[REPORTATGE] De Palm Beach a Xquè: mil i una nits de festa al Baix Empordà

A Ràdio Capital volem recordar totes aquelles discoteques que van triomfar al Baix Empordà entre 1960 i els 2000 i, sobretot, respondre una pregunta: què se n’ha fet, de tots aquests locals? En la primera part d’aquest reportatge, publicada ahir, vam parlar de les discoteques de la Bisbal d’Empordà i Platja d’Aro. Avui, en aquesta segona part, ens quedarem a Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, Begur i l’Estartit.

Sant Feliu de Guíxols i l’èxit de Palm Beach

Com a les sales de Platja d’Aro, al Palm Beach també s’hi feien concursos de bellesa, desfilades de models i moltes festes, però també cantades d’havaneres, per exemple. Era un edifici gran amb ambients diferenciats. A dalt hi havia la discoteca com a tal i, a baix, hi havia la part més íntima, la terrassa vora el mar amb butaques, sofàs i cadires. També com les altres discoteques, Palm Beach de seguida va aconseguir el seu públic. En la premsa del moment es diu que l’assistència fins i tot «doblava les previsions de la direcció de la sala».

Galeria: cliqueu en una imatge per ampliar-la

Malgrat això, però, també cal comentar que el Palm Beach es va convertir en un punt conflictiu a les nits, i va rebre nombroses denúncies de veïns pels sorolls de la discoteca i els actes incívics dels seus usuaris.

Palm Beach va acabar tancant el 2007, i el 2009 l’Ajuntament de Sant Feliu va declarar l’edifici un bé d’interès local per evitar que es pogués enderrocar. Ara per ara, el consistori està esperant rebre la titularitat de la finca per poder utilitzar l’edifici amb fins culturals i/o educatius. Tot i això, des de l’Ajuntament expliquen que el procés és lent i que no hi ha novetats.

Galeria: cliqueu en una imatge per ampliar-la

Xquè: la discoteca de música màquina

Sembla que el 2007 no va ser un bon any per a les discoteques del Baix Empordà. A part del Palm Beach, també va tancar una altra sala mítica de Catalunya: el Xquè, a l’autovia de Calella. A principis dels 90, el Xquè es va convertir en un fenomen a tot Catalunya per ser una de les primeres discoteques a punxar només música màquina i es va donar a conèixer, sobretot, amb el duo de DJ Pastis i DJ Buenri a partir de 1996. Amb tanta fama, fins i tot hi havia joves de Barcelona que agafaven busos per anar fins a Xquè les nits de cap de setmana.

En aquests autobusos, però, és on van començar els problemes per a Xquè. L’any 1999 els Mossos d’Esquadra van inspeccionar 3 busos que anaven cap a la discoteca i van trobar (molta) droga de diferents tipus. Van detenir una vintena de joves. Arran d’això, la discoteca es va clausurar temporalment. Però no va ser fins al 2007 que la discoteca va acomiadar-se amb una última nit de festa que va reunir a més de 1500 persones. Així acabava la història d’una sala per a molts inoblidable.

Avui en dia, això és tot el que queda de Xquè.

Galeria: cliqueu en una imatge per ampliar-la

Can Marc: de cort de vaques a discoteca

Però, per tancar bé aquest reportatge, volem acabar parlant de dues discoteques «amb final feliç». Fa uns 45 anys, la propietària d’un restaurant de Begur va decidir obrir un pub nocturn a la cort de vaques de la seva masia, després de veure l’èxit que tenia el restaurant. Aviat, els joves de Begur i els turistes s’ho van fer la seva discoteca i es va convertir en un local molt conegut: Can Marc. La Laura, filla de la propietària, explica a Ràdio Capital que era un negoci molt familiar, portat per la seva mare, ella mateixa i amics i amigues de Begur que hi anaven a treballar a les nits. Ara, la Laura és la propietària d’El Jardí de Can Marc, una gastrococteleria a la mateixa masia que porta encara el nom del seu besavi. La Laura explica que encara ara hi ha gent que hi va per recordar les nits que havien passat a la discoteca.

