Carles Xuriguera i Fel Faixedas presenten aquest dissabte 28 d’agost el seu nou espectacle «Ni rastre de qui vam ser» a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí. Suposa el seu retorn conjunt als escenaris, 10 anys després d’estrenar la seva última obra. «Ni rastre de qui vam ser» parla del pas del temps, del present i de la cultura. Abans d’estrenar-lo, tots dos han passat per l’estudi de Ràdio Capital a Palafrugell per parlar-ne.
Manel aterra al Festival Acústica per fer el que saben fer més bé, un gran directe
“Ai, Manel! Quina sort tenim de tenir-vos”. Aquestes han sigut, segurament, les paraules que moltes persones (servidor inclòs) han pensat per dins en acabar el concert del grup revelació del 2008 al Festival Acústica de Figueres. I és que el grup barceloní ens té ja massa mal acostumats a uns directes sublims, i la vetllada d’avui no ha sigut cap novetat en aquest sentit.
Manel porten un directe “Per la bona gent”, aquella que recorda les cançons mítiques amb una nostàlgia i un amor incondicionals, però també aprecia la bellesa i l’autoexploració que respiren els nous temes. De fet, és aquest mateix col·lectiu que dóna títol al seu darrer disc, el que han presentat al llarg de la nit a Figueres, tot i que avui en dia és difícil considerar-lo “el nou disc de Manel”.
La tropa de Guillem Gisbert han encadenat un repertori ja conegut pels antics visitant d’aquesta gira. Han donat una importància remarcable a les “noves”, com “Les estrelles”, “Formigues” o “Aquí tens el meu braç”, però revisitant amb una cura “manelística” els grans èxits. Tot i haver-los pogut gaudir abans, escoltar en directe les reimaginades “Benvolgut” o “Captatio Benevolentiae” és meravellós, cada cop.
Però si destaca una cançó revisitada del grup és la -aparentment- impossible combinació d’”Al mar!” amb els samples de “Mi gente“, de J Balvin. Aquest còctel malabarista que els serveix per abaixar el teló és, probablement, una de les millors coses que li ha passat a la música en català.
La posada en escena dels “benvolguts” Manel segueix funcionant igual de bé que el primer concert de la gira. Ah, i els passos de ball de Guillem Gisbert segurament passaran de moda el mateix dia que passi de moda el Barça, amb Messi o sense. Tot i la seva capitania clara dalt l’escenari, el paper que juga la resta de la banda segueix sent crucial. Els moments de performance grupal donen ritme al directe i ajuden a crear aquests segments dins i entre les cançons, exclusives de concerts, que fan recordar-te que estàs veient a Manel en directe.
I són aquests petits moments, aquests petits detalls que el grup deliberadament ha col·locat al llarg del repertori amb una subtilesa, que sembla fet “per un especialista”, que fan que els directes de Manel passin a una segona fase, a un nivell superior. Per què a tots ens agrada cantar a ple pulmó “Teresa Rampell”, però, què en pensem del discurs de Guillem Gisbert abans de “Jo competeixo”? Quin moment. Impossible d’aconseguir en un disc amb la mateixa intenció i intensitat.
Sigui per què sents que et fan veure les estrelles o et fan veure el mar, o sentis que et fa pujar la serotonina, sempre hi haurà una bona excusa per gaudir de Manel en directe. Per part meva, a ells els hi diria que aquí tenen el meu braç, la meva cama i el meu cor, si volen. Invencibles davant qualsevol mena de sabotatge, el grup revelació del 2008 no han seguit el consell d’en Miquel i l’Olga, per què -tot i el que la seva discografia ho pugui insinuar- no han marxat mai.
L’entrada Manel aterra al Festival Acústica per fer el que saben fer més bé, un gran directe ha aparegut primer a Primera Fila.
