. En total, s’han extret 78 morts de fondeig, 13 pneumàtics amb formigó, 4 fragments d’emissaris i una gran estructura metàl·lica. Tot el material ha estat transportat i tractat per un gestor autoritzat.

Aquest residus incloïen blocs de formigó i altres estructures instal·lades sobre les praderies o molt a prop, fet que comprometia la seva regeneració i la biodiversitat associada. La posidònia oceànica és clau per a la resiliència del medi marí i ajuda a frenar l’erosió del litoral.

El projecte RESILIA és una iniciativa de l’empresa SUBMON, amb el suport del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya. Té l’objectiu de conservar i restaurar les praderies de posidònia a tres espais marins protegits: el Massís de les Cadiretes, el litoral del Baix Empordà i L’Albera.

L’equip del projecte ha inspeccionat i georeferenciat boies de fondeig i abalisament per identificar estructures mal instal·lades o en desús. Posteriorment, s’han fet sessions de treball amb els ajuntaments afectats i la Generalitat per decidir quins elements es podien retirar de manera segura i efectiva.

Penya G: “Aquest any anem molt avançats i ja podem polir detalls de la carrossa”

Per
Maria Alsina
-

En una entrevista a Ràdio Capital, Ivan Trujillo, president de la Penya G, i Sara Domínguez, tresorera, han explicat com estan vivint els preparatius del Carnaval a Sant Feliu de Guíxols. Tot i ser només un mes abans de la Rua, destaquen que van amb temps respecte d’anys anteriors. “És el nostre primer any oficial a la Junta i crec que ho estem fent prou bé”, explica Domínguez, ressaltant que aquest any han avançat els terminis i han pogut treballar amb més calma. «Abans, tancàvem el xiringuito la matinada abans del Carnaval; enguany no serà així», reconeixen tots dos.

Sobre les carrosses, la colla ja té gairebé enllestida la principal, amb figures, llums i decoració, i treballen els detalls finals. També han adaptat una segona carrossa per poder sortir a rues altres caps de setmana, a causa de les limitacions de mida de la normativa que lescarrosses de més de 2,30 m no poden participar en determinats punts com Llagostera i Caldes. Aquesta adaptació mostra la capacitat d’ajustar-se a les necessitats de participar a totes les celebracions del Baix Empordà.

Tot i ser joves i assumir la Junta per primera vegada, Trujillo i Domínguez asseguren que no han notat un canvi radical perquè venien d’anys d’implicació activa a la colla. “No venim de zero; ja feiem moltes de les coses que s’han de fer al Carnaval”, expliquen. També destaquen la col·laboració de l’antiga Junta, que segueix aportant experiència valuosa.

La idea de la temàtica d’aquest any va sorgir ja durant el Carnaval anterior i es va començar a treballar a l’agost i setembre. Això els ha permès tenir més temps per desenvolupar conceptes i detalls, amb novetats destacades en la paleta de colors i l’estil general: aquest any s’allunyen dels tons foscos que els caracteritzaven per anar cap a una estètica diferent.

El 2026 marca el 20è aniversari de la Penya G, un fet que tenen present en la festa i que es veurà reflectit en la carrossa i la disfressa. “Tot estarà inspirat en aquest aniversari”, asseguren, amb ganes de celebrar-ho dins dels carrers de la ciutat.

Quant a la participació, la colla es manté estable entre 60 i 70 persones, amb un nucli consolidat i algunes incorporacions que han donat un pas endavant per ajudar en l’organització. També reconeixen la importància de mantenir la connexió entre antics i nous membres per assegurar la continuïtat i vitalitat de la Penya.

La Rua de Sant Feliu serà la primera del Carnaval i té un significat especial per a la Penya G. Per a ells, és la rua de casa, la primera on es posen la disfressa i viuen l’ambient intensament. Reconeixen la fama d’altres rues més llargues com la de Platja d’Aro, però lliguen la seva emoció i il·lusió a la de Sant Feliu.

Uuhquexungu: «Sense l’equip humà que tenim, el carnaval no seria possible»

Per
Maria Alsina
-

Els Uuhquexungu estan ultimant els detalls pel Carnaval d’enguany. El president de la colla Uuhquexungu, Baraq Muñiz, ha compartit com viuen els preparatius del Carnaval 2026, que enguany ha arribat de forma primerenca. Tot i que sempre queden detalls per enllestir, assegura que el gruix de la feina està ben encarat i destaca la dedicació de tot l’equip.