Quan la mare de la Laura no va poder seguir gestionant ambdues coses a la vegada (restaurant i discoteca), van llogar la discoteca al propietari d’un pub de Barcelona durant uns set anys. El 2007, però, un veí que havia comprat un apartament a Begur va denunciar el soroll. Va ser llavors quan l’Ajuntament va retirar a Can Marc la llicència de discoteca i la Laura i la seva mare van decidir tancar. Uns anys després, aquest solar amb tanta història es torna a emplenar de vida cada dia des que la Laura va obrir-hi la gastrococteleria.

Així és ara el Jardí de Can Marc

Mariscal, la sala eterna

I el segon «final feliç», realment, no és un final ni molt menys. La Sala Mariscal segueix més viva que mai després de 40 anys d’història i una pandèmia mundial pel mig. En Llorenç Massaguer la va inaugurar a l’Estartit amb el nom de Ciam-ajn («en qualsevol moment» en esperanto), i aviat tothom la coneixia com L’Enciam. Va començar amb l’objectiu d’acollir música en directe i, després, es va convertir en una seu del rock, amb concerts de Sopa de Cabra, Sau i també artistes internacionals. A hores d’ara, ja són milers els grups que han trepitjat aquell escenari. En una entrevista al Punt Avui, Massaguer assegurava que «Mariscal ja és patrimoni de l’Estartit, com les Medes». I és ben bé així. La Mariscal, com totes les discoteques que hem anat repassant en aquest reportatge, van marcar una època i s’han convertit en una part fonamental de la història del Baix Empordà que cal recordar.

Llegeix els altres dos capítols del reportatge

[REPORTATGE] Del Long John a Pacha: mil i una nits de festa al Baix Empordà

[REPORTATGE] De Roseto a Xarai: més nits de festa al Baix Empordà

Girona tanca el mes d’agost amb una ocupació turística del 77% gràcies al visitant nacional

Els establiments turístics gironins tanquen l’agost amb una ocupació mitjana del 77%, unes xifres molt per sota del que era habitual abans de la pandèmia. El president de la Federació d’Hostaleria de les comarques gironines, Antoni Escudero, ha remarcat que aquesta temporada ha estat «estranya» perquè s’han viscut molts «daltabaixos» a nivell de reserves. Els establiments de turisme rural pràcticament han penjat el cartell de complet amb el 95% de les places plenes. Pel que fa als establiments de la Costa Brava centre, són els que millors xifres han aconseguit amb un 90% d’ocupació. Per contra, la localitat de Lloret de Mar (Selva) és una de les que menys percentatge d’ocupació ha tingut per l’absència del mercat britànic i francès.
La temporada turística comença a anar a la baixa des del dilluns que ve pel retorn de molta gent a la feina. A les comarques gironines, el president de la Federació d’Hostaleria, Antoni Escudero, creu que aquest estiu ha estat una temporada «estranya», marcada per la «por» i les restriccions sanitàries.

Escudero ha detallat que «la gent tenia moltes ganes de sortir» i això s’ha notat en l’actitud dels visitants. Malgrat tot, han fallat dos mercats clau per al territori gironí: el britànic i el francès. Escudero ha recordat que la meitat dels visitants estrangers que venen a Girona són francesos i això fa que si aquest mercat no respon, les ocupacions de seguida se’n ressenten.

La falta de visitants ha deixat un mes de juliol amb una ocupació mitjana del 66% i un agost que es tancarà amb el 77% de places turístiques plenes. Escudero ha remarcat que l’agost ha estat «més fluix» que en d’altres anys i per això «ningú ha penjar el cartell de complert», com passava abans de la pandèmia.

Qui ha estat a punt de fer-ho són els establiments de turisme rural, que han registrat una ocupació mitjana del 95% en tota la demarcació. El president de la Federació d’Hostaleria creu que els clients «se senten més segurs» en les cases rurals perquè no es comparteixen espais amb gent, com pot passar en els hotels.