[REPORTATGE] Del Long John a Pacha: mil i una nits de festa al Baix Empordà
Concerts en sales petites i escenaris de vint metres, desfilades de moda i concursos de sardanes, cançons ràpides i cançons lentes, primer Aretha Franklin i, després, música màquina. Ritme, festa. Entre el 1960 i el 2000, els joves del Baix Empordà anaven a omplir les discoteques els caps de setmana per trobar-hi tot això i molt més. Avui en dia, però, la majoria d’aquestes sales han anat desapareixent. Què se n’ha fet d’aquelles sales, d’aquells edificis i, en definitiva, d’aquells records creats a la Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Begur, Platja d’Aro i tants altres punts de la comarca?
Aquest reportatge està pensat per respondre aquesta pregunta i està dividit en dues parts. Aquesta és la primera, en què parlarem de les discoteques de la Bisbal d’Empordà i Platja d’Aro. La segona part, centrada en Sant Feliu de Guíxols, l’Estartit, Begur i Palafrugell, es publicarà demà.
La Bisbal d’Empordà: Can Met i Long John
A la dècada dels 60 i 70, la Bisbal d’Empordà bullia: tenia tres cinemes (el Mundial, el Foment i l’Olímpia) i dues discoteques, Can Met i el Long John. Can Met era un cafè amb sala de ball que va obrir a principis del segle XIX amb un altre nom, el Cafè de les Delícies. Estava situat al centre neuràlgic del municipi, a l’avinguda de les Voltes, en un local que ara ocupa un supermercat Spar. A Can Met s’hi feien concerts de sardanes, concerts de grups emergents i, sobretot, balls on sonaven totes les novetats musicals del moment.
El negoci va anar passant de propietari en propietari, però no va ser fins als anys 50 que va passar a dir-se Can Met de manera oficial. Després, va tancar finalment les portes el 1985 i ja s’hi va fer un supermercat.
El Long John també va arribar a la Bisbal als anys 60. En aquest cas, estava situat a l’altra banda del carrer, sota les Voltes. Com moltes de les discoteques que anirem veient en el reportatge, tenia diferents espais: una sala amb sofàs a dalt i, a baix, una pista amb un escenari i diferents pòdiums. Aquesta discoteca, també molt estimada pels bisbalencs, va tancar quan el contracte va deixar de renovar-se.
Avui en dia, al lloc on hi havia el Long John hi ha el bar restaurant l’Escut. És precisament en el magatzem de darrere d’aquest local on encara es pot veure clarament com era la discoteca i distingir la zona de ball, la cabina del discjòquei, i la part on hi havia una barra i cadires per seure.
Galeria: cliqueu en una imatge per ampliar-la
El magatzem de l’Escut és un viatge fins al Long John // Foto: Anna Salvadó
Panoràmica del magatzem de l’Escut, on abans hi havia el Long John. // Foto: Anna Salvadó
Dalt de les escales encara hi ha el que era la barra i la zona de cadires i taules del Long John. // Fotografia: Anna Salvadó
Antiga cabina de DJ del Long John. // Foto: Anna Salvadó
Platja d’Aro: «Las Vegas en petit»
Si hi va haver un lloc que als anys 60, 70 i 80 va esclatar com a nucli de la música, de la vida nocturna i la festa a escala internacional, aquest va ser Platja d’Aro. Alguns cronistes de l’època definien el municipi com «Las Vegas en petit«. Una de les discoteques que va ser clau per donar aquesta imatge va ser Tiffany’s, oberta l’any 1965. Des de concursos de sardanes fins a desfilades de models i festes aquàtiques: Tiffany’s va trencar esquemes i es va convertir en un símbol de modernitat i desinhibició. A més, va ser de les primeres en inaugurar el model de discoteca que coneixem ara, amb sales tancades, llums i música sense parar.