Amb gairebé 20 anys d’història, la colla Uuhquexungu s’ha consolidat com una peça clau del carnaval ganxó. El seu funcionament intern es basa en comissions que reparteixen les tasques entre diversos grups de persones, cosa que fomenta la implicació col·lectiva. “La paraula ‘colla’ vol dir amics, i nosaltres ens estimem molt aquesta colla”, diu Muñiz.

Un cop acaba el carnaval, cap al maig ja es comença a triar la disfressa del següent any. El procés és participatiu i democràtic, amb diverses fases fins a escollir-ne una. “Discutim molt, en el bon sentit, i tots hi participem”, explica. A l’estiu es defineixen carrossa, maquillatge i complements, i al setembre s’intensifica la feina.

Tot i no revelar detalls concrets, Muñiz assegura que la disfressa d’enguany inclourà sorpreses durant el ball i compartirà valors amb la que van fer dedicada a Frida Kahlo. “És una disfressa que reflecteix el que volem transmetre com a colla”, afirma.

Els Uuhquexungu desfilaran per diverses poblacions: Sant Feliu, Platja d’Aro, Santa Cristina, Caldes de Malavella, Agustera i Calonge. Tot i algun ensurt amb inscripcions passades, esperen estar presents a totes les cites programades. Per a Muñiz, la rua de Sant Feliu és especial: “És casa nostra. El carnaval és la nostra festa major”. Desfilar pels carrers del poble, com la carretera Girona o la Rambla, desperta una emoció única i dona sentit a tot un any de feina voluntària.

En els darrers anys, més de 60 persones noves s’han sumat a la colla, demostrant que el projecte és viu i acollidor. “Som hereus d’un grup que volia fer una colla diferent, i això ens fa molt feliços”, afirma el president.

A banda del carnaval, els Uuhquexungu participa en altres activitats del municipi, com la festa de Cap d’Any. Aquestes accions responen a una doble voluntat: ajudar a finançar la colla i retornar al poble part del que els dona. “Fer poble i col·laborar amb altres entitats ens omple molt”, conclou Muñiz.

El vaixell del Museu de la Pesca de Palamós s’anomenarà Aulamar i entrarà en servei l’estiu vinent com a aula flotant

Per
Redacció
-
privat:-“aulamar”,-el-nom-escollit-per-al-vaixell-del-museu-de-la-pesca-que-actualment-es-construeix-a-cadis
Privat: “Aulamar”, el nom escollit per al vaixell del Museu de la Pesca que actualment es construeix a Cadis

Aulamar és el nom escollit per al vaixell del Museu de la Pesca de Palamós, que es troba actualment en construcció a les drassanes Culmar, a Cadis. L’embarcació entrarà en servei l’estiu vinent com a extensió del museu i funcionarà com a aula flotant i observatori marí, amb l’objectiu de conscienciar i educar sobre els valors del medi marí.

El nom ha estat seleccionat aquest 14 de gener, al final d’un procés participatiu amb els centres educatius de Palamós. Els alumnes van proposar 17 noms diferents, i la tria final s’ha fet a l’Espai del Peix amb la participació de docents, entitats nàutiques, la Confraria de Pescadors, representants de la Generalitat, el Consell Comarcal del Baix Empordà i la Fundació Promediterrània.

L’Aulamar serà un catamarà de 15 metres d’eslora, fet totalment d’alumini reciclable, amb capacitat per a 38 passatgers i dues persones de tripulació. L’embarcació estarà adaptada a persones amb mobilitat reduïda i comptarà amb espais polivalents per a activitats pedagògiques, culturals i turístiques. El poc calat del vaixell permetrà navegar en aigües poc profundes, i la seva estructura ofereix més estabilitat i confort.

La característica més destacada de l’Aulamar és que funcionarà amb dos motors elèctrics Oceanvolt de 36 kilowatts, alimentats amb energia solar generada per plaques al sostre. També es podrà carregar al moll i disposarà de generadors auxiliars per garantir l’autonomia en tot moment.

El projecte té un cost de 850.000 euros, finançats amb fons europeus Next Generation. Forma part del programa “Catalunya, terra de sabors”, impulsat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, dins l’eix de millora de l’eficiència energètica.

1...305306307...7.050Pàgina 306 de 7.050