Per altra banda, els volums d’ocupació són lleugerament diferents en funció de la zona. La Costa Brava Centre ha viscut per segon any consecutiu una situació excepcional en què els establiments han tingut ocupacions del 90%. Això es deu al fet que siguin destinacions majoritàriament de públic nacional.

Per altra banda, la zona nord de la Costa Brava ha obtingut una ocupació del 80% i la zona sud és qui ha patit més la falta de turisme internacional, quedant-se per sota del 77%. Escudero ha detallat que tan Blanes com Lloret de Mar han tingut ocupacions «molt variades», però és on més s’ha notat la falta del mercat internacional. En aquesta localitat hi ha establiments que ronden la mitjana amb ocupacions del 70%, però també n’hi ha que han tingut un 40% de les habitacions plenes.

De cara al setembre, el president de la Federació d’Hostaleria de Girona preveu que les ocupacions segueixin un bon ritme, tot i que no estaran a nivells de ple estiu. Antoni Escudero ha insistit en què malgrat ser percentatges elevats, els empresaris han aprofitat l’estiu per «pagar despeses i agafar treballadors fixes discontinus» però tanquen un any per «anar tirant». El president, però, ha lamentat que encadenin massa mesos d'»anar tirant» perquè deixa el sector tocat.

«Lluita encoberta» de França

L’augment de contagis que es va registrar a Catalunya durant el mes de juliol va frenar totes les expectatives de creixement que hi havia pel sector. Es preveia que l’aeroport de Girona incrementaria el nombre de connexions durant l’estiu i no ha estat així. També s’havien de reactivar els touroperadors i tampoc ha passat. Però per Escudero un dels principals responsables de la falta de visitants internacionals és la campanya del govern francès amb la col·laboració dels mitjans de comunicació per dissuadir els seus habitants de venir a Catalunya de vacances.

El portaveu dels empresaris turístics creu que els missatges desaconsellant les vacances a Catalunya i obligant als turistes a presentar PCR o un test d’antígens al creuar la frontera era una «lluita encoberta» per aconseguir que els francesos aprofitessin aquest estiu per fer turisme intern. «Tothom intenta captar clients», ha afirmat Antoni Escudero. De fet, el president de la Federació d’Hostaleria ha recordat que a França «també els han faltat turistes» i per això volien retenir el màxim nombre de visitants locals.

Els Mossos inicien «l’etapa de desplegament al mar» amb una nova embarcació de patrullatge que estarà al port de Palamós

Els Mossos d’Esquadra reforcen la seva presència al mar. Ho fan amb un «salt endavant» amb l’equipament que tenien fins ara per evitar els delictes que s’hi produeixen. Des d’aquest dissabte al migdia l’embarcació ‘Cap de Creus’ ja fondeja al Port de la Selva, a l’espera de tenir els permisos corresponents per poder anar a Palamós, que serà la seva base d’operacions. Es tracta d’un model, monocasc rígid amb un casc lleuger i resistent, té unes dimensions de 12,83 m d’eslora i 3,53 m de mànega, amb un pes de 7,8 tones. Disposa de cabina tancada per a sis tripulants, tot i que té capacitat per més passatgers. Té dos motors fora borda de gran potència que li permeten assolir una alta velocitat creuer i una ràpida resposta davant de qualsevol requeriment.

Aquesta nova embarcació està destinada a patrullatges que els Mossos faran a la Costa Brava. Està previst, però, que abans de finals d’any se n’estrenin dues més que aniran a l’Ametlla de Mar i a Vilanova i la Geltrú. D’aquesta manera, els Mossos estaran presents arreu del litoral català, i és que cada embarcació compta amb una autonomia de 400 milles nàutiques.

Les tres embarcacions incorporen equipament d’última tecnologia en navegació, connectivitat i capacitat de captació i transmissió d’imatges. Aquesta tecnologia es complementa amb la incorporació a cada embarcació d’un model de dron específic per operar en el medi aquàtic i d’un ROV o dron submarí, per facilitar les tasques d’inspecció en profunditat.