Galeria: cliqueu en una imatge per ampliar-la
Festa de cloenda de la temporada a la Tiffany’s. // Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
Discoteca Tiffany’s de Platja d’Aro. // Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Autor desconegut)
Discoteca Tiffany’s de Platja d’Aro. // Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Pablito)
A la nit de Platja d’Aro s’hi va afegir Pacha, el 1974. Quan va obrir, la marca ja tenia un cert prestigi pels seus dos primers locals a Sitges i Eivissa. Aviat, Pacha va atreure a públic de totes les edats i es va convertir en el centre d’atenció els caps de setmana. Així ho explica Kiko Riera, director de la discoteca quan va obrir, al llibre Nit d’Aro, del periodista Xavier Castillón: «Vam aplicar un estil de discoteca mediterrani i senzill. I quan vam obrir, vam arrasar a Platja d’Aro. Les cues per entrar a Pacha feien un quilòmetre i arribaven fins a Tiffany’s».
Galeria: cliqueu en una imatge per ampliar-la
Festa tropical a la discoteca Pacha de Platja d’Aro. // Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Autor desconegut)
Discoteca Pacha de Platja d’Aro. // Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Pablito)
Discoteca Pacha, Platja d’Aro. // Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt – Núria Forns)
Malgrat la sofisticació i l’èxit, els problemes van començar aviat en aquest local, que sembla no tenir gaire bona sort. El Pacha de Platja d’Aro va patir un primer incendi l’any 1980, tot i que això no va fer aturar l’activitat. Més de trenta anys després, el 2018, quan la discoteca ja estava tancada, hi va haver un segon incendi i l’edifici va cremar de nou.
Pel que fa al futur del solar de l’antic Pacha, l’alcalde del municipi, Maurici Jiménez, ha explicat a Ràdio Capital que no hi ha cap projecte previst. Com que és un solar hoteler amb usos comercials, tal com consta en el POUM, només s’hi podria construir un hotel o restaurant. Jiménez apunta que poc abans de l’esclat de la pandèmia hi havia un projecte sobre la taula, però que finalment s’ha retirat i ha deixat el solar sense cap pla a la vista. De totes maneres, el consistori ha aturat la llicència d’obres fins al març de 2022 per la presència d’un niu de metralladores de la Guerra Civil.
Aquestes dues només van ser algunes de les moltíssimes discoteques que hi va haver a Platja d’Aro durant aquesta època. De la majoria d’elles, però, tampoc en queda gaire res. Una altra de les més recordades és Paladium (1966), ja que va ser el lloc on es reunien i actuaven més famosos com ara Salomé, Julio Iglesias o Dolly Van Doll. En aquest cas, la discoteca va tancar al 2001 per problemes administratius amb l’Ajuntament i, com que estava molt degradada, va ser enderrocada. El propietari de Paladium i d’altres discoteques com Caroll’s, era Stanley Bouana, considerat «l’impulsor del glamour» a Platja d’Aro.
Galeria: cliqueu en una imatge per ampliar-la
Concurs de ball Paladium
Actuació de Julio Iglesias a la discoteca Paladium de Platja d’Aro. // Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
Festa a la discoteca Paladium. Actuació de Dolly Van Doll. // Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
Actuació de la cantant Salomé a la discoteca Paladium. // Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
El solar de l’antiga discoteca Maddox també està parat, després que les obres del que havia de ser un edifici residencial quedessin aturades. En canvi, la discoteca Kamel, que va obrir al 1978, segueix dempeus. Caracteritzada per la seva forma de piràmide i pels seus canvis de nom, la discoteca va començar anomenant-se New Tiffany’s, després va dir-se Kamel i, finalment, ha acabat amb el nom de Paladium. Això sí, l’any passat l’Ajuntament va modificar el POUM per fer que el solar on està passi a ser d’ús comercial. Això vol dir que, quan els propietaris de Kamel tanquin la discoteca i l’enderroquin, no se n’hi podrà construir una altra de nova.
Galeria: cliqueu en una imatge per ampliar-la
Aquests són només alguns dels locals i edificis del Baix Empordà que es van omplir de vida -i música- al màxim fa vint, trenta o quaranta anys a la Bisbal i a Platja d’Aro. Demà, a la segona part d’aquest reportatge, continuarem rememorant més discoteques mítiques de Palafrugell, l’Estartit, Begur i Sant Feliu de Guíxols.
Llegeix les altres dues parts del reportatge
[REPORTATGE] De Palm Beach a Xquè: mil i una nits de festa al Baix Empordà
[REPORTATGE] De Roseto a Xarai: més nits de festa al Baix Empordà
Oques Grasses van “A tope amb la vida”, i també amb el Festival Acústica de Figueres
Oques Grasses han fet la primera parada a Figueres de la gira del seu nou disc, ‘A tope amb la vida’. I bé, “petar-ho han petat”. Per ningú és desconegut que Oques Grasses és sinònim de directe festiu i potent, però és preciós veure com van madurant com a grup també pel camí.
Les seves lletres cuidades i tendres, combinades amb els ritmes i les trompetes que et fan saltar automàticament de la cadira és una barreja amb èxit assegurat, només cal mirar com sol anar un concert seu. Per què Oques Grasses, en el fons, representa aquella música festiva, paxanguera, ballable, però que mai perd de vista la cura en els detalls.
En aquesta ocasió, el grup ha portat a diversos convidats que han posat encara més ritme i vida a les cançons del darrer disc. Amb presència del flamenc també, ha sigut interessant veure com algunes de les cançons ja conegudes del grup cobraven una nova perspectiva amb aquests “afegits”, reservats als directes.
El perfecte equilibri entre la llàgrima caient per la galta, però ràpidament espolsada amb un parell de passos de ball i salts és el que fa meravellosos els directes del grup osonenc. Anar-los a veure en directe és acceptar acompanyar-los en un viatge d’emocions, on s’hi visitaran gairebé totes, però d’una manera tan natural i -aparentment- senzilla que espanta.
No importa si a dins portes un cel o un infern a dins, de ben segur que Oques Grasses sabran treure’n el suc necessari i ajudar-te a treure’ls cap a fora. Josep Montero i els seus han sigut capaços de crear un univers musical i líric únic, no només en l’àmbit català, i és un gust molt gran veure com cobra vida en directe.
Si amb ‘Fans del Sol’ ja van començar a fer un creixement respecte a maduresa musical impressionant, aquest nou treball continua la feina iniciada amb l’anterior i escoltar-ho en directe és la millor manera d’entendre-ho i meravellar-se’n del que realment representa.
L’entrada Oques Grasses van “A tope amb la vida”, i també amb el Festival Acústica de Figueres ha aparegut primer a Primera Fila.
Sant Feliu de Guíxols treballa en un pla d’acció davant dels reiterats actes incívics al municipi
Veïns de Sant Feliu de Guíxols denuncien que des de fa aproximadament un any, es produeixen aldarulls i actituds incíviques per part de grups de joves que es reuneixen a la zona del Passeig dels Guíxols. Segons ens ha explicat Xavier Dupire, un habitant de la vila, cap a la tarda-vespre és quan aquests grups se solen concentrar, en alguns casos impedint el pas dels vianants que transiten per la vorera. Els joves mostren actituds desafiants, fan soroll, i deixen cada dia molta brutícia als carrers. A més, parla de que en un passatge proper, on abans hi havia unes galeries comercials i que queda més fosc i amagat, es podria estar traficant amb drogues. Els veïns de tota aquesta àrea afectada posen l’accent en la inacció de la policia, que si bé acudeix sovint a la zona conflictiva, no hi intervé més enllà de passar-hi amb el cotxe. Davant de la situació, i buscant trobar una solució a aquests problemes constants, el president de l’Associació de Comerciants de Sant Feliu de Guíxols, Enric Pla, s’ha reunit aquest divendres dia 27 d’agost amb el responsable de seguretat ciutadana Ernest Azurmendi. Pla, en representació dels ciutadans, ha fet arribar el seguit de queixes veïnals al consistori, amb l’objectiu de millorar la situació d’inseguretat ciutadana.