Les noves incorporacions s’afegiran a les dues embarcacions que han estat oferint servei els darrers mesos: la Neptú i la Thalassa. La primera fa 7 metres d’eslora i està motoritzada amb dos motors de 200cv i la segona és una patrullera semirígida cedida judicialment de 12 metres d’eslora i amb quatre motors de 300CV. Des del mes de maig han fet més de 600 hores de patrullatge marítim.

Respectar les competències

El director de la Policia, Pere Ferrer, assenyala que amb aquests nous aparells el que es fa és «iniciar el desplegament dels Mossos al mar», tal i com està previst en el marc de les seves competències. En aquest sentit, Ferrer diu que no venen «a fer la feina d’altres» i reivindica la col·laboració amb la resta de cossos presents al litoral català, de qui ha assegurat que «treballaran de la mà».

En aquesta mateixa línia s’ha expressat el comissari Joan Portals que ha explicat que amb les embarcacions actuals han pogut realitzar un miler d’actuacions. Ara, però, amb la nova embarcació espera poder actuar de manera més àmplia. «Amb aquest projecte donem un pas més per poder desenvolupar un sistema de seguretat integral i que es fonamenta en tres pilars: la distribució territorial, l’aprofitament del coneixement que tenim els Mossos des de 2009 amb la unitat aquàtica i en tercer lloc en la formació que han rebut els agents», ha explicat Portals.

La Policia Marítima va iniciar el desplegament l’estiu del 2020 per donar resposta a les funcions policials en l’àmbit marítim com a policia integral a tot el territori català amb vocació d’assolir competències plenes en la investigació de delictes, en seguretat ciutadana i en l’ordre públic, així com de policia administrativa.

Aquesta unitat, que depèn de la Comissaria General de Mobilitat té com a funcions, entre d’altres, la vigilància, patrullatge i control de les aigües marítimes per prevenir la comissió de delictes o infraccions, així com la protecció, auxili i informació als usuaris d’instal·lacions portuàries i a persones i embarcacions que ho necessitin.

També s’encarregaran de les denúncies de les infraccions administratives en l’àmbit de la reglamentació nàutica sobre les marines comercial, pesquera i esportiva, a més de la inspecció i control dels entorns naturals marítims i la persecució de les activitats que atemptin contra la normativa.

Caiguda de llum a la Bisbal d’Empordà i a l’entorn

Una caiguda de l’electricitat ha deixat sense llum la Bisbal d’Empordà i municipis del seu entorn. La caiguda ha començat cap a les sis de la tarda.

Hi ha afectats usuaris de la Bisbal, Corçà, Fonteta, Cruïlles, Monells, Sant Sadurní de l’Heura, Ultramort, Parlavà, Ullastret, Jafre o Sant Jordi Desvalls.

Segons Endesa, la previsió de retorn de l’electricitat és a les 8 del vespre.

Els Mossos reforcen amb 100 dotacions més el dispositiu amb les policies locals per controlar els botellots

Els Mossos d’Esquadra han reforçat amb 100 dotacions més el dispositiu que fan amb les policies locals de Catalunya per controlar els botellots. Això suposa un increment d’uns 300 agents que se sumen als que ja es van destinar anteriorment, arran de les concentracions que es feien a diverses ciutats. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha defensat que el toc de queda és una mesura per lluitar contra la pandèmia i preservar la salut pública «i no pas l’ordre públic». «Això és una altra cosa», ha reblat. Elena també ha explicat que estan preparant l’exposició de motius que portaran al TSJC per mantenir l’oci nocturn tancat i ha recordat que el tribunal de moment ha rebutjat les mesures cautelaríssimes que demanava el sector.
El departament d’Interior també ha posat de relleu que s’ha incrementat un 25% el nombre d’efectius respecte el 2019, any que s’agafa de referència. El conseller ha recordat que no poden contractar mossos – ja que es tracta d’un procés llarg – i reconeix que els ha suposat «un esforç molt notable». En aquest sentit, argumenta que s’ha incrementat el pressupost per poder cobrir les hores extra que han fet els agents. Elena destacat «el compromís» dels policies per aquesta acumulació de feina que han hagut de fer els darrers dies per donar resposta al dispositiu.

«L’esforç s’ha fet i es tracta d’una gestió complexa i evidentment sempre trobarem casos i moments que no són acceptables i que no ens agraden, però l’esforç hi és i es continuarà treballant amb els ajuntaments», ha assenyalat Elena.

El titular d’Interior, però, ha reivindicat la necessitat del toc de queda i assenyala que es tracta d’una mesura restrictiva de drets fonamentals, «que serveix per preservar un dret superior que és el de la Salut». En aquest sentit, Joan Ignasi Elena ha deixat clar que no van aplicar-lo per controlar l’ordre públic que «és una altra cosa».

El conseller deixa clar que està a favor que hi hagi «un escrutini sever» per part del TSJC, en relació a les mesures que pren el Govern per tal d’aturar l’evolució de la pandèmia, però renega que es tombi el toc de queda perquè encara el veu «necessari».

Finalment, i en relació a la resolució que ha de dictar el tribunal sobre l’obertura de l’oci nocturn, Elena diu que estan acabant d’enllestir els motius pels quals creuen que hauria de seguir tancat. Amb tot, recorda que, de moment, el TSJC ha rebutjat les mesures cautelaríssimes que va reclamar el sector per poder obrir abans de la resolució que s’espera per dimarts vinent.

Entresol2na són les futures estrelles de trap en català, i s’han estrenat al Festival Acústica

privat:-entresol2na-son-les-futures-estrelles-de-trap-en-catala,-i-s’han-estrenat-al-festival-acustica

Què faríem sense el talent jove? Segurament, res de bo. És per això que fa especial il·lusió quan et trobes amb un grup com Entresol2na, no només perquè debuten al Festival Acústica de Figueres, sinó perquè ho fan d’una manera esplèndida. Amb un so trap en català, que recorda a altres conjunts com 31FAM o Flashy Ice Cream, els nois d’Entresol2na han mostrat a l’escenari de la Plaça Josep Pla que han arribat per donar molta guerra.

El grup està format per l’Eloi, en Jaume i en Jordi als micros, i Jaume Güibas, el mestre a les bases musicals. Els joves gironins han aprofitat el seu debut per demostrar qui són, quina música han creat i volen crear i per què hauríem d’estar-ne tots atents.

De moment, han editat el seu primer disc juntament amb tres altres cançons que ja han deixat clar quin és el seu estil, i de què volen parlar. Amb unes bases rítmiques i musicals més que enganxoses i unes lletres senzilles que arriben fàcilment a tothom, el jove grup de trap desprèn aquella energia contagiosa que fa que el teu cul es vulgui aixecar de la cadira instintivament per començar a ballar.

Dins el seu repertori que han defensat al llarg d’una hora dalt l’escenari hi podem trobar cançons més lentes i romàntiques, així com temes totalment encarats a sonar en discoteques. “Millor que ho deixem” o “Amor i roses” han marcats els moments més emotius, el moment per enviar aquell missatge a aquella persona que potser no hauries. Mentrestant, els ritmes més llatins i moguts d’“Això sona bé”, “Skechers negres” o, la joia d’un servidor, “Juguem a la Wii”, han sonat amb tota la potència i el “bailoteo” que s’esperava. Quina ràbia feien les cadires en molts moments de la nit.

Després del concert d’Entresol2na hi ha una cosa que queda clarísima: la música en català està en bones mans. Les noves generacions estan agafant la música i estan fent amb ella coses meravelloses, i les cançons d’Entresol en són un claríssim exemple. El trap en català està tot just despuntant ara, i encara li queden forces anys per viure amb molt bona salut, i si tenim en compte que el gènere el liderarà grups com el gironí, no hem de patir per res.

L’entrada Entresol2na són les futures estrelles de trap en català, i s’han estrenat al Festival Acústica ha aparegut primer a Primera Fila.