Un dels punts importants de la trobada ha estat el de demanar explicacions sobre aquest cert immobilisme policial. Segons el representant consistorial, es deu a que tampoc hi ha hagut denúncies fermes al respecte que legitimessin d’alguna manera al cos policial a actuar amb més vehemència. De tota manera, des de l’Ajuntament s’ha reivindicat que des de fa temps es treballa per mirar de resoldre aquest context. I en paral·lel a les reunions amb Mossos i Guàrdia Civil per aspectes jurisdiccionals a l’hora d’establir un protocol d’acció, un aspecte que destaquen del què s’ha fet fins ara, és el de la voluntat de vehicular les actuacions amb finalitat pedagògica. Donat que molts dels joves que provoquen sistemàticament aquests aldarulls són menors, i en alguns casos amb situacions familiars complicades, l’objectiu és mirar de reconduïr-los socialment. En aquest sentit, una de les accions que ja s’estan duent a terme i que es volen potenciar, és la de suggerir-los que acudeixin a l’Edifici Vetlladores de la localitat. Aquest espai de titularitat municipal -que aglutina àrees com les de Sostenibilitat, Medi Natural i Salut, Infraestructures, Neteja Urbana o Esports-, actua també com un casal de suport als joves, i els pot servir com un espai de convivència i alhora d’esbargiment.
Una agressió a un cambrer, el detonant que ha fet encendre les alarmes
Enric Pla també ens ha volgut remarcar que fa pocs dies hi va haver un enfrontament d’alguns d’aquests joves amb un cambrer del Casino dels Nois, a la mateixa zona. Un fet que denota la complexitat de la conjuntura actual. Els fets van succeïr quan un noi va passar amb una bicicleta a tota velocitat per la terrassa del local, on hi havia gent sopant. Un dels cambrers de l’establiment li va recriminar la seva actitud irrespectuosa, i el jove el va increpar. A continuació, l’individu de la bicicleta va anar a buscar més gent i va tornar al Casino amb ganes de brega. Inevitablement es va produir una baralla, en la qual un dels cambrers del local va resultar agredit i va haver de ser atès amb ferides lleus per part dels serveis mèdics. Sobre aquest fet particular, des de l’Ajuntament han apuntat que s’està elaborant una normativa específica que reguli l’ús de bicicletes i patinets per la via pública del municipi. Un cop estigui establerta aquesta pauta de circulació, la policia tindrà més autoritat per a poder sancionar qui la infringeixi.
Enric Pla s’ha mostrat satisfet d’aquesta reunió amb l’Ajuntament, i esperançat de que totes aquestes propostes serveixin per a redreçar un context d’inseguretat que s’ha perllongat des de fa molt temps.
The Script anuncien disc de grans èxits i gira europea
The Script han anunciat “Tales from The Script” un disc de grans èxits que veurà la llum el dia 1 d’octubre i que inclourà les cançons més conegudes del grup i una cançó inèdita ‘I Want It All’, que ja s’ha estrenat.
Per altra banda el grup irlandès ha presentat una extensa gira europea pel 2022 amb una única parada a l’estat espanyol, pel dia 18 de març a Madrid i amb Ella Henderson com a telonera.
Tracklist
1.Breakeven
2.The man who can’t be moved
3.For the first time
4.Nothing
5.Hall of fame – con will.i.am
6.If you could see me now
7.Superheroes
8.Six degrees of separation
9.Rain
10.Arms open
11.The last time
12.Run through walls
13.Before the worst
14.We cry
15.Science & faith
16.No good in goodbye
17.Never seen anything “Quite like you” – acústic
18.I want it all
The Script Greatest Hits 2022 Tour with support from @EllaHenderson!
Pre-order our Tales From The Script Greatest Hits album before 3pm on Tue Aug 31st to gain access to the exclusive tour pre-sale at 9:30am on Wed Sep 1st. href=»https://twitter.com/hashtag/TalesFromTheScript?src=hash&ref_src=twsrc%5Etfw»>#TalesFromTheScript pic.twitter.com/HTOwLaSUtq
— the script (@thescript) August 27, 2021
L’entrada The Script anuncien disc de grans èxits i gira europea ha aparegut primer a Primera Fila.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.